La policia torna a matar a Alexandria

La funesta comissaria alexandrina de Sidi Gaber, que fa uns mesos va ser a l'ull de l'huracà per la mort del jove Khaled Saïd, torna a ser notícia. Segons informen diversos activistes el jove Ahmed Shaaban, de 19 anys d'edat, hauria sigut torturat fins la mort en el mateix departament policial de Sidi Gaber. La policia va negar, segons afirmen amics i familiars de la víctima, saber on era el jove, que va ser torturat continuadament durant 3 dies i després trobat mort al canal de Mahmoudeya, un afluent del Nil.
L'accident es produeix pocs dies després de que un jove conductor del Caire, també de 19 anys, fos mort per una emboscada policial. Segons recullen alguns mitjans, el seu enterrament es va convertir en un crit contra la policia. Una policia que ja no amaga la seva vinculació amb el Règim. A la comisaria de policia del barri alexandrí d'Ibrahemiya, hi han penjat una pancarta de suport al Partit Democràtic Nacional de Hosni Mubarak de cara a les imminents eleccions legislatives. Autèntica divisió de poders, sí senyor. Ja ho deia Guerra: Montesquieu ha muerto....

Els testimonis del vídeo següent son força esgarrifosos i demostren la impotència davant els continus i repetits abusos policials comesos a Alexandria i tot Egipte. Segons asseguren, el jove s'hauria encarat amb un policia quan era de camí a un casament. La policia l'hauria dut a la infame estació de Sidi Gaber on hauria estat torturat, com és rutina en les dependències policials del Règim Mubarak, durant 3 llargs dies. La policia va negar durant aquests dies que el jove fos allà (en el video un jove assegura que de dins la comissaria se sentien nombrosos crits suplicant clemència als policies) fins que van rebre una trucada anònima assegurant que el jove havia estat trobat al canal amb indicis de suicidi, posició que la família es nega a donar per bona.

Més sobre Khaled Saïd

Segueix l'enrenou sobre el cas del Màrtir de la Llei d'Emergència, l'alexandrí Khaled Saïd. Segons sembla els pares del jove haurien desmentit les informacions que ho vinculaven a una xarxa de corrupció policial. Els Fiscals haurien denunciat manipulació en els documents de la mort de Khaled. Els agents acusats segueixen defensant que les ferides a la cara son fruit d'un caiguda de l'ambulància i que el jove va morir després d'enuegar-se en voler-se empassar una pedra de haxix durant la custòdia policial.Els fets han indignat el país i les mobilitzacions de rebuig no han parat, algunes amb repressió de les forces de seguretat.

La policia egípcia assassina un jove que acusava membres del cos de contraban de drogues

Un breu publicat al Setmanari Directa num.188 parlant sobre l'assassinat de Khaled el-Saïd:

Khaled El-Saïd, un jove alexandrí de 28 anys, s’ha convertit en el darrer exemple de brutalitat policial a Egipte. Khaled va ser assassinat per les forces de seguretat egípcies després que un membre del cos s’acarnissés contra ell. Segons sembla, l’incident va tenir lloc en un cibercafè d’Alexandria la nit del diumenge 6 de juny. Els policies, de la central del districte de Sidi Gaber, haurien reprimit el jove després d’una discussió sobre un escorcoll al local on es trobava el noi. Segons asseguren alguns testimonis, “la policia va demanar diners al jove”, que es va negar a donar-los-en, fet que va fer iniciar la baralla. Els policies, segons destaquen diverses fonts, “després de bufetejar-lo, donar-li puntades de peu i estampar-li el cap contra una taula de mabre del local”, el van acabar de rematar “a terra entre els crits de pànic de les presents”. L’incident es va perllongar durant més de 20 minuts, cosa que, segons denuncien grups de Drets Humans, “demostra la voluntarietat de l’incident”. La policia, que ha dit que farà una autòpsia a la víctima, assegura que el jove era “un drogoaddicte”, tot i que nombrosos testimonis refuten la versió que diu que va morir perquè “havia consumit gran nombre d’estupefaents durant la custòdia”. La família, però, denuncia que la mort “no va ser gens aleatòria” i asegura que, un mes abans, “Khaled havia aconseguit una gravació de vídeo que posava en evidència la participació de diversos policies en una xarxa de contraban de drogues”. Una suposada còpia d’aquest vídeo circula per Internet. Khaled El-Saïd ha estat batejat com el primer màrtir de la renovada llei d’emergència que regeix el país des de fa més de 30 anys, una llei que, per molta gent, és considerada la peça clau del sistema repressiu de Mubarak. El mes de maig, el text legal va ser renovat, amb petits retocs que els grups de Drets Humans consideren irrisoris. Tot plegat, suposadament, per lluitar contra la droga i el terrorisme. Diversos grups d’oposició política asseguren que “no hi ha res més lluny de la realitat” i que, de fet, “la llei serveix per perseguir la dissidència”.

Ahir, després de la pregària de divendres, milers d'alexandrins van prendre pacíficament la Corniche per protestar contra l'assassinat policial de Khaled, com mostra el següent vídeo. Els alexandrins van fer una bella concentració silenciosa en memporia de "el màrtir de la llei d'excepció":

La policia apallissa fins la mort un jove a Alexandria

Primera víctima de la "renovada" llei d'emergència, Khaled el-Saïd de 28 anys i natural d'Alexandria, va ser assassinat per la policia egipcia després que un membre del cos s'acarnisés amb ell. Segons sembla l'incident va tenir lloc en un cibercafè d'Alexandria. Els policies, de la central d'Intel·ligènsia de la Sidi Gaber alexandrina, haurien reprimit el jove després que aquest els critiqués per la forma com estaben duent a terme l'escorcoll, segurament aleatori i sense raó jurídica, del cibercafè on estava el noi. Els policies, segons un mitjà egipci, després de bufetejar-lo, pegar-li patades i d'estampar-li el cap contra una taula de mabre del local, el van acabar de rematar a terra entre els crits de pànic dels presents. L'incident es va perllongar per més de 20 minuts. El cos policial va respondre al germà de la víctima, Ahmed, que aquest era un drogaddicte i que va morir per "haver consumit gran nombre d'estupefaents en la custòdia". Ahmed ha demanat explicacions "al president Hosni Mubarak, que en la seva qualitat d'un ciutadà egipci i no un ciutadà nord-americà" ja que el seu germà "va perdre la vida a mans d'uns policies que no tenen de compassió ni humanitat,".
I sols lamentar la explicitat del text i la cruesa de la imatge, però la crua impunitat en que això pot quedar força a denunciar-ho ben alt...

El clima polític s'escalfa

Amb la proximitat de les eleccions, tota la moguda del cas Baradei i la nova commemoració del 6 d'abril, la temperatura política està augmentant a la riba del Nil.

Deixant de banda que les mobilitzacions laborals no paren i que cada dia son més els treballadors que es mobilitzen davant les seus ministerials i el consell de ministres al Caire, treballadors van convocar el passat 3 d'abril una mobilització per l'augment del salari mínim (que des de 19854 està congelat en les 35 lliures mensuals, poc més de 4 euros) i contra les privatitzacions. 3 dies després es tornava a celebrar un anniversari de les històriques mobilitzacions de 2008 que van tenir el seu epicentre a la ciutat obrera de Mahalla el Kubra (les quals van donar un simbólic tret de sortida a la present onada combativa a Egitpe). La mobilització va ser reprimida per la policia, que va atacar els manifestants i va detenir més de 90 activistes.

33 egipcis residents a Kuwait van ser detinguts entre el 8 i el 9 d'abril al país del Golf, 21 dels quals van ser deportats a Egipte. El seu delicte aparent, intentar formar una coalició de suport a la candidatura de El Baradei per a les eleccions presidencials del proper any. Kuwait assegura que es viola la llei local, que expressa la prohibició de fer manifestacions als no-residents mentre que les autoritats egipcies neguen cap implicació en les detencions i deportacions.

Una manifestació convocada el passat 13 d'abril per protestar pel succeït el passat 6 d'abril ha tornat a acabar amb enfrontaments entre policia i activistes. Convocat pel moviment Kefaya (que semblava adormit en els darrers mesos), ha comptat amb la participació del polèmic Ayman Nour, qui va competir amb Mubarak en la darrera cursa presidencial provocant-li un empresonament per 4 anys, així com el líder del partit nasserista (qui encara es planteja participar en les propes eleccions) i membres dels Germans Musulmans. La policia ha detingut de la forma que il·lustra la imatge següent, l'activista Bahaa Saber quan intentava creuar el carrer. Segons posteriors informacions Saber es troba en delicada situació de salut.

Egipte posa a examen el seu compromís amb els Drets Humans

El passat 17 de febrer Egipte va comparèixer davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides La visita, apunten alguns analistes, representa una prova per veure la voluntat del Règim de discutir obertament sobre la situació dels Drets Humans al país. La revisió Periòdica Universal (UPR), a la qual Egipte es va sotmetre durant 3 llargues hores,és el mecanisme pel qual els Estats membres de del Consell controlen Egipte i tots els altres casos reportats referents als drets humans. Human Rights Watch, en una presentació davant el Consell com a part del procés d'examen, va presentar un plec de solicituds a Egipte, entre elles aixecar l'Estat d'Emergència recentment renovat; mantenir investigacions sobre les forces de seguretat responsables de greus violacions de drets humans com pot ser la detenció arbitrària i en règim d'incomunicació, i per posar fi la tortura o judicis injustos davant tribunals de seguretat de l'Estat.

Egipte s'ha compromès a complir 119 de les 165 recomenacions que se li han fet. Entre aquestes ha assegurat que redefinirá legalment el conceptre de tortura al Codi Penal i, curiosament, ha promés també que aixecarà l'Estat d'Emergència que acaba de prorrogar. També s'ha compromès a treballar per la llibertat de culte i d'informació. Però , més enllà de les bones paraules, és en allò que no ha volgut acceptar on es troben algunes de les claus del futur dels Drets Humans al país. El Règim ha refusat 21 recomenacions, 7 de les quals en creure que es basen en "informació no correcta" o que es troben "en contra dels valors i la moral de la societat egípcia", i ha ajornat pronunciar-se sobre 25 casos més fins la propera sessió del Consell, el mes de juny que ve.

Entre les recomenacions que ha rebutjat es troba la de derogar la llei que castiga amb presó la difusió d'informació fraudulenta o insultar el President de la República així com s'ha negat a cancel·lar la pena de mort o treball. El govern sembla haver rebutjat, també, la visita d'observadors internacionals per a les properes eleccions, eliminar les referències religioses dels documents oficials i la fi els processos per qüestions d'orientació sexual.

Entre les recomenacions ajornades es troben algunes referents a la llibertat de pràctica religiosa dels no musulmans, l'abolició de penes de presó per a bloggers i usuaris d'internet i sobre la invitació del relator de Drets Humans de les NU a visitar Egipte per al seguiment de les polítiques. En aquests casos el Govern emetrà una resposta en la propera reunió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el proper mes de juny.

Boletín

El pasado 3 de febrero estallaba en diversas provincias de Egipto la llamada crisis del butagas provocado por el aumento desmesurado del precio de la bombona de gas butano. El precio de una bombona, en situación normal se encontraba entre las 5 y 10 libras. En pocas horas éste salto por los aires y alcanzó las 30 libras, provocando peleas en las calles y el aumento del mercado negro. La crisis se agudizó en los siguientes días, llegando el precio de la bombona hasta las 80 libras en alguna ciudad y cobrándose la vida de un hombre en el barrio de Imbaba, en la provincia de Guiza. El gobierno ya ha anunciado el incremento de las partidas de bombonas para paliar la crisis y la lucha contra el mercado negro. Ésta ha recordado a muchos la vivida ya en 2008 con el pan, cuándo la compra de una partida de harina en mal estado sumió el país al borde de la revuelta general, provocando diversas muertes en las colas de las panaderías subvencionadas por el gobierno. Pese a que el gobierno asegura que el mal tiempo impidió el suministro de muchas bombonas en un momento de alta demanda, esa no parece ser la verdadera razón. Al parecer la crisis se habría producido por el aumento del consumo por parte de la Industria. El precio del gas butano es 3 veces inferior al diésel que suelen usar las fabricas. Incluso la proximidad de la festividad del Nabawy, tradicionalmente alimentada con gran cantidad de dulces, habría supuesto un aumento del consumo en las fabricas que lo producen. Y mientras los egipcios se pelean por una bombona de gas, el gobierno mantiene los acuerdos comerciales que garantizan suministros por debajo del precio de mercado a la vecina Israel, algo que ha indignado a muchos ciudadanos.

Paralelamente, 400 trabajadores del Algodón de Tanta, en representación de cerca de un millar de compañeros, empezaron el pasado 8 de febrero una protesta enfrente de la presidencia del Consejo de Ministros. La movilización, que continua a día de hoy, se produjo tras 37 días de huelga en el interior de la empresa tras el despido del presidente del Comité Sindical el 7 de enero acusado de incitar la huelga entre los trabajadores el diciembre pasado.

A parte, sólo remarcar que Egipto ha prorrogado por enésima vez la situación de Estado de Emergencia que rige el país desde 1981. El estado de emergencia es el que rige justo antes del estado de excepción y, entre otras, permite detenciones largas sin cargos y violaciones de domicilio sin ordenes judiciales. Pese a que la excusa oficial es la lucha contra el terrorismo, grupos de derechos humanos apuntan a que es un instrumento más del régimen para luchar contra la oposición. La anterior prorroga se anunció en mayo de 2008.

El Régimen Mubarak pone su ojo en los Hermanos Musulmanes

Se acercan elecciones en Egipto y parece que se abre la veda democrática del Régimen Mubarak. Y eso significa, en este rincón del mundo, detenciones. Los Hermanos Musulmanes, que recientemente reestructuraron su dirección con un giro aparentemente hacia el conservadurismo, parecen encontrarse en el ojo del huracán. Y para dat forma mediática al asunto....qué mejor que desenterrar viejos fantasmas....

15 líderes de la Hermandad, entre los que se encuentran diputados del actual parlamento, fueron detenidos esta semana con diversas acusaciones políticas. Mahmoud Ezzat, líder de la organización clandestina, y otros líderes del grupo son acusados de construir un cuerpo político inspirado en el pensamiento del antiguo líder de la Hermandad, el casi legendario islamista Sayyed Qotb, quien fuera ejecutado durante los sesentas acusado del supuesto intento de asesinato al entonces presidente Nasser. A parte se les acusa de pertenecer a un grupo político prohibido, de perturbar la paz social y, incluso, de poseer celdas de entrenamiento alrededor de Egipto des de las que la Hermandad estaria trabajando para derrocar el régimen actual i instaurar un Estado Islamico,. Todo siguiendo los principios políticos del mencionado Sayyed Qotb. La Hermandad Musulmana, considerada una organización política y social ilegal, es el mayor grupo de oposición al Regimen Mubarak en Egipto. Sus diputados en el Parlamento lo son en condición de "independientes". Amnistía Internacional ha denunciado las detenciones y ha recordado que las NU ya catalogaron como arbitrarias las detenciones de 26 Hermanos en 2008.

El Masry Al Youm: "Les Nacions Unides acusen Egipte de segrestos sospitosos i detenir-los en secret per ajudar la CIA"

segons informa Al Masy Al Youm avui:

"Un informe de les Nacions Unides acusa Egipte i altres països del tercer món, del segrest i detenció en presons secretes de presumptes terroristes durant els darrers nou anys, violant els seus drets més fonamentals, seguint un encàrrec de la Intel·ligència Americana, la CIA.

Els 4 investigadors independents asseguren que la preparació de l'informe va portar anys, basat en entrevistes amb 30 ex presos d'Algèria, Xina, Egipte, Índia, Iran, Sudan i Zimbabwe, detinguts per qüestions de seguretat o formar part de moviments d'oposició. Els informadors van afegir que l'informe serà presentat el proper mes de març al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i que les víctimes i les seves famílies mereixen ser compensades amb el judici dels responsables d'aquests actes.

L'informe, dirigit per Manfred Nowak, relator especial sobre la tortura per les NU, i Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, assenyala que l'objectiu de les detencions secretes és el de facilitar la tortura i els tractes inhumans i degradants per aconseguir informacions o silenciar la gent.

L'informe assenyala que després dels atacs de l'onze de setembre, amb l'anunci de la “guerra global contra el terrorisme” de l'anterior president dels Estats Units, George Bush, així com l'establiment de la presó de la badia de Guantánamo i altres “llocs negres”, existeixen detinguts d'Al-Qaeda fora de l'àmbit dels tribunals locals. La CIA també ha creat centres secrets de detenció propis per a la interrogació per als detinguts classificats com a “d'alt valor”.

L'informe assegura que l'Agència va demanar als seus socis amb mals antecedents en l'àmbit dels Drets Humans detenir, interrogar i torturar en secret en el seu favor. Entre aquests paísos es trobarien Etiòpia, Djibouti, Egipte, Jordània, Marroc, Pakistan, Síria, Tailàndia, Polònia i Romania.

Njigad Berai, antierior president del grup per al Desenvolupament Democràtic, va demanar al govern egipci de formar una comissió independent per a preparar una resposta a aquest informe i donar-lo a conèixer a la opinió pública d'Egipte. Va assenyalar que el que es diu a l'informe es repeteix després de dos anys, i va instar les organitzacions de Drets Humans i, a continuació, el Govern va anunciar la seva posició. En declaracions a “Masry al Youm” va admetre les coincidències entre Egipte i l'estratègia dels Estats Units, però no fins al límit de la comissió del delicte de tortura en el seu territori per afavorir-lo.

Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, va visitar Egipte fa 5 mesos, i es va reunir amb funcionaris del ministeri d'Exteriors i els de Justícia i Afers Interiors així com activistes de Drets Humans per debatre sobre la Llei de Control del Terrorisme i els Drets Humans i els casos de tortura."

Actualització 25/01/10

Després de llarg temps sense actualitzar aquí van un seguit de novetats del que ha succeït darrerament a Egipte:

· El fet més promocionat internacionalment ha estat la repressió del Règim Mubarak als convois que intentaven suministrar ajuda i suport a la Franja de Gaza. La policia egípcia va impedir violentament l'accès d'un convoi a la zona a primers de gener, provocant diversos ferits. La postura política del Règim sobre la Franja, en especial la construcció d'un nou mur de la vergonya al pas fronterer, va provocar una manifestació dels moviments d'esquerra libanesos a Beirut que també va ser durament reprimida per la polícia local.

· La historia de les lluites obreres del cotó i el lli a Tanta, tal i com era d'imaginar, segueix lluny de posar el seu punt i final. Les mobilitzacions es van reobrir després que la direcció de l'empresa no va voler readmetre el nucli dur dels treballadors en lluita. Els treballadors en lluita denuncien que l'oficialista sindicat tèxtil de filats i peces de vestir ha abandonat els companys. Al voltant d'un miler de treballadors han secundat les mobilitzacions a la fàbrica de Tanta. Després de 17 dies en vaga, el passat 24 de gener es van produir enfrontaments entre els treballadors en vaga i les forces de seguretat després que aquests bloquegèssin els accessos a l'empresa. Els treballadors van assegurar, a través d'un portaveu, que no s'estarien de braços creuats i han anunciat noves mobilitzacions que han rebut el suport de nombroses associacions arreu del país.

Actualització

Després d'uns dies sense actualització, principalment causats per la festivitat de l'eid, aquí va una llista de notícies interessants ocorregudes els darrers dies a Egipte i rodalies:

Els treballadors de Tanta van tornar a parar les màquines per enèssima vegada el passat 1 de desembre en solidaritat amb l'acomiadament d'un company. El treballador havia estat un important lluitador en l'anterior vaga de l'empresa i la direcció el va volar acomiadar sota el pretext d'haver trencat i robat la oficina general de la direcció. "No portem ni deu dies des de l'obertura de l'empresa i ja ens fan això, què no faran després" assegurava un líder sindical. Segons sembla el treballador va ser readmés però reubicat en la cadena de producció vegetal i la feina va continuar. El problema continuava, però, dos dies després quan la direcció de l'empresa va impedir l'accès a un altre lider sindical amb el pretext de la presentació de càrrecs en la seva contra. Se l'imputen disturbis, incitació a la vaga i agressió dels gerents de l'empresa.
El passat 2 de desembre s'anunciava la victòria parcial dels treballadors de Nasr Automòvils després que aconseguissin el compromís de pagament de la resta dels beneficis per als treballadors. Les mobilitzacions van durar dos dies durant la festivitat de l'Eid.
Ahir dia 3 de desembre, va començar una vaga de fam de periodistes reclamant l'aplicació de mesures econòmiques i laborals que se'ls hi havien promés amb anterioritat. La vaga es realitzarà un dia abans de les eleccions que han de determinar el proper líder del sindicat de periodistes liderat actualment per Makram Mohamed Ahmed.

Centenars de persones es van manifestar pels carrers de Mahala després que el govern els destruís les llars sota el pretext de la manca de llicències. La policia va demanar 30 lliures egípcies per tal de parar l'enderroc.

Al Sinaí la policia egipcia, sota extraordinàries mesures de seguretat, va anunciar la incautació de cinturons explosius i la detenció de 6 activistes palestins a la vora del pas fronterer de Rafah. La notícia es va publicar uns dies després d'una altra que assegurava que s'havia detingut una camioneta sense matriculació carregada amb una tonelada de TNT. Tot això en el context de les negociacions entre Israel i Hamas, amb Egipte i Alemania de mediadors, per l'alliberament de Gilad Shalit. S'assegura que Israel alliberarà un miler de presoners del grup Hamàs a canvi de l'alliberament del soldat sionista.

A Matrouh, a la costa nord, s'estan donant nous i estranys casos de mort massiva de peixos. El passat octubre van començar a donar-se casos que s'han repetit en la darrera setmana. Segons assegura la notícia es desconeixen els motius, però l'elevada presència de ferro en els cossos dels animals crec que dóna força llum al cas...

Egipte encapçala la persecució de blocaires arreu del Món

Threataned Voices ha publicat un interessant mapa interactiu que recull tots els casos coneguts d'empresonament d'algun blocaire per raons de llibertat d'expressió a la xarxa. L'estudi registra 178 casos d'assetjament o empresonament arreu del món. Egipte (29 casos) resulta ser el segon país que més persegueix els blocaires, sols superat per la Xina (33). A la llista de casos registrats es troben els del germanoegipci Philip Rizk, Mohamed Sharkawy o el popular Wael Abbas, qui va ser intimidat recentment a l'aeroport del Caire. Altres noms que apareixen son els d'Abdel Rahman Fares, del qual se'n desconeix el seu parador des del passat abril, l'alexandrí Abdul Kareem Nabeel o Ahmed Mohsen.

Darrera Egipte, i a una llarga distància, es troben països com Iran (23), Tuníssa (18) o Síria (14). Una vegada més es mostra el silenci que envolta el Règim Mubarak a les planes dels diaris occidentals. Situació que recentment denunciava brillantment el reconegut periodista Robert Fisk, assenyalant fins i tot l'Embaixada Americana com a silenciadora dels excessos del Règim.


Cliqueu aquí per accedir a l'estrudi de Threataned Voices.

"La tortura arriba a uns nivells insuportables a Egipte"

L'Organització Árab pels Drets Humans (AOHR), organització originalment egípcia, exiliada amb seu a Londres i la pàgina web dels cuals es troba misteriosament caiguda, ha publicat un interessant informe sobre els drets humans a les dependències policials de la República d'Egipte. Segons assegura l'informe, l'ús de la tortura i la violència policial ha assolit uns nivells insuportables al país, afirmant que la mateixa s'expressa en tots els nivells i grups de la societat: joves, nens, vells, homes, dones... La tortura, assegura l'informe, s'ha convertit en una "conducta política sistemàtica" que necesita de la "aprovació i encoratjament de les més altes autoritats". L'informe assegura que la tortura no se sol aplicar contra la oposició política, sinò contra delinqüents comuns.

Segons l'informe, en els darrers 9 anys s'han produït 285 casos de tortura en dependències policials que han causat 118 morts. S'experimenta una escalada en els darrers anys (2007: 40 casos de tortura i 3 morts; 2008: 46 casos, 17 morts; i els primers sis mesos del 2009 15 casos de tortura i mort). L'informe també denuncia les desaparicions per la força de 73 individus des de 1992, dels quals només han reaparegut 17. L'informe també xifra en 7555 les detencions polítiques de l'any passat, siguent la província oriental (912), Guizeh (731) i el Caire (682) les que més van registrar.

L'informe tipifica 76 tipus diferents de tortura els més populars dels quals son lels habituals: ofegament sota l'aigua, el trencament de costelles, les pallisses, l'esquinçament de la roba, el "fantasma de la pluja", la privació de son, l'obligació d'estar dret durant llargues hores i les descàrregues elèctriques, entre d'altres.

La Organització va instar el Govern egipci a impedir la detenció il legal, intensificar la supervisió dels serveis de seguretat així com l'abolició de la llei d'emergència i la creació de la justícia eficaç necessària per eradicar el fenomen de la tortura i el respecte dels drets humans. La AOHR també va remetre la informació al president de la Lliga Árab, Amer Moussa (que per cert está sonant com a futur candidat a la presidència del país) i als secretaris de la Conferència Islàmica, Ekmeleddin Ihsanoglu, i de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon instant-los a actuar i informar sobre la situació a Egipte.


Cliqueu aquí per a veure l'informe, en àrab, a través de la pàgina web d'Al Jazeera.

Un líder de Hamás mor a una presó d'Egipte

Publicat al setmanari de contrainformació Directa num. 157 del 21 d'octubre

Hamás va denunciar el passat dijous a través d'un comunicat la mort en una presó d'Egipte d'un dels seus destacats militants. Youssef Abu Zuhri, de 38 anys i germà del portaveu del grup palestí, hauria mort a la presó alexandrina de Bourg el Arab després de ser torturat per les forces de seguretat i d'haver-se-li negat medicació urgent que requeria. Les institucions egípcies, per la seva part, asseguren que la mort va ser per causes naturals provocades per una malaltia respiratòria del pres. Zuhri va ser detingut l'abril passat prop de la frontera amb Gaza sospitós d'haver creuat a través d'un pas subterrani il·legal. El membre de Hamás també va ser acusat per les institucions egípcies de formar part d'una presumpta cèdula de Hezbolà al Sinaí. Nombrosos grups de drets humans han instat el govern a aclarir la situació i han remès informació al Relator Especial per la Tortura de les Nacions Unides per a que investigui el cas.

L'incident arriba en un moment especialment sensible pel que fa les relacions institucionals entre Egipte i Hamás. El comunicat es va fer públic pocs dies abans que hagués de tenir lloc a El Caire la esperada reconciliació entre Fatah i Hamás apadrinada per Egipte. Mentre que l'acord semblava proper tant sols unes dies enrere, les relacions semblen haver-se refredat a darrera hora. Hamás ha anunciat recentment que posposa l'enviament de la seva delegació mentre no s'aclareixin certs apunts de l'acord. Aquest inclouria la celebració d'eleccions pel proper any i el restabliment a Gaza de 3000 membres de l'aparell de seguretat de l'Autoritat, liderat actualment per Fatah, que ja hauria donat el vistiplau a l'acord. Paral·lelament, Egipte continua buscant un acord amb Hamás per alliberar un soldat israelí a canvi de 1000 soldats palestins detinguts en presons israelianes. Hamás, per la seva banda, ha instat Egipte a alliberar els presos palestins que es troben en els calabossos del Règim Mubarak. Les autoritats egípcies asseguren, però, que en els darrers dies ja han alliberat 51 palestins que es trobaven entre reixes.

Al darrera de tot aquest conflicte es troba la complexa geoestratègia política de la zona. Per una banda, la poca simpatia d'Egipte vers Hamás, branca sorgida dels egipcis Germans Musulmans, històric grup d'oposició al Règim. D'altra banda la posició d'Egipte vers l'estat d'Israel en la que segueix jugant un doble joc. La recent elecció de la búlgara Irina Bokova com a directora de la Unesco, en detriment del ministre de cultura egipci Farouk Hosni, no va agradar gaire al Règim Mubarak. Un cop coneguts els resultats van denunciar un complot sionista en contra seva, obviant els crits de nombroses organitzacions que denunciaven la seva llarga trajectòria com a censor cultural a Egipte. Res més lluny de la realitat.

Com a destacat actor històric, religiós i polític del món àrab, Egipte continua sent un dels grans normalitzadors d'Israel a la regió. Les relacions diplomàtiques i econòmiques entre els dos països són fluïdes i constants. Un acord polític permet a Israel comprar petroli i gas egipci per sota dels preus del mercat. A més Egipte és, amb Jordània, l'únic país àrab amb cos consular fix a Jerusalem. La col·laboració egípcia al setge de Gaza es va fer evident amb el tancament del pas de Rafah, que encara avui és centre de nombrosos conflictes. Algunes informacions asseguren que cossos militars americans estan patrullant darrerament el pas fronterer de Rafah i que soldats egipcis estan rebent instrucció militar per part de tropes americanes. Egipte és el segon receptor d'ajuda americana a la zona amb, 2 milions de dòlars anuals d'ajuda militar i una mitjana de 815 milions de dòlars anuals d'ajuda directa. Tot això sense tenir en compte la falta de drets dels exiliats palestins a Egipte. Drets que son reconeguts a altres ciutadans àrabs o fins i tot occidentals, son sovint negats als ciutadans palestins, com l'accés a l'educació pública o la nacionalitat a fills de matrimoni mixtes entre egipcis i palestins.

La policia irromp en una mobilització beduina

Segons algunes fonts aparegudes a internet, una plantada de beduins al Sinaí ha estat durament reprimida per les Forces de Seguretat estatals. Alguns testimonis parlarien de que la policia hauria encerclat la concentració i d'altres parlen fins i tot de tirotejos en la mateixa, que s'hauria produit al sud del pas fronterer de Rafah. Alguns testimonis parlaven de que els accessos des de Al arish havien estat tallats anteriorment a periodistes i equips de televisió. Segons el blogger Al Anany, qui ja avisava del perill d'enfrontaments amb anterioritat de la trobada, la plantada de tribus beduïnes havia de servir com a punt de partida per a les reclamacions que aquesta comunitat volia expressar al govern egipci. Entre aquestes, l'alliberament dels milers de beduins que es troben entre reixes i la fi de l'assetjament als mercaders beduins. El Comitè Popular per als Drets Civils al nord del Sinaí també hauria avisat de la possibilitat d'enfrontaments amb anterioritat.

Segons apunten fonts consultades per Daily News Egypt la mobilització respon a demandes personalistes d'alguns beduins. Segons el diari, el secretari del partit Tagammu Sheikh Zowayed i membres del Comitè Popular pels Drets dels Ciutadans Mustapha Singer asseguren que, amagades sota algunes demandes generalistes, la majoria de demandes responen als interessos d'alguns clans tribals determinats i no responen, per res, a l'expressió majoritària del poble beduí. Però aquestes declaracions es van fer abans de que la trobada, i posterior repressió policial, tinguessin lloc.
Caldrà veure a qui dóna la raó el temps....

Detención en el aeropuerto del Cairo del periodista sueco Per Bjorklund

El periodista sueco Per Bjorklund, especializado en mobilizaciones obreras, ha sido detenido por las fuerzas de seguridad en el Aeropuerto del Cairo y devuelto a su orígen, Praga. Según parece su nombre figuraba en los registros policiales, seguramente debido a su activismo periodístico.

Hace unos dias apareció una inquietante y brutal notícia en Internet. Según informa el portal Ibna' Masr (Hijos de Egipto), el entierro de un activista social en Alejandría se convirtió en una manifestación contra el sistema y la polícia. Según anuncia la misma fuente, la muerte de un joven activista de forma misteriosa en el barrio alejandrino de Montazah derivó en una manifestación acusando al gobierno y las fuerzas de seguridad de su asesinato. El joven Hassan Chand habia estado luchando activamente contra las expropiaciones forzosas de pequeños campesinos en la zona.


Esto el mismo dia que AI publica los resultados, por otro lado nada sorprendentes, de su informe sobre España, que confirman que es el sexto exportador mundial de armamento, incluyendo países con inestabilidad política, incluyendo la vecina Israel, lo que vulnera la legislación internacional.

El règim egipci....augmenta la repressió i la desigualtat social

Article traduït de l'àrab obra de Mustafa Mahii del Centre d'Estudis Socialistes del Caire:

"Ja no és cap secret l'augment sense precedents de les execucions a Egipte. Les xifres indiquen que durant el període que va de 1981 a 1990 es van expedir 179 sentències de mort, executant-se 35 penes. 530 van ser condemnats en el període comprès entre 1990 i 2000, executant-se 213 penes. Només l'any 1999 ja va tenir 108 condemnats i 383 ho van ser en el període que va de 1996 a 2001. Un ritme de 76 penes per any. I malgrat que aquesta taxa sigui molt alta és inferior respecte el nombre de penes de mort de, únicament, la primera meitat d'aquest any, la qual és de 80.

Aquest augment de l'ús de la pena de mort es presenta als mitjans de propaganda governamentals com una tendència de control cap als criminals que amenacen la seguretat de la societat i l'autoritat de l'Estat i les Lleis. Mentre això és cert no és més que una prova evident del fracàs de l'Estat de prevenir les causes del crim abans que aquest succeeixi. L'augment de la delinqüència aquí és una prova dels desequilibris del sistema social i econòmic de la comunitat. I això és una prova clara i renovada de l'abandonament, per part de l'Estat, dels pobres d'aquest país i l'alineament amb els homes de negocis.

Els estudis recorden que un 44,9% dels acusats de violació i assalt indecent, un 51,7% dels acusats d'abús i tràfic de drogues, el 46,4 % dels acusats per robatoris a domicilis, el 64,7% dels acusats de robatori a botigues i el 51,8% dels acusats per robatoris de vehicles l'any 1996 eren persones sense feina. Si aquesta era la situació fa 13 anys, com deu ser a dia d'avui, en que s'ha assolit el percentatge de persones que viuen amb dos dòlars per dia en un 43,5 % de la població total d'Egipte. Si posem per exemple el governorat d'Asssiut, la proporció de pobresa és del 58,1% del total de la població de la zona. A la Governació de Sohag la proporció de pobresa és del 45,5%. Els 10,3 milions de persones viuen als 1000 pobles més pobres, segons els estudis del propi govern. Son aquestes males condicions de vida les que violen la integritat personal tots els dies de la seva vida i que reflecteixen l'estat total de menyspreu de l'Estat, qui dirigeix totes les seves capacitats a donar suport als empresaris i protegir els seus interessos. Aquest és l'origen polític d'aquests crims que veiem cada dia. Tot i que l'aparell de seguretat interior hagi augmentat en les darreres dècades, fins arribar a les 800 mil persones empleades en el Departament d'Interior, parcialment en l'exèrcit. Això se suma als 450 mil soldats que conformen les Forces de Seguretat Central. Però aquesta excessiva magnitud de la mida de les forces internes de seguretat resulta inútil per salvar la seguretat dels ciutadans. No és més que, majoritàriament, una eina de repressió. Els delictes de tortura succeeixen de forma contínua a les comissaries de policia dels barris, als pobles i diverses ciutats remarquen que el paper de la policia és el d'aterroritzar els ciutadans. El prestigi de l'Estat prové d'aterroritzar els ciutadans. I les Forces de Seguretat Central encara no son una eina per al bloqueig dels punts calents de protesta: les universitats, els treballadors en vaga i lluita a les seves fàbriques, els sindicalistes, els agricultors en protesta pel retorn del feudalisme i la confiscació de les seves terres. I així és com l'Organisme de Seguretat Interna (de seguretat del sistema, de fet) ha esdevingut enorme sense cap interès en el manteniment de la seguretat dels ciutadans, però, per contra, té sinergia amb les condicions de pobresa i d'injustícia social que provoquen patiment en els ciutadans.

Aquest tipus de circumstàncies portaran de forma natural a l'augment del crim dins d'aquesta comunitat. La intimidació i els delictes de robatori, assassinat, assetjament, violació i tràfic de drogues son delictes que augmentaran a causa de la pobresa, la repressió i opressió social. La policia i l'Estat quan retin comptes dels seus delictes, ho faran per partida doble. La primera quan els priva d'una vida decent. La segona, quan els castiga pels crims comesos (en la majoria dels casos) a causa d'unes circumstàncies que no han creat ells, sinó el Sistema.

La pobresa i la repressió social no son els únics factors de l'augment de les taxes de delinqüència. La sensació ben establerta per alguns de que la impunitat és plausible a causa de la seva relació amb el sistema o amb parts d'ell que porten a cometre crims atroços, exposats alguns d'ells a perdre's en un laberint del sistema, com el cas de Hisham Talaat Mustafa o l'assassinat de Suzam Tamin. Així com l'assassinat al Mall Arcadia, el qual va succeir fa uns anys entre un grup de “joves” de negocis i que no es resoldrà amb el càstig més sever. La lluita contra la corrupció i eradicar les causes de sensació de superioritat i dominació fins i tot sobre les lleis, és el mitjà per evitar aquests crims. Aquests crims, però, revelen molt poc de les catacumbes del Sistema.

Les polítiques d'enduriment de penes aquí, davant de tota aquesta ruïna social, no és una prova de la sobirania de la justícia, però si una nova imatge de la violència d'Estat contra la comunitat. És una prova del dèficit del Sistema de trobar solucions als seus problemes, tot i la publicitat enganxada a la cara de tots, com si això fos inútil."

Juicio a la tortura en Alejandria

El pasado lunes empezó en Alejandría el juicio contra el policia Akram Mohamed Suleiman quien afronta cargos de tortura presuntamente cometidos contra el ciudadano Ragai Sultan. La brutal paliza que supuestamente se cometióm contra Sultan y cuyas imágenes causaron sensación en su momento,han dejado secuelas a la víctima, según aseguró su propio hermano durante la vista. El policia ha negado los cargos asegurando que sufre una persecución des de el momento en que fue acusado y que su hija "ya no puede ir al club" por ello.

Más información en:
Daily News Egypt - Police colonel accused of brutality denies charges

دعوة للتضامن مع رجائي محمد منير سلطان llamada a la solidaridad con Ragui Mohamed Mounir Sultan -

Solidaritat amb Kamal Abu Eita

La solidaridad con Kamal Abu Eita, presidente del primer sindicato libre de Egipto en 50 años, es requerida tras los intentos de represión por parte del stablishment local.

Hussein Megawer, presidente general de la gobernamental Federación de Sindicatos, ha presentado cargos contra Abu Eita por difamación "difundiendo falsa información que ha herido la reputación del model sindical egipcio".

Pese a que la primera información que se ha recibido hoy es que los abogados de Abu Eita han conseguido posponer el primer interrogatorio se espera que este se pude producir en breve.


Sorprendentemente estos hechos coinciden con la noticia de que Egipto ha salido de la lista negra de países que violan los derechos de los trabajadores, pese a que Egipto registró en julio 35 protestas obreras en las que participaron cerca de 15 mil trabajadores.

Riesgos de tortura, incomunicación y violación del derecho internacional cotra ciudadanos estrangeros en Egipto

Según informa recientemente Aministía Internacional, diversos ciudadanos estrangeros podrían haber sido víctimas de los excesos policiales del Régimen Mubarak. Según apunta AI, el ciudadano francés Romuald Durand lleva detenido en régimen de incomunicación des del 21 de abril sin que se conozcan los motivos. Durand que lleva más de 3 años viviendo en Egipto, fué aparentmente detenido a su llegada al aeropuerto del Cairo, aunque posteriormente las autoridades egípcias ocultaron su paradero.
Más recientemente, y siempre según AI, las autoridades egípcias anunciaron la repatriación a Rússia de 6 ciudadanos chechenos, entre los que se encuentra el estudiante de 22 años Maskhud Abdullaev. Otros cuatro ciudadanos detenidos en este contexto fueron expulsados el 9 de junio de 2009. Los cuatro fueron detenidos y esposados a su llegada a Moscú. 3 de ellos fueron finalmente liberados pero aún se desconoce el paradero del cuarto.
El caso de las próximas expatriaciones resulta especialmente grave puesto que Abudallev se expone a un enorme riesgo de sufrir duras represiones por parte de las autoridades rusas puesto que su padre es uno de los líderes del grupo armado checheno. Éste traslado viola, de esta forma, los acuerdos firmados por Egipto respeto a la Convención de la ONU contra la Tortura, de la que es Estado Miembro y que prohíbe expresamente la devolución de personas a países donde corran riesgo de sufrir tortura. Los deportados aseguran que cuentan con la condición de refugiados políticos en Azerbaiyán desde antes de mudarse a El Cairo, donde algunos de ellos eran estudiantes en la Universidad de Al Azhar.