El Masry Al Youm: "Les Nacions Unides acusen Egipte de segrestos sospitosos i detenir-los en secret per ajudar la CIA"

segons informa Al Masy Al Youm avui:

"Un informe de les Nacions Unides acusa Egipte i altres països del tercer món, del segrest i detenció en presons secretes de presumptes terroristes durant els darrers nou anys, violant els seus drets més fonamentals, seguint un encàrrec de la Intel·ligència Americana, la CIA.

Els 4 investigadors independents asseguren que la preparació de l'informe va portar anys, basat en entrevistes amb 30 ex presos d'Algèria, Xina, Egipte, Índia, Iran, Sudan i Zimbabwe, detinguts per qüestions de seguretat o formar part de moviments d'oposició. Els informadors van afegir que l'informe serà presentat el proper mes de març al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i que les víctimes i les seves famílies mereixen ser compensades amb el judici dels responsables d'aquests actes.

L'informe, dirigit per Manfred Nowak, relator especial sobre la tortura per les NU, i Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, assenyala que l'objectiu de les detencions secretes és el de facilitar la tortura i els tractes inhumans i degradants per aconseguir informacions o silenciar la gent.

L'informe assenyala que després dels atacs de l'onze de setembre, amb l'anunci de la “guerra global contra el terrorisme” de l'anterior president dels Estats Units, George Bush, així com l'establiment de la presó de la badia de Guantánamo i altres “llocs negres”, existeixen detinguts d'Al-Qaeda fora de l'àmbit dels tribunals locals. La CIA també ha creat centres secrets de detenció propis per a la interrogació per als detinguts classificats com a “d'alt valor”.

L'informe assegura que l'Agència va demanar als seus socis amb mals antecedents en l'àmbit dels Drets Humans detenir, interrogar i torturar en secret en el seu favor. Entre aquests paísos es trobarien Etiòpia, Djibouti, Egipte, Jordània, Marroc, Pakistan, Síria, Tailàndia, Polònia i Romania.

Njigad Berai, antierior president del grup per al Desenvolupament Democràtic, va demanar al govern egipci de formar una comissió independent per a preparar una resposta a aquest informe i donar-lo a conèixer a la opinió pública d'Egipte. Va assenyalar que el que es diu a l'informe es repeteix després de dos anys, i va instar les organitzacions de Drets Humans i, a continuació, el Govern va anunciar la seva posició. En declaracions a “Masry al Youm” va admetre les coincidències entre Egipte i l'estratègia dels Estats Units, però no fins al límit de la comissió del delicte de tortura en el seu territori per afavorir-lo.

Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, va visitar Egipte fa 5 mesos, i es va reunir amb funcionaris del ministeri d'Exteriors i els de Justícia i Afers Interiors així com activistes de Drets Humans per debatre sobre la Llei de Control del Terrorisme i els Drets Humans i els casos de tortura."

Egipte encapçala la persecució de blocaires arreu del Món

Threataned Voices ha publicat un interessant mapa interactiu que recull tots els casos coneguts d'empresonament d'algun blocaire per raons de llibertat d'expressió a la xarxa. L'estudi registra 178 casos d'assetjament o empresonament arreu del món. Egipte (29 casos) resulta ser el segon país que més persegueix els blocaires, sols superat per la Xina (33). A la llista de casos registrats es troben els del germanoegipci Philip Rizk, Mohamed Sharkawy o el popular Wael Abbas, qui va ser intimidat recentment a l'aeroport del Caire. Altres noms que apareixen son els d'Abdel Rahman Fares, del qual se'n desconeix el seu parador des del passat abril, l'alexandrí Abdul Kareem Nabeel o Ahmed Mohsen.

Darrera Egipte, i a una llarga distància, es troben països com Iran (23), Tuníssa (18) o Síria (14). Una vegada més es mostra el silenci que envolta el Règim Mubarak a les planes dels diaris occidentals. Situació que recentment denunciava brillantment el reconegut periodista Robert Fisk, assenyalant fins i tot l'Embaixada Americana com a silenciadora dels excessos del Règim.


Cliqueu aquí per accedir a l'estrudi de Threataned Voices.

"La tortura arriba a uns nivells insuportables a Egipte"

L'Organització Árab pels Drets Humans (AOHR), organització originalment egípcia, exiliada amb seu a Londres i la pàgina web dels cuals es troba misteriosament caiguda, ha publicat un interessant informe sobre els drets humans a les dependències policials de la República d'Egipte. Segons assegura l'informe, l'ús de la tortura i la violència policial ha assolit uns nivells insuportables al país, afirmant que la mateixa s'expressa en tots els nivells i grups de la societat: joves, nens, vells, homes, dones... La tortura, assegura l'informe, s'ha convertit en una "conducta política sistemàtica" que necesita de la "aprovació i encoratjament de les més altes autoritats". L'informe assegura que la tortura no se sol aplicar contra la oposició política, sinò contra delinqüents comuns.

Segons l'informe, en els darrers 9 anys s'han produït 285 casos de tortura en dependències policials que han causat 118 morts. S'experimenta una escalada en els darrers anys (2007: 40 casos de tortura i 3 morts; 2008: 46 casos, 17 morts; i els primers sis mesos del 2009 15 casos de tortura i mort). L'informe també denuncia les desaparicions per la força de 73 individus des de 1992, dels quals només han reaparegut 17. L'informe també xifra en 7555 les detencions polítiques de l'any passat, siguent la província oriental (912), Guizeh (731) i el Caire (682) les que més van registrar.

L'informe tipifica 76 tipus diferents de tortura els més populars dels quals son lels habituals: ofegament sota l'aigua, el trencament de costelles, les pallisses, l'esquinçament de la roba, el "fantasma de la pluja", la privació de son, l'obligació d'estar dret durant llargues hores i les descàrregues elèctriques, entre d'altres.

La Organització va instar el Govern egipci a impedir la detenció il legal, intensificar la supervisió dels serveis de seguretat així com l'abolició de la llei d'emergència i la creació de la justícia eficaç necessària per eradicar el fenomen de la tortura i el respecte dels drets humans. La AOHR també va remetre la informació al president de la Lliga Árab, Amer Moussa (que per cert está sonant com a futur candidat a la presidència del país) i als secretaris de la Conferència Islàmica, Ekmeleddin Ihsanoglu, i de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon instant-los a actuar i informar sobre la situació a Egipte.


Cliqueu aquí per a veure l'informe, en àrab, a través de la pàgina web d'Al Jazeera.

Els presoners de Mahalla, en vaga de fam

Els sindicalistes de Mahalla empresonats pel Règim Mubarak després de les mobilitzacions obreres del passat abril, han entrat en vaga de fam en denúncia pels maltractaments i abusos que pateixen a la presó. Segons informa el Badeel els sindicalistes denuncien cops i vexacions diàries per part dels funcionaris des que familiars seus anuncièssin que participaran en la vaga general del proper 6 d'abril. Membres del Partit del Front Democràtic han aprofitat la ocasió per firmar u n memorandum reclamant l'excarceració dels sindicalistes presos. Una mobilització de suport està planejada pel proper dimarts a les portes de la Fiscalia General, a El Caire.

Liberado el policia torturador Islam Nabih

El capitán de policía Islam Nabih, quién estaba cumpliendo 3 años de prisión por un caso de torturas, fue liberado anteayer “por buena conducta” tras cumplir tres cuartas partes de su condena. Según parece el Ministerio de Interior, haciendo gala de cumplir cualquier recomendación internacional sobre tratados de impunidad policial, habría intercedido para la liberación de Sabih, requiriendo el reingreso del capitán de policía al departamento de Assiut. Los hechos sucedieron en enero de 2006 cuando el conductor de autobús Amer Kabeer fue detenido y sodomizado en las dependencias policiales de Boulak el-Dakrour a manos del citado capitán de policía y su caporal. Los dos policías registraron todo lo sucedido, lo que acabó siendo utilizado como prueba en el juicio i acabó llevándolos a prisión tras destaparse la grabación por Internet. El caso fue famoso por ser el primer caso en que la difusión por Internet de un vídeo de torturas servia para encarcelar a dos policías torturadores.

Paralelamente, la Corte penal de Giza ha aplazado nuevamente el juicio al policía Adel Al-Shahed por el asesinato de un joven en Mohandiseen el pasado noviembre. El instructor ha aplazado a finales de abril los alegatos y se espera que entonces se emita una fecha para el veredicto final. Los testimonios presenciales y forenses ya han declarado ante los estamentos judiciales. Según el médico forense la muerte se produjo por un disparo en la barriga y que alguien, posteriormente intentó retirar la bala del cuerpo de la víctima. Testimonios forenses avalarían la versión del hermano de la víctima, quién asegura que el policía disparó desde una corta distancia. Al Shahed admitió el asesinato, pero alegó haberlo hecho en defensa propia.

Lectura: Memorias de la cárcel de mujeres

Acabo de llegir aquest apassionant relat. La feminsita i anticapitalista egípcia Nawal Al-Sa'dawi, premi internacional de la Generalitat el 2003, va escriure aquesta biografia sobre la tortura i la repressió l'any 81 després de passar-se prop de 2 mesos empresonada. El seu, un delicte d'opinió durant els darrers temps de Sadat al poder. La veu d'Al-Sadawi és una de les més importants veus del feminisme arreu i, especialment, al món islàmic. Una veu que mai ha volgut callar. Una veritable recomanació.

"A cuantos su odio a la opresión ha llevado a la muerte, a quienes su amor a la libertad ha llevado a la cárcel, y a quienes su rechazo de la mentira ha llevado a la revolución".
Dedicatoria de Memorias de la cárcel de mujeres



Enlaces imprescindibles:
El País - Nawal al-Sa'dawi - "Toda religión oprime a la mujer" (pese haber escogido tan mal el titular)
Canalsolidari.og - Nawal Al-Sa'dawi - "El maquillaje es otra forma de llevar velo"
Web oficial de Nawal Al-Sa'dawi