Els Estats Units i la revolta tunesina

La Casa Blanca ha parlat. I ha assegurat que està amb el dret del poble tunesí d'escollir els seus governants. Obama assegura que valora el "coratge" del poble tunesí...
Com sempre, paraules boniques, però paraules buides. Primer de tot perquè han estat pronunciades un cop Ben Ali ha fugit del país, després d'un silenci de gairebé un mes, que és el que realment ha durat la revolta, i, com han tornat a demostrar els wikileaks revelats, després de dècades de connivència amb el Règim despòtic de Tunisia. El País porta anys a la cua dels drets democràtics (144 en una llista de 167, segons The Economist) davant el silenci internacional o fins i tot amb el comentaris i l'ajuda de la comunitat internacional, l'USAID, el BM o el FMI...
I queden preguntes enlaire.....els Estats Units lluitaran per jutjar a Ben Ali, com ho estan fent per sentar a la banqueta el president Bashir del Sudan, o sobre l'assassinat de Hariri al Líban? Permetran qualsevol tipus de nou Govern?Això vol dir que es treballarà per respectar la voluntat popular a altres països del món àrab? Que s'actua enèrgicament per a fer caure altres règims? Podem anar començant: Algèria, Bahrein, Líbia, Jordània, Qatar, Àrabia Saudí, Iraq, Afghanistan, Kuwait, Oman, Emirats Àrabs Units, Iemen...
Els mitjans de comunicació internacional, a excepció d'Al Jazeera van fer el buit a la revolta tunesina durant gairebé 3 setmanes i tant sols n'han començat a informar quan la situació era tan clarament insostenible que es veia venir que quelcom esclataria. Alguns ens hauriem de preguntar quin era l'interés rera aquest silenci... hi tindrà alguna cosa a veure els interessos turístics al país? Suposo que anuncis a tot color venent p turístics als resorts i balnearis tunesins no queda massa bé al costat d'imatges que demostren la misèria real del seu poble...

De totes formes, la revolta tunesina no ha acabat ni molt menys... segons sembla els enfrontaments al carrer encara seguirien. L'exèrcit hauria alliberat, segons alguns rumors, presos comuns per a que saquejin la ciutat. Hi ha imatges, també, de policies de civil atracant tendes, milícies del governamental RCD saquejant barris sencers... Tot amb la intenció de donar una imatge de caos i desordre a la marxa de Ben Ali... Imatge, la del suposat caos instaurat en la intifada tunesí que els mitjans oficials dels Règims del Món Àrab han volgut recollir....per a ells el resultat de la revolta no és la victòria popular, és el caos...i així ho estan reflexant... Arabia Saudí, per cert, ha acabat hostatjant el fugitiu Ben Ali...

Per cert, algunes consideracions històriques. Tunísia va ser el primer país àrab en abolir l'esclavitud, el 1848, el primer en tenir constitució, el 1861, el primer en abolir la poligàmia, el 1956. Va ser el primer en legalitzar l'abort, el 1973...i ara sembla ser el primer país àrab que expulsa el seu dictador després d'una revolta popular en el segle XXI.


PD: la revolta sembla intentar estendre's encara més... Hi ha notícies de protestes estudiantils al Sudan per la pujada dels preus!! Khartoum, la capital, i Gezeira, han viscut enfrontaments entre estudiants i policia per les retallades dels subsidis al sucre i el petroli anunciades pel govern de Bashir...

El wikileak egipci

Una lectura als cables de la tan esbombada història de Wikileaks que tenen relació amb l'embaixada americana del Caire no destapen cap història que no fos, ja, un secret a veus. De la mateixa manera que els altres els titulars se centren en coses més propies de conversa de perruqueria o revista del cor que de mitjans de comunicació seriosos. Que Mubarak repeteixi per activa i per passiva que Iran "son uns metiders" o que es destaqui que el raïs cada cop que veu un membre de la Casa Blanca els recordi que ell ja els va avisar del problema d'atacar Iraq no és que sigui gaire substanciós.
El que destapa Wikileaks, si més no en el cas egipci, és el que ja se sabia. El Règim odia Iran, utilitza el seu nom per moure la diplomàcia americana (personalment no em crec la meitat de les acusacions que li fa, sobretot quan assegura estar "aterroritzat" pel programa nuclear iraní), assegura que és un port franc per al que ell anomena terrorisme, que assegura que aquest règim finança Hamàs (i això és el que més por li fa), que fins fa poc ho feia a terra egípcia i recomana no atacar-la sinò escanyar-la conòmicament per a que el Règim "estigui ocupat en contenir la seva gent". Recorda que cal donar pes a Jordania, Arabia Saudí i el propi Egipte per a fer de contrapes a l'amenaça iraní. Autèntica guerra de poders, es reprodueix la por a una expansió de la revolta xiita que posi en dubte l'actual tauler s'ecacs. De fet aquest és el principal punt per recordar l'equivocació de la invasió d'Iraq. Ara, no s'estan per donar nous consells. Cal reforça l'exèrcit (Egipte s'ofereix a entrenar els soldats iraquís) per tal de fer un cop d'estat que col·loqui un dictador "just"."Oblideu la democràcia, els iraquís son molt durs per naturalesa" hauria dit Mubarak, segons els cables.
Els cables deien clar que tampoc guarda massa simpatia per Síria ni per Qatar (seu de la televisió d'Al Jazeera). Del Règim dels Assad, Síria, n'assegura que estan aïllats dins el món àrab, que ningú els estima i que estan preparats , diu literalment que "ho estan buscant", per pactar amb Israel (el que sí seria una bomba informativa) ja que volen recuperar el Golan i tancar l'estrambòtic cas del judici pel cas Hariri. Egipte, com no, es fa la víctima assegurant "estar rodejada d'integrisme" i es ven als Estats Units com la peça clau de l'estabilitat, lloances que els telegrames americans no s'estalviuen en reproduïr. És per això que Gamaal Mubarak insisteix en lamentar la falta d'un acord de lliure comerç entre els dos països.
Els cables també deixen clar la constant col·laboració entre Israel i Egipte i la constant coordinació en matèria d'inteligència i control aduaner. Pel que fa als palestins, Egipte demostra odi total a Hamás, més per la seva possible extensió a Egipte a través dels seus pares polítics ,els Germans Musulmans. Per això assegura que cal reforçar Abu Mazen i Fatah.

Els Estats Units diuen la seva

Els Estats Units, a través d'un missatge de la oficina del portaveu publicada obertament al seu lloc web, asseguren sentir-se "consternats" i "decebuts" pels informes que arriben desde Egipte i , tot i que tant sols van fer tímides recomenacions que van ser rebutjades sense més pel govern egipci, asseguren que "seguim creient que el permetre que els observadors internacionals per supervisar i lliurement informe sobre les eleccions, una pràctica normal a la regió i arreu del món, és molt important en la construcció de la confiança del públic en una elecció justa i lliure."

Ara, la síntesi de l'ambivalent i, sobretot, tímid posicionament americà es troba en la darrera frase del text: "Esperem seguir treballant amb el govern egipci i amb la vibrant societat civil d'Egipte per ajudar a aconseguir les seves aspiracions polítiques, socials i econòmiques." Robert Fisk ho deixa clar en el seu darrer article: "Als Estats Units no li importen les injustícies del Pròxim Orient"

Per cert, aprofito per a recomenar-vos aquest interessant article de Xavier Batalla sobre l'encreuada egípcia...

El Masry Al Youm: "Les Nacions Unides acusen Egipte de segrestos sospitosos i detenir-los en secret per ajudar la CIA"

segons informa Al Masy Al Youm avui:

"Un informe de les Nacions Unides acusa Egipte i altres països del tercer món, del segrest i detenció en presons secretes de presumptes terroristes durant els darrers nou anys, violant els seus drets més fonamentals, seguint un encàrrec de la Intel·ligència Americana, la CIA.

Els 4 investigadors independents asseguren que la preparació de l'informe va portar anys, basat en entrevistes amb 30 ex presos d'Algèria, Xina, Egipte, Índia, Iran, Sudan i Zimbabwe, detinguts per qüestions de seguretat o formar part de moviments d'oposició. Els informadors van afegir que l'informe serà presentat el proper mes de març al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i que les víctimes i les seves famílies mereixen ser compensades amb el judici dels responsables d'aquests actes.

L'informe, dirigit per Manfred Nowak, relator especial sobre la tortura per les NU, i Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, assenyala que l'objectiu de les detencions secretes és el de facilitar la tortura i els tractes inhumans i degradants per aconseguir informacions o silenciar la gent.

L'informe assenyala que després dels atacs de l'onze de setembre, amb l'anunci de la “guerra global contra el terrorisme” de l'anterior president dels Estats Units, George Bush, així com l'establiment de la presó de la badia de Guantánamo i altres “llocs negres”, existeixen detinguts d'Al-Qaeda fora de l'àmbit dels tribunals locals. La CIA també ha creat centres secrets de detenció propis per a la interrogació per als detinguts classificats com a “d'alt valor”.

L'informe assegura que l'Agència va demanar als seus socis amb mals antecedents en l'àmbit dels Drets Humans detenir, interrogar i torturar en secret en el seu favor. Entre aquests paísos es trobarien Etiòpia, Djibouti, Egipte, Jordània, Marroc, Pakistan, Síria, Tailàndia, Polònia i Romania.

Njigad Berai, antierior president del grup per al Desenvolupament Democràtic, va demanar al govern egipci de formar una comissió independent per a preparar una resposta a aquest informe i donar-lo a conèixer a la opinió pública d'Egipte. Va assenyalar que el que es diu a l'informe es repeteix després de dos anys, i va instar les organitzacions de Drets Humans i, a continuació, el Govern va anunciar la seva posició. En declaracions a “Masry al Youm” va admetre les coincidències entre Egipte i l'estratègia dels Estats Units, però no fins al límit de la comissió del delicte de tortura en el seu territori per afavorir-lo.

Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, va visitar Egipte fa 5 mesos, i es va reunir amb funcionaris del ministeri d'Exteriors i els de Justícia i Afers Interiors així com activistes de Drets Humans per debatre sobre la Llei de Control del Terrorisme i els Drets Humans i els casos de tortura."

La AUC passa informació confidencial egípcia al Pentàgon segons contracte

Segons informa avui Al-Masry Al youm, la Universitat Americana del Caire passa informació confidencial al Pentàgon segons un contracte signat amb la Casa Blanca el 2007. Segons informen aquests documents dels pressupostos de l'administració americana, la AUC hauria obtingut, a canvi, 4,3 milions de lliures (450 mil euros). Aquesta és la primera vegada que s'evindencia l'ús d'una universitat en terra egipci com a base de recerca i espionatge. La Casa Blanca, segons els papers de caràcter militar, també hauria adjudicat a través de la Marina un estudi sobre malalties infeccioses a la zona, investigació aplicada i desenvolupament a Egipte encarregat per un valor de 600 000 dólars. A part d'això només se sap que va ser firmat en dues parts, sense negociació prèvia i que forma part de la renovació d'un contracte previ entre el Departament de Defensa i les AUC. Aquest contracte previ hauria raportat 1,2 milions de dólars al centre universitari. La resta de la informació resta classificada per qüestions de confidencialitat, el que fa desconèixer l'abast de l'espionate emprès per la Universitat Americana del Caire. Segons informacions anteriors la AUC també ha rebut fins a 270 milions de dólars en els darrers 20 anys de part de USAID, institució estretament vinculada al servei d'intel·ligència americà -CIA. Aquests diners haurien servit per, entre altres, construir el nou i luxòs campus universitàri que es troba al bell mig del desert amb totes les conseqüències ambientals i econòmiques que això pot suposar.
La AUC ha emès poc després un comunicat negant la informació apareguda al diari egipci, assegurant que les investigacions son exclusivament mèdiques. L'entitat universitària s'ha defensat dient que, tot i que els fons provenen del Ministeri de Marina, els diners rebuts son per estudiar bacteries que poden provocar càncer.