tag:blogger.com,1999:blog-83110473210176106302024-03-13T09:08:28.859-07:00Egipte rera la barricada - Egipto tras la barricadaDrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.comBlogger652125tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-10676645922908436742017-07-22T02:23:00.001-07:002017-07-22T02:23:24.775-07:00La caixa negra de la corrupció ha tornat a Egipte<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" data-block="true" data-editor="5nn70" data-offset-key="69kd7-0-0" style="color: #1d2129; font-family: 'San Francisco', -apple-system, BlinkMacSystemFont, '.SFNSText-Regular', sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: -0.23999999463558197px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="69kd7-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative; text-align: justify;">
<span data-offset-key="69kd7-0-0" style="font-family: inherit;">L'home de la foto ha tornat a Egipte 6 anys després de fugir-ne per potes en esclatar la revolució popular. L'Egipte post-revolució de Tahrir va llançar una ordre de recerca i captura a la Interpol contra aquest home, mà dreta de Mubarak i conegut popularment com "la caixa negra de la corrupció". La Interpol el va trobar. A Espanya. Aquest home ha viscut aquets 6 anys amagat a una mansió de La Moraleja, a Madrid, protegit per un passaport espanyol del qui ningú li ha demanat explicacions (tot i assolir-lo mentre otorgava sucuolses llicències per la extracció de gas a la espanyola Unión Fenosa, que obtenia gas egipci per sota dels preus de mercat).</span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="5nn70" data-offset-key="a5sdk-0-0" style="color: #1d2129; font-family: 'San Francisco', -apple-system, BlinkMacSystemFont, '.SFNSText-Regular', sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: -0.23999999463558197px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="a5sdk-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative; text-align: justify;">
<span data-offset-key="a5sdk-0-0" style="font-family: inherit;">L'home de la foto desfilava d'aquesta guisa en presentar-se a l'Audiència Nacional per a tractar el cas de la seva deportació. Com un vell moribund. El Jutge Pablo Ruz va descartar investigar la obtenció de la seva nacionalitat, malgrat que l'home no havia viscut mai a Espanya abans d'obtenir-la i de fer-se evident que havia violat la legislació en fer ús continuat del seu passaport egipci, del que se suposa que se n'havia de desfer. Evidentment ni menció del tracte amb Unión Fenosa.</span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="5nn70" data-offset-key="bj1ch-0-0" style="color: #1d2129; font-family: 'San Francisco', -apple-system, BlinkMacSystemFont, '.SFNSText-Regular', sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: -0.23999999463558197px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bj1ch-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative; text-align: justify;">
<span data-offset-key="bj1ch-0-0" style="font-family: inherit;">Avui, aquest home que es feia el vell moribund davant la justícia espanyola, ha tornat pel seu propi peu a Egipte. Diuen que ha renunciat al 75% de les seves possessions reconegudes. Quan Mubarak governava es considerava que aquest era el vertader propietari de mig Egipte....</span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="5nn70" data-offset-key="9scb9-0-0" style="color: #1d2129; font-family: 'San Francisco', -apple-system, BlinkMacSystemFont, '.SFNSText-Regular', sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: -0.23999999463558197px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative; text-align: justify;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;">Hussein Salem torna a ser a Egipte</span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative; text-align: justify;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;">Un nou capítol tancat.</span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-7uHCBxDMto8/WXMYySsWTwI/AAAAAAAABhw/I3-vNEbr96knksm3KMxtUIjoDMfCQ9BhQCLcBGAs/s1600/salem.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="489" data-original-width="300" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-7uHCBxDMto8/WXMYySsWTwI/AAAAAAAABhw/I3-vNEbr96knksm3KMxtUIjoDMfCQ9BhQCLcBGAs/s320/salem.jpg" width="196" /></a></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;">Articles</span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;"><b><a href="https://directa.cat/negocis-rodons-d%E2%80%99uni%C3%B3n-fenosa-l%E2%80%99egipte-de-mub%C3%A0rak">Els negocis rodons d'Unión Fenosa a l'Egipte de Mubarak</a></b></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="9scb9-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="9scb9-0-0" style="font-family: inherit;"><b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2012/02/hussein-salem-la-caixa-negra-de-la.html">Hussein Salem, la caixa negra de la corrupció a Egipte amb passaport espanyol</a></b></span></div>
</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-44401187117124734372017-07-17T17:00:00.000-07:002017-07-17T17:00:19.451-07:00Objectiu: Qatar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Article publicat <b><a href="https://directa.cat/">al setmanari la Directa número 435</a></b>: </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Si el 1969 Hondures i el Salvador van entrar en guerra per un partit de futbol, sembla fins i tot lògic que el 2017 la guerra (cada cop menys) freda entre les monarquies pèrsiques es desencadeni per un tuit o un titular de notícia. Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Egipte i Bahrain han llançat una ofensiva agressiva contra l'emirat de Qatar, tallant relacions comercial, tancant fronteres i expulsant els qatarians dels seus territoris en la pitjor crisis viscuda entre els països del Golf en els darrers temps.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://ep01.epimg.net/internacional/imagenes/2017/06/05/actualidad/1496683078_871556_1496684170_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="449" data-original-width="800" height="179" src="https://ep01.epimg.net/internacional/imagenes/2017/06/05/actualidad/1496683078_871556_1496684170_noticia_normal.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
L'incident suposa un capítol més de la guerra freda provocada per l'esclat de les anomenades primaveres àrabs. A una banda, hi ha un bloc immobilista, capitanejat pels Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita, en general partidaris de preservar el <i>status quo</i> pre-2011, i a l'altra banda, el bloc qatarià, on també s'hi troben la Turquia d'Erdogan i el moviment dels Germans Musulmans, que va intentar aprofitar l'esclat popular i els potencials canvis de règim per guanyar influència regional. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
L'actual episodi sembla suposar l'esforç definitiu de Riad i Abu Dhabi per tallar les ales a Doha. Arriba tres anys després que una escalada de confrontació provoqués la retirada temporal de diversos cossos diplomàtics àrabs de la capital qatariana, i exactament quatre anys després del cop d'estat a Egipte, que va provocar un gir de 180 graus en les inèrcies geoestratègiques de la regió, posant fre a l'avenç de la influència qatariana a la zona. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ara, el pretext que ha provocat l'incident són unes suposades declaracions de l'emir de Qatar, Hamad Bin al-Thani, que Doha nega i atribueix a un hackeig de la web de notícies estatal, generant la sensació de crisi provocada. També contribueixen a aquesta sensació les exigències i acusacions de les monarquies del Golf, que atribueixen a Doha haver donat suport al terrorisme, malgrat els abundants indicis que bona part del finançament i proselitisme jihadista ha provingut de Riad. A més, reclamen a Qatar mesures com el tancament del canal de televisió Al-Jazeera i de la base militar turca oberta al país fa un any, el trencament total de relacions amb Iran o l'acceptació d'un control extern per més de deu anys, entre d'altres. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Però perquè ara? Una versió estesa assenyala com a detonant el recent segrest a Iraq de 26 membres de la família reial catarí, que va acabar provocant el pagament de rescats a milícies xiïtes vinculades amb Iran i a jihadistes sunnites vinculats a Al-Qaeda. Tanmateix, tot indica que les causes van més enllà. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.afr.com/content/dam/images/g/w/a/9/l/3/image.imgtype.afrArticleInline.620x0.png/1495441257136.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.afr.com/content/dam/images/g/w/a/9/l/3/image.imgtype.afrArticleInline.620x0.png/1495441257136.jpg" data-original-height="380" data-original-width="620" height="196" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Per una banda sembla evident la voluntat revengista d'un sector de les monarquies àrabs que no perdonen a Qatar el seu rol durant les revoltes àrabs i volen evitar qualsevol repetició. Les condicions que li volen imposar clarament soscaven la seva sobirania nacional i semblen inassumibles, per això algunes veus parlen d'un pla per derrocar l'emir i col·locar-hi algú més afí, una opció per ara poc probable. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Rere l'actual incident hi ha clarament la mà de Mohammed Bin Zayed, príncep hereu d'Abu Dhabi i home fort de l'agenda exterior dels Emirats Àrabs, i, sobretot Mohamed Bin Salman, nou home fort de la casa dels Saud. De fet Salman seria nomenat per sorpresa príncep hereu al tro del rei Salman, de 81 anys, escasses tres setmanes després de l'esclat de la crisis, saltant-se la línia successòria i passant per davant del primogènit Mohamed Bin Nayef, de 57 anys i responsable dels aparells de seguretat saudites. Nayef, un home respectat a Occident pels seus esforços en desmantellar la xarxa saudita d'Al-Qaeda, no només va perdre el seu lloc com a hereu, també va ser deposat com a ministre de l'Interior i es rumoreja que resta confinat a un palau de la família a Jidda. Segons algunes versions, Nayef i Salman havien topat precisament en els darrers temps respecte el posicionament bel·ligerant del regne saudita en matèria d'exteriors.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://pbs.twimg.com/media/CdSBbdNW8AIMDAF.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://pbs.twimg.com/media/CdSBbdNW8AIMDAF.jpg" data-original-height="563" data-original-width="600" height="300" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Salman, per la seva banda, sembla un home molt ambiciós. De només 31 anys, ha experimentat una meteòrica carrera com a ministre de defensa, encapçalant l'ofensiva al Iemen, impulsant la monopolització estatal del petroli i liderant uns plans d'austeritat estatals. Mentrestant, engegava una campanya de fervor nacionalista, en un país molt poc donat a aquests exercicis. Però algunes expertes en destaquen la manca d'experiència i un estil massa impulsiu. Al desembre, en anunciar l'aliança militar de països islàmics en contra del terrorisme, va citar el recolzament de països que posteriorment van assegurar no tenir cap informació sobre la iniciativa.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El nomenament de Salman no només ha generat incomoditat a l'exterior, també ha creat tensions internes. Alguns han vist la creuada contra Qatar com un element tàctic per facilitar aquest relleu hereditari, tot reforçant un discurs d'enemic comú exterior que silencii tota possible dissensió a un relleu polèmic. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
L'enfrontament és clarament polític, però no només. Tant els Emirats com Aràbia Saudita són exportadors de petroli, un negoci clarament a la baixa davant d'un gas a l'alça que representa la gallina dels ous d'or per Qatar. El gas és considerat com l'únic combustible fòssil econòmicament sostenible en els propers 25 anys. Aràbia Saudita pot haver recuperat parcialment el seu pes polític regional en els darrers anys, però la seva influència econòmica va clarament a la baixa. Sobretot des que la dependència econòmica dels Estats Units envers el petroli saudita ha disminuït molt, cosa que ha provocat que els saudites hagin decidit reconduir l'aliança i les dependències amb la compra ingent d'armament. Riad sap que el poder només es compra amb doblers. Davant la por que aquest tresor mineral pugui generar un futur reequilibri de poders a la zona, els països del golf semblen haver-se decidit a llançar aquesta OPA altament hostil contra els seus veïns amb acusacions que arriben al paroxisme.</div>
</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-70643961220674207092016-07-11T04:02:00.000-07:002016-07-11T04:04:12.391-07:00Dos anys d’Al-Sisi i 40.000 preses polítiques més<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Article publicat al setmanari <b><a href="https://directa.cat/">La Directa</a></b>: </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://directa.cat/sites/default/files/styles/faldo_lateral_portadad/public/media/Ru/411directa_001.jpg?itok=Teg5CRUP" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://directa.cat/sites/default/files/styles/faldo_lateral_portadad/public/media/Ru/411directa_001.jpg?itok=Teg5CRUP" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
El 8 de juny el general
Abd el-Fattah al-Sissi va bufar les espelmes del seu mandat.
Coincidint amb el segon aniversari del militar al capdavant d'Egipte,
10 organitzacions locals de Drets Humans han llançat una campanya de
recolzament als presos polítics, en crescuda constant en un país
incapaç de sortir de la roda repressiva. Veus rere el barrots és el
nom d'una campanya que pretén denunciar el deteriorament de les
llibertats al país i la vulneració sistemàtica de drets
suposadament constitucionals com el dret a expressió. Les
organitzacions denuncien judicis polititzats, sentències injustes i
detencions il·legals amb centenars de “joves injustament
detinguts” sota el coneixement directe del màxim mandatari. Es
calcula que al país hi ha m´es de 40 mil presos de consciència des
del cop que el 2013 va derrocar el govern dels Germans Musulmans.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
A l'epicentre de la
polèmica se segueix trobant la llei 107 de 2013, la coneguda com a
llei de manifestacions, que segueix prohibint de facto el dret a
protesta, reconegut constitucionalment. L'augment en els darrers
mesos de les protestes en contra de les decisions del cabdill egipci
ha provocat també l'augment de les detencions. Més de 200 persones
van ser detingudes en protestes a l'abril contra la controvertida
cessió de la sobirania a Aràbia Saudita de dues illes del Mar Roig,
Tiran i Sanafir. La cessió venia precedida per nous préstecs de la
monarquia saudita a Egipte en un moment d'extremada fragilitat
econòmica del règim, afectat per una important inflació, problemes
en les reserves i una lliura egípcia extremadament devaluada. Aquest
incident va provocar la ira de sectors que van recolzar el cop del
2013 difícilment vinculables a la oposició islamista, encapçalada
pels defenestrats Germans Musulmans, obrint una esquerda fins ara
gairebé inèdita en el mandat del general. Al greuge territorial
s'hi afegia una ferotge crisi econòmica sense solució a l'horitzó
i, sobretot, els constants excessos policials. Durant el mateix mes
d'abril el Col·legi de Periodistes va mantenir un dur pols al
ministre d'Interior després que la policia assaltés la seu sindical
i arrestés dos professionals. Durant setmanes van estar esclatant
escàndols de policies que no tenien miraments en matar ciutadans al
bell mig del carrer en baralles per coses tan banals com el pagament
d'un got de té o un bitllet de transport. Coses que am prou feines
sumen cèntims d'euros.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.jpost.com/HttpHandlers/ShowImage.ashx?id=222256&h=530&w=758" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.jpost.com/HttpHandlers/ShowImage.ashx?id=222256&h=530&w=758" height="223" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Malgrat tot el règim ha
capejat momentàniament la crisi i es manté ferm. Pocs dies després
del segon aniversari del general Sissi al poder, un comitè
parlamentari aprovava una reforma legal que atorga al president noves
potestats en el nomenament del Consell Suprem de la Premsa, l'òrgan
encarregat de triar els caps de redacció dels mitjans públics.
Mentrestant, 5 partits polítics legalitzats pel règim i 27
organitzacions de drets humans denunciaven la persecució policial a
2 jutges i un advocat que treballaven en la redacció d'un esborrany
de llei per controlar la tortura. Una tortura que el 2015 es podria
haver cobrat la vida de 137 persones sota custodia policial, segons
denunciava el centre Nadim. El règim s'ha vist fort com per
destituir un rellevant fiscal anti-corrupció,
i de retruc la seva filla, per declarar el primer que aquesta
corrupció que ell està encarregat d'investigar costa milions als
egipcis cada any. </span></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;">En
la mateixa setmana de l'aniversari del general, una nova sentència
exemplificant condemnava a pena de mort 6 persones, entre elles 2
periodistes d'al-Jazeera, en un cas de suposat espionatge en favor
del règim catarí durant el mandat del germà musulmà Mohamed
Mursi. De fet el propi Mursi rebria una sentència de 20 anys de
presó en el mateix cas. En total l'expresident suma ja 85 anys de
presó i una pena de mort en 4 sentències diferents.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.asianews.it/files/img/EGITTO_-_ITALIA_-_giovane_ucciso.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.asianews.it/files/img/EGITTO_-_ITALIA_-_giovane_ucciso.jpg" height="160" width="320" /></a></span></span></span></div>
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span></span>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;">Però
mentre el general Sissi celebrava l'aniversari a Egipte els pares de
l'investigador italià Giulio Regeni, trobat mort en una cuneta al
Caire el passat 4 de febrer, es plantaven davant del Comitè de Drets
Humans del Parlament Europeu i demanaven fermesa a la diplomàcia
europea. Exigien la retirada dels cossos diplomàtics i la fi dels
negocis armamentístics amb Egipte. Uns negocis que han catapultat
Egipte com el quart importador mundial d'armament el 2015, sobretot
gràcies a la compra de 24 caces Rafale a França. Els familiars
denuncien que les investigacions per la mort del jove italià no
avancen i que el govern egipci es nega a admetre la principal tesi,
la que apunta a una mort sota tortura policial. La crisi per la mort
de Regeni també es va plantar com un dur revés a un general Sisi
especialment legitimat per una comunitat internacional que el ven com
un garant de la lluita contra el fantasma del denominat terrorisme
islamista. Garant malgrat que les accions armades d'aquests tipus de
grups no han deixat de créixer al país des de la seva arribada al
poder. Però mentrestant el general Sissi segueix bufant les
espelmes. I al darrera queden ja més de 3 mil morts i 40 mil presos
de consciència que també bufen espelmes a les presons del règim
egipci.</span></span></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-27476079752959681982015-10-23T04:03:00.002-07:002015-10-23T04:03:28.105-07:00Egipto, una revolución huérfana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Articulo publicado en <b><a href="https://www.blogger.com/"><span id="goog_1163928596"></span>El Diagonal<span id="goog_1163928597"></span></a></b>:<br />
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
En la calle Seif el-Yazal Khalifa, en el barrio alejandrino de Cleopatra, no se puede decir que el tiempo haya pasado en balde. En estos tiempos de votaciones, entre los cláxones de la ruidosa<em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">corniche</em> y los anuncios a voz en grito de los chatarreros, la calle aparece colmada caóticamente de retratos de los candidatos presidenciales a las elecciones parlamentarias que tienen lugar en el país.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent.cdninstagram.com/hphotos-xfa1/t51.2885-15/s320x320/e15/11379074_1141159922566713_1152479388_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://scontent.cdninstagram.com/hphotos-xfa1/t51.2885-15/s320x320/e15/11379074_1141159922566713_1152479388_n.jpg" /></a></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Pero nada recuerda hoy que en esa calle, en el cibercafé Space.net, el verano de 2010, un par de policías<strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> golpearon hasta matar a un joven llamado Khaled Said.</strong>Nada recuerda hoy que esta muerte fue considerada por muchos como la chispa que desencadenó, seis meses más tarde, <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la revolución de enero de 2011</strong>. Que desencadenó aquellas tempestades. Que hoy recogen estos lodos. Ni una foto. Ni una pintada en una pared. Ni siquiera en las escaleras del cibercafé, convertido en especie de santuario revolucionario durante un tiempo, ni en el balcón desde donde a veces asomaba la madre del chico. Nada.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="resumen_izda" style="border-bottom-color: rgb(217, 218, 219); border-bottom-width: 1px; border-style: solid none; border-top-color: rgb(217, 218, 219); border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; clear: left; color: #7e7b7b; display: block; float: left; font-family: Georgia, serif; font-size: 17px; font-style: italic; margin: 5px 20px 20px 0px; padding: 10px; text-align: justify; vertical-align: baseline; width: 240px;"><span class="destacado" style="border: none; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 22px; line-height: 26.4px; margin: 10px 0px 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Egipto trabaja con fuerza para borrar todo rastro de esa revolución popular</span></span></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
En toda la calle, camuflado entre los carteles electorales, solo hay una fotografía que honra a un mártir. “Islam Mohamed el-Sayed, muerto por las balas a traición de los Hermanos Musulmanes” reza la pancarta. Un chico de 22 años abatido supuestamente en 2013 por los islamistas durante las protestas en Alejandría contra la deposición del presidente Mursi.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Lo que antes eran honras a los muertos a manos policiales son hoy honras a los que lo hicieron a manos de los Hermanos Musulmanes. O ni eso, porque muchos en el barrio ponen en cuestión la versión oficial de aquellos hechos. El ministerio de la verdad aparece para zanjar la disputa. <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Antes eran villanos de uniforme, ahora son villanos barbudos</strong>. Y ante cualquier duda, el ministerio de la verdad a medias determina la certeza más conveniente. Ya no hay mártires del 25 de enero. Los hubo cuando era necesario apelar a ellos para apuntalar una legitimidad endeble. Pero la memoria es corta y selectiva y ahora ya no hacen falta.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Egipto trabaja con fuerza para borrar todo rastro de esa revolución popular. Ya nadie se atreve a honrar a sus muertos de enero de 2011. La pluralidad política y organizativa que afloró en <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">esa mal denominada primavera ya es cosa del pasado</strong>, como lo son tantas cosas, incluidas las tertulias políticas en, por ejemplo, los masificados cafés cairotas del Borsa, de los que ya no queda más que la triste memoria. La policía se llevó las sillas, los cafés y las pipas de agua. El régimen se llevó sus conversaciones. Se le hizo un lifting a la plaza Tahrir, poniendo hierba sintética, borrándole grafitis comprometidos, plantándole una bandera al más puro estilo plaza Colón y derrumbando lo que quedaba del edifico del Partido Democrático Nacional de Mubarak, último resquicio del tótem abatido quemado por las masas enrabiadas aquél cada vez más lejano 28 de enero de 2011. Lejano en el tiempo. Y lejano en tantas cosas.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El último paso de este aniquilamiento: firmar el acta de defunción mediante <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el teatro electoral de las parlamentaria</strong>s. Egipto acaba de vivir la primera vuelta de las primeras elecciones parlamentarias de la era Sissi. Las primeras tras el golpe de estado que en 2013 puso fin al fracasado experimento de los Hermanos Musulmanes al mando del país árabe más poblado. Las primeras tras el punto de involución sin retorno de la revolución egipcia que en 2011 consiguió tumbar al rais Hosni Mubarak pero que en cuatro años ha sido incapaz de afianzar ninguna de esas victorias populares. <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El 17 y 18 de octubre 27 millones de egipcios fueron llamados a las urnas</strong>, el resto serán convocados dentro de mes y medio. Pocos, muy pocos, se tomaron la molestia de desafiar el complejo sistema electoral e ir a votar. Un 26,3% según las cifras oficiales. Aunque muchos teman que eso sean números maquillados: en las primeras cinco horas de votaciones la Junta Electoral había reconocido que <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">solo un 1% había pasado por las urnas</strong>.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
</div>
<div style="color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; text-align: justify;">
</div>
<span class="resumen_izda" style="border-bottom-color: rgb(217, 218, 219); border-bottom-width: 1px; border-style: solid none; border-top-color: rgb(217, 218, 219); border-top-width: 1px; box-sizing: border-box; clear: left; color: #7e7b7b; display: block; float: left; font-family: Georgia, serif; font-size: 17px; font-style: italic; line-height: 22px; margin: 5px 20px 20px 0px; padding: 10px; text-align: justify; vertical-align: baseline; width: 240px;"><span class="destacado" style="border: none; box-sizing: border-box; color: black; font-size: 22px; line-height: 26.4px; margin: 10px 0px 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Nadie discute la figura del general Sissi y cuatro de las seis listas están lideradas o promovidas por figuras militares</span></span><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 22px;"><br /></span></div>
<span style="color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 22px;"><div style="text-align: justify;">
</div>
</span><br />
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Un ejemplo gráfico de la jornada electoral: 10 mil chavales viendo un entreno de fútbol contrastan con los colegios electorales desiertos. Desafío burlón de una juventud que puede verse forzada a tragar con un régimen involucionista pero que no puede borrar de su memoria ni de su piel lo que ha vivido y sufrido. Ni los amigos que ha dejado por el camino. Ellos, l<strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">os jóvenes, eran el 30% del electorado. Y ellos más que nadie le han dado la espalda a este circo</strong>.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Ningún candidato se había tomado la molestia de explicar plan alguno de legislatura. La uniformidad es escandalosa: <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">nadie discute la figura del general Sissi</strong> y cuatro de las seis listas están lideradas o promovidas por figuras militares. Los matices, que los hay, no escapan, otra vez, a la lucha interna entre familias del régimen militar cuyas confrontaciones pueden acabar abriendo, una vez más, las pocas grietas del hermético sistema.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://rameshsrinivasan.org/wordpress/wp-content/uploads/2012/09/11-27-12-tahrir-square.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://rameshsrinivasan.org/wordpress/wp-content/uploads/2012/09/11-27-12-tahrir-square.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Con una participación oficial que, curiosamente, solo supera en un punto las últimas elecciones del rais Mubarak, el fracaso del régimen no es, para nada, una victoria que pueda capitalizar una oposición por ahora resquebrajada y acorralada por la brutal represión. Es cierto que la gente ha perdido el entusiasmo en Sissi, que su foto ya no es tan omnipresente como meses atrás, que el cuento del canal de Suez no ha colado y sus acciones contra vendedores ambulantes y funcionarios, así como la inflación galopante, le están pasando factura. Pero sigue siendo ampliamente visto por muchos como <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">un mal menor no deseado pero deseable</strong> y su firme mano de hierro le asegura que cualquier atisbo de crítica se mantenga en silencio.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La mala participación no va a cortar las alas a un régimen que, por contra, puede utilizar esta misma para consolidar el poder entorno al presidente ante un Parlamento deslegitimado con unas competencias poco claras. Egipto afronta el reto de subvertir el descalabro económico en el que vive, con una situación al borde dramático del colapso, y lo sigue haciendo <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dependiendo de sus apoyos en el extranjero</strong>. Vendido como el adalid de la lucha contra el fantasma islamista, Sissi se refuerza gracias a la amenaza egipcianamente etérea del Estado Islámico.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Cada vez más cercana a Rusia, con quien enlaza negocios armamentísticos y proyecta planificaciones nucleares, pero camino de cerrar acuerdos históricos con, <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">oh qué sorpresa, el FMI o el Banco Mundial. Francia o Italia</strong> también son aliados cercanos y España también sale en la ecuación. Más allá de los numerosos <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">acuerdos y negocios cerrados en los últimos meses entre Cairo y Madrid</strong>, el ministro de defensa Sobhi se reunía en la capital española la semana pasada con su homólogo Pedro Morenés. Lo hacían para confirmar la “estrecha colaboración” y recibir el apoyo español en explosivos, ciberdefensa e inteligencia militar.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Unos acuerdos que fueron denunciados por <a href="http://controlarms.org/es/" rel="nofollow" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: none; box-sizing: border-box; color: #339933; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Armas bajo control </a>por el riesgo que este armamento sirva para la represión a población civil. La visita a Madrid llegaba un mes después de que una absurda operación militar provocara la muerte de 8 turistas mexicanos y 4 egipcios en el oasis de Beheira. Los <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">turistas murieron al ser tiroteados por helicópteros apache egipcios </strong>cuando marchaban en expedición turística en 4x4 por el desierto. Y es que ese es la nueva marca del turismo en el país de los faraones. Al fin y al cabo es <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">lo que más se le parece a una auténtica experiencia local</strong>.</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-33568020108637793782015-10-20T08:17:00.001-07:002015-10-20T09:34:10.352-07:00La ciutadania egípcia gira l'esquena al teatre electoral del general Abd el-Fatah al-Sissi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Article publicat al <b><a href="https://directa.cat/actualitat/ciutadania-egipcia-gira-lesquena-al-teatre-electoral-del-general-abd-fatah-al-sissi">setmanari la Directa</a></b><br />
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
“No hem registrat irregularitats de vot perquè, de fet, no hi havia votants”. Al president del Club de jutges, Abd Allah Fathy, se li escapava gens dissimuladament el riure quan des del canal Hayat li preguntaven pels conflictes de la primera jornada electoral. Mentrestant els mitjans de comunicació del règim es posaven nerviosos i es bolcaven a mirar d'empènyer els egipcis a les urnes. Xeics avisaven en antena que el boicot era pecat mentre presentadors alertaven dels cataclismes que podien caure sobre el país, inclosa una possible infiltració d'islamistes i Germans Musulmans a la cambra. Alguns apel·laven al líder suprem, <em>aka</em> el general Sissi, a qui la baixa participació “provoca una suma tristesa”. <strong>“Després no demaneu treball i jubilacions” deia el presentador televisiu Ahmed Moussa en antena, visiblement afectat</strong>, mentre Taufiq Okasha afirmava que “aquesta és la més gran victòria d'Israel al nostre país”. D'altres trobaven millors explicacions: “Que el poble dirigeixi tot el seu interès a veure pel·lícules <em>porno</em> provoca que doni l'esquena a les eleccions parlamentàries més importants que s'hagin vist mai al país”, escrivia Dandraui el-Hawiri al diari el-youm7.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ndtvimg.com/i/2015-10/egypt-parliament-elections-reuters_650x400_61445300933.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ndtvimg.com/i/2015-10/egypt-parliament-elections-reuters_650x400_61445300933.jpg" height="196" width="320" /></a></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<strong>Blanc i en ampolla...</strong></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
El 18 i 19 d'octubre 27 milions d'egipcis estaven cridats a les urnes a 14 províncies del país, en la primera volta de les eleccions parlamentàries a Egipte. Les primeres des del cop d'estat que el juliol de 2013 va derrocar el govern dels Germans Musulmans i va retornar el poder autocràtic a l'exèrcit, encapçalat pel general Abd el-Fatah al-Sissi. Les primeres des del definitiu retrocés de la revolució egípcia que es troba, avui, 4 anys i mig després de l'alçament popular que va fer caure Hosni Mubàrak, esclafada sota un jou militar ferm, incapaç però de guanyar suport i aixecar entusiasme al carrer i les urnes.<strong> Les eleccions actuals són clarament les que més indiferència han generat entre la població egípcia</strong>, que ha mostrat més interès en el derbi de futbol entre l'Ahli i Zamalek de dimecres passat que no pas en unes esperpèntiques eleccions marcades per la manca absoluta de programes i propostes electorals. Ni falta que feia. Retorn als vells temps per la porta gran.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
La indiferència era evident. Cinc hores després de l'obertura dels col·legis electorals, la junta reconeixia una participació que amb prou feines superava l'1%. Alarmada per les dades, es negaria a fer pública cap altra estimació oficial. Enlloc seu, el govern difonia rumors semioficials que parlaven d'una participació força més alta, tot i que encara molt lluny d'una xifra digna.<strong> El temor del règim a què la baixa participació evidenciés les similituds amb els anys Mubàrak</strong>, quan els processos electorals es vivien amb paral·lela indiferència, portaven el govern a convocar mitja jornada de festa entre els funcionaris, a declarar gratuït el transport públic en algunes províncies i desembocava en un augment del mercadeig <em>en</em> <em>negre</em> del vot, que es venia vora els 50 euros a ciutats com Alexandria.</div>
<div class="destacat" style="color: #c13432; float: left; font-family: 'PT serif'; font-size: 26px; line-height: 36px; margin-left: -143.484px; text-align: justify; width: 373.078px;">
Cinc hores després de l'obertura dels col·legis electorals, la junta reconeixia una participació que amb prou feines superava l'1%</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
A finals de novembre es realitzarà la segona volta d'aquestes eleccions que hauran de configurar el primer parlament de l'era Sissi. El primer des que el 2013 els tribunals van dissoldre l'anterior cambra, de majoria islamista. <strong>Dels 596 escons del nou parlament, 448 –el 75,1%– estan reservats a candidatures individuals</strong>, encara que la majoria estarien vinculades a una o altra formació. Torna, per tant, el sistema electoral que va afavorir el clientelisme en l'era Mubàrak i que està contribuint al retorn sense rubor de figures de l'antic règim i de parlamentaris que, gens dissimuladament, estan més interessats en el benefici propi que en cap programa de govern. 28 seients estan directament escollits a dit pel president Sissi.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
En la jornada de reflexió, el general Sissi va demanar la participació de la ciutadania per a <strong>“donar una imatge de força a l'exterior”</strong>. Pel règim, aquest és l'últim pas del full de ruta traçat des del cop militar que el 2013 va derrocar el govern dels Germans Musulmans. El paper del futur parlament, el primer des de llavors, és poc clar en el marc d'una Constitució clarament presidencialista, que el mateix parlament hauria de revisar durant la legislatura vinent. El govern seguirà sent escollit pel president i només un consens de dues terceres parts de la cambra pot forçar-ne la dimissió. En les seves dues primeres setmanes de feina, la nova cambra haurà de validar les més de 300 lleis aprovades durant l'any de regnat en solitari del mariscal Sissi.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Són les setenes eleccions des de la caiguda de Mubàrak i la caiguda exponencial d'atenció que s'hi ha dedicat és claríssima. La complexitat d'un sistema electoral que afavoreix el clientelisme, la poca claredat sobre el paper de la futura cambra i, sobretot, el desgast polític del règim entre una ciutadania que no veu millores, han generat un còctel explosiu. Tanmateix, no seria estrany que la baixa participació fos capitalitzada pel general Sissi per legitimar les seves aspiracions autocràtiques.<strong>La indiferència de la població envers les eleccions podria servir-li d'argument per justificar una nova concentració de poders </strong>i donar via lliure al sistema presidencialista que la constitució contempla.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<strong>Absència de propostes i programes</strong></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
La competència política és inexistent i ja ningú s'esforça ni tan sols a dissimular-ho amb pretesos programes electorals. L'absoluta absència de propostes polítiques i programes -què dir de debats- és directament proporcional a l'interès que ha generat la campanya. El general Sissi, que oficialment no recolza cap llista, ha fracassat en el seu intent de crear una candidatura única. Mesos enrere va reclamar a les forces polítiques que busquessin la unió i es presentessin conjuntament. Això no ha passat, però tot i així, ningú s'atreveix a discutir-li obertament el lideratge. <strong>L'esquerra estarà completament absent del futur parlament</strong>, ja que totes les formacions han rebutjat participar en els comicis per la manca de garanties democràtiques. Els partits islamistes, prohibits per llei, han demanat el boicot activament.</div>
<div class="destacat" style="color: #c13432; float: left; font-family: 'PT serif'; font-size: 26px; line-height: 36px; margin-left: -143.484px; text-align: justify; width: 373.078px;">
L'esquerra estarà completament absent del futur parlament, ja que totes les formacions han rebutjat participar en els comicis per la manca de garanties democràtiques</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
De les sis llistes presentades, quatre estan liderades per figures militars. Les altres dues són la dels salafistes del Nour, segona força al parlament el 2011 i que ha sortejat la prohibició legal als partits de base religiosa gràcies al seu suport al cop militar del 2013, i l'Aliança Republicana de Tahany el-Gebali, la presidenta de la cort suprema, que el 2013 va afirmar sense rubor que Barack Obama era membre dels Germans Musulmans.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<strong>La principal candidatura, formada en resposta a la petició d'unitat del general Sissi, és la de “Per amor a Egipte”</strong>. Liderada per un antic cap d'intel·ligència militar Sameh Seif el-Yazal, és l'única que participa en totes les demarcacions i molts la consideren la llista encoberta de Sissi.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://pbs.twimg.com/media/CRrFZNnWcAA2ly3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://pbs.twimg.com/media/CRrFZNnWcAA2ly3.jpg" width="320" /></a><a href="http://media.salon.com/2015/02/abdel_fattah_el_sissi-.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><br />
<br />
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Enfront hi té la coalició <em>Egipte</em>, l'única que li pot plantar una mica de cara malgrat que només es presenta a dues de les quatre demarcacions en joc pel sistema de llista. Un fosc conflicte amb la Junta Electoral li ha impedit participar en totes les demarcacions, posant en evidència que es tracta d'una candidatura incòmoda pel règim. I és que<strong> <em>Egipte</em> està liderada des de l'exili per un altre militar</strong>, l'aviador Ahmed Shafiq, darrer primer ministre de Hosni Mubàrak i rival de l'islamista Mohamed Mursi a les presidencials que el 2012 van portar els Germans Musulmans al poder. Shafiq, qui es reivindica com el veritable guanyador d'aquelles eleccions, viu als Emirats des de llavors. El seu retorn polític va ser públicament criticat entre els mitjans afins al règim, el que posa en relleu la lluita interna del mateix entre les diverses faccions de les forces militars, que, de fet, ha marcat clarament tot el procés polític iniciat el 2011.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<strong>Morts opositores sota sospita</strong></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Poques hores abans de l'inici de les votacions moria a la presó de Borg el-Arab el pres de consciència Amr el-Azmawy per un suposat “descuit mèdic”. Exactament una setmana abans que es posessin les urnes, Mostafa Ramadan queia d'un onzè pis de la ciutat d'Alexandria. El perseguia la policia, qui evidentment el va acusar de ser un líder dels Germans Musulmans. Entre agost i setembre, es van denunciar 215 casos de desaparicions forçoses, una tendència a l'alça al país, que ja ha fet que els periodistes busquin referències en la dictadura argentina del també militar Jorge Rafael Videla. El ministre de l'Interior, malgrat tot, ho nega i afirma no tenir constància de cap desaparició.<br />
<a href="http://media.salon.com/2015/02/abdel_fattah_el_sissi-.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; font-family: Times; font-size: medium; line-height: normal; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><img border="0" src="http://media.salon.com/2015/02/abdel_fattah_el_sissi-.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
El règim, marcat per unes lluites internes cada cop menys velades i per una situació econòmica de risc, se segueix sustentant internament en una ferotge repressió. Des del cop d'estat contra l'islamista Mursi, <strong>almenys 3.000 persones han perdut la vida i 40.000 han esdevingut preses de consciència a les presons egípcies</strong>. El president de l'Agència Oficial de Notícies d'Egipte no tenia problemes en afirmar fa unes setmanes que si per ell fos <strong>“mataria un milió d'egipcis per a què els 90 restants visquessin</strong>”. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Així, malgrat l'aparent solidesa del règim, aquest haurà d'afrontar reptes d'envergadura, començant per una situació econòmica de col·lapse total. El deute extern es troba a nivells de fa 25 anys, la moneda segueix en caiguda lliure i provoca una inflació galopant, i el Banc Central pateix de manca de liquiditat. Presentat de portes enfora com un aliat necessari contra el denominat extremisme islamista, l'Egipte de Sissi, com abans el de Mubàrak, segueix confiant la seva supervivència al suport estranger i la geoestratègia.</div>
<div class="destacat" style="color: #c13432; float: left; font-family: 'PT serif'; font-size: 26px; line-height: 36px; margin-left: -143.484px; text-align: justify; width: 373.078px;">
L'Egipte de Sissi, com abans el de Mubàrak, segueix confiant la seva supervivència al suport estranger i la geoestratègia</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Tres dies abans de l'apertura de les urnes, Egipte aconseguia una nova victòria diplomàtica i s'assegurava un seient no permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El mateix dia, <strong>la ministra de cooperació Internacional, Sahar Nasr, reconeixia negociacions amb l'FMI per a un crèdit de 5.500 milions de dòlars</strong>, que s'afegia a un altre de 3.000 negociat amb el Banc Mundial. Egipte busca liquiditat entre els organismes internacionals, un cop les ajudes de les monarquies del Golf Pèrsic han començat a minvar. Evidentment, les ajudes d'aquestes institucions estan condicionades a l'aplicació de mesures d'ajustament pressupostari similars a les quals en el seu dia van costar la popularitat al president Mursi, inclosa la fi dels subsidis i la devaluació de la moneda.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
En el segon dia de votacions, Rússia va anunciar que proporcionaria helicòpters a Egipte per valor de mil milions de dòlars. Aquests han de servir per equipar els porta-helicòpters Mistral que el Caire ha comprat recentment a París, després que França trenqués l'acord que tenia prèviament per vendre la flota a Moscou. L'aproximació del Caire cap a Moscou està provocant tibantors amb els seus habituals socis saudites, que aquesta setmana emetien un comunicat alertant els seus inversors sobre posar diners a Egipte, en la primera mostra pública d'allunyament. <strong>El conflicte a Síria, on Egipte recolza el posicionament rus respecte al règim d'al-Assad</strong>, i al Iemen, on Egipte i els Emirats Àrabs es neguen a acatar la solució plantejada per Riad, estan provocant tibantors entre dos socis estratègics.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.larazon.es/documents/10165/0/630x479/0c0/629d280/none/10810/FVFC/image_content_3781385_20151014172407.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.larazon.es/documents/10165/0/630x479/0c0/629d280/none/10810/FVFC/image_content_3781385_20151014172407.jpg" height="142" width="320" /></a></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; font-size: 20px; line-height: 32px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Però Sissi no només mira cap a l'est. <strong>La setmana passada el ministre de Defensa egipci, Sedqi Sobhi, es reunia a Madrid amb Pedro Morenés</strong>, el seu homòleg espanyol. L'Estat espanyol i Egipte acaben de tancar <b><a href="http://www.larazon.es/espana/espana-ofrece-apoyo-a-egipto-en-explosivos-ciberdefensa-e-inteligencia-NO10966319#.Ttt1GoEt2WPXoxA">acords de cooperació militar que inclouen la venda d'armament i la realització d'entrenaments conjunts.</a></b> Uns acords que van ser denunciats per Armas bajo control pel risc a què aquest armament serveixi per reprimir població civil. La visita a Madrid arribava un mes després que una absurda operació militar provoqués la mort de vuit turistes mexicans i quatre egipcis a l'oasi de Beheira. Els turistes van morir en ser tirotejats per helicòpters <em>Apatxe</em> egipcis quan marxaven en expedició turística amb 4x4 pel desert.</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-60971178413255695792015-08-06T12:50:00.001-07:002015-08-06T17:47:03.845-07:00El canal nuevo del emperador<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Egipto se ha vestido de gala. <b><a href="https://pbs.twimg.com/media/CLtkCjBVEAAXovM.jpg:large">Los periódicos nacionales salpicando orgullo nacional</a></b>. 3 horas y media de emisión en directo por la televisión pública de la histórica, casi faraónica, efeméride. Incluso<b><a href="https://m.youtube.com/watch?v=B86ypMiTIWc"> con la música de Juego de Tronos de fondo</a></b>. Los cazas franceses Rafale dibujando la bandera egipcia al viento mientras <b><a href="http://english.ahram.org.eg/NewsContent/1/151/136969/Egypt/Features/ElMahrousa-yacht-A-history-entwined-with-the-Suez-.aspx">el histórico yate Mahrousa</a></b> se abría paso por el nuevo camino con su presidente-general-mariscal encabezando la <span style="text-align: left;">expedición. La imagen era un poco esperpéntica. El general saludaba sin parar pese a que las imágenes de televisión</span> <b><a href="https://www.facebook.com/almasryalyoum/videos/10153803263704316/?fref=nf">no lograban enfocar a quién recibía tan insigne saludo</a></b>. Simplemente se veía el desierto. Al lado del presidente Sissi (quien vestía con todas sus acreditaciones militares pese a que en 2014 aseguró haber dejado el ejército para participar en las elecciones que ganaría con un 96,1% de los votos) estaba, bandera egipcia en mano, el niño Omar Saleh. También vestido de militar y de quien <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=06082015&id=6dae05a4-10ed-4dda-9787-2c5236bad32b">todos los medios han contado la historia</a></b>: un niño con cáncer cuyo sueño era encontrarse con el presidente y agitar la bandera nacional en la inauguración del nuevo canal de Suez. El atento presidente siempre está ahi para cumplir los sueños de su gente. Detrás del barco del general Sissi, otra embarcación llevaba a los invitados internacionales. El presidente francés Hollande, junto a Mahmoud Abbas, el primer ministro griego Alexis Tsipras (quien parece estar cogiendo gusto a fotografiarse junto al general egipcio), la ministra española de Fomento Ana Pastor o el portavoz del parlamento de Corea del Norte Kim Yong Nam. Lo curioso:<b><a href="https://twitter.com/Zeyadsalem/status/629311597081722885"> todos iban en un barco que se llamaba "los piratas"</a></b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://media.almasryalyoum.com/News/Large/2015/08/06/355992_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://media.almasryalyoum.com/News/Large/2015/08/06/355992_0.jpg" height="230" width="320" /></a></div>
<span style="text-align: justify;">Egipto ha inaugurado a bombo y platillo "el nuevo canal de Suez". </span><b style="text-align: justify;"><a href="http://www.elmundo.es/internacional/2015/08/06/55c36bdb46163f99248b4578.html">"El regalo de Egipto al mundo," </a></b><span style="text-align: justify;">según las pomposas palabras de Sissi. Tecnicamente, sin embargo, no se trata de un nuevo canal. Simplemente de una extensión. Esta tiene 35 km nuevos frente a los 168 del canal original. </span><br />
<span style="text-align: justify;">Su objetivo es descongestionar un canal que, en realidad, ha dejado de estar congestionado en los últimos tiempos. </span><span style="text-align: justify;">La obra puede recortar un 40% el tiempo, pero solo un 4% los costes, según los expertos. </span><span style="text-align: justify;">Sin minusvalorar la espectacular rapidez en la que ha sido construida (un tercio del tiempo que se estimó originalmente), sí que </span><b style="text-align: justify;"><a href="http://www.bloomberg.com/news/articles/2015-08-04/egypt-shows-off-8-billion-suez-canal-gift-world-may-not-need">parece más dudosa su necesidad técnica e económica</a></b><span style="text-align: justify;">. El canal de Suez es todavía hoy una de las principales fuentes de ingreso del estado egipcio, aunque la mayoría de sus remesas acaben atrapadas en la red clientelar formada por las fuerzas armadas desde los tiempos de Sadat. Pero el numero de barcos que pasan por el canal sigue siendo un 20% menos que en 2008. </span><b style="text-align: justify;"><a href="http://www.economist.com/news/middle-east-and-africa/21660555-it-necessary-bigger-better-suez-canal?fsrc=scn%2Ftw%2Fte%2Fpe%2Fed%2FABiggerBetterSuezCanal">Hace unos meses no llegaba a cubrir el cupo de 78 barcos diario</a></b><span style="text-align: justify;">s. En Egipto no se para de repetir que esperan que el número de barcos se doble para el 2023, lo que implica un aumento anual del 10%, algo que parece muy lejos de suceder a día de hoy, con un crecimiento estancado de tráfico marino que no excede, a escala gobal, el 3,4% y con cada día más rutas alternativas que ofrecer. La "nueva ruta de la seda" que une en tren Madrid y Pequín es una, pero la apertura de vías marítimas en el norte del planeta es también una constante. </span><br />
<span style="text-align: justify;">No queda claro como se recuperaran los cerca de 6200 millones de euros invertidos. Nadie ha dado explicaciones mínimamente verosímiles de que realmente se hayan hecho estudios en este sentido. </span><span style="text-align: justify;">Pero con los 27 millones de euros invertidos en la fiesta, a cargo de una larga lista de esponsores <b><a href="http://www.madamasr.com/news/economy/mubarak-era-tycoons-sponsor-canal-opening-ceremony">entre los que se encuentran destacados magnates mubarakistas</a></b>, el objetivo parece otro. </span><span style="text-align: justify;">Con ese dinero se hubieran podido pagar 400 profesores y más de 2000 doctores. Durante 10 años. Pero esa no debe ser la prioridad por ahora. Lo prioritario es vender como una obra faraónica., com un regalo de Egipto al mundo, ese canal. </span><br />
<span style="text-align: justify;">En esa campaña se han llegado a pagar 170 mil euros en</span><b style="text-align: justify;"><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/787240"> contratar la portada del semanario The Economist para hacer creer que el rotativo loaba el proyecto</a></b><span style="text-align: justify;">. Eso, pese a que en su interior se encontraba un </span><b style="text-align: justify;"><a href="http://www.economist.com/news/middle-east-and-africa/21660555-it-necessary-bigger-better-suez-canal?fsrc=scn%2Ftw%2Fte%2Fpe%2Fed%2FABiggerBetterSuezCanal">articulo bastante crítico con el mismo</a></b><span style="text-align: justify;">. </span><br />
<span style="text-align: justify;">Los 6200 millones que ha costado esa extensión del canal no son para agilizar ningún trayecto de ningún barco. No son para aumentar significativamente las remesas de la Autoridad Portuaria del Canal, bajo estricto control de las Fuerzas Armadas, por cierto. Esos 6200 millones son como aquellos que se gastó aquel otro Emperador para hacerse a medida el mejor vestido del mundo, que resultó ser transparente. Buscan la aprobación de todos. Y, de momento, el emperador se pasea y todos le ríen las gracias por su genial vestido. Temerosos de parecer estúpidos. De parecer estúpidos y, sobretodo, temerosos que su estupidez les haga estallar en la cara ese fantasma inconcreto escondido debajo del Estado Islámico. Porque Sissi, eso creen en su estupidez, les protege de ello.</span><br />
<span style="text-align: justify;">Y hasta que nadie señale al emperador y se empieza a reír de su inexistente nuevo traje, todos seguirán aplaudiéndolo.</span><br />
<span style="text-align: justify;">Y hoy toca aplaudir. Al nuevo canal de Suez.</span><br />
<span style="text-align: justify;">Pese a que, de hecho, no sea ningún nuevo canal.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-25318417264196140452015-05-18T06:40:00.004-07:002015-05-18T07:06:36.569-07:00Articulo: Egipto se pone el traje de verdugo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Articulo publicado originalmente en <b><a href="https://www.diagonalperiodico.net/global/26767-egipto-se-pone-traje-verdugo.html">Diagonal Periódico</a></b>: </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.diagonalperiodico.net/sites/default/files/styles/archivo_portada/public/media/portadas/01diagonal246.jpg?itok=SRrSE05I" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://www.diagonalperiodico.net/sites/default/files/styles/archivo_portada/public/media/portadas/01diagonal246.jpg?itok=SRrSE05I" width="243" /></a></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Egipto se pone el traje de verdugo. <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Los tribunales condenaban el pasado 16 de mayo a pena capital al depuesto presidente Mohamed Mursi,</strong> primer y hasta ahora único presidente civil de la historia del país y miembro del hoy defenestrado grupo de los Hermanos Musulmanes. Junto a Mursi se condenó a 122 personas a la pena capital en dos causas distintas. Una juzgó el espionaje y revelación de secretos de Estado a países extranjeros por parte de miembros de la cofradía de los Hermanos Musulmanes durante su corto gobierno. El otro caso, por el que Mursi recibió la pena capital, se refería a la huida de prisión de miles de presos, él incluido, durante el vacío de seguridad producido durante la revolución que en enero de 2011 forzó la salida del poder del dictador Hosni Mubarak.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Entre los condenados se encuentran destacadas figuras de la cofradía islamista, como su guía supremo Mohamed Badie, el magnate Khairat Shater, Mohamed Beltagi, Saad el-Katatni o el influyente predicador Youssef el-Qardawi. Entre los 122 condenados también se encuentra gente que, como Tayseer Abu Seneima o Hossam el-Sanea, ya estaban muertos antes de los hechos por los que se los condena ahora a muerte o que, como Hassan Salama, llevaban cerca de 15 años en las cárceles israelíes cuando los sucesos de los que se les acusa ocurrieron. Demostrando total ignorancia, <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la Fiscalía llegó a afirmar durante el juicio que los chiíes de Hezbolá formaban parte del entramado internacional de los Hermanos Musulmanes.</strong> Pero poco importaba. A modo de globo sonda y para mezclar las opiniones, al día siguiente de anunciarse las sentencias y convulsionar la opinión pública, se informaba de que se había ejecutado a seis detenidos acusados de formar parte de un grupo islamista dependiente del Estado Islámico que opera en el Sinaí egipcio. <span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8000001907349px; line-height: normal; text-align: start;">Fueron ejecutados dos días antes de que un tribunal pudiera valorar sus apelaciones a la condena. Poco importaba. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://d30fl32nd2baj9.cloudfront.net/media/2015/05/16/mursi-1.jpg/ALTERNATES/w620/Mursi+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://d30fl32nd2baj9.cloudfront.net/media/2015/05/16/mursi-1.jpg/ALTERNATES/w620/Mursi+1.jpg" height="198" width="320" /></a></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Ahora las sentencias deberán ser ratificadas por las autoridades religiosas. Curiosamente, eso será el 2 de junio, exactamente tres años después que los tribunales egipcios condenaran a cadena perpetua a Hosni Mubarak a las puertas de las elecciones que entonces entronaron a Mursi y dos días antes de que el último periplo jurídico del rais Mubarak le vuelva a llevar a la corte de apelación para librarse definitivamente de los cargos que pesan contra él por la muerte de manifestantes durante el alzamiento popular de 2011. <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Mientras uno está a un paso de la horca, el otro está un paso más cerca de la calle. </strong>Los mismos tribunales que están a un paso de volver a dejar impune la muerte de al menos 800 personas en las protestas de enero de 2011 están a su vez dando por buena la teoría de que ese estallido popular no fue más que un complot internacional de Hamás y Hezbolá para liberar a sus presos de las cárceles. Y, con ello, los jueces egipcios, más allá de juzgar personas y nombres, están reescribiendo la historia a base de sentencias. Como la que la misma mañana de las penas de muerte prohibía a los grupos ultras de fútbol y los calificaba de organización terrorista.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #3c3d3c; font-family: Georgia, Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 16px; line-height: 22px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<a href="http://www.dailyherald.com/storyimage/DA/20150430/business/304309864/EP/1/1/EP-304309864.jpg&updated=201504300908&maxw=1200&maxh=1200" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.dailyherald.com/storyimage/DA/20150430/business/304309864/EP/1/1/EP-304309864.jpg&updated=201504300908&maxw=1200&maxh=1200" height="320" width="213" /></a>Todo esto sucede <strong style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dos semanas después de la visita del general-convertido-a-mariscal Abd el-Fatah al-Sissi a Madrid, donde se reunió con Rajoy y Felipe VI </strong>y donde arrancó el compromiso español de ayudar en la construcción del AVE a Luxor. Ni un solo comentario español sobre los registros en derechos humanos del militar egipcio. <span style="text-align: left;"> Alabanzas, eso sí, a la política antiterrorista en la que el rey español calificó Egipto como un país “clave para la estabilidad y el equilibrio en la región”. </span><span style="text-align: left;">En definitiva edulcorados
viejos discursos con olor a naftalina que contrastan sangrientamente
con la dureza de las palabras españolas hacia otros países. </span>Recordemos que el general Sisi es jefe de Estado tras unas elecciones con resultados bananeros criticadas por los observadores internacionales y que desde el golpe de Estado en Egipto no menos de 3.000 personas han perdido la vida a manos de las fuerzas seguridad y cerca de 40.000 son consideradas presos de conciencia. Entre el inicio de la revolución y la deposición del islamista Mursi se ejecutó en Egipto a una persona. En 2014 se ejecutó a ocho. Y en lo que llevamos de año ya hay cinco penas capitales ejecutadas.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.dailyherald.com/storyimage/DA/20150430/business/304309864/EP/1/1/EP-304309864.jpg&updated=201504300908&maxw=1200&maxh=1200" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<br /></div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-72545641982111913312015-05-13T01:24:00.001-07:002015-05-16T03:57:07.506-07:00Que la realidad no te despredicie una buena portada #Mubarak #Sissi y #alAhram #putin<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
No es que acabe de suceder. No es nada tampoco nuevo. De hecho es la repetición de algo que se venía fraguando mucho tiempo atrás. Pero es la muestra clara de como están las cosas 4 años y medio después de que Egipto se alzase contra el faraón Mubarak.</div>
<div style="text-align: justify;">
La pasada semana el general-mariscal Abd el-Fatah al-Sissi participó en Rusia en las celebraciones por el 70 aniversario de la liberación soviética de Berlín del yugo Nazi. En una jornada marcada por los plantones occidentales a Putin, marcados por las tensiones producidas por la crisis en Ucrania, Al-Sissi fue uno de los jefes de estado que sí participó del encuentro.</div>
<div style="text-align: justify;">
He aquí como lo cubrió el oficialista Al-Ahram egipcio. "El presidente participa hoy en la celebración rusa del día de la victória" </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/CEtzBcSVIAAv351.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="307" src="https://pbs.twimg.com/media/CEtzBcSVIAAv351.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nada excepcional.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si no fuera porque a alguien le dio por el photoshop.</div>
<div style="text-align: justify;">
He aquí la foto original.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tachán!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/CEtzBcCUIAEQbVj.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://pbs.twimg.com/media/CEtzBcCUIAEQbVj.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Como se puede comprobar el general egipcio ha ganado unas cuantas filas en el rango de importancia. El ridículo llega al limite que el intrépido diseñador no pensó en poner la cabeza del general egipcio en otro sitio que en el cuerpo del presidente Putin, anfitrión de la ceremonia y auténtica figura relevante del encuentro.</div>
<div style="text-align: justify;">
Que la realidad no te desperdicie una gran portada. </div>
<div style="text-align: justify;">
Evidentemente este brusco incidente ha traído a la mente otro parecido ocurrido en setiembre de 2010, cuando el mismo periódico Ahram manipuló una foto de la cumbre palestino-israeliana en Sharm el Sheikh para llevar al faraón Mubarak a la cabeza de la delegación. Al menos entonces a nadie se le ocurrió ponerle la cabeza del rais al cuerpo de, no sé, Obama o Netanyahu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.bt.dk/sites/default/files-dk/node-images/64/3/3064481-hosni-mubarak-og-barack-obama-manipuleret-foto-i-avisen-al-ahram-opslag.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.bt.dk/sites/default/files-dk/node-images/64/3/3064481-hosni-mubarak-og-barack-obama-manipuleret-foto-i-avisen-al-ahram-opslag.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep01.epimg.net/internacional/imagenes/2010/09/17/actualidad/1284674412_850215_0000000000_sumario_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://ep01.epimg.net/internacional/imagenes/2010/09/17/actualidad/1284674412_850215_0000000000_sumario_normal.jpg" height="320" width="245" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El oficialista periodico al-Ahram tiene un largo curriculum de enjabonadas parecidas a los faraones de turno. A la cabeza se encuentra aquella apoteósica portada en que, en el día del cumpleaños del rais Mubarak celebraron la efeméride con una portada en que aclaraban que aquel era "el día en que nació Egipto de nuevo".</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/01820/al_1820738c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/01820/al_1820738c.jpg" height="199" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Llegará un día el turno a algo parecido para el general favorito del momento?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-50218807683604180342015-02-11T05:51:00.000-08:002015-02-11T05:53:17.035-08:00#Putin y Sissi, de luna de miel por #Cairo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Putin en Cairo. Histórica visita del máximo mandatario ruso a Egipto. Hacia 10 años que no se producía nada parecido. En 2005 Putin visitó a Hosni Mubarak. Pero hoy la situación, tras el maremoto político de esa revolución-interruptus que hoy hace 4 años exactos que obligó a la dimisión del rais, ha cambiado mucho. El simbolismo de una y otra visita tampoco nada tienen que ver. </div>
<div style="text-align: justify;">
El general -convertido artificialmente en mariscal- al-Sissi necesita marcar paquete nacionalista, mostrar internamente independencia respecto a Washington, pese a que la táctica encubierta sea precisamente forzar una reconciliación con la Casa Blanca a través de provocarle celos y pavor en ver Cairo flirtear de nuevo con el Kremlin. En eso parece estar copiando lo que en los 50 ya hiciera Nasser, cuando se dejo seducir por la Unión Soviética buscando que Estados Unidos le financiara proyectos faraónicos como la presa de Asuán. Entonces Washington no quiso pagar y Nasser acercó su Egipto a Moscú. Pese a que ese no era el plan inicial.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.theblaze.com/wp-content/uploads/2015/02/Putin-Sissi-Dinner-AP.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.theblaze.com/wp-content/uploads/2015/02/Putin-Sissi-Dinner-AP.jpg" height="217" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
La presa de Asuan de hoy parece ser <b><a href="http://www.madamasr.com/news/russia-help-build-nuclear-power-plant-egypt">la colaboración en la construcción de una central Nuclear.</a></b> Un acuerdo estrella que ha sido anunciado a bombo y platillos por la prensa y que ha eclipsado <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/654218">el resto de acuerdos</a></b>. Esencialmente, colaboraciones militares y la presumible entrada de Egipto en la zona de libre comercio eurasiática. </div>
<div style="text-align: justify;">
Veremos que es lo que sucede ahora. Por el momento la escenografía ha sido apabullante. Putin y Sissi han escenificado una curiosa luna de miel en Cairo, empezando por una <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=axUq5LC5DEE&sns=tw">solemne recepción en el aeropuerto del Cairo</a> </b>en el que las miradas cruzadas entre los dos mandatarios ya decían mucho de sí. De allí, a la Opera del Cairo para asistir a representaciones de Aida i el Lago de los Cisnes, helados a la orilla del Nilo, cenas en la apabullante Torre Cairo. Medio Cairo se llenó de carteles con la cara de Putin dandole la bienvenida en inglés, árabe e ruso. El regalo de boda: un rifle de asalto ruso. Putin regaló a Sissi un Kalashnikov. Sí, sí; lo han leído bien. Las imágenes de la luna de miel no paraban de aparecer. Pomposa <b><a href="http://english.ahram.org.eg/NewsContent/1/64/122690/Egypt/Politics-/Russias-Putin-receives-extravagant-welcome-at-Cair.aspx">recepción en el palacio de Qoba</a></b> con cientos de niños con banderas de ambos países gritando a uno y otro dirigente cuanto los querían. Y eso pese al clamoroso error del himno nacional ruso, pésimamente cantado por el coro egipcio. Algo que<b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=57q4U3Q7Uo0"> han destacado en la televisión rusa</a></b>. <br />
Estados Unidos ha dicho públicamente que estaba tranquila, y que <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/654726">no se opone al acuerdo nuclear rusoegipcio</a>,</b> pero parece evidente que deberá mover ficha diplomática si no quiere ver debilitada aún más su influencia sobre el Cairo. El general egipcio sigue flirteando con el Kremlin a expensas de conseguir contrapartes de unos y otros, pero aunque parece que de momento esto siga siendo el enésimo ejemplo de malabarismo negociador al más puro estilo egipcio el acercamiento parece también una realidad. La excesiva teatralidad da signos de la intencionalidad, pero el propio Gamaal Abd el-Nasser ya se encontró en su momento que solo Moscú le garantizaba lo que pedía. Y si eso se repite hoy, nada impide a que el general Sissi vuelva a querer repetir el guión. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/0BH6hK1taTk" width="400"></iframe><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://bloximages.chicago2.vip.townnews.com/qctimes.com/content/tncms/assets/v3/editorial/6/ce/6cebc059-f5ec-5196-9ac6-8d4e07809e78/54d8e7dbda78d.image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://bloximages.chicago2.vip.townnews.com/qctimes.com/content/tncms/assets/v3/editorial/6/ce/6cebc059-f5ec-5196-9ac6-8d4e07809e78/54d8e7dbda78d.image.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-29789410707132994122015-01-17T01:43:00.000-08:002015-01-17T01:49:27.136-08:00Articulo: El eco de Charlie Hebdo empuja a Al-Sisi en Egipto<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Articulo originalmente publicado<b><a href="http://www.guinguinbali.com/index.php?lang=es&mod=news&task=view_news&cat=3&id=4207"> en el portal guinguinbali.com</a> </b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="http://www.guinguinbali.com/templates/guinguinbali/img/logo_es.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.guinguinbali.com/templates/guinguinbali/img/logo_es.gif" height="178" width="200" /></a></b></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Desde firme candidato al
Nobel de la Paz a nuevo Martin Luther Musulmán. No hablan de ningún
activista pro-derechos humanos ni de un librepensador pacifista. Se
refieren al líder militar de un golpe que en un año acabó con la
vida de 3 mil personas, hirió 16 mil y puso entre barrotes a cerca
de 40 mil más. El egipcio Abd el-Fattah al-Sisi. De hecho podría
tratarse de uno de los chistes del magacine <i>Charlie Hebdo,</i> y
aunque su origen se encuentra también en la redacción parisina,
éste no ha salido de las páginas coloridas de la revista francesa.
Más bien de los ecos de los Kalashnikovs usados por los hermanos
Kouachi en la redacción de Charlie Hebdo la semana pasada.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Con una población
aturdida ante el terremoto incontrolable de dolor, miedo y,
sobretodo, incomprensión generado en las ultimas semanas, los
gobiernos europeos se preparan para afrontar la cruzada más fuerte
en recortes de libertades individuales y de movimiento de las últimas
décadas. Los acontecimientos han puesto la excusa perfecta para
presentar lo que hace unos meses parecía impresentable. Todo en aras
de acabar con ese indefinido nuevo viejo enemigo denominado
extremismo islamista. En este renovado escenario ya todo vale. Y la
prensa conservadora occidental, especialmente la estadounidense, se
ha lanzado a loar la figura del general egipcio que en 2013 lanzó su
cruzada contra el gobierno islamista de los Hermanos Musulmanes.
Entonces la mano dura de ese golpe, que Occidente se resistió a
denominar como tal, incomodó tímidamente. Pero la política de
hechos consumados y el miedo a que tensar la cuerda con los militares
llevara a una indeseada ruptura irreparable, llevó a acatar la
situación surgida del golpe. El general demostró su <i>savoir-faire</i>
y ahora el tiempo parece darle la razón, gracias en parte a ese
fantasma tan poco definido del terrorismo islamista crecido en las
tierras iraquíes y sirias gracias a la desastrosa geoestratégia de
aquellos que hipócritamente hoy aparentan llorar sus víctimas
vecinas y aseguran sentir atacadas sus civilizaciones.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Ahora el-Sisi es
abiertamente un héroe. La prensa neocon está haciendo fuerte
campaña por él. Los medios estadounidenses han comparado el coraje
y la valentía del general con los del difunto Anuar el-Sadat, han
loado la audacia del mandatario egipcio e incluso algunos han llegado
a compararlo con la figura de Martin Luther King. El conservador
George Will, tachado en su momento por el Wall Street Journal como
“probablemente el más poderoso periodista de Estados Unidos”, <b><a href="http://www.haaretz.com/video/1.636645">nodudaba en reclamar al comité de los Premios Nobel que tuvieran encuenta al general Sisi</a></b>.
World Tribune destacó que <b><a href="http://www.worldtribune.com/2015/01/12/egypts-sisi-challenges-imams-riveting-speech-makes-history-attending-christmas-mass/">su nombre puede quedar en los anales de lahistoria</a></b> si logra sobreponer el discurso religioso mientras la republicana Jeanine Pirro, desde su programa en Foxnews y
tras loar explícitamente la bravura del general egipcio, reclamaba
que Estados Unidos debía <b><a href="http://www.vox.com/2015/1/12/7533159/fox-news-pirro-rant">“armar a estos musulmanes -como Sisi-hasta los dientes, darles todo lo necesario para acabar con estosfanáticos; que hagan la faena y cuando la hagan, nosotros,simplemente, miraremos hacia otro lado”</a></b>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<script height="425px" width="455px" src="http://player.ooyala.com/iframe.js#pbid=a637d53c5c0a43c7bf4e342886b9d8b0&ec=lubnNxcjrNVz2eLTx8FNF46qXDYkemCp"></script>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Todos los analistas loan
el oportuno discurso que el general Sisi dio en la Universidad de
Al-Azhar para fin de año, justo 8 días antes de la masacre de
París. Un discurso que pasó desapercibido en su momento pero que
recobró sentido tras la masacre. En él criticó que “el
pensamiento islámico está antagonizando el mundo entero”, que era
“inconcebible” el dolor que éste estaba generando en el “corazón
de la umma -la comunidad islámica-” y pedía <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=POGpIt2U4s4">una revolución en elcorazón del Islam</a></b>.
6 días después, y solo 2 antes del ataque a Charlie Hebdo, el
general volvió a hacer un inteligente gesto presentándose por
sorpresa en la catedral de Abasseya donde los cristianos coptos
estaban celebrando su navidad. Era la primera vez que un presidente
egipcio se presentaba a una celebración de este tipo. Y con esos dos
gestos el general ha podido ser retratado como un defensor de la
pluralidad y el islamismo moderado. Eso a pesar que en el mismo
periodo los tribunales hayan condenado a <b><a href="http://www.egyptindependent.com//news/egypt-student-gets-3-year-jail-term-atheism">3 años de prisión a unjoven por proclamar su ateísmo en Facebook</a></b>,
que la Unesco haya sido alertada por la <b><a href="http://www.al-monitor.com/pulse/originals/2015/01/egypt-close-jewish-rabbi-tomb-israel-tensions.html">prohibición de la históricaromería anual en honor del rabino Abu Huseira</a></b> en la demarcación de
Beheira o que el general haya traspasado a su primer ministro el derecho a
vetar publicaciones que ofendan la imagen del profeta. Y sin tener en
cuenta la prohibición en diciembre de la película <i><span style="text-decoration: none;">Exodus</span></i>
en Egipto por supuestas mentiras históricas al retratar que las
pirámides fueron construidas por esclavos judíos o el <b><a href="http://english.al-akhbar.com/content/sisi%E2%80%99s-quest-maintain-%E2%80%98moral-discipline%E2%80%99-returning-egypt-authoritarianism">cierre decafés en el centro del Cairo</a></b> por haberse producido debates sobre
ateísmo en sus mesas.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.jpost.com/HttpHandlers/ShowImage.ashx?ID=269756" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.jpost.com/HttpHandlers/ShowImage.ashx?ID=269756" height="223" width="320" /></a></div>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Pese a que las palabras
de estos tertulianos no tengan porque significar nada, es evidente
que la corriente general lleva a consolidar la figura del general
Sisi en Egipto. Lo lleva confirmando una política de restitución
iniciada por Europa y la Casa Blanca en los últimos meses,
perdonando deuda, firmando acuerdos comerciales y suministrando
armamento por doquier en aras de la lucha contra el terrorismo. 3
días antes de los atentados el profesor Steven A.Cook<b><a href="http://foreignpolicy.com/2015/01/05/how-to-get-egypts-generals-back-on-our-side-sisi-military-us-foreign-policy/"> retrataba en Foreign Policy</a></b> que si Estados Unidos quería seguir teniendo atado a Egipto debía
incrementar su ayuda militar anual. Y eso es algo que los atentados
de París hacen cada vez más plausible.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://arabawy.org/site/wp-content/uploads//2015/01/798.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://arabawy.org/site/wp-content/uploads//2015/01/798.jpg" height="169" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Sisi ha reforzado su
figura. El reciente proceso de reconciliación con Qatar, hasta hace
poco aliada de los Hermanos Musulmanes, lleva a dejar Turquía como
la única que aún califica de golpe lo sucedido en Egipto. Pocos se
atreven a discutir el reinado del general. En menos de tres meses se
esperan elecciones legislativas y las formaciones ya trabajan en
<b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=14012015&id=27f97deb-9236-487c-bd2f-0a70fb77b7d4">crear una lista única bajo recomendación del general Sisi</a></b>.
La formación del naserista Sabahi, el único que osó plantar cara
electoral al general en las presidenciales de 2014, <b><a href="http://yanair.net/archives/94399">ya ha dicho que no participará por falta de garantías</a></b>.
Poco importa puesto que la ley electoral ha devuelto el poder a los
caciques devolviéndoles dos tercios de la cámara a los candidatos
individuales, lo que facilitará el retorno al clientelismo que tanto
benefició el régimen en el pasado. Esta semana los tribunales han
ordenado repetir el único juicio que mantenía a Mubárak entre
redes, lo que probablemente lo lleve a la calle en los próximos
días. El <i>rais</i> puede que salga a la calle, pero sus días hace
tiempo que han vuelto. Con nueva cara, pero con el mismo estilo.</div>
<div id="sdfootnote1">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>
<div id="sdfootnote10">
</div>
</div>DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-81850424348836964102014-12-15T04:19:00.001-08:002014-12-15T04:21:27.512-08:00Article: D'Al Qaida a Estat Islàmic<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Article publicat <b><a href="https://directa.cat/seccionsweb/1">al setmanari La Directa num. 374</a></b>: <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://directa.cat/sites/default/files/styles/faldo_lateral_portadad/public/media/Ru/374directa_001.jpg?itok=ococZinr" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://directa.cat/sites/default/files/styles/faldo_lateral_portadad/public/media/Ru/374directa_001.jpg?itok=ococZinr" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Banderes
negres al vent, barbes prominents i rifles soviètics AKM enlaire al
crit d'<i>Allahu akbar</i>. Res de nou si no fos per a que, a part
d'aquest escenari, porten telèfons mòbils i ho graben tot a tort i
a dret. El 10 de juny de 2014 un grup anomenat Estat Islàmic de
l'Iraq i el Llevant despertava la atenció i preocupació mediàtica
internacional després d'ocupar la iraquiana Mossul i fer un
avançament fulgurant fins a les portes de Bagdad. Pocs dies després,
el dia 29, un fins llavors desconegut Abu Bakr el-Baghdadi, anunciava
la creació de l'Estat Islàmic i s'autoproclamava califa de tots els
musulmans, a qui cridava a unir-se a l'empresa. Aprofitant-se del
desmantellament de l'estat iraquià i siri, junt amb una erràtica
acció de la oposició armada i de la comunitat internacional,
l'Estat Islàmic aprofitava l'avinentesa per establir-se amb fermesa
al cor històric i simbòlic del món àrab.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
La senyal
d'alarma es disparava ben aviat. El control de Mossul garantia
l'accés a importants refineries de petroli iraquianes i el saqueig
dels bancs locals assegurava una bona suma d'efectiu per als
integristes. Es calcula que el botí de guerra supera ja els mil
milions de dòlars. De les refineries podrien estar traient un milió
de dòlars diaris, venuts a través de xarxes estables de contraban
que fan que el petroli arribi principalment a Iran, Jordània i
Turquia a preus entre un 40 i un 75% per sota dels de mercat. Els
analistes no tenen gaires dubtes en qualificar-los com el grup
terrorista més ric de la història. Amb capitalitat a la siriana
Raqqa, una ciutat que el 2004 comptava amb un quart de milió
d'habitants, en poques setmanes els islamistes han estat capaços de
tornat a fer funcionar les poblacions sota el seu control, restablir
serveis com jutjats, policies o hisenda sota preceptes islàmics i
donar major versemblança al projecte del califat islàmic. Si més
no a ulls de molts musulmans.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2014/6/11/1402491405687/Isis-fighters-pictured-on-009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2014/6/11/1402491405687/Isis-fighters-pictured-on-009.jpg" height="192" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
El grup ha
atret la atenció de milers de creients d'arreu del planeta aportant
una nova visió islamista al concepte d'internacionalisme. Es calcula
que 18 mil voluntaris vinguts de 90 països s'han unit en els darrers
mesos a les files de l'Estat Islàmic. La majoria provenen del món
àrabomusulmà, principalment Tunísia, Marroc, Aràbia Saudita i
Jordània, però milers també ho han fet des del cor d'Occident. Es
calcula que 95 espanyols combaten a les files de l'Estat Islàmic,
xifra molt per sota dels gairebé 500 provinents del Regne Unit, els
412 de França o els 250 que han viatjat des d'Austràlia. La majoria
joves que han vist en la creació d'un estat islàmic la oportunitat
a respondre les seves frustracions i l'esperança de veure nàixer un
projecte nou i fins a cert punt inèdit en la història recent. La
caiguda o debilitament dels forts estats àrabs ha obert la porta als
jihadistes. Grups armats repartits per tot el món arabomusulmà
s'han sotmès a l'EI i han proclamat l'establiment, més simbòlic
que real, de províncies del califat a llocs com Egipte, Líbia o
Algèria.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Lluny de
centrar-se en l'enemic Occidental, al punt de mira de l'EI està
acabar amb l'heretgia dels governs locals i sobretot la <i>rafida</i>,
el concepte sunnita per designar despectivament els xiïtes. La
caiguda de Sadam va donar impuls als interessos xiïtes a la regió,
especialment amb l'arribada al poder d'Al-Maliki, quelcom que va
revifar la hostilitat sectària i el discurs antixiïta del que EI
s'ha alimentat. Es calcula que en l'ocupació de Mossul es van
executar no menys de 600 xiïtes. L'assalt al poble Jazidí,
considerat una minoria satànica per molts sunnites, també va donar
la volta al món. El grup ha estat acusat de neteja ètnica per
col·lectius com Amnistia Internacional. Malgrat les promeses de no
atacar ”les religions del llibre”, a qui s'apliquen impostos per
supoisadament poder mantenir la seva fe tranquil·lament, l'èxode de
cristians atemorits per l'avanç de l'EI és constant al país. Mig
milió d'assirians també han abandonat les seves cases, com també
ho han fet milers d'armenis o grecs establerts des de fa segles a
Síria.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://qiyamahmedia.com/wp-content/uploads/2013/03/TIUlogo.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://qiyamahmedia.com/wp-content/uploads/2013/03/TIUlogo.png" height="200" width="200" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Amb un ús
fresc de les noves tecnologies i les xarxes socials, que utilitzen
com a eina propagandística, son capaços d'arribar arreu i atreure
nous joves musulmans. Això inclou les espectaculars gravacions
hollywodianes de les execucions de reus, amb una estètica treballada
de clara reminiscència a pel·lícules com <i>Seven, </i><span style="font-style: normal;">o
l'ús de facebook o twitter com a plataformes de difusió. La
</span>emoticona del dit alçat s'ha convertit en símbol cibernètic
del <i>tawheed</i>, la unicitat d'Al·lah, i emblema usat arreu pels
ciberpropagandistes. De fet aquest és un dels principals trets que
els diferencien de les experiències anteriors. Entre Al Qaeda i
l'Estat Islàmic s'hi troba un fet generacional clau que es fa
evident en l'ús de les noves tecnologies i llenguatges
propagandístics que els darrers estan introduint i en el rebuig que
desperta entre els cercles d'intel·lectualitat jihadista, que
critiquen la gosadia de Baghdadi d'autoproclamar-se califa i
l'excessiva propaganda dels actes violents que es fa. Però no són
les úniques diferències.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://assets-news.vice.com/images/articles/meta/2014/04/14/hero-original-1397513769.png?crop=1xw:0.5696649029982364xh;0xw,0.08994708994708994xh&resize=600:*" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://assets-news.vice.com/images/articles/meta/2014/04/14/hero-original-1397513769.png?crop=1xw:0.5696649029982364xh;0xw,0.08994708994708994xh&resize=600:*" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
No resulta
gens aleatori que l'alçament de l'EI arribi just tres anys després
que les tropes dels Estats Units matessin i llancessin al mar el cos
d'Ossama Bin Laden. La mort del líder mediatitzat de la franquícia
terrorista més popular del planeta arribava just enmig de la
voràgine de les revoltes populars a diversos països àrabs i es
produïa en un punt en que Al Qaeda restava un atomitzat grup cada
cop més acorralat i que es veia forçat a moure la seva base cap al
subcontinent indi. De fet, l'alçament de l'EI és la culminació
d'una dècada de conflicte soterrat en el si d'Al Qaeda.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquesta és
la lluita que va confrontar la direcció de Bin Laden i l'egipci
Aiman al-Zawahiri contra un rebel jordà d'origen palestí anomenat
Abu Mussaab al-Zarqawi. El jordà retreia al líder d'Al Qaeda que no
donés prioritat absoluta a la implantació jihadista al cor del món
àrab, que restés als confins de Pakistan i Afganistan mentre se
centrava en una jihad contra Occident més propagandística que
efectiva. Al Qaeda, hereva de la lluita islamista dels anys vuitanta
i noranta, centrava la seva acció en acabar amb l'heretge Occident.
Era el resultat de veure com les accions dels anys noranta a països
com Algèria o Egipte no havien fet més que erosionar la popularitat
del jihadisme al cor del món arabomusulmà. Al Zawahiri mateix va ser durament criticat per matar un estudiant quan intentava atemptar contra el primer ministre egipci el 1993. Una
revisió d'aquesta estratègia va portar Al Qaeda a tenir Occident al
punt de mira i planificar atemptats com els de les torres bessones,
les bombes d'Atocha o el metro de Londres. L'objectiu era la pura
propaganda, atraure cada cop més partidaris internacionals, com de
fet així era. Al Qaeda era extremadament més popular entre les
comunitats musulmanes d'Occident que no pas a la majoria de països
arabomusulmans. Al Qaeda només triomfava a les perifèries del món
àrab, allà on els estats eren febles: Iemen, Somàlia o el Sahel.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://media.philly.com/images/20110617_inq_terror17-b.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://media.philly.com/images/20110617_inq_terror17-b.JPG" height="125" width="200" /></a></div>
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Per
Al-Zarqawi la prioritat havia de ser la implantació al cor del món
àrab plantant cara als règims heretges locals tot posant en
pràctica el califat al bell mig d'aquests països. És la
confrontació del concepte d'enemic llunyà d'Al Qaeda contra el
d'enemic proper que preconitza avui en dia l'Estat Islàmic. La
invasió d'Iraq va obrir les portes a l'enfortiment de Zarqawi, que
de la mà de partidaris de Sadam i d'antics oficials militars i dels
serveis secrets baazistes que van aportar les seves xarxes
clandestines, van penetrar amb força en <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://media.patriotpost.us/img/ref/zarqawi01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://media.patriotpost.us/img/ref/zarqawi01.jpg" height="128" width="200" /></a></div>
la resistència local a la
invasió estatunidenca. Forçat pels èxits militars i la popularitat
del rebel jordà, Bin Laden es va veure forçat a nomenar Zarqawi cap
de la branca iraquiana d'Al Qaeda el 2004. El 2006, a la mort del
líder per un atac estatunidenc, Bin Laden i Zawahiri van intentar
recuperar el control de la filial iraquiana enviant un delegat que
seria fortament rebutjat per les tropes locals. Això provocaria una
crisi interna que donaria lloc a un lideratge bicèfal i al clar
objectiu de crear un califat sunnita a l'Iraq. Naixia, aixi, l'Estat
Islàmic de l'Iraq. El grup encara era una franquícia d'Al Qaeda,
però era evident que la subordinació era cada cop més feble. A la
mort de Bin Laden, Abu Bakr al-Baghdadi es va negar a retre pleitesia
al nou líder, l'impopular Aiman al-Zawahiri. Ja llavors semblava
tenir entre cella i cella fer del seu Estat Islàmic l'eix central
del jihadisme global. Un objectiu que la crisi siriana li va
presentar en safata.
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://media3.s-nbcnews.com/i/newscms/2014_27/547186/140704-isis-music-cover-10a_31d581ed0a8c52e5a780b47e622d1d77.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://media3.s-nbcnews.com/i/newscms/2014_27/547186/140704-isis-music-cover-10a_31d581ed0a8c52e5a780b47e622d1d77.jpg" height="220" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Amb
l'entrada ingent de fons provinents del Golf, el fracàs de la
oposició secular i la erràtica política de la comunitat
internacional, els grups islamistes es van veure reforçats. Al Qaeda
va treballar amb dues franquícies a Síria, el Front al-Nusra i
l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, fins que es va fer evident
la confrontació entre tots dos grups, que s'han enfrontat i
massacrat al camp de batalla en més d'una ocasió. L'efecte de
l'Estat Islàmic ha revolucionat clarament el jihadisme
internacional. La estratègia propagandística ha funcionat i de fet
el Front al-Nusra ja es plantejava recentment l'establiment d'un
emirat islàmic a la regió d'Idlib. Malgrat que tots dos grups
segueixin l'estela del wahabisme saudita, el moviment sectari que el
segle XVIII es va aliar amb la casa de Saud per crear el regne del
que avui és Aràbia Saudita i que va donar lloc a les seves
ramificacions tafkiristes i salafistes, és evident que les
divergències estratègiques han donat lloc, i amb molta força, a un
nou moviment islamista que tots els analistes apunten a que ha
arribat per quedar-se. </div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-46604572771222200032014-12-01T04:56:00.000-08:002014-12-01T05:09:54.206-08:00#Mubarak absolt, crònica d'una sentència anunciada<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Era qüestió de temps. Dies, setmanes, mesos. Difícilment anys. Però era inevitable.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-VmdjMqGQrrs/VHxTSd5K5hI/AAAAAAAAAyM/ADkJ36nxcEU/s1600/10833692_562658713869299_447581552_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-VmdjMqGQrrs/VHxTSd5K5hI/AAAAAAAAAyM/ADkJ36nxcEU/s1600/10833692_562658713869299_447581552_n.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<a href="http://i.alalam.ir/news/Image/original/2014/11/30/alalam_635529574659796515_25f_4x3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="http://i.alalam.ir/news/Image/original/2014/11/30/alalam_635529574659796515_25f_4x3.jpg" height="115" width="200" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
El passat dissabte els tribunals egipcis <b><a href="http://internacional.elpais.com/internacional/2014/11/29/actualidad/1417252751_915991.html">van absoldre definitivament l'expresident i dictador Hosni Mubàrak</a></b> de la seva responsabilitat en la mort de manifestants durant l'alçament popular que el gener de 2011 acabaria forçant la seva històrica dimissió. La raó principal, un defecte de forma en la presentació de la querella, però també s'afirma en la sentència la manca de proves concluents que el rais hagués ordenat disparar els revolucionaris. Junt amb Mubàrak, els tribunals van absoldre completament dels mateixos càrrecs l'ex-ministre d'Interior, Habib el-Adli, i 6 dels seus més estrets col·laboradors. Mubàrak, els seus fills i el magnat fugitiu (i refugiat a Espanya) Hussein Salem també serien absolts pel cas de la venta fraudulenta de gas natural a l'estat d'Israel.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-n8L1hTwm2BI/VHxTj5nAGdI/AAAAAAAAAyU/yPlAin9qiEI/s1600/deeb.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-n8L1hTwm2BI/VHxTj5nAGdI/AAAAAAAAAyU/yPlAin9qiEI/s1600/deeb.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-n8L1hTwm2BI/VHxTj5nAGdI/AAAAAAAAAyU/yPlAin9qiEI/s1600/deeb.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-n8L1hTwm2BI/VHxTj5nAGdI/AAAAAAAAAyU/yPlAin9qiEI/s1600/deeb.jpg" height="203" width="320" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-n8L1hTwm2BI/VHxTj5nAGdI/AAAAAAAAAyU/yPlAin9qiEI/s1600/deeb.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a>Aquesta era la resolució final a la repetició del judici que el 2 de juny de 2012 havia condemnat a cadena perètua l'expresident i el seu ministre d'Interior. L'anunci va tancar un nou cicle d'aquest circ judicial iniciat tres anys enrera sota l'epitafi de "judici del segle". El dictat judicial es comunicava amb <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=jpNpyfo6t5k">un jutge somrient al públic </a></b>mentre llegia una resolució incompleta que seria penjada a internet per al gaudi públic i periodístic però <b><a href="http://www.egyptindependent.com//news/transparency-international-slams-dismissal-mubarak-corruption-charges">a indignació de les organitzacions com Transparència Internacional</a></b>. Els absolts, fent-se selfies amb policies encarregats de la protecció dels tribunals, mentre l'advocat del raïs s'encenia un havano en plena sala per celebrar la històrica sentència entre els crits dels partidaris del raïs. Mubàrak, que seria traslladat altre cop a l'hospital militar on encara suposadament compleix 3 anys de condemna per un cas de tràfic d'influències, <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rjKaBh8HcvA">apareixeria al cap de pocs minuts en antena en un popular programa presentat per un dels seus més fervents seguidors.</a></b> No se sabia del cert qui estava més emocionat però allò no feia més que tornar a fer pal·lés la ridiculesa del procés. Mentre a les presons egípcies encara moren apallissades presoneres per tenir una SIM telefònica, d'altres no tenen problemes en aparèixer en Prime Time davant tota la ciutadania. I aquí no passa res. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/B3sOz5sCUAE9r4t.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://pbs.twimg.com/media/B3sOz5sCUAE9r4t.jpg" width="234" /></a>El judici del segle, per tant, es tanca en fals. Una vegada més. <span style="text-align: left;">La mort de més de 850 manifestants durant l'alçament popular de gener de 2011 segueix gairebé 4 anys després completament impune. Ni una sola sentència ha condemnat en ferm un sol policia o responsable polític per la mort d'aquells manifestants. </span><span style="text-align: left;">De fet aquest judici ja havia netejat de la llista més de 600 morts ja que només en considerava 239. Però tant hi fa. En la clara vessant orwelliana del procés, la història es reescrivia de nou. L</span><span style="text-align: left;">'endemà els mitjans del Règim, sembla ser que pressionats per altes instàncies, es llevaven unànimament preguntant-se en portada: "I llavors, qui els va matar?". La pregunta és clarament retòrica ja que tot el procés contrarrevolucionari accelerat el 30 de juny de 2013 amb el cop militar del general Sissi s'ha encarregat de respondre abastament aquesta pregunta: La revolució del 25 de gener de 2011 va ser un complot islamista ordit per Hamàs i els Germans Musulmans per acabar amb Mubàrak. Ells van obrir les presons i ells van matar els manifestants. Punt. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">De fet la única resposta que va donar el general Sissi a la sentència era que <b><a href="http://english.alarabiya.net/en/News/middle-east/2014/12/01/-No-return-to-old-Egypt-Sisi-says-.html">no hi hauria "un retorn a l'Antic Egipte"</a></b>. I poc que falta tornar a un lloc del que no ha donat temps a marxar. </span><span style="text-align: left;">El nou escenari internacional, amb el sorgiment del nou vell fantasma del terrorisme islàmic, recolza de nou el règim del general Sissi com ho va fer amb el del pare absolt Mubàrak. La sentència arribava l'endemà del denominat "dia de ràbia islàmic" al país, en que</span><b style="text-align: left;"><a href="http://www.egyptindependent.com//news/3-officers-2-civilians-killed-friday-islamist-demos"> les protestes de caire islamista van acabar amb 5 morts</a></b><span style="text-align: left;">, i amb la tensió per la proliferació de grups armats i l'anunci d'adhesió a l'Estat Islàmic d'alguns dels més actius al Sinaí. </span><span style="text-align: left;">De fet el silenci total de la comunitat inernacional sembla prou significatiu. </span> Ni comunicat de la Casa Blanca, ni de la Unió Europea ni res. Probablement això sigui del més positiu. La absolució al magnat Hussein Salem, refugiat desde fa 3 anys al seu xalet de la Moraleja madrilenya i protegit per la Audiència Nacional, permetrà que el govern espanyol no sigui còmplice durant més temps de la protecció d'un fugitiu de la justícia egípcia. Salem apareixia també <b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=yLIFqJPoafo">embriagadament eufòric per telèfon a diversos canals de televisió</a></b> repetint constantment visques a Egipte sense ser capaç d'articular gaire més argumentació. Recordem que Salem és considerat el responsable dels contractes fraudulents que van permetre a Israel, i també a la espanyola Unión Fenosa, comprar gas egipci molt per sota dels seus preus de mercat. Uns contractes que es calcula que<b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2014/04/els-negocis-rodons-dunion-fenosa.html"> van fer perdre vora 6 mil milions de dòlars</a></b> en 4 anys a les arques públiques de l'estat egipci. </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La absolució té un efecte més simbòlic que real. De fet el raïs, tot i portar 3 anys empresonat, mai ha complert cap mena de condemna equiparable a res. Es van gastar milions en rehabilitar a tot luxe una planta sencera de l'enfermeria de la presó de Torah que l'expresident es va negar a trepitjar. L'home complia condemna en un hospital militar a cost de rei, saludant des de la finestra els seus seguidors i rebent constant visites d'altes figures, com reportaven constantment els mitjans. Podria veure en pocs mesos com se li permet trepitjar carrer, un cop es compleixin els 3 anys de "detenció" previstos a la única sentència que li queda pendent, però això serà un nou pas simbòlic. Mubàrak no és un cap de turc, la seva absolució és simplement una peça simbòlica més de la cadena del triomf contrarrevolucionari. Ningú pot matar el pare així com així. I menys sense canviar les normes del joc. Aquest va ser l'error d'alguns el 2011. <span style="text-align: left;">La absolució només és la cirereta del pastís de la contrarevolució militar iniciada temps abans del cop contra Mursi i de la que, tampoc podem oblidar, els Germans Musulmans en van ser part activa. D</span>e fet,<b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2013/01/un-tribunal-egipci-ordena-repetir-el.html"> la revisió del judici a Mubàrak es va reobrir en ple mandat de Mohamed Mursi </a></b>i els Germans Musulmans, quan llavors els islamistes havien optat per la <b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2012/10/la-justicia-egipcia-continua-absolent.html">política de la reconciliació amb les figures de l'Antic Règim</a></b> i havien iniciat la revisió de tots els judicis als responsables del mubarakisme. La contrarrevolució militar es va despendre dels islamistes quan aquests es van convertir en una nosa i es va veure clar que es podien despendre d'un incòmode aliat de viatge. Simbòlicament, dos dies després de la sentència absolutòria a Mubàrak, un altre expresident, aquest cop l'islamista Mursi, <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/589749">s'ha assegut a la banqueta dels acusats també sota la acusació de matar manifestants</a></b>, aquest cop el desembre de 2012 davant del palau presidencial. Una clara imatge del canvi de tornes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però tants uns com altres havien ignorat i ignoren que les reivindicacions que aquell ja llunyà hivern de 2011 van portar milions de persones als carrers segueixen a dia d'avui desateses. No és només que els familiars dels 850 màrtirs no trobin avui ni el consol de veure que no resta impune la mort dels seus estimats, és que el Règim contra el que van lluitar fins donar la vida s'ha reconfigurat en una nova forma que avui en dia es mostra forta i sana, però que també mostra les seves esquerdes i que confrontarà situacions compromeses que el posaran a prova.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-pK8-sx5JC-E/VHxh0fRnm9I/AAAAAAAAAyk/DEBcfFwm9OQ/s1600/10393782_10152391497352100_3038901312530145943_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-pK8-sx5JC-E/VHxh0fRnm9I/AAAAAAAAAyk/DEBcfFwm9OQ/s1600/10393782_10152391497352100_3038901312530145943_n.jpg" height="207" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La indignació per la absolució a Mubàrak va tornar a portar les protestes als carrers. A les principals ciutats es van produir manifestacions, que van desafiar les estrictes prohibicions legals i la por a l'estigma de ser vinculades als Germans Musulmans, com de fet ja s'ha produït. Diversos centenars van intentar ocupar la plaça Tahrir, tancada amb filferros, i es van registrar protestes a llocs com <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=30112014&id=bec7ea00-20bb-40f8-8b88-befff76cf087">Alexandria, Sues, Beni Suef o Zagazig</a></b>. Protestes que van ser violentament dispersades per les forces policiales, emparades per una legislació que gairebé ha reinstaurat l'estat d'emergència al país. <b><a href="http://english.al-akhbar.com/content/egypt-security-forces-kill-two-protesters-detain-85-following-mubarak-acquittal">Dos persones van morir i 85 van ser detingudes en la repressió policial </a></b>en unes protestes que, com aquelles de 2011, suposaven trencar la barrera de la por de la brutalitat en que el règim ha actuat darrerament. <b><a href="http://egyptianchronicles.blogspot.com.es/2014/12/after-mubarak-acquittal.html">Les manifestacions van continuar ahir als campus universitaris</a></b>, convertits en els darrers reductes de resistència. Les protestes arriben després que una de les principals emrpeses metal·lúrgiques del país <b><a href="http://revsoc.me/workers-farmers/32905/">es declarés en vaga i 4 mil obrers paressin la producció a Helwan</a>. </b>Alguns volen posar el darrer clau al taüt de la revolució, però caldrà veure com el nou règim és capaç de mantenir la seva salut i legitimitat intacta. En el seu moment gairebé tots ja havien donat per mort el règim quan s'ha demostrat que amb prou feines superava una grip. Caldrà veure si la revolució és capaça de reviscolar. Sembla complicat, francament. Ara, les eleccions parlamentàries, que com és habitual ja porten un endarreriment de mig any respecte el calendari previst, seran un nou termòmetre per comprovar la fortalesa d'un règim que, com diem, se sent recolzat pel nou mapa geoestratègic clarament favorable.<br />
Mentrestant, com mostra la caricatura, sembla que n'hi ha que han recuperat el seu bon estat miraculosament. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-a-lga.xx.fbcdn.net/hphotos-xaf1/v/t1.0-9/10325563_734555983297949_4713034893186184546_n.jpg?oh=8a375bb32ad4b5cf7fcf23e98c2df540&oe=551E0E1D" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://scontent-a-lga.xx.fbcdn.net/hphotos-xaf1/v/t1.0-9/10325563_734555983297949_4713034893186184546_n.jpg?oh=8a375bb32ad4b5cf7fcf23e98c2df540&oe=551E0E1D" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-40473308029671422982014-11-19T08:32:00.003-08:002014-11-19T08:39:36.593-08:00Rememorant els 3 anys dels fets de Mohamed Mahmoud<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="p1" style="text-align: justify;">
Avui es conmemoren 3 anys dels enfrontaments entre manifestants i policia al cèntric carrer cairota de Mohamed Mahmoud, els més grans des de la caiguda del president Mubàrak i que se succeïen a les portes de les primeres i precipitades eleccions parlamentàries des de la renúncia del raïs. Aquells fets van marcar amb força el procés revolucionari i van mostrar, una vegada més, quines cartes jugaven uns i altres a la partida. Aquí us deixo amb un extracte del capítol de Egipte rera la barricada que parla d'aquests fets.<br />
<b><a href="https://es.scribd.com/doc/247141585/Elecciones-sobre-un-charco-de-sangre">-Haz clic aquí para la versión en castellano del capitulo-</a></b></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<b>Eleccions sobre un toll de sang </b></div>
<div class="p3" style="text-align: justify;">
El divendres 18, milers i milers d’egipcis van tornar a omplir les places i carrers del país en una de les manifestacions més nombroses des de la dimissió del president Hosni Mubarak. Les demandes anaven de la derogació del document Silmi, defensada per les forces islamistes, a l’exigència a l’exèrcit de transferir el poder abans d’abril, defensada per la resta de forces revolucionàries. </div>
<div class="p4" style="text-align: justify;">
Un ambient relaxat, fins i tot festiu en alguns moments, dominava l’emblemàtica plaça Tahrir. La imatge canviaria diametralment en tan sols 24 hores. L’endemà, a primera hora del matí, la policia carregava contra els pocs grups d’acampats que havien decidit fer nit a la plaça. Ho feia, com era habitual, amb brutalitat. Res indicava que hagués de passar res especial. La policia faria fora els acampats i poc més. </div>
<br />
<div class="p4" style="text-align: justify;">
Però els ànims estaven encesos nou mesos després de la marxa del dictador. L’acció policial provocava un ràpid i inesperat efecte crida, els enfrontaments escalaven i els manifestants arribaven fins i tot a assaltar una furgoneta policial al <span style="text-align: left;">mig de Tahrir. Els joves aconseguien fer marxar les forces de seguretat de la plaça, que serien reforçades per membres de la policia militar, i els enfrontaments es mantindrien durant dies en un carrer contigu, Mohamed Mahmud, rebatejat com «carrer dels ulls de la llibertat». Desenes d’activistes hi perdrien totalment o parcialment la vista a causa de les ferides d’escopeta i balins de les forces policials. Entre aquests es popularitzaria la figura d’Ahmed Harara, un dentista que havia perdut la vista d’un ull durant els fets del 28 de gener, en la lluita contra el règim de Mubarak, i que ara perdia part de la vista de l’altre en la lluita contra el règim militar.</span><span style="text-align: left;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://english.al-akhbar.com/sites/default/files/imagecache/6cols/photoblogs/Maggie_Mohamed_Mahmoud_pic_8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://english.al-akhbar.com/sites/default/files/imagecache/6cols/photoblogs/Maggie_Mohamed_Mahmoud_pic_8.jpg" height="204" width="320" /></a></div>
<div class="p4" style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
Motocicletes reconvertides en improvisades ambulàncies transportaven els ferits en els enfrontaments cap als hospitals de campanya organitzats pels metges i infermers voluntaris, mentre els venedors feien l’agost venent proteccions contra els gasos utilitzats per les forces de seguretat. Uns gasos que els manifestants van denunciar com a més nocius que els emprats anteriorment, cosa que va posar en alerta els grups de defensors dels drets humans. Investigacions posaven en relleu que Egipte havia adquirit set tones de gas lacrimogen provinent dels Estats Units. L’origen era l’empresa <i>Combined System </i>i el tipus de gas, CR, denunciat com a altament nociu. Es preveia que en les properes setmanes havien d’arribar a Egipte vint<span class="s1">-</span>i<span class="s1">-</span>una tones més d’aquest producte. Treballadors del port de Suez es van negar a descarregar la mercaderia del primer comboi en descobrir el destí d’aquesta, la qual cosa provocà una petita revolta al port, aplaudida pels revolucionaris de tot el país. </div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
La plaça i Egipte tornaven a bategar amb força. L’onada revolucionària s’estenia ràpidament. Els incidents de Tahrir es reproduïen solidàriament a d’altres ciutats. A Alexandria els enfrontaments tenien lloc a les portes del departament general de policia, al barri de Smouha. Allà hi hauria les dues primeres víctimes mortals de la nova onada revolucionària. Poca estona després es confirmaria la primera mort a la plaça Tahrir, per arma de foc, mentre la quarta víctima mortal arribava altre cop de la ciutat de Suez. </div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
Mentre el Responsable de Seguretat a Alexandria afirmaria que els manifestants estaven pagats, el ministre d’Interior, Mansur al<span class="s1">-</span>Essawi, va afegir més llenya al foc en defensar la legalitat del gas utilitzat i negar que la policia hagués disparat els manifestants. Mentre el ministre feia aquestes declaracions, les imatges de la brutalitat policial es difonien de nou com la pólvora a les xarxes socials. S’hi trobaven imatges en què la policia calava foc a una motocicleta per després acusar els manifestants de provocar aldarulls o d’altres més cruels en què es veia com les forces policials recollien el cos d’un manifestant mort i l’apilaven sobre un munt d’escombraries. Els doctors dels hospitals de campanya denunciaven, fins i tot, infiltracions policials per atacar els manifestants ferits. </div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
Mentrestant, Hamdi Badeen, membre del Consell Superior de les Forces Armades, tornava a encendre els ànims. En declaracions a la televisió pública, assegurava que els militars no tenien res a veure amb els incidents i afirmava, contradient tots els testimonis audiovisuals, que cap soldat havia trepitjat la plaça en els últims dos mesos.<span class="s2">29 </span>Els militars van assegurar també que molts dels vídeos que circulaven per la xarxa eren esbiaixats i no mostraven la complexitat de la situació. Els militars tornaven al discurs de sempre. El general Mohsen Fangary apareixeria a televisió parlant d’agendes estrangeres per derrocar el país i reprimint les forces polítiques.<span class="s2">30 </span>El militar denunciava interessos estrangers i sostenia que «els milers que hi pot haver a la plaça no representen els vuitanta milions d’egipcis». Les eleccions, això sí, no canviarien el seu calendari mentre amenaçava amb la continuïtat militar al poder si la situació no s’estabilitzava. «Tothom busca la cadira; ningú busca el benefici d’Egipte i el seu futur», afirmaria. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c4/Tantawi_is_Mubarak.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c4/Tantawi_is_Mubarak.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
Mentre la majoria de forces polítiques es dedicaven a condemnar l’ús policial de la violència i cancel·laven les campanyes electorals, les forces islamistes, obsessionades per la cita amb les urnes, es desentenien del que havia succeït a la plaça. «Nosaltres vam marxar el divendres a la tarda», afirmaria Mohsen Radi, membre dels Germans Musulmans, abans de concloure que «hi ha gent que vol pescar en aigües tèrboles».<span class="s1">31 </span>Tot i la proximitat de les eleccions, la Germandat descartava ajornar les votacions. De fet, mentre Gamaa Islamia arribaria a denunciar que tot plegat era una conspiració per ajornar les eleccions i crear el caos, els salafistes d’Al<span class="s2">-</span>Nur acusarien els partits liberals i seculars de provocar els incidents per guanyar així la legitimitat que, afirmaven, no assolirien a les urnes. L’obsessió per les votacions era evident. Mohamed Badie, guia suprem dels Germans Musulmans, descriuria els incidents com «un intent d’alterar les noces» en referència a les eleccions. Per la seva banda Khairat Shater, l’home fort dels Germans Musulmans, afirmaria que els manifestants de Tahrir «busquen el caos»i que «cal confrontar tots els intents d’interrompre el procés democràtic i la postergació de les eleccions parlamentàries».<span class="s1">32 </span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
La fractura es feia evident. Grups de manifestants expulsaven de la plaça Mohamed al<span class="s2">-</span>Beltagy, un dels líders dels Germans Musulmans, a qui acusaven de col·laboració amb els militars. Una enorme pancarta mostrava un decàleg de normes «per a la bona convivència a la plaça». Res de partits ni res de candidats fent campanya. «La plaça no és un lloc per fer campanya electoral», afirmava. </div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
La situació era tensa. Amnistia Internacional feia públic un dossier en què afirmava que «les autoritats militars han aixafat les esperances dels manifestants del 25 de gener».<span class="s1">33 </span>El ministre de Cultura, Emad Abu Ghazi, presentava la dimissió per la repressió exercida contra els manifestants. A més, vora 250 diplomàtics egipcis mostraven la seva preocupació i reclamaven la transferència del poder en mans dels militars mentre exigien la fi de l’atac als manifestants. </div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
Els militars, però, miraven de reaccionar. Dos dies després de començar els incidents, i quan aquests seguien incontrolables als carrers del país, la Junta emetia la reclamada llei per aïllar electoralment les figures de l’antic règim. No hi havia ni temps material ni instruments per aturar<span class="s2">-</span>ne la participació a menys d’una setmana de les eleccions. Conscients que amb això no n’hi havia prou, presentaven la dimissió en bloc del controvertit govern d’Essam Sharaf. Primer va presentar la renúncia el ministre de l’Interior, Mansur Essawy, i posteriorment ho va fer la resta del gabinet. L’anunci es va rebre amb indiferència a la plaça Tahrir del Caire, on els manifestants, que asseguraven que el govern era «un titella en mans dels militars», mantenien les protestes. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.madamasr.com/sites/default/files/Mohamed%20Mahmoud%20protest_11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.madamasr.com/sites/default/files/Mohamed%20Mahmoud%20protest_11.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
L’endemà, amb els enfrontaments encara en marxa, el mariscal Tantawi feia una aparició pública. Hi afirmava que se celebrarien eleccions presidencials per al juny de 2012 i calendaritzava la transferència de poder. Tantawi, en una afirmació si més no estranya per inesperada, va plantejar l’opció de convocar un referèndum per decidir la transferència del poder abans dels terminis plantejats. «L’exèrcit estaria disposat a tornar a les casernes immediatament si el poble ho volgués així en un referèndum», afirmava en una declaració que va ser vista més com una amenaça als revolucionaris que no pas com una proposta real. </div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
Però ni el canvi de govern ni l’aparició de Tantawi no calmaven els ànims al carrer. El divendres 25 de novembre, a tres dies de les eleccions, es convocaven marxes arreu del país contra el règim militar. Partidaris de l’exèrcit organitzaven una concentració al Caire contra «el complot judeomasònic proamericà i proisraelià», però amb prou feines reunirien uns pocs milers de persones, i sota l’acusació de tenir manifestants a sou. A Tahrir les forces revolucionàries tornarien a fer acte de presència mentre els enfrontaments amb la policia continuaven al carrer Mohamed Mahmud. </div>
<div class="p1">
</div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
La Junta Militar tornava a mirar de calmar la situació demanant perdó. «El Consell Superior de les Forces Armades expressa el seu condol i les seves més profundes disculpes per les morts dels màrtirs, fills lleials d’Egipte, durant els recents esdeveniments a la plaça Tahrir». La Junta Militar aprofitava per reafirmar novament que les votacions seguirien el seu calendari i que es farien en dos dies, per augmentar la participació. Les urnes arribaven a Egipte entre el fum del gas lacrimogen i la sang dels enfrontaments entre policia i joves revolucionaris. Les votacions serien un parèntesi a uns enfrontaments que havien deixat 42 morts arreu del país. </div>
<div class="p1">
<br /></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-38467198128663216922014-10-30T13:07:00.003-07:002014-10-30T16:11:14.410-07:00Egipto sigue probando la doctrina del shock<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
En <b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2014/10/article-nou-despota-velles-practiques.html">el ultimo post</a></b>, un articulo publicado en el semanario La Directa, contábamos como Egipto seguía utilizando como carta política la libertad de sus presos de conciencia para liberar tensiones con Washington, repitiendo el modelo de la era Mubarak. Así se podían explicar las ordenes de liberación que los tribunales egipcios lanzaron para activistas populares como Mahienour el-Masry o Alaa Abd el-Fatah (mientras obviaba otras con riesgo grave de salud) previa a la visita que el general Sisi, presidente egipcio, debía hacer a Estados Unidos con motivo de la asamblea general de las Naciones Unidas. Englobado en el contexto de la nueva vieja lucha contra el fantasma islamista, en Washington se reuniría con Barack Obama, a quién arrancaría el compromiso de agilizar la transferencia (aka regalo) de dos helicópteros Apache al ejército egipcio.</div>
<div style="text-align: justify;">
Los helicópteros no tardaron en llegar al valle del Nilo. Y poco menos en ser utilizados.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si una cosa sirve a los regímenes políticos despóticos para replegarse internamente y conseguir apoyos internacionalmente ese es el fantasma de la amenaza terrorista. El pasado 24 de octubre <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/554191">una explosión en un checkpoint en Xeikh Zuweid</a></b>, en el norte del Sinaí, dejaba un balance de 30 soldados muertos. Una <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=24102014&id=13b40f20-fe0a-4c46-892c-9d6da448a7bc">segunda explosión</a></b> añadía 3 nuevos soldados muertos. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://thecairopost.com/wp-content/uploads/2013/10/DSCF7441.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://thecairopost.com/wp-content/uploads/2013/10/DSCF7441.jpg" height="100" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El presidente Sisi <a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/554233" style="font-weight: bold;">convocaba de urgencia el Consejo de Defensa Nacional</a> y se decretaba el Estado de Emergencia y un toque de queda en el Norte del Sinaí. Se cerraba la frontera con Gaza, se denegaba el acceso al país a una delegación de Hamas y <b><a href="http://www.kuna.net.kw/ArticleDetails.aspx?id=2404690&language=en">las negociaciones de paz entre palestinos e israelíes previstas para estos días eran forzadas a posponerse</a></b>. El general Sissi<b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=26102014&id=d6ebffff-70cf-4921-b6aa-52626ec3d056"> traspasaba poderes al primer ministro Mehleb</a> </b>cuando ni 24 horas antes, de forma sorprendente, <b><a href="http://gate.ahram.org.eg/News/551278.aspx">ya había hecho lo propio con en el Ministro de Defensa</a></b> y Jefe de las Fuerzas Armadas, Sedqi Sobhi. En los siguientes días se emitirían nuevos decretos <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/556104">por el despliegue del Ejército ante todos los edificios oficiales</a></b>, y por la <b><a href="http://english.ahram.org.eg/News/114059.aspx">extensión de los juicios militares a población civil</a></b>, uno de los puntos calientes de esta turbulenta transición. Turbulenta y en claro retroceso militarista. </div>
<div style="text-align: justify;">
Al día siguiente al sangriento atentado el ejército egipcio estrenaba los helicópteros Apache regalados por Estados Unidos<b><a href="http://m.almasryalyoum.com/news/details/555889#.VE2HFlpU9cY.twitter"> acabando con la vida de 15 personas, presuntos guerrilleros islamistas</a>, </b>mientras<b> </b>los tribunales ya no tenían reparo en <b><a href="http://english.ahram.org.eg/News/113998.aspx">condenar a 3 años de prisión a 23 activistas seculares </a></b>por haber roto la draconiana Ley de Manifestaciones. Las acciones militares se sucedían, las redes se llenaban de videos en los que soldados humillaban y torturaban sin contemplaciones a detenidos y se ordenaba <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=28102014&id=84f37682-c0a8-4a3e-8e82-7ed35a601fa6">la creación de una "zona de Seguridad" en Rafah y el derrumbe de todas las casas que se encontraran a menos de 300 metros de la frontera</a></b> con la franja de Gaza. Cerca de 800 casas y 1200 familias evacuadas. La compensación por perder sus casas: 30 miserables euros mensuales en una zona en la que los alquileres superan fácilmente los 100. Y eso a pesar que un vídeo muestra como el general Sisi mismo<b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=WOkKqU8WA5E&feature=youtu.be"> rechazaba una solución de este calibre hace solo dos años</a></b> y alertaba que hacer algo así podía fraccionar la sociedad local. </div>
<div style="text-align: justify;">
Los medios empezaban a aplicar su particular visión de los hechos. El canal Nahar <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/555058">anunciaba que vetaría la presencia de contertulios que hicieran la mínima crítica a las Fuerzas Armadas</a> a</b> la vez que <a href="http://english.ahram.org.eg/News/114009.aspx" style="font-weight: bold;">se anunciaba el fin del programa "Akher Nahar"</a> del popular presentador Mahmoud Saad después que el presentador mencionase en antena la derrota militar de 1967. El revuelo provocado por la censura obligó a rectificar parcialmente a los directores de la cadena. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.embed.ly/1/display/resize?key=1e6a1a1efdb011df84894040444cdc60&url=http%3A%2F%2Fpbs.twimg.com%2Fmedia%2FB1HHeQjCIAEOaVJ.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.embed.ly/1/display/resize?key=1e6a1a1efdb011df84894040444cdc60&url=http%3A%2F%2Fpbs.twimg.com%2Fmedia%2FB1HHeQjCIAEOaVJ.jpg" height="216" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Todo eso se produce en medio de una brutal campaña para acabar con la disidencia en las universidades, con decenas de estudiantes expulsados otras decenas más detenidas por la policia y con asaltos regulares de las fuerzas policiales a los campus universitarios, que se han convertido en un autentico terreno de guerra. El pasado 15 de octubre <b><a href="http://yanair.net/archives/88344">moría un estudiante en Alejandría </a></b>en enfrentamientos con la policía. Pero no solo los estudiantes, los activistas o los islamistas están bajo el ojo del huracán. <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/557922#.VFF_net6Vdo.twitter">La policía egipcia detenía el pasado día 29 un miembro de sus servicios secretos acusado de atentar contra la seguridad nacional </a></b>después que este hiciera unas declaraciones en los medios afirmando que la inteligencia egipcia no pasó información fidedigna al expresidente islamista Mohamed Mursi, depuesto militarmente el verano de 2013, durante su corto pero intenso reinado. Las elecciones parlamentarias, prometidas casi un año atrás y constantemente pospuestas sin más explicaciones, siguen si verse en el horizonte. Pero de poco importa cuando la situación es la que es. Hasta <b><a href="http://english.ahram.org.eg/News/113208.aspx">el Centro Carter cerraba sus oficinas en Cairo</a></b> al no ver perspectivas de transición alguna en el país. </div>
<div style="text-align: justify;">
Lejos de incomodar a la Casa Blanca, ese mismo día el secretario del tesoro estadounidense, de visita en Cairo, aseguraba que Washington <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/556076">preparaba un inminente paquete de ayudas económicas a Egipto por valor de 200 millones de dólares</a></b>. Incluso <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/557283#.VE_FIlTWp54.twitter">los representantes consulares de Estados Unidos calificaban de cordial una visita al ministro del Interior Mohamed Ibrahim</a> </b>en la que afirmaban su plena colaboración con los cuerpos policiales en medio de un clima tan convulso. Con el retorno de la normalidad de las relaciones con la Casa Blanca Egipto ya<b><a href="http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/10/prominent-egyptian-blogger-back-behind-bars-2014102854931784409.html"> podía volver a encarcelar al activista Alaa Abd el-Fattah</a></b>, cosa que hacía pocas horas después.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.aljazeera.com/mritems/images/2014/10/28//201410286255829734_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.aljazeera.com/mritems/images/2014/10/28//201410286255829734_20.jpg" height="211" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero no solamente la Casa Blanca aplaudía. <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/news/details/558250#.VFE4l2x_LN4.twitter">El Banco Mundial destacaba que Egipto era el país que había aplicado más medidas para facilitar los negocios en la región</a></b>. Un auténtico y completo Deja vu que rememoraba aquel titulo de "mayor reformista del planeta" otorgado en 2007 por el Banco Mundial cuando el país estaba a las puertas de la oleada de mayores protestas obreras desde hacía 60 años. </div>
<div style="text-align: justify;">
El general Sissi, exultante, <b><a href="http://english.ahram.org.eg/News/114166.aspx">lo dejaba claro</a> </b>hace unos días en una entrevista: "Algunas potencias intentaron moldear un nuevo Próximo Oriente; pero han fracasado". </div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-31895686746581083022014-10-14T03:30:00.000-07:002014-10-14T03:31:00.563-07:00Article: Nou dèspota, velles pràctiques a l'Egipte de Sisi #الحرية_للجدعان<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Article publicat al <b><a href="https://directa.cat/">setmanari La Directa</a></b> num. 370</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/Bz5km-xCUAEIC6v.jpg:small" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://pbs.twimg.com/media/Bz5km-xCUAEIC6v.jpg:small" width="157" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El febrer de 2009 el raïs Hosni Mubárak va voler fer un regal al llavors
recentment nomenat nou cap de la Casa Blanca, Barak Obama. Un present de bona
voluntat que havia de precedir una visita del president egipci a Washington. El
regal: l'alliberament de l'opositor polític Aiman Nour, l'únic egipci que havia
gosat planta cara al dictador en unes eleccions el 2005 i que, precisament per
això, complia una vergonyosa condemna a presó. Magnanimitat dictatorial, en
definitiva, un comportament clàssic de dèspota. Cinc anys després i amb una
revolució popular de per mig, les maneres no semblen haver canviat gaire al
delta del Nil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ytimg.com/vi/hBcQhJLAkRI/0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ytimg.com/vi/hBcQhJLAkRI/0.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Egipte ha decidit recentment alliberar dos reconeguts activistes
engarjolats, coincidint amb l'apropament diplomàtic entre Washington i el
Caire, provocat per la creuada occidental contra l'Estat Islàmic (EI) a Iraq i
Síria. Coincidint amb la recent visita del president Abdel Fatah Al Sissi a
l'Assemblea General de les Nacions Unides, i pocs dies abans de reunir-se amb
el president Obama, un jutge d'Alexandria decidia suspendre el 21 de setembre
la pena de sis mesos de presó i 7.000 dòlars de multa a la popular activista
Mahienour el-Masry, membre dels Socialistes Revolucionaris. Mahienour havia
estat condemnada per trencar la draconiana llei de manifestacions. Aquell
mateix dia el <i>New York Times</i>
publicava una entrevista amb el president egipci on el general demanava que els
EUA els lliuressin uns helicòpters apatxe promesos mesos enrere. Sissi
obtindria el compromís poc després. Una setmana abans s'havia produït un
episodi similar. El 15 de setembre, dos dies després que John Kerry visités el
Caire, la justícia egípcia ordenava l'alliberament de tres activistes, entre
ells el popular Allah Abd el Fatah, condemnats a 15 anys de presó per haver
trencat també la llei de manifestacions.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://english.ahram.org.eg/Media/News/2014/9/21/2014-635469086024242319-424.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://english.ahram.org.eg/Media/News/2014/9/21/2014-635469086024242319-424.jpg" height="191" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Durant la trobada, Kerry havia promès vuit avions de guerra a les forces
armades egípcies "per a la lluita contra el terrorisme" però també
havia fet esment a la incomoditat que sentia l'administració Obama per les
vagues de fam dels presoners de consciència egipcis, entre els quals Mahienour
i Abd el Fatah. La campanya <i style="mso-bidi-font-style: normal;">llibertat
pels valents</i>, que reclama l'alliberament de les presoneres de consciència,
va anunciar a primers d'octubre que hi havia 153 persones en vaga de fam arreu
del país. 144 d'aquestes eren preses, algunes de les quals en situació de risc.
Entre els casos més greus es troba Mohamed Soltan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.madamasr.com/sites/default/files/photos/news/Mohamed%20Soltan.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.madamasr.com/sites/default/files/photos/news/Mohamed%20Soltan.jpg" height="200" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vomitant sang i amb hemorràgies internes, el pres Mohamed Soltan va ser
transferit el 7 d'octubre a l'hospital cairota de Kasr el-Aini. La seva
situació és crítica; al setembre un metge li va pronosticar dos mesos de vida.
El seu judici, endarrerit repetidament malgrat les crides humanitàries, va
tornar a ser ajornat l'11 d'octubre. Soltan porta en vaga de fam des del 26 de
gener. Més de 250 dies sense ingerir aliments per denunciar el que ell
considera un presidi injust. Soltan va ser detingut arbitràriament el 25
d'agost del 2013 a casa seva, quan la policia va assaltar l'habitatge familiar
a la recerca del seu pare, membre dels Germans Musulmans, en el marc del
desallotjament de les acampades islamistes que va deixar més de 300
manifestants morts a mans de les forces de seguretat. Des de llavors porta més
d'un any en presó preventiva malgrat la manca de proves processals en contra seva. Soltan ha denunciat haver patit dures tortures
durant el seu presidi, cirurgia forçada i humiliacions psicològiques de tota
mena, fins i tot la d'haver presenciat la mort d'un altre pres per les
pallisses dels carcellers. </span></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES-TRAD</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El fet que l'alliberament de presos s'hagi limitat a dues de les cares més
visibles i que obviï la greu situació de salut d'altres presoners en vaga de
fam, suposa una repetició de les tàctiques del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mubarakisme</i>, on la llibertat dels presos polítics era una simple
carta política. Però la irrupció de l'Estat Islàmic i el nou vell fantasma del
terrorisme islàmic està sent usat per Al Sissi per a reconduir les relacions
amb Washington, afectades pel cop militar del 2013. EUA, a més, veu amb
preocupació el descontrol a la península del Sinaí, on des del 2011 operen
milícies islamistes similars a l'EI. El Caire torna a mostrar-se un soci
essencial en la lluita contra l'anomenat extremisme islàmic i la creuada dels
militars egipcis contra els Germans Musulmans ja no sembla inquietar tant la
Casa Blanca, que cada cop sembla més disposada a desbloquejar les ajudes al
Caire. Des de 1979 Egipte ha estat, després de l'Estat d'Israel i amb vora 1300
milions de dòlars anuals, el màxim beneficiari d'una ajuda internacional
estatunidenca que anava en la pràctica totalitat a les Forces Armades. Com en
l'era Mubàrak -membre de les Forces Aèries-, sembla que l'obsessió egípcia
continua sent aconseguir moderns avions militars dels EUA, malgrat que els
analistes ja apuntaven llavors que l'obsessiva adquisició de material bèl·lic
d'última generació per a la qual no hi ha suficients pilots formats no és més
que una mostra de la incompetència de les forces armades egípcies</span><span lang="ES">.<o:p></o:p></span></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-57274856784211359392014-10-10T10:27:00.003-07:002014-10-10T10:27:45.348-07:00Mohamed Soltan, 257 días en huelga de hambre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El de la imagen es Mohamed Soltan, un preso de conciencia egipcio que lleva concretamente 257 dí<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">as en Huelga de Hambre. </span><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">Algo que lo está llevando al lecho de muerte. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La imagen es suficientemente expresiva. Esta semana Soltan recibió el permiso para ser transferido a un hospital después d'encontrar-se vomitando sangre y haber sufrido varias hemorragias internas. </span><span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18.4799995422363px; text-align: left;">Arrestado arbitrariamente el 25 de agosto de 2013 cuando la policía fue a detener a su casa a su padre, miembro de los Hermanos Musulmanes, lleva desde el 26 de enero en huelga de hambre. En el presidio denuncia haber pasado por torturas, cirugía</span><span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18.4799995422363px; text-align: left;"> forzada y humillaciones</span><span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18.4799995422363px; text-align: left;"> sicológicas</span><span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18.4799995422363px; text-align: left;"> varias a parte de ver como pegaban hasta la muerte a otros presos. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="line-height: 18.4799995422363px;">Mohamed Soltan forma parte del colectivo de 153 personas en huelga de hambre en Egipto denunciando la situación de los presos de conciencia. De estos, 144 son prisioneros y prisioneras.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-VWULHEIJ3J0/VDgWDXI4-0I/AAAAAAAAAv0/pNvXAfx7FKQ/s1600/soltan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-VWULHEIJ3J0/VDgWDXI4-0I/AAAAAAAAAv0/pNvXAfx7FKQ/s1600/soltan.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br /></div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-57108365317928916992014-09-17T03:15:00.002-07:002014-09-17T16:25:34.360-07:00Egipto, en huelga de hambre por los valientes #Egyhungerstrike #fast4freedom #الحرية_للجدعان<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Huelga de hambre en un país hambriento. <b><a href="http://www.dailynewsegypt.com/2014/09/16/hunger-strikers-outside-jail-reach-295-nationwide/">296 egipcios se han proclamado en huelga de hambre solidaria con los denominados prisioneros de conciencia</a></b> en un movimiento agrupado bajo el grito de <b><a href="https://twitter.com/freedom_2_brave">"Libertad para los valientes"</a></b>. Cerca de 60 de estos se encuentran de hecho bajo presidio, 59 en huelga total de alimentos y uno en huelga parcial. Los números aumentan día a día.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/Bxkd1CuCAAA3rUj.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://pbs.twimg.com/media/Bxkd1CuCAAA3rUj.jpg" width="200" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Cuando nos acercamos a los 100 días de presidencia del ex-general Abd el-Fattah al-Sissi a cargo de Egipto, el país se ve azotado por la extensión de la huelga. Una huelga a la que <b><a href="http://english.ahram.org.eg/News/110633.aspx">se solidarizaron 10 periodistas</a><a href="http://english.ahram.org.eg/News/110633.aspx"> acampados en el Colegio de Periodistas</a></b><a href="http://english.ahram.org.eg/News/110633.aspx"> </a>y que ha contado con el <b><a href="http://www.madamasr.com/content/political-parties-journalists-call-one-day-hunger-strike">apoyo simbólico de al menos siete formaciones políticas</a></b>. El pasado día 13 organizaron una exitosa jornada de huelga simbólica denunciando las detenciones de conciencia y pidiendo el fin de la Ley de Manifestaciones que llevó a decenas de activistas a estar bajo rejas por el mero hecho de protestar en las calles. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">La presión está dando sus frutos. Dos días después de la huelga simbólica del día 13, la Corte Penal del Cairo ordenaba l</span><b style="text-align: left;"><a href="http://www.theguardian.com/world/2014/sep/15/egyptian-activist-blogger-alaa-abdel-fattah-released-bail">a liberación de los tres activistas Alaa Abd el-Fattah, Wael Metwally y Noubi con fianzas de 5 mil libras a la espera que su juicio se retome.</a></b><span style="text-align: left;"> El juez, además, se retiró del caso a petición de la defensa. Los tres llevaban desde noviembre pasado entre rejas por la protesta que se organizó ante el senado egipcio precisamente denunciando la Ley de Manifestación. 25 detenidos fueron condenados a 15 años de prisión. Abd el-Fattah, miembro de una prominente familia de activistas de Derechos Humanos, es una cara visible entre los activistas por sus repetidas y mediatizadas detenciones. En las ultimas horas </span><b style="text-align: left;"><a href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=572275856217611">el Fiscal General ha ordenado la liberación de 116 detenidos</a></b><span style="text-align: left;">, entre ellos estudiantes y menores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/BxW9HDZIMAEuHy7.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://pbs.twimg.com/media/BxW9HDZIMAEuHy7.jpg" width="320" /></a><span style="text-align: left;">A parte de ello en los últimos</span><span style="text-align: left;"> días las autoridades han abierto tímidamente la puerta a modificar parcialmente la ley. El ministro de Interior, Mohamed Ibrahim, afirmó</span><b style="text-align: left;"><a href="http://www.dostor.org/677103"> no oponer-se a la modificación </a></b><span style="text-align: left;">pero también dejó caer, para ganarse a la opinión pública, que </span><span style="text-align: left;"><a href="http://www.albawabhnews.com/788772" style="font-weight: bold;">modificar esa ley implicaba liberar a miembros de los Hermanos Musulmanes</a>, lo que parece intentar ganarse adeptos para el inmov</span><span style="text-align: left;">ilismo de la misma.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Los huelguistas llevan entre uno y dos meses en huelga, según el caso, aunque hay dos que superan peligrosamente el centenar de días. </span><span style="text-align: left;">Entre estos se encuentra el caso extremo de <b><a href="https://twitter.com/soltanlife">Mohamed Sultan</a></b>. Arrestado arbitrariamente el 25 de agosto de 2013 cuando la policía fue a detener a su casa a su padre, miembro de los Hermanos Musulmanes, lleva desde el 26 de enero en huelga de hambre. En el presidio denuncia haber pasado por torturas, cirugía</span><span style="text-align: left;"> forzada y humillaciones</span><span style="text-align: left;"> sicológicas</span><span style="text-align: left;"> varias a parte de ver como pegaban hasta la muerte a otros presos. 236 días sin comer que están</span><span style="text-align: left;"> a punto de acabar con su vida. Otro caso es el de Ibrahim al-Yamani, un doctor detenido cuando asistía a heridos del desalojo de una protesta el verano de 2013, que empezó su huelga de hambre el 17 de abril en la prisión de Torah.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Se da el caso que Sultan tiene pasaporte estadounidense. De hecho allí es donde ha residido los últimos años hasta que se vio forzado a volver a su natal Egipto para cuidar de su enferma madre. Pero mientras este ciudadano americano estaba pasando por esta situación crítica en un presidio egipcio, el secretario de estado de la Casa Blanca John Kerry visitaba el Cairo sin importunarse por ello. El pasado sábado Kerry pisaba Egipto, se reunía con Sissi y el ministro de exteriores egipcio, Sameh Shoukry, con quienes<b><a href="http://m.almasryalyoum.com/news/details/522552#.VBSHAZ9yQGQ.twitter"> se comprometía a entregar 8 aviones militares al ejército egipcio</a></b> en un viaje que buscaba encontrar aliados en la lucha contra el Estado Islámico. De hecho Kerry no dudó en loar que <a href="http://m.almasryalyoum.com/news/details/522499#.VBSHsefOfNs.twitter" style="font-weight: bold;">"Egipto está al frente de la lucha contra el terrorismo"</a>. Criticas, las justas. Ante el terrorismo, ya lo sabemos, todo vale.</span><br />
<span style="text-align: left;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/BxE6XlgCMAEJoF2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://pbs.twimg.com/media/BxE6XlgCMAEJoF2.png" width="320" /></a></div>
<span style="text-align: left;"><br /></span>
<span style="text-align: left;"><br /></span>
<span style="text-align: left;">Por cierto que si bien los 100 primeros días de la presidencia del islamista Mursi trajeron mucha cola los del general Sisi están siendo tibiamente destacados por algunos. La verdad es que más allá del anuncio del faraónico proyecto del nuevo canal de Suez o del papel mediador en el conflicto de Gaza, en el que en realidad Cairo trabajó más por alargarlo que por poner fin al baño de sangre, pocas cosas más destacan de su gobierno. Las criticas se vierten en los continuos cortes de Luz y ahora también agua, su espectacular cruzada contra los vendedores ambulantes o la retirada de las ayudas energéticas y alimentarias que han provocado la continuidad de la inflación galopante. </span><span style="text-align: left;">Y, evidentemente, la ley de protesta y la intransigencia contra la disidencia. Se calcula que durante estos 3 meses y poco se han producido unas 30 mil detenciones y mil muertos en protestas de cariz político. </span><br />
<span style="text-align: left;"><br /></span>
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-64497442234386334842014-07-03T02:53:00.001-07:002014-07-03T07:12:01.712-07:00Un año del golpe que no fue golpe #Egipto #Sisi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Hoy, 3 de julio, se cumple el primer aniversario de la deposición del presidente Mohamed Mursi. </div>
<div style="text-align: justify;">
Hoy, 3 de julio, se cumple el primer aniversario de la caída del primer presidente civil de la historia del país árabe y africano más poblado.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hoy, 3 de julio, se cumple el primer aniversario del fin al corto y fracasado reinado de los Hermanos Musulmanes en Egipto, al más alto reto del islamismo político en el poder</div>
<div style="text-align: justify;">
Hoy, 3 de julio, se cumple el primer aniversario del golpe de estado que no lo fue. Ya que lo que sucedía no merecía ese apelativo ya que era algo mucho más complejo y difícil de definir. Al menos eso es lo que nos dijo la diplomacia estadounidense, repetidamente en boca de la portavoz Jen Psaki, y del comisario de la UE Bernardino León.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pero un año después la realidad se hace tozuda.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cdn.timesofisrael.com/uploads/2013/07/Mideast-Egypt_Horo-33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cdn.timesofisrael.com/uploads/2013/07/Mideast-Egypt_Horo-33.jpg" height="189" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un año después, aquél golpe que no lo fue nos ha arrojado un escenario que, si no es de golpe, pues mucho se le parece. Dejando de lado que ya por entonces los militares detuvieron y secuestraron extrajudicialmente al jefe del estado y lo confinaron en un lugar desconocido cuyo paradero fue ocultado hasta a la representante de la Unión Europea, quien fue llevada ante Mursi con los ojos vendados. Dejando de lado que ya por entonces se produjeron las matanzas de cientos de partidarios del depuesto presidente, un centenar de ellos al cabo de tres semanas frente a la sede de la guardia republicana donde se creía que lo tenían detenido y ya medio millar al cabo de pocos meses en las acampadas de apoyo. Dejando de lado la vuelta con esplendor del corrupto cuerpo policial, de los hombres del PDN de Mubarak, de la persecución de la prensa y de un largo y extenso etcetera.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un año después el hombre que lideró aquella deposición y que juró y perjuró no tener ansias de poder es el jefe de estado tras unas elecciones de risa con unos resultados de república bananera. Hasta su títere comparsa en las urnas tuvo que decir que los resultados eran un "insulto a las inteligencia de los egipcios". Desde Occidente, silencio. Hasta los diplomáticos europeos tuvieron que frenar la huida en masa de sus observadores para tapar el fiasco electoral. Lo primero es lo primero. Y eso no parece pasar por dar voz a los egipcios.</div>
<div style="text-align: justify;">
Los datos de la represión acongojan. Según <b><a href="http://wikithawra.wordpress.com/">wikithawra</a></b> los muertos superan los 3 mil, más de 18 mil heridos y más de 40 mil personas detenidas, aunque otras organizaciones reducen a la mitad el número de arrestos. En los primeros 7 meses tras el golpe<a href="https://t.co/ww7LCUCZCb"> al menos 48 personas murieron por tortura bajo custodia policial.</a> Los tribunales han emitido penas de muerte a cientos de manifestantes acusados de formar parte de un grupo terrorista (aka los Hermanos Musulmanes) a pesar que entre los procesados se encuentren cristianos y gente claramente apolitizada. Miles de presos están en huelga de hambre, algunos como Mohamed Sultan, desde hace 160 días. No solo la hermandad ha sido ilegalizada, también lo han sido organizaciones seculares como la revolucionaria del 6 de abril, quién en su día apoyo las movilizaciones contra Mursi que dieron paso al golpe militar. Egipto se situó entre los países en que resulta más difícil trabajar como periodista, según denunciaban Periodistas sin Fronteras. En la cárcel se encuentran diversos periodistas cuyo delito fue hacer su trabajo. Los medios hablaron recientemente de la sentencia contra los periodistas de Al-Jazeera, condenados usando pruebas inaudibles, videoclips musicales y reportajes grabados en terceros países, pero no son los únicos periodistas entre barrotes. De hecho la misma semana de la condena a los periodistas de la cadena qatarí <b><a href="http://www.atlanticcouncil.org/blogs/egyptsource/top-news-eight-injured-in-string-of-cairo-blasts-authorities-blame-brotherhood">otro periodistas egipcio fue condenado a 3 años de prisión</a></b> en Suez. Voces críticas aunque de renombre como las del escritor Alaa el-Aswany o el humorista Basem Youssef también han sido silenciadas en maniobras que parecen coartar claramente la libertad de expresión.</div>
<div style="text-align: justify;">
En Egipto, hoy en día, informar es peligroso y manifestarse es subversivo. Y no hace falta ser islamista. Al menos dos docenas de manifestantes de grupos izquierda y seculares han recibido recientemente una sentencia de 15 años de prisión por haber incumplido la ley de manifestaciones que, básicamente, limita el derecho de manifestación hasta el limite de prohibirlo de forma practica. También en Alejandría una decena de activistas de izquierda han recibido penas de prisión por motivos similares, en su caso por montar una protesta en apoyo a Khaled Said, considerado el mártir de la revolución del 25 de enero. </div>
<div style="text-align: justify;">
Curiosamente Sisi fue nombrado presidente un día después de que se cumplieran 4 años de la muerte del joven alejandrino a manos de la policía. 4 años después los autores de ese asesinato están a un paso de la libertad después que los tribunales decidieran reabrir el caso y revisar las condenas. Lo mismo que sucedió con los 4 policías condenados por la muerte por gasificación de 36 reclusos y cuya sentencia fue ordenada revisar 24 horas antes de que Sisi tomara posesión del cargo. Dos ejemplos de la impunidad que vuelve a reinar en el país del Nilo. Aun a día de hoy seguimos sin condenas contra los responsables de la muerte de 846 manifestantes durante las protestas de enero de 2011 contra el presidente Mubarak. Lo mismo parece suceder con los responsables de la corrupción, quienes están consiguiendo absolución tras absolución volver a gozar de la libertad. De entre los últimos, los hijos del rais Mubarak, quienes lograron la semana pasada que los tribunales pidieran su libertad en uno de los casos que hay en su contra. </div>
<div style="text-align: justify;">
Algunos hablan de que han vuelto los tiempos de Mubarak. Otros que esto es algo mucho peor.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pero si alguna cosa arroja que han vuelto los años de Mubarak no es ni la represión ni la vuelta al ruedo de los corruptos cuerpos policiales egipcios ni los antiguos ministros. Si algo determina que se vuelve a los años de Mubarak es el papel occidental. La política de hechos consumados, por un lado, la vista gorda por otros. El silencio mediático al que se arroja el país, que parece que ha perdido la primacía informativa que si tuvo en los años anteriores, se va asemejando cada vez más a la de los años de Mubarak en la que parecía que nada sucedía pese a que las cosas estaba claramente en ebullición. Hoy en día decenas de miles de presos están en huelga de hambre sin que nadie hable de ello, por ejemplo. Y las noticias sobre Egipto raramente pasan del breve en los informativos y de la pasada rápida en algunos, cada vez menos, medios impresos.<br />
Es aquí donde vuelve el régimen de Mubarak. Gracias a ello revive.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blogs.reuters.com/great-debate/files/2013/08/riot-police.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://blogs.reuters.com/great-debate/files/2013/08/riot-police.jpg" height="225" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los informes de la UE o la Casa Blanca respecto a las ridículas elecciones del mes pasado o los continuas declaraciones e informes que sacan los cuerpos diplomáticos parecen un calco de las escritas bajo el tiempo del rais. Los informes, tras los malabarismos del verano pasado para no llamar golpe de estado a lo que era claramente un golpe, solo arrojan una vez más que lo que importa para Occidente en Egipto no son sus ciudadanos ni la extensión de la miseria humana y material en que la gran mayoría de los egipcios vive. No importa ni la corrupción ni el poder feudal del cuerpo de policia. O al menos no son prioridades ante la geoestrategia y los negocios en el país. De echo no importa ni si reinan barbudos o hombres con casaca militar. Da igual. </div>
<div style="text-align: justify;">
Importa restaurar los negocios en la zona, que se cumplan los contratos (que da igual si eran corruptos o no) con los que Unión Fenosa robaba el gas egipcio. Si se tiene que comprar a Israel para que la compañía no lleve Egipto ante el CADCI, da igual. Lo primero es lo primero. Y sigamos protegiendo al corrupto Hussein Salem. </div>
<div style="text-align: justify;">
Eso es lo que se puede deducir de todos los informes o incluso de la reciente e histórica <b><a href="http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/CO/DSCD-10-CO-599.PDF">comparecencia del señor Avello Díez del Corral</a></b>, embajador español en Cairo, ante la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados. Ante los diputados defendió tanto a lo que denominó como "acompañamiento" del proceso como a la hoja de ruta trazada por los militares tras el golpe y que, pese algunos puntos, esta se estaba cumpliendo. Y las prioridades son las prioridades y se hacen los malabarismos que haga falta para justificar lo que pasa en Egipto y defender que se necesita reforzar la cooperación con las autoridades locales. Acompañamiento le llaman. Como si a parte de militares fueran niños. Si en lugar de en el valle del Nilo la mitad de esto sucede en alguna república bolivariana del Caribe las palabras ya serían otras. Pero eso ya es otro tema.</div>
<div style="text-align: justify;">
Uno puede escudarse donde quiera. En la popularidad de la deposición del islamista Mursi, en las movilizaciones masivas del 30 de junio que precedieron el golpe o en el despotismo del gobierno de los Hermanos Musulmanes. Uno puede escudarse donde quiera. Llenamos de eufemismos para justificar lo dificilmente justificable, nos escudamos en la complejidad del lugar para no decir nada más que absurdidades y centramos la atención en otros puntos del planeta. </div>
<div style="text-align: justify;">
Pero al pan pan y al vino vino. </div>
<div style="text-align: justify;">
Y en Egipto, dictadura de casaca militar. </div>
<div style="text-align: justify;">
En Occidente, como siempre, complicidad mientras no nos toquen el chiringuito. Que en invierno queremos encender las estufita. </div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-89866485647382973642014-06-10T15:57:00.002-07:002014-06-10T15:57:37.154-07:00"La tornarem a la seva forma original"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-jKDd-bW-irE/U5WhlYpB-VI/AAAAAAAAfEo/FFnrc8026Ek/s1600/BprDzLyIQAAAdNA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-jKDd-bW-irE/U5WhlYpB-VI/AAAAAAAAfEo/FFnrc8026Ek/s1600/BprDzLyIQAAAdNA.jpg" height="188" width="320" /></a></div>
<br /><br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest era el significatiu titular del diari Watan l'endemà de l'envestidura del general Sisi.</div>
<div style="text-align: justify;">
Utilitzant una referéncia corànica afirmaven "La tornarem a la seva forma original".</div>
<div style="text-align: justify;">
Canviar-ho tot per a que res no canviï, que deien aquells. Realisme en estat pur.</div>
<div style="text-align: justify;">
Cal destacar que el diari Watan, nascut de la fornada de nova premsa sorgida arrel del 2011, ha estat un diari molt vinculat als serveis secrets egipcis, molt beligerant amb els Germans Musulmans i un dels principals difusors de rumors sense sentit en contra del govern de Mursi. Evidentment ara estan més feliços que unes pasques.</div>
<br /></div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-63487872600658201202014-06-09T17:11:00.000-07:002014-06-09T17:22:43.049-07:00Habemus Sisi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Habemus Sisi.<br />
<div style="text-align: justify;">
El general Abd el-Fatah el-Sisi es oficialmente desde ayer domingo nuevo presidente de Egipto. Ya nadie puede negar que la deposición de Mohamed Mursi el pasado verano ha puesto fin a una corta y fracasada etapa de presidencia civil en el país más poblado del mundo árabe. Con la toma de posesión Sisi restablece la línea de presidentes militares tras los Naguib, Nasser, Sadat y Mubarak y pone fin a la pantomima interina del presidente Adly Mansour, quien vuelve a su puesto como presidente del Tribunal Constitucional. Pomposidad por todo lo alto con una fiesta en el palacio presidencial, movilización de partidarios por todo el país, éxtasis en las televisiones afines a los militares, vacaciones nacionales por decreto y <b><a href="http://egyptianstreets.com/2014/06/09/woman-stripped-beaten-and-sexually-assaulted-at-tahrir-square/">incluso algunos que lo festejaron violando a una mujer en plena plaza Tahrir frente a la indiferencia de las presentadoras televisivas que tuvieron la desfachatez de decir "es que están contentos". </a></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://pbs.twimg.com/media/Bpl-eSjCMAAhRRu.jpg:large" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="123" src="https://pbs.twimg.com/media/Bpl-eSjCMAAhRRu.jpg:large" width="200" /></a></b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
La toma de posesión del general coincidió con otra relevante efeméride. Curiosidades del destino, la fiesta llegaba 24 horas después de que se celebrase el cuarto aniversario por <b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2010/06/la-policia-egipcia-assassina-un-jove.html">la muerte del joven Khaled Said</a>. </b>Aquél joven cuya muerte a manos de las fuerzas policiales en un cibercafé alejandrino despertó del sueño a millones de egipcios. La muerte de Saïd, considerada por muchos la chispa de la revolución egipcia, aún sigue estando en el candelero. Ocho activistas, entre las que se encuentra<b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2014/06/carta-desde-el-presidio-mahienour-el.html"> la brava Mahienou</a></b>r, fueron condenados una semana antes de las elecciones a penas de dos años de prisión por haberse manifestado el pasado diciembre frente a los tribunales de Alejandría en la repetición del juicio a los policías responsables de la muerte del joven Said. Unos policías cuyas penas mínimas de seis años de presidio fueron revocadas un mes después de la caída del presidente islamista Mohamed Mursi y cuyos casos han sido reabiertos ante los tribunales ante la desesperación revolucionaria. </div>
<div style="text-align: justify;">
Pero los policías responsables (y condenados por ello) de la muerte de Khaled Said no son los únicos que parecen salirse de rositas. Mira que llega a ser tozudo el dichoso destino. El mismo día en que se celebraba este cuarto aniversario, y a solo 24 horas de tomar posesión el general al-Sisi de su puesto como presidente de Egipto,<b><a href="http://www.theguardian.com/world/2014/jun/09/egypt-reverses-conviction-police-officer-jailed-gassing-prisoners"> los Tribunales decidían también revocar las sentencias a los 4 policías encausados por la muerte por gasificación de 37 detenidos en un camión de Abu Zabaal. </a></b>Los tribunales tumbaban así las condenas de 10 años de prisión a un oficial de policía y las 3 penas de un año de presidio a 3 miembros más del cuerpo acusados de gasificar (sísí, lo han leído bien) a 37 detenidos. </div>
<div style="text-align: justify;">
De hecho estos eran los únicos policías que habían rendido cuentas ante su abuso de poder en la oleada represiva que siguió a la deposición del presidente Mursi y la sangrienta dispersión de la acampada en su apoyo en Rabaa Adaweya. Una represión que ya se ha cobrado en estos nueve meses cerca de 3 mil muertos, 41 mil detenidos y más de 1200 penas de muerte a opositores. Y que añade a los nombres de los cientos de policías que a día de hoy siguen sin haber sido condenados por la represión ordenada por Mubarak contra los manifestantes y que se cobró no menos de 800 víctimas en enero de 2011.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre todos ellos descansa la legitimidad, que no la popularidad, del general Sisi.</div>
<div style="text-align: justify;">
3 días después de cerrarse las urnas se denunciaba que <b><a href="http://egyworkers.blogspot.com.es/2014/06/blog-post.html">las fuerzas de seguridad habían asaltado violentamente a los reclusos del presidio de Wadi Natroum</a></b> asaltando sin miramientos los cientos de presos de los Hermanos Musulmanes que en el último mes se han declarado en huelga de hambre (se habla de 21 mil presos siguiendo la huelga). Al día siguiente<b><a href="https://www.facebook.com/EcesrAlex/posts/287772164733934"> la policía detenía a Safwat Mohamed</a></b>, activista alejandrino, después que le encontraran con adhesivos en contra de los juicios militares a población civil. Todo esto se producía con la polémica de fondo sobre el <b><a href="http://www.madamasr.com/content/simplifying-interior-ministry%E2%80%99s-quest-surveillance-qs-and">programa informático para controlar las redes sociale</a>s</b> que quiere implantar el ministerio de Interior en su llamada lucha contra el terrorismo. El ministerio pretende comprar las licencias de programas <a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=06062014&id=6741b78b-d39c-41bf-9adb-f8b392798797" style="font-weight: bold;">valorados entre 42 y 70 millones de euros</a> y controlar servicios como Whatsapp, Viber, Instagram, Twitter o Facebook. De hecho en el país ya se han producido decenas de detenciones y juicios a ciudadanos por sus comentarios en la red. De hecho el general Nour el-Din era bastante claro ayer en declaraciones al canal Tahrir asegurando que <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=hLRyy5-7kTs">"todo el mundo está fichado por los servicios de seguridad y pagará por lo que haga"</a></b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.arabnews.com/sites/default/files/imagecache/galleryformatter_slide/Gen.%20Abdel%20Fattah%20El-Sisi%20%2526%20Prince%20Alwaleed%20in%20Cairo,%20May%202014%20E.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.arabnews.com/sites/default/files/imagecache/galleryformatter_slide/Gen.%20Abdel%20Fattah%20El-Sisi%20%2526%20Prince%20Alwaleed%20in%20Cairo,%20May%202014%20E.JPG" height="193" width="320" /></a></div>
<br />
Mientras tanto, política de hechos consumados para la Unión Europea y Estados Unidos, quienes han afirmado estar deseando colaborar con el nuevo jefe de estado. Un paso más allá va el estado español, quién se felicita por el clima electoral y habla de <b><a href="http://www.eldiario.es/politica/Gobierno-Sisi-cooperacion-reforzar-relaciones_0_269123775.html">"fortalecer las relaciones bilaterales"</a></b>. Shimon Peres y Benjamin Netanyahu <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=06062014&id=e3820cb6-10fe-42b0-9cdb-e20096232f09">felicitaron al nuevo presidente personalmente por teléfono</a></b> aunque el primero (y más entusiasta) fue el monarca saudí Abd Allah ibn Saud. <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=04062014&id=e086e002-0fcf-4737-abd7-f2c8c16b829f">Ni un minuto después de que se hiciera oficial la victoria electoral de Sisi ya estaba felicitándolo</a></b> y llamando a organizar una cumbre para apoyar económicamente el país. Una iniciativa que ha sido muy bien recibida también desde los Emiratos Árabes, el otro gran apoyo del general. De hecho los dos países, eufóricos con el retorno al status quo que les beneficia, han prometido nuevas ayudas millonarias al nuevo gobierno. <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=31052014&id=de4e4555-9084-49b0-9562-f299e72e45bb">Riad regaló un millón de toneladas de gasoil y diésel </a></b>como obsequio por las elecciones a parte de una ayuda mensual de 650 millones de dólares en petróleo para paliar el problema energético en Egipto, uno de los grandes retos que deberá afrontar el general Sisi. Emiratos Árabes, a parte de la ayuda, <b><a href="http://in.reuters.com/article/2014/06/06/uk-egypt-sisi-reforms-idINKBN0EH24620140606">ha ofrecido a Egipto los servicios de la consultora Lazard and Strategy </a></b>para que tracen un plan de reestructuración neoliberal de la economía del país y ayudar, así, a acercar posturas con el FMI y reabrir el debate sobre el préstamo. Al-Sissi, que durante la campaña electoral no expuso ningún programa economico ni social y a quién muchos le dudan capacidades como economista, se le supone una agenda liberal que satisfaga los hombres de negocios cercanos al régimen Mubarak y que han apoyado con fervor su campaña. El gobierno felicitaba al general asegurando que su nombramiento <b><a href="http://elbadil.com/?p=780691">restablecía "la rueda de producción"</a></b>. <b><a href="http://www.jadaliyya.com/pages/index/18010/egyptian-investment-law-axing-proxy-litigation-har">De hecho la ley de inversiones aprobada por el gobierno de Mehleb el pasado abril </a></b>vuelve a blindar de toda apelación popular los contratos con los inversores extranjeros, contratos que según la nueva ley nunca podrán ser llevados ante los tribunales por civiles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para dejar claro el carácter continuista del general, este ha decidido en una de sus primeras acciones <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rX0N6ZyXBME&feature=youtu.be">encargar hoy al hasta ahora Primer Ministro Ibrahim Mehleb renovar su posición a la cabeza del nuevo ejecutivo</a></b>. Sisi entraba hoy a trabajar a una oficina en la que Adly Mansour trabajó hasta el ultimo segundo para cerrar controvertidas leyes que pasaron casi inadvertidas. Entre ellas, y a 36 horas de dejar el puesto, <a href="http://english.ahram.org.eg/News/103023.aspx" style="font-weight: bold;">un paquete de 7 leyes</a> que combinan medidas populistas con otras más estructurales. Entre ellas la nueva y modificada ley electoral -que vuelve a dar poder a las listas individuales que tanto servicio hicieron al depuesto PDN de Mubarak-, el aumento temporal del 3% de impuestos a las grandes fortunas o la ley para dotar de poder de control absoluto a la institución gubernamental de al-Azhar ante los predicadores islámicos que operen en el país. Una ley claramente redactada para devolver el control a las mezquitas y centros de oración y cerrar el cerco a los proscritos Hermanos Musulmanes. Mansour también estableció nuevas leyes para endurecer las penas contra la suciedad en las calles o el acoso sexual así como la introducción del trabajo forzado como una especie de tercer grado penitenciario. También anunció el aumento simbólico de las pensiones. Pero la que probablemente sea más significativa es, sin duda, la que publicaba hoy el periódico oficial de la república. <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=09062014&id=0553bc75-4ee6-4c54-89df-4860f8a60960">El puerto de el-Arish, en el Sinaí, pasará a ser propiedad y gestión de las Fuerzas Armadas</a></b>. Algo que solo hace que<b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2014/04/por-orden-de-las-fuerzas-armadascrece.html"> ampliar la república de los generales</a></b> salida tras la caída del islamista Mursi.<br />
Por tierra, mar y aire....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-24734144331843788822014-06-09T05:32:00.002-07:002014-06-09T05:32:25.626-07:00Carta desde el presidio. Mahienour el-Masry<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Traducción de la carta de <b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2014/05/2-anys-de-preso-per-manifestar-se.html">la activista Mahienour el-Masry </a></b>desde el presidio de Damanhour:<br />
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">No
sé mucho de lo que está pasando allí afuera tras el fallo de mi
sentencia. Pero me lo puedo imaginar. Con lo que solíamos hacer
cuando alguien de nuestro "circulo" iba a prisión.
Eslóganes como "libertad para X" o "libertad para los
valientes" y de ese tipo deben estar llenando ahora el
ciberespacio.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">Respecto
a mi, tras mi llegada a la prisión de mujeres de Damanhour fui
llevada junto a las prisioneras de Ward 1 -relacionados con el fraude
a la hacienda pública. Todo lo que puedo repetir es "abajo con
este sistema clasista". La mayoría de prisioneras aquí se
encuentran conmigo en prisión por recibos que no podían pagar, ya
sean mujeres comprando muebles para el hogar de matrimonio de su
hija, una mujer recolectando dinero para el tratamiento médico de su
marido o una mujer que pidió prestadas 2 mil libras para descubrir
que debe 3 millones.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;"><a href="http://www.daviddegner.com/storage/cache/images/000/262/20130912-GeoPortraitEgypt-0178,large.1383307803.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.daviddegner.com/storage/cache/images/000/262/20130912-GeoPortraitEgypt-0178,large.1383307803.JPG" height="320" width="213" /></a></span></span></span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">El
Ward mismo es una pequeña sociedad: los ricos reciben todo lo que
necesitan mientras los pobres venden su mano de obra en prisión.
Ward es una pequeña sociedad en que las prisioneras discuten lo
acontecimientos generales de nuestro país. Aqui encontré mujeres
apoyando al-Sissi creyendo que si él gana, dará aministía a todos
los detenidos por deudas. Hay quienes lo escogen porque tratará con
las manifestaciones terroristas con mano de hierro, a pesar de su
simpatía por mi y su sensación de que soy probablemente inocente e
injustamente prisionera. Hay otras que apoyan a Hamdeen porque son de
su pueblo, y porque creen que prometió liberar los prisioneros -bajo
los gritos del primer grupo insistiendo que solo se refería a los
políticos. Y hay incluso otras que ven todo el proceso como un
teatro y creen que si hubieran estado fuera hubieran boicoteado las
elecciones.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">El
Ward es una pequeña sociedad. Me siento como entre mi familia. Todas
me alertan de centrarme en mis proyectos de futuro para cuando salga.
Les digo que el pueblo merece mejor, que no alcanzamos aún la
libertad y que seguiremos intentando construir una sociedad mejor.
Luego escuché notícias de que Hosni Mubarak recibió tres años de
prisión por el caso del Palacio Presidencial (caso de corrupción) y
me rió diciendoles: Evidentemente el Régimen cree que Um Ahmad, que
ha estado 8 años en prisión y aún les faltan 6 por unos cheques
cuyo valor no excede las 50 mil libras es más peligrosa que Mubarak.
Entonces que proyectos de futuro quieren que busque en una sociedad
así de injusta?</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">Mubarak,
quien apoya Sissi, es visto por las prisioneras como su salvador.
Pero aun hablan de justicia social y sociedad clasista sin problemas.
No debemos olvidar nuestro mayor objetivo en esta batalla nuestra, en
la que perdemos amigos y camaradas. No debemos convertirnos en grupos
que piden la libertad de X y olvidar las demandas de la gente, que
necesita comer. Mientras gritamos contra la ley de manifestaciones,
debemos trabajar para tumbar el orden clasista, organizarnos,
comprometernos con la gente, hablar sobre los derechos de los pobres
y nuestras soluciones para ellos, y debemos pedir la libertad de los
pobres, y así hacer que el Pueblo vea que no estamos lejos de ellos.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">Finalmente,
si debemos alzar el lema de "libertad para X", entonces yo
digo, libertad para Sayyida, Hiba y Fatma, 3 chicas que conocí en la
comisaria, acusadas de pertenecer a los Hermanos Musulmanos entre
otras acusaciones que las pueden llevar a la pena de muerte. Fueron
arrestadas aleatoriamente y su detención ha sido prolongado desde
enero sin que ellas hayan comparecido aún ante los tribunales.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">Libertad
para Um Ahmad, quien no vio su hijo en 8 años. Libertad para Um
Dina, quién es el sustento económico de su familia. Libertad para
Neema, quién aceptó formas ilegales para poder alimentar a sus
hijos. Libertad para Farha, Wafaa, Kawthar, Sanaa’, Dawlat, Samia,
Iman, Amal y Mervat. Nuestro dolor no es nada comparado con el suyo.
Sabemos que hay alguien pensando en nosotras, abiertamente orgullosa
porque nos conoce, incluso aquellos que solo nos recuerdan y hablan
de nostras en sus reuniones familiares. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">Así
que Abajo con esta sociedad clasista. No podremos conseguirlo a no
ser que no olvidemos a los verdaderamente oprimidos. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0.45cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;"><b>Mahienour
El-Masry</b></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0.45cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">Habitación 8 – Ward 1</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0.45cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555; font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 0.45cm; text-align: left;">Prisión de Damanhour</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="border: none; line-height: 0.45cm; margin-bottom: 0.45cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #555555;"><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">22
de mayo de 2014</span></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/p526x296/10410127_10152474162868373_2251522681964817369_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="278" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/p526x296/10410127_10152474162868373_2251522681964817369_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-66263909282743054992014-05-28T04:05:00.001-07:002014-05-28T04:05:28.716-07:00Crónica: tot val per tapar el fracás electoral a l'Egipte de Sissi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://t.co/v5mxM0jQrL"><b>"Si el teu home no va a votar, més val que l'abandonis"</b></a> cridaven
exaltats partidaris del general Sissi des dels altaveus muntats en
cotxes que voltaven pels carrers d'Alexandria. El nerviosisme es feia
evident també als canals de televisió afins al règim militar.
Insults i despropòsits davant la baixa participació electoral.<b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=jFmMJWyIT-A"> "Sino aneu a votar més val que us dispareu un tret al cap"</a></b> cridava
exaltat el presentador Amd Adeeb. L'actor Hussein Fahmi fins i tot
parlava d'<b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=QUUb5YfKEXA&feature=youtu.be">un complot de hackers israelians</a></b> per incitar els egipcis al
boicot mentre Ahmed el-Zend, president del club de jutges deia que
els qui boicotegen les eleccions "<b><a href="http://t.co/fo3aRCEjRj">no mereixen viure al Egipte iés un pecat anomenar-los ciutadans"</a></b>. La baixa participació
registrada en les votacions de les primeres presidencials egípcies
des del cop militar que l'estiu passat va deposar el primer president
civil d'Egipte, el membre dels Germans Musulmans Mohamed Mursi,
deixaven en evidència el full de ruta traçat per la cúpula
militar. Hamdin Sabahi, veterà opositor naserista, s'enfronta
electoralment en una lluita desigual al popular i omnipresent general
Abd el-Fatah el-Sisi, el líder militar que va liderar l'estiu el cop
als Germans Musulmans, que va posar fi al curt regnat de l'islamisme
polític a Egipte i que simbolitza avui la tornada de la mà dura i
l'esperit nacionalista a la vall del Nil.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cdn.thedailybeast.com/content/dailybeast/articles/2014/05/27/egypt-s-ugly-unconvincing-elections/jcr:content/image.crop.800.500.jpg/1401229246539.cached.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://cdn.thedailybeast.com/content/dailybeast/articles/2014/05/27/egypt-s-ugly-unconvincing-elections/jcr:content/image.crop.800.500.jpg/1401229246539.cached.jpg" height="200" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
La festa que
molts partidaris del general organitzaven a les portes dels col·legis
celebrant per avançat la victòria del militar contrastava amb les
imatges de les meses pràcticament buides i la baixa participació.
Però ni els esforços del govern, que decretava el dimarts festiu en
el sector públic per incentivar el vot, ni els del Comitè
Electoral, que estenien l'horari de votacions del segon dia i
amenaçava els abstencionistes amb multes de 500 lliures, semblaven
incentivar la participació. Tampoc les consignes exacerbades dels
mitjans. El pànic a un suport massa ínfim al procés electoral
treia els seus responsables de polleguera. L'objectiu clar és
superar els 13 milions de vots que van portar l'islamista a la
presidència. La Junta Electoral, davant el que s'anunciava com un
fracàs sonat, decidia a 3 hores de tancar les meses electorals,
estendre les votacions un dia més. Segons les seves paraules,
aquesta havia estat baixa per la forta calor, malgrat que la
temperatura havia estat lleugerament més baixa que durant la segona
volta de les presidencials de 2012 que van donar la presidència a
l'islamista Mursi amb un 52% de participació. Segons la mateixa
Junta la participació rondava el 35% al tancament dels col·legis a
dia d'ahir. La decisió va en contra de la pròpia llei electoral,
que obliga a que la decisió sigui anunciada prèviament als
butlletins oficials, però el blindatge judicial de la Junta no
impedirà que aquesta s'apliqui. Es difonien rumors que el naserista
Sabahi podria decidir retirar-se de la cursa electoral, com li
demanaven milers d'activistes a les xarxes socials, però membres del
seu partit desmentien aquests rumors.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
La polèmica
per la baixa participació tapava la resta d'irregularitats, que es
comptaven per centenars entre la difusió irregular de propaganda a
favor del general Sissi a les portes dels col·legis electorals, el
transport de votants o l'impediment d'accés i monitoratge a desenes
de col·legis electorals als alliberats de Sabahi arribant fins a la
detenció d'un jutge de la campanya del naserista que era transferit
a la fiscalia militar. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.huffpost.com/gen/1819073/thumbs/o-EGYPT-POLLS-facebook.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.huffpost.com/gen/1819073/thumbs/o-EGYPT-POLLS-facebook.jpg" height="160" width="320" /></a></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Les
votacions, convertides en unes eleccions sense elecció en que el
general Sissi té la victòria més que assegurada, han acabat per
deixar en evidència el full de ruta traçat després del cop. Un cop
que ja s'ha saldat amb més de 3 mil víctimes mortals, 17 mil presos
i penes de mort a 1200 suposats islamistes. La baixa participació
han destapat un suport menys entusiàstic del general al-Sissi del
que les autoritats donaven per fet. De fet sembla que a Egipte, avui,
hi ha més cartells de suport al Sissi que vots seus a les urnes. Els
carrers són plens de les seves fotos i cartells, però això no
sembla traduir-se en suport electoral massiu. Molts no amaguen que
pengen la foto del general en els seus negocis o cotxes per evitar
problemes amb les autoritats o guanyar favors amb la policia mentre
la majoria de cartells electorals han estat finançats per petits
cacics locals i homes de negocis, que de vegades posen la seva foto
al costat de la del Sissi, ansiosos d'agafar lloc en la presumible
futura xarxa clientelar del país. </div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-43339804068769891642014-05-25T05:27:00.002-07:002014-05-25T05:45:21.555-07:00Prèvia de les eleccions presidencials a Egipte 2014<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
L'altre dia
preguntaven a un conductor de microbús cairota perquè tenia penjada
la imatge del general Sissi al vehicle. "Perquè tinc la
llicència caducada" va ser la seva diàfana resposta. Ras i
curt.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.el-balad.com/upload/photo/news/92/3/360x232o/230.jpg?q=1" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.el-balad.com/upload/photo/news/92/3/360x232o/230.jpg?q=1" height="206" width="320" /></a></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Aquest s'ha
convertit en el principal "canvi" de les noves eleccions
egípcies. Eleccions per dir-ho d'alguna manera. Si un es passegés
pels carrers d'Egipte a dia d'avui sense consultar els mitjans (o
potser consultant-los i tot) es creuria que com a molt el que tindrà
lloc el proper dilluns i dimarts arreu del país és un referèndum
per aprovar la legislatura del general Sissi. Sense oposició. A
l'estil dels que es produïen en l'època prèvia a la revolució del
25 de gener.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
La
aclaparadora presència d'imatges a tota mida i color del general
omple arreu. Com durant l'època del rais Mubàrak, la majoria son
finançades per petits propietaris i cacics locals que coloquen la
seva imatge o el seu nom al costat del plenipotenciari Sissi afanats
de guanyar posicions en la presumible nova xarxa clientelar que es
pugui construir en la nova època. La presència del nasserista
Hamdin Sabahi en la comptesa és més que testimonial; els cartells
amb la seva cara són pràcticament inexistents, soterrats sota els
milions de retrats de Sissi, i tot sovint arrancats per partidaris
del candidat militar.
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
El pitjor de
tot plegat és que aquesta imatge no dista massa del que realment
està succeint al país. Dilluns i dimarts milions d'egipcis estan
cridats a les urnes per a votar, de nou, el futur president del país.
Son les primeres des del cop contra les Germans Musulmans del passat
30 de juny. I els egipcis estan cridats a les urnes amb la sensació
generalitzada que només hi ha una opció possible. Els resultats del
vot anticipat dels expatriats egipcis, amb un <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=21052014&id=f45879a3-83b4-4edd-b532-278c528f670f">94% dels vots per Sissi</a></b>, no ajuden a generar una imatge gaire diferent. Amb aquest
escenari el que sembla que pugui ser el gran vencedor sigui la
abstenció i el desencís electoral generalitzat. La apatia política
als cafès i carrers no arriba als nivells de l'era Mubàrak, però
s'hi aproxima perillosament.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Les forces
revolucionàries es troben més dividides i afeblides que mai, amb
bona part de la joventut apostant pel boicot electoral davant uns
comicis que consideren una farsa mentre una altra part aposta per
recolzar Sabahi, més amb l'esperança d'afeblir el poder del general
Sissi més que no pas l'ambició d'assolir una victòria electoral
que tothom veu impossible. Molts veuen la candidatura de Sabahi com
una forma de legitimar els comicis i s'ha arribat a rumorejar sobre
la seva voluntat de postular-se com a futur primer ministre de Sissi
utilitzant el recolzament electoral com a principal valedor de la
seva candidatura. En aquest context Grups com el 6 d'abril aposten
pel boicot mentre les forces nasseristes o els trotskistes
Socialistes Revolucionaris han apostat per recolzar Sabahi enfront
Sissi, qui rep el recolzament divers i variat que va des dels homes
de negocis de l'antic règim, a les forces liberals, els salafistes
del Nour i sectors importants de l'església copta que s'han
pronunciat al seu favor. Malgrat que una de les principals crítiques
que se li van fer als Germans Musulmans va ser la de barrejar religió
amb política durant aquesta campanya hem vist cartells demanant el
vot per Sissi a mesquites i cartells del general Sissi al
costat del papa Tawadros, patriarca de l'església ortodoxa copta.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/BoeS-1aIQAADkfa.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://pbs.twimg.com/media/BoeS-1aIQAADkfa.jpg:large" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-xjtZJwCWCJI/U4HdJkQjPNI/AAAAAAAAAsA/H_SenwZt5h8/s1600/gy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-xjtZJwCWCJI/U4HdJkQjPNI/AAAAAAAAAsA/H_SenwZt5h8/s1600/gy.jpg" height="191" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
La campanya
electoral ha estat clarament atípica. Mentre Sabahi s'ha cansat de
voltar el país intentant guanyar adeptes per la seva perduda causa
presentant-se com el candidat de la revolució i l'únic capaç de
civilitzar l'estat, Sissi, que va obrir i tancar la campanya amb discursos públics televisats, no ha assistit presencialment a cap míting
electoral i ha centrat les seves aparicions públiques en entrevistes
edulcorades en les que ha reforçat la seva imatge patriòtica. De
fet aquest és l'únic discurs que ha demostrat dominar. <b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=SQhzPhn__uw">"La Nació és una abraçada"</a></b> afirmava recentment envoltat de
paraules sobre la gent pobra o els camperols, o sobre "<b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=PUNhpdPQ19w">les dones egípcies que jo considero totes com les meves nenes"</a></b>. <b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=ejvtXsDcphQ">"Tinc una vareta màgica que és la voluntat del poble"</a></b> també ha arribat a afirmar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://revolution-news.com/wp-content/uploads/2014/05/sisi-blood.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="http://revolution-news.com/wp-content/uploads/2014/05/sisi-blood.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://revolution-news.com/wp-content/uploads/2014/05/sisi-blood.jpg" height="198" width="320" /></a>El general
Sissi s'ha demostrar com un orador molt limitat més enllà del
discurs paternalista i nacional. El candidat de fet sembla no tenir
full de ruta. No ha tingut programa electoral fins que la pressió
mediàtica no l'ha forçat a fer públiques idees vagues a la seva
pàgina web i fins i tot va arribar a desafiar aquells que li'n
demanaven que perquè no li havien demanat programa electoral quan
encara era el cap de les Forces Armades. Sobre els serveis i la ajuda als més pobres, es va fer famosa la seva resposta dient que <b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=ejvtXsDcphQ">"no puc donar-vos res, de tot cor ho faria, però és que us voleu menjar Egipte?"</a></b>. A Instagram la seva campanya publicava recentment un video en que cridava els egipcis a <b><a href="http://instagram.com/p/oVNgBySYdU/">"treballar i cansar-se més per a que Egipte visqui"</a></b> malgrat <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=zy2IWXp6IJI">haver-se barallat pocs dies abans a televisió respecte un comentari que acusava els egipcis de gandul</a></b>s. Sissi ha afirmat en públic
que solucionarà el problema de l'atur <b><a href="https://www.blogger.com/1.%20https://www.youtube.com/watch?v=zJEY25phTYo&hd=1">amb venedors ambulants de verdures</a></b>, ha criticat les protestes "quan hi ha gent que no té
ni per menjar", sobre l'enxufisme <b><a href="http://youtu.be/nzxnjSTte-E">no va saber com sortir-se'n</a></b>
per justificar que el seu fill tingui càrrec als serveis secrets de
l'exèrcit que ell mateix va dirigir i en nombroses ocasions s'ha
negat a respondre les preguntes dels presentadors. L'exèrcit segueix
sent una línia vermella a no creuar. Es va negar a parlar <b><a href="http://youtu.be/_ibPgFkU-98">sobre els acords amb Rússia</a></b>, que va visitar mesos enrere, <b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=Z-fLEPIqI70">s'ha negat a parlar sobre la posició de l'exèrcitegipci en l'actual crisis a Líbia</a></b> i fins i tot <b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=-5bScrXWpNU">va arribar a prohibir en directe a un famós periodista mencionar la paraula "militar"en l'entrevista</a></b>.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Al-Sissi no
és estúpid. Sembla clar que coneix com guanyar-se el seu poble. Que no tingui full de ruta no sembla importar a milions
d'egipcis llançats als seus braços. Uns egipcis a qui el general si
que ha sabut aproximar-se amb un discurs pla i sentimental i se'ls ha
sabut guanyar utilitzant les velles tècniques. La pregunta es troba,
però, en què passarà quan un general despòtic i paternalista posi
de manifest que sense full de ruta els problemes de la gent no se
solucionen, quan el pa no arribi a les cases dels ciutadans, la
lliura es mantingui en caiguda lliure, es retirin del tot els
subsidis i la ajuda del Golf es freni, la electricitat es continuï tallant a diari i el feble
estat egipci segueixi el seu col·lapse sense una alternativa clara.</div>
<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Aquesta és
la pregunta que els egipcis no es faran aquests dies a les urnes.
Però que acabarà, per força, sortint a al superfície. <br />
<br />
I, mentrestant,<b><a href="http://revolution-news.com/egypt-testimony-military-torture-leaked-presidential-elections/"> la repressió continua</a></b>....</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-85501986249465220762014-05-23T03:46:00.001-07:002014-05-23T03:46:23.053-07:002 anys de presó per manifestar-se<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
El passat dimarts 20 de maig un tribunal d'Alexandria confirmava les penes de 2 anys de presó i 50 mil lliures de multa (uns 5mil euros) a vuit activistes alexandrins acusats de participar el passat desembre en una manifestació il·legal, tallar el carrer, assaltar un oficial de policia i destrossar un altre cotxe policial durant una concentració en solidaritat amb el màrtir policial Khaled Said. El 2 de gener passat<b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com/2014/01/un-circulo-contrarevolucionario-que-se.html"> ja havien rebut una sentència que ja vam comentar i</a></b> que el passat dimarts va ser ratificada pels tribunals alexandrins.</div>
<div style="text-align: justify;">
Entre les activistes es troba la valerosa <b><a href="https://vimeo.com/95854979">Mahienour el-Massry</a></b>, una de les activistes egípcies d'esquerra més respectades pel seu coratge i feina constant. Malgrat que les activistes esperaven que la proximitat de les eleccions faria que els jutges es contenissin i traguessin una sentència de mínims, això no ha estat així. De fet la cosa ha anat a més. Ahir, la policia va decidir també <b><a href="http://egyptianchronicles.blogspot.com/2014/05/freemahienour-they-went-to-support-her.html#more">assaltar la seu del Centre Egipci pels Drets Econòmics i Socials</a></b> on s'estava realitzant una roda de premsa sobre el cas i van detenir a vuit assistents, inclosos els advocats del cas. Els detinguts van ser alliberats per la nit després que la policia afirmés kafkianament haver intervingut perquè havia estat notificada que era un acte dels Germans Musulmans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-IDtu2rIuTi0/U38jYilWzWI/AAAAAAAAArs/hFRNmzPU63E/s1600/mahienour.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-IDtu2rIuTi0/U38jYilWzWI/AAAAAAAAArs/hFRNmzPU63E/s1600/mahienour.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest cas resulta simptomàtic del que està succeïnt al país i el grau de persecució política el qual es viu a poques hores de que s'obrin els colegis electorals. 18 grups de drets humans egipcis <b><a href="http://eipr.org/pressrelease/2014/05/21/2074">van emetre un comunicat en que denunciaven la sentència </a></b>i l'atac als defensors dels drets dels ciutadans<br />
<span style="text-align: left;">Evidentment les campanyes de solidaritat no s'han fet esperar i fins i tot els treballadors del metro de San paulo van fer un acte reclamant la llibertat de Mahienour i la resta de detinguts. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div>
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
</div>
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca">
<a href="https://twitter.com/search?q=%23Brazil&src=hash">#Brazil</a> comes out in support of <a href="https://twitter.com/search?q=%23Mahienour&src=hash">#Mahienour</a> and the detainees. <a href="https://twitter.com/search?q=%23FreeMahienour&src=hash">#FreeMahienour</a> ht <a href="https://twitter.com/Kholoud_Said_Am">@Kholoud_Said_Am</a> <a href="https://twitter.com/search?q=%23Egypt&src=hash">#Egypt</a> <a href="http://t.co/OBbEoFUDwi">pic.twitter.com/OBbEoFUDwi</a><br />
— Amro Ali (@_amroali) <a href="https://twitter.com/_amroali/statuses/469102897230544896">May 21, 2014</a></blockquote>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Tot això es produeix enmig del pols constant entre grups d'estudiants i forces policials a les portes de les principals universitats i que deixen regularment noves morts, com és el cas d'Islam Ghanem, mort en enfrontaments el passat dimecres a les portes de la Universitat del Caire.</div>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8311047321017610630.post-79156849865350134722014-04-07T05:47:00.002-07:002014-04-07T05:47:38.301-07:00Por orden de las Fuerzas Armadas....crece la república militar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Para aquellos que aún duden de las dimensiones del golpe militar que sucedió en Egipto el pasado verano ampliando de nuevo las dimensiones del estado militar, solo hace falta revisar los datos aportados por este <b><a href="http://www.yanair.net/archives/31896">genial articulo de Yanair</a></b> que aquí intento resumir en castellano para los no arabo-hablantes. En él se detallan los proyectos gubernamentales civiles que han sido encargados desde el 30 de junio pasado a unidades militares, mayoritariamente el departamento de Ingeniería del ejército egipcio, sección encabezada por el coronel Taher Abd Allah Taha. </div>
<div style="text-align: justify;">
Todas ellas son explotaciones encargadas a las Fuerzas Armadas</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li>El 24 de febrero pasado se aprobó la gestión y explotación militar, por un período de 99 años, de las carreteras del denominado eje Farag (la autopista del desierto que va de Alejandría a Cairo y de allí hasta Shubra). Eso incluye su mantenimiento y gestión pero también sus derechos de explotación, como ya sucede con el cobro de los peajes.</li>
<li>Este decreto se sobreponía al firmado en octubre de 2013 concediendo la explotación de la autopista del desierto (Alejandría-Cairo) y que supuso en pocas semanas un aumento de las tarifas de peaje de un 800% (de 35 libras se pasó a 250). Según declaraciones oficiales, este contrato podía suponer ingresos anuales de 800 millones de libras egipcias a las autoridades militares.</li>
<li>Hoy <b><a href="http://www.shorouknews.com/news/view.aspx?cdate=06042014&id=a3a233be-07f6-4c06-afc0-aa3228e39fea">salía la noticia en los medios egipcios</a></b> de la aprobación gubernamental de un nuevo derecho de explotación, también por un período de 99 años, de la carretera que conecta Shubra con Banha en unos criterios muy parecidos a los anteriormente citados-</li>
<li>Concesión de 460 millones de euros para trabajos de mantenimiento y restauración de 27 puentes</li>
<li>Concesión de renovación y mejora de 40 hospitales públicos. Proyecto en fase de elaboración de presupuesto.</li>
<li>Renovación del sistema de semáforos y luces y cámaras de trafico del Cairo por valor de 27 millones de euros</li>
<li>Desarrollo y mejora de 30 zonas de barraquismo en Cairo y Guiza con un presupuesto de 36 millones de euros</li>
<li>Desarrollo y mejora del hospital de Shalateen, en el Mar Rojo, con un presupuesto de un millón de euros</li>
<li>2,3 millones de euro para la construcción y/o ampliación de 6 escuelas en la zona del Mar Rojo así como 400 mil euros para la creación de otra escuela en Minya y 300 mil euros más para ampliar otra escuela en Hurgada</li>
<li>Concesión para la construcción de dos puentes en la provincia de Qaliubiya por valor de 8,35 millones de euro</li>
<li>Asignación de cerca de 9 hectáreas en Fayoum para construir hornos de pan capaces de producir 1 millón y medias de hozas de pan diarias</li>
<li>Construcción de un complejo de servicios, con centros comerciales, puestos de aparcamiento apartamentos, etc por valor de 256 millones de euros</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El articulo no incluye el megaproyecto por <b><a href="http://madamasr.com/content/sisi-campaign-pledges-build-one-million-housing-units">la construcción de un millón de viviendas "sociales" </a></b>promocionado junto al holding emiratí Arabtec, <b><a href="http://www.almasryalyoum.com/node/2398271">el aumento de 6</a></b><span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif;"><b style="font-size: 13px; line-height: 18.479999542236328px;"><a href="http://www.almasryalyoum.com/node/2398271">4 millones de euros del presupuesto dedicado a los "Servicios de las Fuerzas Armadas"</a></b><span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 18.479999542236328px;">, que se añade a un aumento de 19 millones de euros en la producción de material de guerra, o<b><a href="http://gate.ahram.org.eg/NewsContent/13/54/427913/%D8%A3%D8%AE%D8%A8%D8%A7%D8%B1/%D9%85%D8%AD%D9%84%D9%8A%D8%A7%D8%AA/%D9%88%D8%B2%D9%8A%D8%B1-%D8%A7%D9%84%D8%A5%D8%B3%D9%83%D8%A7%D9%86-%D8%A5%D8%AA%D8%A7%D8%AD%D8%A9--%D9%81%D8%AF%D8%A7%D9%86%D9%8B%D8%A7-%D9%84%D9%84%D9%82%D9%88%D8%A7%D8%AA-%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%B3%D9%84%D8%AD%D8%A9-%D9%84%D8%A5%D9%82%D8%A7%D9%85%D8%A9-%D8%A7.aspx"> las 80 hectáreas de terreno cedidas a las Fuerzas Armadas</a></b> para proyectos urbanísticos anunciado el pasado diciembre y <b><a href="http://egiptebarricada.blogspot.com.es/2013/12/crece-la-republica-de-los-militares-en.html">que ya recogimos en un articulo en este blog</a></b>.</span></span></span></div>
</div>
</div>
DrAlmohttp://www.blogger.com/profile/17830967949547045658noreply@blogger.com0