Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cárcel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cárcel. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de gener del 2010

El Masry Al Youm: "Les Nacions Unides acusen Egipte de segrestos sospitosos i detenir-los en secret per ajudar la CIA"

segons informa Al Masy Al Youm avui:

"Un informe de les Nacions Unides acusa Egipte i altres països del tercer món, del segrest i detenció en presons secretes de presumptes terroristes durant els darrers nou anys, violant els seus drets més fonamentals, seguint un encàrrec de la Intel·ligència Americana, la CIA.

Els 4 investigadors independents asseguren que la preparació de l'informe va portar anys, basat en entrevistes amb 30 ex presos d'Algèria, Xina, Egipte, Índia, Iran, Sudan i Zimbabwe, detinguts per qüestions de seguretat o formar part de moviments d'oposició. Els informadors van afegir que l'informe serà presentat el proper mes de març al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i que les víctimes i les seves famílies mereixen ser compensades amb el judici dels responsables d'aquests actes.

L'informe, dirigit per Manfred Nowak, relator especial sobre la tortura per les NU, i Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, assenyala que l'objectiu de les detencions secretes és el de facilitar la tortura i els tractes inhumans i degradants per aconseguir informacions o silenciar la gent.

L'informe assenyala que després dels atacs de l'onze de setembre, amb l'anunci de la “guerra global contra el terrorisme” de l'anterior president dels Estats Units, George Bush, així com l'establiment de la presó de la badia de Guantánamo i altres “llocs negres”, existeixen detinguts d'Al-Qaeda fora de l'àmbit dels tribunals locals. La CIA també ha creat centres secrets de detenció propis per a la interrogació per als detinguts classificats com a “d'alt valor”.

L'informe assegura que l'Agència va demanar als seus socis amb mals antecedents en l'àmbit dels Drets Humans detenir, interrogar i torturar en secret en el seu favor. Entre aquests paísos es trobarien Etiòpia, Djibouti, Egipte, Jordània, Marroc, Pakistan, Síria, Tailàndia, Polònia i Romania.

Njigad Berai, antierior president del grup per al Desenvolupament Democràtic, va demanar al govern egipci de formar una comissió independent per a preparar una resposta a aquest informe i donar-lo a conèixer a la opinió pública d'Egipte. Va assenyalar que el que es diu a l'informe es repeteix després de dos anys, i va instar les organitzacions de Drets Humans i, a continuació, el Govern va anunciar la seva posició. En declaracions a “Masry al Youm” va admetre les coincidències entre Egipte i l'estratègia dels Estats Units, però no fins al límit de la comissió del delicte de tortura en el seu territori per afavorir-lo.

Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, va visitar Egipte fa 5 mesos, i es va reunir amb funcionaris del ministeri d'Exteriors i els de Justícia i Afers Interiors així com activistes de Drets Humans per debatre sobre la Llei de Control del Terrorisme i els Drets Humans i els casos de tortura."

dimecres, 4 de novembre del 2009

Egipte encapçala la persecució de blocaires arreu del Món


Threataned Voices ha publicat un interessant mapa interactiu que recull tots els casos coneguts d'empresonament d'algun blocaire per raons de llibertat d'expressió a la xarxa. L'estudi registra 178 casos d'assetjament o empresonament arreu del món. Egipte (29 casos) resulta ser el segon país que més persegueix els blocaires, sols superat per la Xina (33). A la llista de casos registrats es troben els del germanoegipci Philip Rizk, Mohamed Sharkawy o el popular Wael Abbas, qui va ser intimidat recentment a l'aeroport del Caire. Altres noms que apareixen son els d'Abdel Rahman Fares, del qual se'n desconeix el seu parador des del passat abril, l'alexandrí Abdul Kareem Nabeel o Ahmed Mohsen.

Darrera Egipte, i a una llarga distància, es troben països com Iran (23), Tuníssa (18) o Síria (14). Una vegada més es mostra el silenci que envolta el Règim Mubarak a les planes dels diaris occidentals. Situació que recentment denunciava brillantment el reconegut periodista Robert Fisk, assenyalant fins i tot l'Embaixada Americana com a silenciadora dels excessos del Règim.


Cliqueu aquí per accedir a l'estrudi de Threataned Voices.

divendres, 23 d’octubre del 2009

"La tortura arriba a uns nivells insuportables a Egipte"


L'Organització Árab pels Drets Humans (AOHR), organització originalment egípcia, exiliada amb seu a Londres i la pàgina web dels cuals es troba misteriosament caiguda, ha publicat un interessant informe sobre els drets humans a les dependències policials de la República d'Egipte. Segons assegura l'informe, l'ús de la tortura i la violència policial ha assolit uns nivells insuportables al país, afirmant que la mateixa s'expressa en tots els nivells i grups de la societat: joves, nens, vells, homes, dones... La tortura, assegura l'informe, s'ha convertit en una "conducta política sistemàtica" que necesita de la "aprovació i encoratjament de les més altes autoritats". L'informe assegura que la tortura no se sol aplicar contra la oposició política, sinò contra delinqüents comuns.

Segons l'informe, en els darrers 9 anys s'han produït 285 casos de tortura en dependències policials que han causat 118 morts. S'experimenta una escalada en els darrers anys (2007: 40 casos de tortura i 3 morts; 2008: 46 casos, 17 morts; i els primers sis mesos del 2009 15 casos de tortura i mort). L'informe també denuncia les desaparicions per la força de 73 individus des de 1992, dels quals només han reaparegut 17. L'informe també xifra en 7555 les detencions polítiques de l'any passat, siguent la província oriental (912), Guizeh (731) i el Caire (682) les que més van registrar.

L'informe tipifica 76 tipus diferents de tortura els més populars dels quals son lels habituals: ofegament sota l'aigua, el trencament de costelles, les pallisses, l'esquinçament de la roba, el "fantasma de la pluja", la privació de son, l'obligació d'estar dret durant llargues hores i les descàrregues elèctriques, entre d'altres.

La Organització va instar el Govern egipci a impedir la detenció il legal, intensificar la supervisió dels serveis de seguretat així com l'abolició de la llei d'emergència i la creació de la justícia eficaç necessària per eradicar el fenomen de la tortura i el respecte dels drets humans. La AOHR també va remetre la informació al president de la Lliga Árab, Amer Moussa (que per cert está sonant com a futur candidat a la presidència del país) i als secretaris de la Conferència Islàmica, Ekmeleddin Ihsanoglu, i de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon instant-los a actuar i informar sobre la situació a Egipte.


Cliqueu aquí per a veure l'informe, en àrab, a través de la pàgina web d'Al Jazeera.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Un líder de Hamás mor a una presó d'Egipte


Publicat al setmanari de contrainformació Directa num. 157 del 21 d'octubre

Hamás va denunciar el passat dijous a través d'un comunicat la mort en una presó d'Egipte d'un dels seus destacats militants. Youssef Abu Zuhri, de 38 anys i germà del portaveu del grup palestí, hauria mort a la presó alexandrina de Bourg el Arab després de ser torturat per les forces de seguretat i d'haver-se-li negat medicació urgent que requeria. Les institucions egípcies, per la seva part, asseguren que la mort va ser per causes naturals provocades per una malaltia respiratòria del pres. Zuhri va ser detingut l'abril passat prop de la frontera amb Gaza sospitós d'haver creuat a través d'un pas subterrani il·legal. El membre de Hamás també va ser acusat per les institucions egípcies de formar part d'una presumpta cèdula de Hezbolà al Sinaí. Nombrosos grups de drets humans han instat el govern a aclarir la situació i han remès informació al Relator Especial per la Tortura de les Nacions Unides per a que investigui el cas.


L'incident arriba en un moment especialment sensible pel que fa les relacions institucionals entre Egipte i Hamás. El comunicat es va fer públic pocs dies abans que hagués de tenir lloc a El Caire la esperada reconciliació entre Fatah i Hamás apadrinada per Egipte. Mentre que l'acord semblava proper tant sols unes dies enrere, les relacions semblen haver-se refredat a darrera hora. Hamás ha anunciat recentment que posposa l'enviament de la seva delegació mentre no s'aclareixin certs apunts de l'acord. Aquest inclouria la celebració d'eleccions pel proper any i el restabliment a Gaza de 3000 membres de l'aparell de seguretat de l'Autoritat, liderat actualment per Fatah, que ja hauria donat el vistiplau a l'acord. Paral·lelament, Egipte continua buscant un acord amb Hamás per alliberar un soldat israelí a canvi de 1000 soldats palestins detinguts en presons israelianes. Hamás, per la seva banda, ha instat Egipte a alliberar els presos palestins que es troben en els calabossos del Règim Mubarak. Les autoritats egípcies asseguren, però, que en els darrers dies ja han alliberat 51 palestins que es trobaven entre reixes.


Al darrera de tot aquest conflicte es troba la complexa geoestratègia política de la zona. Per una banda, la poca simpatia d'Egipte vers Hamás, branca sorgida dels egipcis Germans Musulmans, històric grup d'oposició al Règim. D'altra banda la posició d'Egipte vers l'estat d'Israel en la que segueix jugant un doble joc. La recent elecció de la búlgara Irina Bokova com a directora de la Unesco, en detriment del ministre de cultura egipci Farouk Hosni, no va agradar gaire al Règim Mubarak. Un cop coneguts els resultats van denunciar un complot sionista en contra seva, obviant els crits de nombroses organitzacions que denunciaven la seva llarga trajectòria com a censor cultural a Egipte. Res més lluny de la realitat.







Com a destacat actor històric, religiós i polític del món àrab, Egipte continua sent un dels grans normalitzadors d'Israel a la regió. Les relacions diplomàtiques i econòmiques entre els dos països són fluïdes i constants. Un acord polític permet a Israel comprar petroli i gas egipci per sota dels preus del mercat. A més Egipte és, amb Jordània, l'únic país àrab amb cos consular fix a Jerusalem. La col·laboració egípcia al setge de Gaza es va fer evident amb el tancament del pas de Rafah, que encara avui és centre de nombrosos conflictes. Algunes informacions asseguren que cossos militars americans estan patrullant darrerament el pas fronterer de Rafah i que soldats egipcis estan rebent instrucció militar per part de tropes americanes. Egipte és el segon receptor d'ajuda americana a la zona amb, 2 milions de dòlars anuals d'ajuda militar i una mitjana de 815 milions de dòlars anuals d'ajuda directa. Tot això sense tenir en compte la falta de drets dels exiliats palestins a Egipte. Drets que son reconeguts a altres ciutadans àrabs o fins i tot occidentals, son sovint negats als ciutadans palestins, com l'accés a l'educació pública o la nacionalitat a fills de matrimoni mixtes entre egipcis i palestins.


diumenge, 29 de març del 2009

Els presoners de Mahalla, en vaga de fam

Els sindicalistes de Mahalla empresonats pel Règim Mubarak després de les mobilitzacions obreres del passat abril, han entrat en vaga de fam en denúncia pels maltractaments i abusos que pateixen a la presó. Segons informa el Badeel els sindicalistes denuncien cops i vexacions diàries per part dels funcionaris des que familiars seus anuncièssin que participaran en la vaga general del proper 6 d'abril. Membres del Partit del Front Democràtic han aprofitat la ocasió per firmar u n memorandum reclamant l'excarceració dels sindicalistes presos. Una mobilització de suport està planejada pel proper dimarts a les portes de la Fiscalia General, a El Caire.

dijous, 26 de febrer del 2009

Lectura: Memorias de la cárcel de mujeres


Acabo de llegir aquest apassionant relat. La feminsita i anticapitalista egípcia Nawal Al-Sa'dawi, premi internacional de la Generalitat el 2003, va escriure aquesta biografia sobre la tortura i la repressió l'any 81 després de passar-se prop de 2 mesos empresonada. El seu, un delicte d'opinió durant els darrers temps de Sadat al poder. La veu d'Al-Sadawi és una de les més importants veus del feminisme arreu i, especialment, al món islàmic. Una veu que mai ha volgut callar. Una veritable recomanació.

"A cuantos su odio a la opresión ha llevado a la muerte, a quienes su amor a la libertad ha llevado a la cárcel, y a quienes su rechazo de la mentira ha llevado a la revolución".
Dedicatoria de Memorias de la cárcel de mujeres



Enlaces imprescindibles:
El País - Nawal al-Sa'dawi - "Toda religión oprime a la mujer" (pese haber escogido tan mal el titular)
Canalsolidari.og - Nawal Al-Sa'dawi - "El maquillaje es otra forma de llevar velo"
Web oficial de Nawal Al-Sa'dawi