Per enèssima vegada la policia ha tornat a torturar fins la mort a la ciutat costanera d'Alexandria. Aquest cop ha estat a causa de les investigacions per l'atemptat de cap d'any, que estant posant, pel que sembla, força nerviosa les "Forces de Seguretat". Mohamed Sid Bilal, de 30 anys i salafista, va ser torturat fins la mort per membres del cos de policia mentre ell negava la seva implicació en el cas. La policia sembnla estar volent buscant el cap de turc dins la comunitat salafista i aquest jove va cometre l'error d'aparèixer en el moment menys adecuat i en el lloc menys adient...
Després dels casos de Khaled Saïd i Ahmed Shaaban la policia d'Alexandria ha tornat a ser acusada d'assassinar a sang freda un ciutadà. Es tractaria de Mostafa Attia, de 47 anys, qui hauria estat durament colpejat i arrossegat pels carrers per part de dos membres de la policia secreta de Mina el-Basal. Tot això, que li va provocar la mort, va succeïr davant la presència d'un gran nombre de transeünts, que serien testimonis directes de l'assassinat policial. La policia ha volgut defensar-se amb "l'argument" de que el ciutadà era un fugitiu buscat amb 8 casos en contra per droga, frau i assalt. Segons indiquen els veïns d'Attia,. aquerst era una bona persona, amb família i fills. Es rumoreja que el motiu es podia trobar en un suposat impagament bancari que les mateixes fonts asseguren que ja havia saldat pocs dies abans. Els familiars denuncien que la policia, com en el cas de Shaaban, no van poder veure el cos del difunt (a excepció d'un dels germans, que sí que ho va fer) mentre que ja shan denunciat detencions i intimidacions entre els testmonis presencials d'aquest nou cas d'assassinat policial a Alexandria. Després dels casos de Saïd i Shaaban, el d'Attia acaba de consolidar la ciutat mediterrànea com la capital de la brutalitat policial.
"La jornada electoral es va saldar a Egipte allunyada de la pau i tranquil·litat que defensa el Règim. Fins i tot l'oficialista El Ahram titulava amb un eufemístic: “Els egipcis trien enmig d'una forta competència”. Safwat el-Sherif, secretari general del NDP, va considerar les eleccions parlamentaries com una “festa” assegurant que “la nostra democràcia es fa més forta dia rere dia”. Res més lluny de la realitat, els ferits es compten per desenes i els detinguts per centenars en una jornada electoral marcada per la confrontació i les denúncies de frau i mort. Cal recordar que el Règim egipci va denegar la presència d'observadors internacionals. Davant d'això organitzacions de Drets Humans han provat de monitoritzar el procés de forma independent. Els Germans Musulmans ho van fer a través del portal shahid2010.com mentre els Grups de Drets Humans ho van fer a través de la Coalició Egípcia pel monitoratge de les eleccions, qui ja ha denunciat que “la violència és una de les característiques més evidents del procés electoral”. Alguns d'aquests observadors també han denunciat patir intimidacions i fins i tot detencions i tortura.
El nombre de morts varia segons les fonts. La majoria ho xifra en 8 o 9, tot i que el diari independent El Badeel eleva a 17 víctimes mortals. La majoria es van produir davant mateix dels col·legis electorals. Entre aquestes es trobaria el fill d'un candidat d'Ain Shams i Mattariya, que va morir després de diverses navallades davant mateix dels col·legis electorals. 5 persones van ser mortes després que un cotxe les atropellés davant del col·legi electoral i una nena de 5 anys va ser atropellada a Port Saïd per un convoi del Partit Democràtic. De fet Sanitat ja havia decretat amb anterioritat la jornada com a “estat d'emergència” als hospitals en expectatives dels enfrontaments.
Al vídeo: La mesa electoral omple butlletes de vot automàticament....
Els vídeos sobre els fraus comesos arreu del país estan omplint les xarxes socials d'internet en un clam de denúncia popular contra els abusos del Règim Mubarak. Votants que no troben el seu nom a les llistes del cens, comissionats electorals omplint butlletes electorals de persones no presents, candidats oficialistes amenaçant amb espases els votants, persones que diuen amb orgull que han votat més de 4 vegades, urnes plenes de vots abans de que s'obrin els col·legis i un gran nombre de baralles als carrers a diverses ciutats del país. Nombrosos candidats, segons denuncien les organitzacions de monitoratge, se'ls va impedir l'accés als col·legis electorals. De fet el Tribunal Administratiu, en una escletxa no controlada pel Règim, ja havia aturat les votacions a 24 demarcacions arreu del país 48 hores abans de la jornada per la falta de garanties per als candidats d'oposició. Alguns mitjans i organitzacions de Drets Humans informaven de com gran nombre de “matons” haurien estat reclutats pels cossos policials amb l'objectiu d'intimidar els votants d'oposició. El cap de campanya dels Germans Musulmans a Hamul va denunciar haver estat detingut i torturat durant la mateixa jornada electoral. De fet els Germans Musulmans, principal grup d'oposició al país, han denunciat l'arrest de més de 180 dels seus activistes durant la jornada electoral, els quals se sumen al miler llarg que van ser detinguts durant la campanya. 11 d'ells van ser condemnats a dos anys de presó. Cal destacar que el periodista independent Youseff Shabaan es troba encara ara detingut sota aparentment falses acusacions tot i que una ordre judicial va instar al seu alliberament fa una setmana.
El Règim, que ha llargament anunciat aquestes com les més grans eleccions de la història d'Egipte, xifra la participació en el 25% mentre grups de Drets Humans asseguren que aquesta no ha passat del 10%. Cal tenir en compte que en un país amb uns 80 milions d'habitants tant sols 41 tenen dret a vot. Els resultats, que son el de menys i que gairebé tothom admet que seran manipulats, es publicaran dimarts. El governamental NDP de Hosni Mubarak no s'espera que perdi la majoria de 2/3 del parlament que manté des de 1979. És el primer cop que unes eleccions parlamentàries son efectuades al país en un sol dia el que, juntament amb les darreres esmenes constitucionals i la cancel·lació de la supervisió judicial, mostra, segons diversos analistes, la voluntat de control total que el Règim vol tenir del procés. L'objectiu és estalviar-se sorpreses com la dels 88 diputats que van aconseguir els Germans Musulmans el 2006. La importància d'aquestes eleccions es troba en que seran el pas previ cap a les presidencials del proper any, en que es rumoreja que Hosni Mubarak, de 82 anys, donarà el relleu al seu fill Gamaal. Segons la constitució els candidats presidencials tant sols poden sortir a través del Parlament, el que impediria que l'excap de l'Agència Nuclear Mohamed El Baradei participés en la carrera electoral. Cal també destacar que, fruit d'una nova llei de cuota, el 12% de la nova cambra (64 seients) son reservats a diputades dones, el que incrementarà en un 1500% la seva presència, que era de 4. La cota es mantindrà, segons la nova llei, fins el 2020. També cal destacar que, constitucionalment, 10 escons son escollits a dit pel president Mubarak qui sol premiar els partits d'oposició més benvolents amb el Règim.
El malabarisme estratègic d'Egipte
Els Germans Musulmans, principal grup d'oposició al Règim, son un cas curiós. Il·legalitzats com a formació política (ho son tots els partits religiosos), son tolerats i utilitzats pel Règim per perpetuar-se. Presenten les seves candidatures com a independents i tenen seu fixa al Caire. Donats els indicis de frau, nombroses veus dins de la Germandat havien instat la formació a boicotejar les eleccions, com van fer recentment els seus homòlegs a Jordània, però es van acabar imposant les tesis a favor de concórrer en la contesa.
Mubarak utilitza a bastament la “amenaça islamista” per tal de no cedir quotes de poder a occident. Amb una economia ja completament liberalitzada, en que les privatitzacions d'empreses han obert una onada de lluites socials al país, la comunitat internacional insta molt tímidament el Règim a fer mesures aperturistes. Egipte és un dels principals aliats estratègics a la zona, sobretot per les seves fluïdes relacions econòmiques i diplomàtiques amb Tel Aviv, i és un dels màxims beneficiaris de les ajudes econòmiques i militars dels Estats Units a la zona. No obstant, El Caire va ser la primera parada diplomàtica en el Món Àrab d'un Obama que va qualificar Mubarak com un polític amb “molta experiència”."
Diumenge és jornada electoral a Catalunya, però també a Egipte.
El col·lectiu "Tots som Khaled Saïd", en record del jove alexandrí mort en mans policials i que està denunciat els abusos dels cossos de seguretat a Egipte, està fent una crida per internet per a que tots els egipcis amb dret a vot escriguin en la butlleta electoral el nom del jove màrtir com a forma de denuncia als abusos policials del Règim. Donada l'extensisíma sensació de manipulació electoral al país podria ser una bona iniciativa, tot i que arriba tard, es fa per internet (Facebook) i que pot tenir una incidència final en les persones registrades al cens molt ínfima. Cal recordar que a Egipte, tot i que la població censada major d'edat es troba al voltant dels 40 milions, tant sols 25 tenen dret a vot. S'estima que al país hi viuen, però, 80 milions.
Demà, de totes formes, està convocada una jornada de ràbia arreu del país per denunciar els abusos policials, que recentment han costat la vida del jove Ahmed Shabaan o la irracional detenció del periodista Youssef Shabaan, acusat de tràfic de drogues quan ni tant sols fuma. Fins i tot la mare de Khaled Saïd ha fet una crida , per vídeo, a participar "pacíficament" de la jornada.
"Ahmed Shabaan, un jove alexandrí de 19 anys, s'ha convertit en el darrer màrtir de la Llei d'Emergència egípcia després que totes les sospites indiquin que fou torturat fins la mort a la comissaria de Sidi Gaber. Aquestes dependències policials, dirigides pel comissari Ahmed Othman, ja es van fer tristament famoses uns mesos enrere quan membres del mateix departament van matar el també jove alexandrí Khaled Saïd (vegeu Directa 188). El passat 6 de novembre Ahmed es trobava en un casament amb un amic quan, segons testimonis presencials de la família, es va discutir amb un policia que l'hauria detingut i portat a Sidi Gaber. Familiars i amics del jove haurien estat durant 3 dies preguntant per Ahmed a la citada comissaria. Segons asseguren en les seves declaracions, escoltant els crits i súpliques de detinguts que devien ser torturats en aquells moments. La policia va negar durant aquests dies que el jove fos allà fins que la família va rebre una trucada anònima assegurant que la jaqueta i el mòbil del noi s'havien trobat en un canal contigu. Va iniciar-se llavors la recerca del cos del noi, la qual resultaria infructuosa fins que una confidència policial els assegurés que el jove era a la morgue. El cos era ple de blaus i la cara i les espatlles destrossades. La policia no va permetre prendre fotos de la víctima per no repetir l'esclat d'indignació popular que va suposar l'assassinat de Saïd fa uns mesos, però la família assegura que la identificació només es va poder efectuar per una marca de naixement que el jove tenia. El Fiscal General d'Alexandria ha decidit arxivar el cas perquè, assegura, no es pot detectar crim. El Fiscal assegura que Shabaan era un lladre en moto que hauria intentat robar una bossa a una dona i hauria caigut accidentalment al canal. Aquest nou cas de brutalitat policial ha provocat un nou esclat de denuncies al Règim Mubarak. Recordem que Egipte està regida des de fa més de 30 anys per una Llei d'Emergència que dona àmplies quotes de poder als cossos policials i militars. Aquesta mort es produeix pocs dies després que un conductor del Caire morís després d'una emboscada policial, provocant aldarulls d'indignació durant el seu enterrament.A través d’Internet, s’ha convocat un dia de la ràbia a tot Egipte –protestes contra la brutalitat policial– pel dia 26 de novembre."
Ahmed Othman, el comisari de policia que va ser acusat d'ordenar torturar Khaled Saïd, i que el dugueren fins la mort, sembla trobar-se darrera de la recent mort d'Ahmed Shabaan. Almenys això és el que assegura la seva família. Tot i que encara no s'ha arribat al nivell de resposta popular que tingué el primer cas, el descontentament general s'ha fet escoltar arreu d'Egipte i especialment a Alexandria. Amnistia Internacional ha denunciat novament el Règim egipici a través d'un comunicat al seu web i han reclamat una investigació imparcial immediata. Quelcom que, recordem, encara no s'ha aconseguit en el cas de Khaled Saïd, amb infinites mostres de manipulació de proves per part dels agents policials. Paral·lelament l'inici de la campanya electoral ha coincidit, com és costum, per una mostra de força del Règim: 137 membres dels Germans Musulmans han estat detinguts en 17 províncies arreu del país. El motiu oficial: repartir lemes islàmics... Tenint en compte que parlem d''un país islàmic que té la Sharia com a base de la jurisprudència sona a nova excusa del Règim per ofegar la oposició política per la via de la repressió. També ha estat expulsat del país, i considerada persona non grata, a un representant de la Internacional del Treball, segons informa el Centre d'Estudis Socialistes del Caire. D'altra banda ens hem d'alegar de l'alliberament del blogger Kareem Amer, de 26 anys, després d'haver estat empresonat durant els passats 4 anys. Segons denuncia Amnistia Internacional, el blogger va ser torturat abans de ser alliberat, 10 dies després del previst.
La funesta comissaria alexandrina de Sidi Gaber, que fa uns mesos va ser a l'ull de l'huracà per la mort del jove Khaled Saïd, torna a ser notícia. Segons informen diversos activistes el jove Ahmed Shaaban, de 19 anys d'edat, hauria sigut torturat fins la mort en el mateix departament policial de Sidi Gaber. La policia va negar, segons afirmen amics i familiars de la víctima, saber on era el jove, que va ser torturat continuadament durant 3 dies i després trobat mort al canal de Mahmoudeya, un afluent del Nil. L'accident es produeix pocs dies després de que un jove conductor del Caire, també de 19 anys, fos mort per una emboscada policial. Segons recullen alguns mitjans, el seu enterrament es va convertir en un crit contra la policia. Una policia que ja no amaga la seva vinculació amb el Règim. A la comisaria de policia del barri alexandrí d'Ibrahemiya, hi han penjat una pancarta de suport al Partit Democràtic Nacional de Hosni Mubarak de cara a les imminents eleccions legislatives. Autèntica divisió de poders, sí senyor. Ja ho deia Guerra: Montesquieu ha muerto....
Els testimonis del vídeo següent son força esgarrifosos i demostren la impotència davant els continus i repetits abusos policials comesos a Alexandria i tot Egipte. Segons asseguren, el jove s'hauria encarat amb un policia quan era de camí a un casament. La policia l'hauria dut a la infame estació de Sidi Gaber on hauria estat torturat, com és rutina en les dependències policials del Règim Mubarak, durant 3 llargs dies. La policia va negar durant aquests dies que el jove fos allà (en el video un jove assegura que de dins la comissaria se sentien nombrosos crits suplicant clemència als policies) fins que van rebre una trucada anònima assegurant que el jove havia estat trobat al canal amb indicis de suicidi, posició que la família es nega a donar per bona.
"L'1 de juliol de 2010, el Ministeri egipci de l'Interior (MOI) va informar de l'establiment d'un departament especial per vigilar les activitats i el contingutde Facebook a Egipte, d'acord amb la decisió administrativa 765.
Basat en el diari kuwaitià Aljarida, aquest nou departament de MOI treballa d'acord a tres torns / 8 hores cada un. Cada torn es compon de 15 persones: dos oficials de policia, 10 secretaris de la policia i tres enginyers. La principal tasca d'aquest grup és vigilar el contingut de Facebook així com els grups, pàgines i xat i publicar informes en la línia de la lluita contra la crítica a l'actual president egipci, Hosni Mubarak, o el seu fill Gamal.
Una font anònima de seguretat esmenta a Aljarida que les Autoritats egípcies utilitzen l'estament per censurar a Facebook entre altres llocs, però el MOI presta especial atenció a Facebook a partir del 2008, després de la primera convocatòria de vaga del 6 d'abril que va ser organitzada a través de la xarxa social.
La font anònima al diari esmenta que hi ha grups de joves egipcis pagats per les joventuts del Partit Nacional Democràtic (PND) en defensa del Pla Nacional de Desenvolupament i el govern. Segons la mateixa font que ja ha creat 166 grups al Facebook en suport del fill de Mubarak, president Gamal i 38 altres grups que donen suport al seu pare, el ciutadà Hosni Mubarak.
El febrer de 2010, la companyia egípcia de publicitat digital Connect Ads va anunciar ser el representant oficial de Facebook per a l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Em pregunto quina és la relació actual entre el departament del Ministeri i Connect Ads, perquè en algun punt de la MOI haurà de recollir informació personal sobre els usuaris de Facebook a Egipte.
No serà estrany que un usuari de Facebook s'enfronti a un judici o sigui arrestat sobre la base de la seva activitat en línia a Egipte, així com que tingui lloc un judici en contra d'activistes egipcis enfrontant diversos càrrecs, com ara l'abús del World Wide Web.
El nombre d'usuaris de Facebook a Egipte, va saltar a 3,8 milions, segons un recent informe d'E-Marketing. En conseqüència, hi ha equip de 45 membres a Egipte, qui esta monitoritzant les activitats d'aquests 3.800.000, així com el seguiment del correu electrònic."
Khaled El-Saïd, un jovealexandríde 28 anys, s’ha convertit en el darrer exemple de brutalitat policial a Egipte. Khaled va ser assassinat per les forces de seguretat egípcies després que un membre del cos s’acarnissés contra ell. Segons sembla, l’incident va tenir lloc en un cibercafè d’Alexandria la nit del diumenge 6 de juny. Els policies, de la central del districte de Sidi Gaber, haurien reprimit el jove després d’una discussió sobre un escorcoll al local on es trobava el noi. Segons asseguren alguns testimonis, “la policia va demanar diners al jove”, que es va negar a donar-los-en, fet que va fer iniciar la baralla. Els policies, segons destaquen diverses fonts, “després de bufetejar-lo, donar-li puntades de peu i estampar-li el cap contra una taula de mabre del local”, el van acabar de rematar “a terra entre els crits de pànic de les presents”. L’incident es va perllongar durant més de 20 minuts, cosa que, segons denuncien grups de Drets Humans, “demostra la voluntarietat de l’incident”. La policia, que ha dit que farà una autòpsia a la víctima, assegura que el jove era “un drogoaddicte”, tot i que nombrosos testimonis refuten la versió que diu que va morir perquè “havia consumit gran nombre d’estupefaents durant la custòdia”. La família, però, denuncia que la mort “no va ser gens aleatòria” i asegura que, un mes abans, “Khaled havia aconseguit una gravació de vídeo que posava en evidència la participació de diversos policies en una xarxa de contraban de drogues”. Una suposada còpia d’aquest vídeo circula per Internet. Khaled El-Saïd ha estat batejat com el primer màrtir de la renovada llei d’emergència que regeix el país des de fa més de 30 anys, una llei que, per molta gent, és considerada la peça clau del sistema repressiu de Mubarak. El mes de maig, el text legal va ser renovat, amb petits retocs que els grups de Drets Humans consideren irrisoris. Tot plegat, suposadament, per lluitar contra la droga i el terrorisme. Diversos grups d’oposició política asseguren que “no hi ha res més lluny de la realitat” i que, de fet, “la llei serveix per perseguir la dissidència”.
Ahir, després de la pregària de divendres, milers d'alexandrins van prendre pacíficament la Corniche per protestar contra l'assassinat policial de Khaled, com mostra el següent vídeo. Els alexandrins van fer una bella concentració silenciosa en memporia de "el màrtir de la llei d'excepció":
Primera víctima de la "renovada" llei d'emergència, Khaled el-Saïd de 28 anys i natural d'Alexandria, va ser assassinat per la policia egipcia després que un membre del cos s'acarnisés amb ell. Segons sembla l'incident va tenir lloc en un cibercafè d'Alexandria. Els policies, de la central d'Intel·ligènsia de la Sidi Gaber alexandrina, haurien reprimit el jove després que aquest els critiqués per la forma com estaben duent a terme l'escorcoll, segurament aleatori i sense raó jurídica, del cibercafè on estava el noi. Els policies, segons un mitjà egipci, després de bufetejar-lo, pegar-li patades i d'estampar-li el cap contra una taula de mabre del local, el van acabar de rematar a terra entre els crits de pànic dels presents. L'incident es va perllongar per més de 20 minuts. El cos policial va respondre al germà de la víctima, Ahmed, que aquest era un drogaddicte i que va morir per "haver consumit gran nombre d'estupefaents en la custòdia". Ahmed ha demanat explicacions "al president Hosni Mubarak, que en la seva qualitat d'un ciutadà egipci i no un ciutadà nord-americà" ja que el seu germà "va perdre la vida a mans d'uns policies que no tenen de compassió ni humanitat,". I sols lamentar la explicitat del text i la cruesa de la imatge, però la crua impunitat en que això pot quedar força a denunciar-ho ben alt...
La policia ha atacat els treballadors mobilitzats d'Amonsito, els quals es troben en mobilització des de fa mesos. Els treballadors estaven demanant la destitució del ministre després de que aquest no volgués complir l'acord al que havien arribat. Mentre l'acord es xifrava en uns 106 milions de lliures el ministeri els prometia ara poc més de 50. Les Forces de Seguretat van trencar la mobilització, ferint desenes de treballadors i atacant fins i tot a periodistes que cobrien la mobilització. Els policies no ha tornat a deixar que els treballadors es mobilitzin a la vorera del Parlament, com ho venien fent des de feia setmanes. Segons sembla la policia també hauria fet fora els treballadors de telefonia de Helwan i els treballadors de Nubariya que estaven postrats a la mateixa vorera. D'aquesta manera la vorera del parlament, la que ha servit de lloc de protesta a milers de treballadors en els darrers mesos, sembla ser que ja no hostatjarà cap mena de protesta laboral. Tot per gentilesa del Règim Mubarak.
Amb la proximitat de les eleccions, tota la moguda del cas Baradei i la nova commemoració del 6 d'abril, la temperatura política està augmentant a la riba del Nil.
Deixant de banda que les mobilitzacions laborals no paren i que cada dia son més els treballadors que es mobilitzen davant les seus ministerials i el consell de ministres al Caire, treballadors van convocar el passat 3 d'abril una mobilització per l'augment del salari mínim (que des de 19854 està congelat en les 35 lliures mensuals, poc més de 4 euros) i contra les privatitzacions. 3 dies després es tornava a celebrar un anniversari de les històriques mobilitzacions de 2008 que van tenir el seu epicentre a la ciutat obrera de Mahalla el Kubra (les quals van donar un simbólic tret de sortida a la present onada combativa a Egitpe). La mobilització va ser reprimida per la policia, que va atacar els manifestants i va detenir més de 90 activistes.
33 egipcis residents a Kuwait van ser detinguts entre el 8 i el 9 d'abril al país del Golf, 21 dels quals van ser deportats a Egipte. El seu delicte aparent, intentar formar una coalició de suport a la candidatura de El Baradei per a les eleccions presidencials del proper any. Kuwait assegura que es viola la llei local, que expressa la prohibició de fer manifestacions als no-residents mentre que les autoritats egipcies neguen cap implicació en les detencions i deportacions.
Una manifestació convocada el passat 13 d'abril per protestar pel succeït el passat 6 d'abril ha tornat a acabar amb enfrontaments entre policia i activistes. Convocat pel moviment Kefaya (que semblava adormit en els darrers mesos), ha comptat amb la participació del polèmic Ayman Nour, qui va competir amb Mubarak en la darrera cursa presidencial provocant-li un empresonament per 4 anys, així com el líder del partit nasserista (qui encara es planteja participar en les propes eleccions) i membres dels Germans Musulmans. La policia ha detingut de la forma que il·lustra la imatge següent, l'activista Bahaa Saber quan intentava creuar el carrer. Segons posteriors informacions Saber es troba en delicada situació de salut.
El jove blogger Ahmed Mostafa, de 20 anys, afronta avui un judici militar. Tot i ser civil, tot i ser un simple estudiant d'enginyeria, està sent jutjat per un tribunal militar després que la setmana passada fos arrestat per ordre del Fiscal Militar d'Egipte davant de la universitat de Kafr el-Sheikh, a 134 km del Caire. Al cap de 4 dies va ser traslladat a Ciutat Nasr, al Caire, on el dia 28 va començar el judici, tot sense que ningú de la fiscalia avisés a la seva família.
Ahmed Mostafa és acusat d'haver publicat " informació falsa" sobre l'estament militar i de "deteriorar-ne la imatge". Tot vindria provocat per un post al seu blog, publicat el 15 de febrer del 2009, en el que explicava una historia de corrupció dins del cos militar quan un estudiant de l'escola militar va ser forçat a deixar els seus estudis a l'exèrcit per tal de fer espai a un altre sol·licitant. Mostafa, durant la vista del judici, s'ha negat a donar les fonts de la historia. Ahmed també és membre actiu del col·lectiu polític del 6 d'abril.
La Llei de la Justícia Militar va ser aprovada el 1966 i modificada el 2007. Des de 1992 l'Estat la utilitza, suposadament, per casos de terrorisme i s'invoca per a casos greus de seguretat nacional i contra els interessos econòmics i de la propietat de l'Estat. malgrat això, aquest tipus de tribunals ja van jutjar altres mobilitzacions polítiques o socials, com els Germans Musulmans o les vagues de Mahala. Grups de drets humans ja han denunciat que l'Estat està excedint-se en la seva guerra contra el ciberactivisme, recordant que encara es troben a la presó de Burg el-arab els bloggers Mossad Abu Fajr i Hani Nazeer.
El pasado 3 de febrero estallaba en diversas provincias de Egipto la llamada crisis del butagas provocado por el aumento desmesurado del precio de la bombona de gas butano. El precio de una bombona, en situación normal se encontraba entre las 5 y 10 libras. En pocas horas éste salto por los aires y alcanzó las 30 libras, provocando peleas en las calles y el aumento del mercado negro. La crisis se agudizó en los siguientes días, llegando el precio de la bombona hasta las 80 libras en alguna ciudad y cobrándose la vida de un hombre en el barrio de Imbaba, en la provincia de Guiza. El gobierno ya ha anunciado el incremento de las partidas de bombonas para paliar la crisis y la lucha contra el mercado negro. Ésta ha recordado a muchos la vivida ya en 2008 con el pan, cuándo la compra de una partida de harina en mal estado sumió el país al borde de la revuelta general, provocando diversas muertes en las colas de las panaderías subvencionadas por el gobierno. Pese a que el gobierno asegura que el mal tiempo impidió el suministro de muchas bombonas en un momento de alta demanda, esa no parece ser la verdadera razón. Al parecer la crisis se habría producido por el aumento del consumo por parte de la Industria. El precio del gas butano es 3 veces inferior al diésel que suelen usar las fabricas. Incluso la proximidad de la festividad del Nabawy, tradicionalmente alimentada con gran cantidad de dulces, habría supuesto un aumento del consumo en las fabricas que lo producen. Y mientras los egipcios se pelean por una bombona de gas, el gobierno mantiene los acuerdos comerciales que garantizan suministros por debajo del precio de mercado a la vecina Israel, algo que ha indignado a muchos ciudadanos.
"Un informe de les Nacions Unides acusa Egipte i altres països del tercer món, del segrest i detenció en presons secretes de presumptes terroristes durant els darrers nou anys, violant els seus drets més fonamentals, seguint un encàrrec de la Intel·ligència Americana, la CIA.
Els 4 investigadors independents asseguren que la preparació de l'informe va portar anys, basat en entrevistes amb 30 ex presos d'Algèria, Xina, Egipte, Índia, Iran, Sudan i Zimbabwe, detinguts per qüestions de seguretat o formar part de moviments d'oposició. Els informadors van afegir que l'informe serà presentat el proper mes de març al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i que les víctimes i les seves famílies mereixen ser compensades amb el judici dels responsables d'aquests actes.
L'informe, dirigit per Manfred Nowak, relator especial sobre la tortura per les NU, i Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, assenyala que l'objectiu de les detencions secretes és el de facilitar la tortura i els tractes inhumans i degradants per aconseguir informacions o silenciar la gent.
L'informe assenyala que després dels atacs de l'onze de setembre, amb l'anunci de la “guerra global contra el terrorisme” de l'anterior president dels Estats Units, George Bush, així com l'establiment de la presó de la badia de Guantánamo i altres “llocs negres”, existeixen detinguts d'Al-Qaeda fora de l'àmbit dels tribunals locals. La CIA també ha creat centres secrets de detenció propis per a la interrogació per als detinguts classificats com a “d'alt valor”.
L'informe assegura que l'Agència va demanar als seus socis amb mals antecedents en l'àmbit dels Drets Humans detenir, interrogar i torturar en secret en el seu favor. Entre aquests paísos es trobarien Etiòpia, Djibouti, Egipte, Jordània, Marroc, Pakistan, Síria, Tailàndia, Polònia i Romania.
Njigad Berai, antierior president del grup per al Desenvolupament Democràtic, va demanar al govern egipci de formar una comissió independent per a preparar una resposta a aquest informe i donar-lo a conèixer a la opinió pública d'Egipte. Va assenyalar que el que es diu a l'informe es repeteix després de dos anys, i va instar les organitzacions de Drets Humans i, a continuació, el Govern va anunciar la seva posició. En declaracions a “Masry al Youm” va admetre les coincidències entre Egipte i l'estratègia dels Estats Units, però no fins al límit de la comissió del delicte de tortura en el seu territori per afavorir-lo.
Martin Scheinin, relator especials dels afers de terrorisme i Drets Humans, va visitar Egipte fa 5 mesos, i es va reunir amb funcionaris del ministeri d'Exteriors i els de Justícia i Afers Interiors així com activistes de Drets Humans per debatre sobre la Llei de Control del Terrorisme i els Drets Humans i els casos de tortura."
L'Organització Árab pels Drets Humans (AOHR), organització originalment egípcia, exiliada amb seu a Londres i la pàgina web dels cuals es troba misteriosament caiguda, ha publicat un interessant informe sobre els drets humans a les dependències policials de la República d'Egipte. Segons assegura l'informe, l'ús de la tortura i la violència policial ha assolit uns nivells insuportables al país, afirmant que la mateixa s'expressa en tots els nivells i grups de la societat: joves, nens, vells, homes, dones... La tortura, assegura l'informe, s'ha convertit en una "conducta política sistemàtica" que necesita de la "aprovació i encoratjament de les més altes autoritats". L'informe assegura que la tortura no se sol aplicar contra la oposició política, sinò contra delinqüents comuns.
Segons l'informe, en els darrers 9 anys s'han produït 285 casos de tortura en dependències policials que han causat 118 morts. S'experimenta una escalada en els darrers anys (2007: 40 casos de tortura i 3 morts; 2008: 46 casos, 17 morts; i els primers sis mesos del 2009 15 casos de tortura i mort). L'informe també denuncia les desaparicions per la força de 73 individus des de 1992, dels quals només han reaparegut 17. L'informe també xifra en 7555 les detencions polítiques de l'any passat, siguent la província oriental (912), Guizeh (731) i el Caire (682) les que més van registrar.
L'informe tipifica 76 tipus diferents de tortura els més populars dels quals son lels habituals: ofegament sota l'aigua, el trencament de costelles, les pallisses, l'esquinçament de la roba, el "fantasma de la pluja", la privació de son, l'obligació d'estar dret durant llargues hores i les descàrregues elèctriques, entre d'altres.
La Organització va instar el Govern egipci a impedir la detenció il legal, intensificar la supervisió dels serveis de seguretat així com l'abolició de la llei d'emergència i la creació de la justícia eficaç necessària per eradicar el fenomen de la tortura i el respecte dels drets humans. La AOHR també va remetre la informació al president de la Lliga Árab, Amer Moussa (que per cert está sonant com a futur candidat a la presidència del país) i als secretaris de la Conferència Islàmica, Ekmeleddin Ihsanoglu, i de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon instant-los a actuar i informar sobre la situació a Egipte.
Según informa recientemente Aministía Internacional, diversos ciudadanos estrangeros podrían haber sido víctimas de los excesos policiales del Régimen Mubarak. Según apunta AI, el ciudadano francés Romuald Durand lleva detenido en régimen de incomunicación des del 21 de abril sin que se conozcan los motivos. Durand que lleva más de 3 años viviendo en Egipto, fué aparentmente detenido a su llegada al aeropuerto del Cairo, aunque posteriormente las autoridades egípcias ocultaron su paradero. Más recientemente, y siempre según AI, las autoridades egípcias anunciaron la repatriación a Rússia de 6 ciudadanos chechenos, entre los que se encuentra el estudiante de 22 años Maskhud Abdullaev. Otros cuatro ciudadanos detenidos en este contexto fueron expulsados el 9 de junio de 2009. Los cuatro fueron detenidos y esposados a su llegada a Moscú. 3 de ellos fueron finalmente liberados pero aún se desconoce el paradero del cuarto. El caso de las próximas expatriaciones resulta especialmente grave puesto que Abudallev se expone a un enorme riesgo de sufrir duras represiones por parte de las autoridades rusas puesto que su padre es uno de los líderes del grupo armado checheno. Éste traslado viola, de esta forma, los acuerdos firmados por Egipto respeto a la Convención de la ONU contra la Tortura, de la que es Estado Miembro y que prohíbe expresamente la devolución de personas a países donde corran riesgo de sufrir tortura. Los deportados aseguran que cuentan con la condición de refugiados políticos en Azerbaiyán desde antes de mudarse a El Cairo, donde algunos de ellos eran estudiantes en la Universidad de Al Azhar.
Segons informa avui Arabawy, la Seguretat de l'Estat hauria atacat brutalment un activista dels Germans Musulmans llençant-lo des d'una cuarta planta durant un registre a la seva casa de Damanhour. L'agressió s'hauria produit el passat diumenge durant la detenció de 24 membres de la Germandat a la població de Beheriya. Arabawy també informa de l'inici d'una vaga de fam per part de serveis humanitaris a la frontera de Rafah. Segons la informació, doctors britànics, grecs i belgues haurien iniciat una protesta davant la negativa egípcia de permetre l'entrada humanitària a Gaza. Alguns porten més de 40 dies reclamant a les autoritats egípcies l'accés al territori palestí. El govern egipci hauria publicitat la obertura de la frontera, informació que contrasta amb la realitat d'una frontera que tan sols s'ha obert a ciutadans palestins.
