diumenge, 25 de maig de 2014

Prèvia de les eleccions presidencials a Egipte 2014

L'altre dia preguntaven a un conductor de microbús cairota perquè tenia penjada la imatge del general Sissi al vehicle. "Perquè tinc la llicència caducada" va ser la seva diàfana resposta. Ras i curt.
Aquest s'ha convertit en el principal "canvi" de les noves eleccions egípcies. Eleccions per dir-ho d'alguna manera. Si un es passegés pels carrers d'Egipte a dia d'avui sense consultar els mitjans (o potser consultant-los i tot) es creuria que com a molt el que tindrà lloc el proper dilluns i dimarts arreu del país és un referèndum per aprovar la legislatura del general Sissi. Sense oposició. A l'estil dels que es produïen en l'època prèvia a la revolució del 25 de gener.
La aclaparadora presència d'imatges a tota mida i color del general omple arreu. Com durant l'època del rais Mubàrak, la majoria son finançades per petits propietaris i cacics locals que coloquen la seva imatge o el seu nom al costat del plenipotenciari Sissi afanats de guanyar posicions en la presumible nova xarxa clientelar que es pugui construir en la nova època. La presència del nasserista Hamdin Sabahi en la comptesa és més que testimonial; els cartells amb la seva cara són pràcticament inexistents, soterrats sota els milions de retrats de Sissi, i tot sovint arrancats per partidaris del candidat militar.
El pitjor de tot plegat és que aquesta imatge no dista massa del que realment està succeint al país. Dilluns i dimarts milions d'egipcis estan cridats a les urnes per a votar, de nou, el futur president del país. Son les primeres des del cop contra les Germans Musulmans del passat 30 de juny. I els egipcis estan cridats a les urnes amb la sensació generalitzada que només hi ha una opció possible. Els resultats del vot anticipat dels expatriats egipcis, amb un 94% dels vots per Sissi, no ajuden a generar una imatge gaire diferent. Amb aquest escenari el que sembla que pugui ser el gran vencedor sigui la abstenció i el desencís electoral generalitzat. La apatia política als cafès i carrers no arriba als nivells de l'era Mubàrak, però s'hi aproxima perillosament.
Les forces revolucionàries es troben més dividides i afeblides que mai, amb bona part de la joventut apostant pel boicot electoral davant uns comicis que consideren una farsa mentre una altra part aposta per recolzar Sabahi, més amb l'esperança d'afeblir el poder del general Sissi més que no pas l'ambició d'assolir una victòria electoral que tothom veu impossible. Molts veuen la candidatura de Sabahi com una forma de legitimar els comicis i s'ha arribat a rumorejar sobre la seva voluntat de postular-se com a futur primer ministre de Sissi utilitzant el recolzament electoral com a principal valedor de la seva candidatura. En aquest context Grups com el 6 d'abril aposten pel boicot mentre les forces nasseristes o els trotskistes Socialistes Revolucionaris han apostat per recolzar Sabahi enfront Sissi, qui rep el recolzament divers i variat que va des dels homes de negocis de l'antic règim, a les forces liberals, els salafistes del Nour i sectors importants de l'església copta que s'han pronunciat al seu favor. Malgrat que una de les principals crítiques que se li van fer als Germans Musulmans va ser la de barrejar religió amb política durant aquesta campanya hem vist cartells demanant el vot per Sissi a mesquites i cartells del general Sissi al costat del papa Tawadros, patriarca de l'església ortodoxa copta.





La campanya electoral ha estat clarament atípica. Mentre Sabahi s'ha cansat de voltar el país intentant guanyar adeptes per la seva perduda causa presentant-se com el candidat de la revolució i l'únic capaç de civilitzar l'estat, Sissi, que va obrir i tancar la campanya amb discursos públics televisats, no ha assistit presencialment a cap míting electoral i ha centrat les seves aparicions públiques en entrevistes edulcorades en les que ha reforçat la seva imatge patriòtica. De fet aquest és l'únic discurs que ha demostrat dominar. "La Nació és una abraçada" afirmava recentment envoltat de paraules sobre la gent pobra o els camperols, o sobre "les dones egípcies que jo considero totes com les meves nenes". "Tinc una vareta màgica que és la voluntat del poble" també ha arribat a afirmar.

El general Sissi s'ha demostrar com un orador molt limitat més enllà del discurs paternalista i nacional. El candidat de fet sembla no tenir full de ruta. No ha tingut programa electoral fins que la pressió mediàtica no l'ha forçat a fer públiques idees vagues a la seva pàgina web i fins i tot va arribar a desafiar aquells que li'n demanaven que perquè no li havien demanat programa electoral quan encara era el cap de les Forces Armades. Sobre els serveis i la ajuda als més pobres, es va fer famosa la seva resposta dient que "no puc donar-vos res, de tot cor ho faria, però és que us voleu menjar Egipte?". A Instagram la seva campanya publicava recentment un video en que cridava els egipcis a "treballar i cansar-se més per a que Egipte visqui" malgrat haver-se barallat pocs dies abans a televisió respecte un comentari que acusava els egipcis de ganduls. Sissi ha afirmat en públic que solucionarà el problema de l'atur amb venedors ambulants de verdures, ha criticat les protestes "quan hi ha gent que no té ni per menjar", sobre l'enxufisme no va saber com sortir-se'n per justificar que el seu fill tingui càrrec als serveis secrets de l'exèrcit que ell mateix va dirigir i en nombroses ocasions s'ha negat a respondre les preguntes dels presentadors. L'exèrcit segueix sent una línia vermella a no creuar. Es va negar a parlar sobre els acords amb Rússia, que va visitar mesos enrere, s'ha negat a parlar sobre la posició de l'exèrcitegipci en l'actual crisis a Líbia i fins i tot va arribar a prohibir en directe a un famós periodista mencionar la paraula "militar"en l'entrevista.

Al-Sissi no és estúpid. Sembla clar que coneix com guanyar-se el seu poble. Que no tingui full de ruta no sembla importar a milions d'egipcis llançats als seus braços. Uns egipcis a qui el general si que ha sabut aproximar-se amb un discurs pla i sentimental i se'ls ha sabut guanyar utilitzant les velles tècniques. La pregunta es troba, però, en què passarà quan un general despòtic i paternalista posi de manifest que sense full de ruta els problemes de la gent no se solucionen, quan el pa no arribi a les cases dels ciutadans, la lliura es mantingui en caiguda lliure, es retirin del tot els subsidis i la ajuda del Golf es freni, la electricitat es continuï tallant a diari i el feble estat egipci segueixi el seu col·lapse sense una alternativa clara.

Aquesta és la pregunta que els egipcis no es faran aquests dies a les urnes. Però que acabarà, per força, sortint a al superfície.

I, mentrestant, la repressió continua....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada