Crónica: tot val per tapar el fracás electoral a l'Egipte de Sissi

"Si el teu home no va a votar, més val que l'abandonis" cridaven exaltats partidaris del general Sissi des dels altaveus muntats en cotxes que voltaven pels carrers d'Alexandria. El nerviosisme es feia evident també als canals de televisió afins al règim militar. Insults i despropòsits davant la baixa participació electoral. "Sino aneu a votar més val que us dispareu un tret al cap" cridava exaltat el presentador Amd Adeeb. L'actor Hussein Fahmi fins i tot parlava d'un complot de hackers israelians per incitar els egipcis al boicot mentre Ahmed el-Zend, president del club de jutges deia que els qui boicotegen les eleccions "no mereixen viure al Egipte iés un pecat anomenar-los ciutadans". La baixa participació registrada en les votacions de les primeres presidencials egípcies des del cop militar que l'estiu passat va deposar el primer president civil d'Egipte, el membre dels Germans Musulmans Mohamed Mursi, deixaven en evidència el full de ruta traçat per la cúpula militar. Hamdin Sabahi, veterà opositor naserista, s'enfronta electoralment en una lluita desigual al popular i omnipresent general Abd el-Fatah el-Sisi, el líder militar que va liderar l'estiu el cop als Germans Musulmans, que va posar fi al curt regnat de l'islamisme polític a Egipte i que simbolitza avui la tornada de la mà dura i l'esperit nacionalista a la vall del Nil.

La festa que molts partidaris del general organitzaven a les portes dels col·legis celebrant per avançat la victòria del militar contrastava amb les imatges de les meses pràcticament buides i la baixa participació. Però ni els esforços del govern, que decretava el dimarts festiu en el sector públic per incentivar el vot, ni els del Comitè Electoral, que estenien l'horari de votacions del segon dia i amenaçava els abstencionistes amb multes de 500 lliures, semblaven incentivar la participació. Tampoc les consignes exacerbades dels mitjans. El pànic a un suport massa ínfim al procés electoral treia els seus responsables de polleguera. L'objectiu clar és superar els 13 milions de vots que van portar l'islamista a la presidència. La Junta Electoral, davant el que s'anunciava com un fracàs sonat, decidia a 3 hores de tancar les meses electorals, estendre les votacions un dia més. Segons les seves paraules, aquesta havia estat baixa per la forta calor, malgrat que la temperatura havia estat lleugerament més baixa que durant la segona volta de les presidencials de 2012 que van donar la presidència a l'islamista Mursi amb un 52% de participació. Segons la mateixa Junta la participació rondava el 35% al tancament dels col·legis a dia d'ahir. La decisió va en contra de la pròpia llei electoral, que obliga a que la decisió sigui anunciada prèviament als butlletins oficials, però el blindatge judicial de la Junta no impedirà que aquesta s'apliqui. Es difonien rumors que el naserista Sabahi podria decidir retirar-se de la cursa electoral, com li demanaven milers d'activistes a les xarxes socials, però membres del seu partit desmentien aquests rumors.

La polèmica per la baixa participació tapava la resta d'irregularitats, que es comptaven per centenars entre la difusió irregular de propaganda a favor del general Sissi a les portes dels col·legis electorals, el transport de votants o l'impediment d'accés i monitoratge a desenes de col·legis electorals als alliberats de Sabahi arribant fins a la detenció d'un jutge de la campanya del naserista que era transferit a la fiscalia militar. 

Les votacions, convertides en unes eleccions sense elecció en que el general Sissi té la victòria més que assegurada, han acabat per deixar en evidència el full de ruta traçat després del cop. Un cop que ja s'ha saldat amb més de 3 mil víctimes mortals, 17 mil presos i penes de mort a 1200 suposats islamistes. La baixa participació han destapat un suport menys entusiàstic del general al-Sissi del que les autoritats donaven per fet. De fet sembla que a Egipte, avui, hi ha més cartells de suport al Sissi que vots seus a les urnes. Els carrers són plens de les seves fotos i cartells, però això no sembla traduir-se en suport electoral massiu. Molts no amaguen que pengen la foto del general en els seus negocis o cotxes per evitar problemes amb les autoritats o guanyar favors amb la policia mentre la majoria de cartells electorals han estat finançats per petits cacics locals i homes de negocis, que de vegades posen la seva foto al costat de la del Sissi, ansiosos d'agafar lloc en la presumible futura xarxa clientelar del país.