dilluns, 7 abril de 2014

Por orden de las Fuerzas Armadas....crece la república militar

Para aquellos que aún duden de las dimensiones del golpe militar que sucedió en Egipto el pasado verano ampliando de nuevo las dimensiones del estado militar, solo hace falta revisar los datos aportados por este genial articulo de Yanair que aquí intento resumir en castellano para los no arabo-hablantes. En él se detallan los proyectos gubernamentales civiles que han sido encargados desde el 30 de junio pasado a unidades militares, mayoritariamente el departamento de Ingeniería del ejército egipcio, sección encabezada por el coronel Taher Abd Allah Taha. 
Todas ellas son explotaciones encargadas a las Fuerzas Armadas

  • El 24 de febrero pasado se aprobó la gestión y explotación militar, por un período de 99 años, de las carreteras del denominado eje Farag (la autopista del desierto que va de Alejandría a Cairo y de allí hasta Shubra). Eso incluye su mantenimiento y gestión pero también sus derechos de explotación, como ya sucede con el cobro de los peajes.
  • Este decreto se sobreponía al firmado en octubre de 2013 concediendo la explotación de la autopista del desierto (Alejandría-Cairo) y que supuso en pocas semanas un aumento de las tarifas de peaje de un 800% (de 35 libras se pasó a 250). Según declaraciones oficiales, este contrato podía suponer ingresos anuales de 800 millones de libras egipcias a las autoridades militares.
  • Hoy salía la noticia en los medios egipcios de la aprobación gubernamental de un nuevo derecho de explotación, también por un período de 99 años, de la carretera que conecta Shubra con Banha en unos criterios muy parecidos a los anteriormente citados-
  • Concesión de 460 millones de euros para trabajos de mantenimiento y restauración de 27 puentes
  • Concesión de renovación y mejora de 40 hospitales públicos. Proyecto en fase de elaboración de presupuesto.
  • Renovación del sistema de semáforos y luces y cámaras de trafico del Cairo por valor de 27 millones de euros
  • Desarrollo y mejora de 30 zonas de barraquismo en Cairo y Guiza con un presupuesto de 36 millones de euros
  • Desarrollo y mejora del hospital de Shalateen, en el Mar Rojo, con un presupuesto de un millón de euros
  • 2,3 millones de euro para la construcción y/o ampliación de 6 escuelas en la zona del Mar Rojo así como 400 mil euros para la creación de otra escuela en Minya y 300 mil euros más para ampliar otra escuela en Hurgada
  • Concesión para la construcción de dos puentes en la provincia de Qaliubiya por valor de 8,35 millones de euro
  • Asignación de cerca de 9 hectáreas en Fayoum para construir hornos de pan capaces de producir 1 millón y medias de hozas de pan diarias
  • Construcción de un complejo de servicios, con centros comerciales, puestos de aparcamiento apartamentos, etc por valor de 256 millones de euros

El articulo no incluye el megaproyecto por la construcción de un millón de viviendas "sociales" promocionado junto al holding emiratí Arabtec, el aumento de 64 millones de euros del presupuesto  dedicado a los "Servicios de las Fuerzas Armadas", que se añade a un aumento de 19 millones de euros en la producción de material de guerra, o las 80 hectáreas de terreno cedidas a las Fuerzas Armadas para proyectos urbanísticos anunciado el pasado diciembre y que ya recogimos en un articulo en este blog.

Els negocis rodons d’Unión Fenosa a l’Egipte de Mubàrak

Article publicat al setmanari La Directa num. 355:
Tras este post se encuentra la versión en castellano
De la desembocadura del Nil a Damiata al port valencià de Sagunt. Entre 2005 i 2010, Egipte va perdre més de 6.000 milions de dòlars exportant gas natural a l’Estat espanyol per sota del seu valor real de mercat, fruit dels contractes confidencials signats entre magnats corruptes del règim Mubàrak –avui amb passaport espanyol– i representants legals d’Unión Fenosa durant el període 2000-2008.
















El 30 de maig de 2005, el rais Mubàrak es va desplaçar amb tota la seva camarilla a la ciutat de Damiata per tallar la cinta inaugural de diversos projectes del règim a la zona. La visita, retratada pels mitjans amb el tradicional servilisme, incloïa l’obertura del que els periodistes van anomenar “complex Mubàrak”, un projecte enorme per la liquació i l’exportació de gas natural egipci amb un cost estimat de mil milions d’euros. Inicialment, l’estació havia de garantir la producció de més de tres milions de tones anuals de gas liquat, tot i que les remodelacions posteriors garantirien que aquesta producció augmentés fins a superar els 5,5 milions de tones anuals. El 64% d’aquest gas havia d’anar al port valencià de Sagunt i l’estació, de fet, era un projecte de SEGAS, una aliança empresarial creada per a l’ocasió entre l’Estat egipci i Unión Fenosa Gas, una empresa conjunta a parts iguals entre l’espanyola Unión Fenosa i la italiana ENI. Mentre Unión Fenosa controlava el 80% del consorci SEGAS, el 20% restant quedava sota el control de dues empreses estatals egípcies.
40% de la població per sota del llindar de la pobresa
Gràcies a uns contractes signats entre magnats de l’administració Mubàrak i representants de l’empresa espanyola, Unión Fenosa adquiriria el gas liquat egipci a preus situats clarament per sota del seu valor de mercat. Segons un estudi recent de l’ONG egípcia Iniciativa Egípcia pels Drets Personals, l’Estat egipci va perdre, entre 2005 i 2010, prop de 6.000 milions de dòlars (uns 4.400 milions d’euros) fruit d’aquests acords. Això es produïa en un moment en què Egipte patia greus problemes de subministrament energètic intern i comptava amb una societat on el 40% de la població vivia sota el llindar de la pobresa. De fet, els acords entre Unión Fenosa i Egipte eren més beneficiosos que els polèmics contractes amb l’Estat d’Israel (que suposaven unes pèrdues anuals de 520 milions d’euros per a les arques egípcies) o amb Jordània (440 milions d’euros anuals), ja que el contracte amb Unión Fenosa superava els 720 milions d’euros de pèrdues anuals.
L’estudi, que ha analitzat l’extensa documentació inclosa als sumaris penals contra els càrrecs ministerials i empresarials responsables dels acords, ha desvetllat alguns dels secrets d’aquests contractes. Entre els responsables dels acords processats, hi trobem el magnat Hussein Salem (veure Directa núm. 261), un dels grans capitostos corruptes de l’Egipte de Mubàrak, amb desenes de judicis oberts per corrupció i que, avui, es troba a Madrid, on l’Audiència Nacional es nega a transferir-lo a la justícia egípcia. El primer contracte entre Unión Fenosa i les autoritats egípcies es va signar el 27 de juliol de 2000. Llavors, quan el preu d’un milió de BTU valia entre 2,71 i 4,83 dòlars al mercat internacional, Unión Fenosa aconseguia un barem de preus d’entre 0,75 i 1,25 dòlars. Els contractes es van renegociar el 2006, el 2007 i, finalment, el 2008, sempre oferint uns preus clarament privilegiats a l’empresa espanyola. La cúspide de la relació entre Egipte i Unión Fenosa va ser l’any 2008, quan les exportacions de gas egipci a l’Estat espanyol van assolir el 22% del total d’exportacions. Aquell any, Unión Fenosa adquiriria el gas egipci a dos dòlars per milió de BTU, tot i que el seu preu de mercat arribava als 12,55 dòlars. També el 2008, el magnat Hussein Salem va adquirir el passaport espanyol que avui impedeix portar-lo davant la justícia egípcia. El jutge Pablo Ruz, durant el judici per l’extradició de Salem a Egipte, va descartar valorar com havia aconseguit la nacionalitat espanyola perquè ho va considerar poc rellevant, tot i que periodistes egipcis de renom com Mohamed Hassanein Heikal asseguraven a la premsa egípcia que Salem afirmava, sense rubor, que havia atorgat la concessió del gas de Damiata a Unión Fenosa perquè estava “en deute amb Espanya” pel fet d’haver-li donat la ciutadania.

Beneficis històrics la multinacional
Sens dubte, aquests contractes generaven uns guanys enormes. De fet, van suposar un canvi dràstic en les importacions espanyoles de gas liquat. El 2004, les importacions de gas egipci no superaven el 0,3%. Un any més tard i ja amb la planta de Damiata operant, superaven el 8,5% i van convertir Egipte en el quart soci importador espanyol. A la cúspide de la relació, el setembre de 2008, les importacions egípcies van arribar a representar el 15,25% del total i el país del Nil va esdevenir el segon proveïdor més important, només superat per Algèria, i va relegar potències com Nigèria o Qatar de la llista. El 2009, Unión Fenosa anunciava resultats històrics, amb beneficis nets de 1.194 milions, un 21,1% més que en l’exercici anterior. Pedro López Jiménez, president de la companyia elèctrica, destacava davant la premsa la importància que tenia el port de Damiata en aquests resultats. En aquell període, a més, es gestava la unió amb Gas Natural, després que aquesta última comprés el 45,3% de les accions a la constructora ACS per 7.588 milions d’euros.
Però l’esclat popular de 2011 va provocar un altre canvi en l’equació. De fet, Unión Fenosa i ENI han decidit denunciar l’Estat egipci per la paralització dels subministraments a l’estació de Damiata, fet que ha provocat la fi de les exportacions de gas a l’Estat espanyol. Fruit de la inestabilitat política i social del país, l’estació fa un any que es troba completament aturada, ja que la producció nacional de gas es destina al mercat intern, clarament malmès. Les importacions egípcies a l’Estat espanyol van caure gairebé sis cops entre 2010 i 2012 i les activitats a la planta de Damiata es van aturar completament el febrer de 2013. Alguns càlculs estimaven que l’aturada havia provocat una reducció del 52% dels beneficis bruts d’Unión Fenosa en l’exercici 2013, valorada en un deteriorament comptable de 70 milions d’euros als comptes de l’empresa durant el primer semestre de l’any passat. L’empresa, després de presentar denúncia davant la fiscalia egípcia, ha portat el cas davant el Centre Internacional per la Solució de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), una institució que depèn del Banc Mundial.
-----------------
Els negocis espanyols a Egipte

Unión Fenosa no és la única empresa estatal que ha portat les autoritats egípcies als tribunals del CIADI. Cementos La Union y Áridos Jativa també van presentar setmanes enrere una sol·licitud d'arbitratge per tal de demanar la protecció de les seves inversions al país, afectades també pels problemes de subministres. La cimentera valenciana, que també participa en una aliança amb empreses egípcies, disposa d'una fàbrica de clínker al port d'Ain Sokhna, al canal de Suez. La fàbrica, una de les inversions espanyoles més importants al país i que també va veure a la llum l'any 2008, ha vist com la seva producció disminuïa entre un 25 i un 50% des de l'esclat revolucionari del 2011.
Unión Fenosa i la Unión van representar, durant anys, les inversions espanyoles estrella al país de Mubàrak. Espanya representava un dels principals socis comercials de l'Egipte de Mubàrak en unes relacions que s'han mantingut, malgrat algunes crisis, després de la caiguda del rais. L'estat espanyol representava el 2010, amb 1300 milions d'euros anuals, el tercer importador mundialde productes egipcis, només superat per Estats Units i Itàlia. Espanya té fortes inversions en el sector químic, la distribució elèctrica, la extracció de petroli i sobretot gas així com materials de construcció, hoteleria o agroindústria. També hi ha productes estrella. Des de les falses taronges egípcies de València a les americanes Zara made in Egypt passant per les ceràmiques Cleopatra, on el març del 2012 dos treballadors castellonencs van ser segrestats pels obrers egipcis en vaga, desesperats que ningú els fes cas en les seves reclamacions laborals.
Espanya, a més, també representa un soci habitual dels concursos públics oberts per la administració egípcia i en els que els diplomàtics espanyols solen mediar amb molt d'encert. Acciona va guanyar el passat mes de novembre una concessió de 120 milions d'euros per la ampliació i manteniment de la que serà la depuradora més gran d'Àfrica, als afores del Caire. Aquest arribava després de l'històric fiasco pel disseny de la autopista que uneix Caire i Alexandria i que va portar l'empresa espanyola als tribunals egipcis per defectes en el disseny de les sortides. Acciona també és responsable dels caòtics ponts de circumval·lació del centre de la capital egípcia. El nom de l'empresa també va sonar com a possible beneficiari del contracte de construcció del futur museu arqueològic del Caire, un projecte actualment estancat. Indra també va obtenir el 2009 una concessió de 5,6 milions d'euros per la modernització del sistema de validació de tiquets del metro del Caire a través de la instal·lació del sistema de carnets intel·ligents. Un sistema que va trigar 4 anys a començar-se a fer servir, amb enormes complicacions, i que a dia d'avui segueix tenint un ús més que residual malgrat la forta despesa feta. El consorciPaymacotas-Getinsa també va aconseguir ara fa un any la explotació,amb finançament directe en concepte d'ajuda a la cooperació del'estat espanyol, pel disseny de 3 túnels al canal de Sues. La empresa Thales, vinculada al sector armamentístic, també ha estat beneficiada amb una concessió de mil milions d'euros per la renovació de la xarxa de tren egípcia, un contracte que se suma a l'assolit l'estiu passat per Renfe, Adif e Ineco per l'assessoramenten matèria de seguretat ferroviària i valorat amb 1,3 milionsd'euros.
Pel que fa a les exportacions l'any 2012 l'estat espanyol autoritzava 46 llicències de venda d'armament a l'exèrcit egipci per valor de 50,3 milions d'euros. 2 avions de transport, lots de manteniment i reparació d'aeronaus, material de recanvi, camions eruga, un equip de paracaigudes i camions englobaven aquestes vendes, que se sumaven a les llicències de venda atorgades per valor de 92,7 milions, referents bàsicament a aeronaus. L'agost passat i arrel del polèmic cop d'estat contra el president islamista Mohamed Mursi una comissió interministerial espanyola suspenia cautelarment, a instàncies de la Unió Europea, la venda de més armament a les institucions egípcies. Una mesura de pressió contra els militars egipcis que podria ser revocada d'aquí poc després que Egipte hagi fet aproximacions cap a la Russia de Putin per substituir el subministrador europeu i l'estatunidenc.

Una empresa a l’ull de l’huracà
Unión Fenosa, creada el 1982 arran de la fusió de la madrilenya Unión Eléctrica i la gallega Fenosa, és –probablement– una de les empreses més controvertides de l’Estat espanyol. El 2009, Gas Natural va adquirir el 45,3% de l’empresa –a mans de la constructora ACS, propietat del president del Reial Madrid, Florentino Pérez– per gairebé deu mil milions d’euros menys del que havia ofert pocs mesos abans. La compra va generar polèmica fins i tot a instàncies europees. Actuant pràcticament com un monopoli, les empreses unides sota UNESA (Iberdrola, Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, EDP i EON) representen el 97% de la distribució energètica de l’Estat.  
Unión Fenosa ha estat denunciada repetidament per les seves pràctiques agressives a l’Amèrica Llatina. A Nicaragua, l’empresa va ser denunciada pel govern i els moviments socials després dels continus talls de subministrament, que deixaven zones molt àmplies del país sense electricitat durant períodes que arribaven a les dotze hores. L’any 2000, Unión Fenosa havia adquirit el control energètic del país, inclòs el cablejat i les estacions, per tan sols 115 milions de dòlars a través de la creació de dues empreses subsidiàries que esquivaven les lleis contra el monopoli. A partir de llavors, l’empresa va apostar per una inversió baixa al país i el va sumir en l’aïllament elèctric, amb l’argument que no resultava rendible, malgrat els guanys publicitats. L’ambaixador espanyol a Managua va arribar a amenaçar les autoritats locals de posar fi a la cooperació espanyola si el govern no cedia a les exigències d’Unión Fenosa. Les pressions populars i governamentals van acabar forçant l’empresa a vendre el 84% de les seves accions per 41 milions d’euros el febrer de 2013. Quelcom similar es va repetir a Guatemala, on l’empresa controla el monopoli del sector, tret de la capital, on predomina Iberdrola. Unión Fenosa ha estat denunciada per prendre represàlies contra les comunitats que protesten per l’augment continuat del preu o per la mala qualitat del servei. A llocs com Santo Domingo, fins i tot s’ha denunciat l’assassinat d’activistes contràries a l’empresa.
Unión Fenosa també ha estat denunciada a Colòmbia pels processos de privatització dels serveis d’aigua i energia de la costa atlàntica, després d’aconseguir el control del 70% de la companyia estatal Electrocaribe. El nom d’Unión Fenosa, juntament amb el de Repsol, també apareix darrere les pressions i la confiscació de terra a la comunitat U’wa (també a Colòmbia) i diversos grups sindicals han denunciat la col·laboració de l’empresa amb les forces militars per reprimir els moviments obrers. A partir de 2002, l’explotació de la central hidràulica de la Joya (a Costa Rica) per part d’Unión Fenosa va suposar la denúncia dels pobles indígenes pel dessecament dels cabals dels rius. L’any passat, càrrecs tècnics de la Xunta de Galícia van denunciar que havien detectat l’emissió de factures elèctriques desorbitades per part d’Unión Fenosa; els responsables van valorar que l’empresa podia incórrer en delictes administratius i penals. Entre altres possibles irregularitats, els funcionaris denuncien que Unión Fenosa hauria cobrat uns preus que doblaven els del mercat a la Xunta i hauria facturat doblement uns generadors elèctrics ja amortitzats i pels quals havien rebut una subvenció vint anys enrere. Un any i mig després de la denúncia feta pels funcionaris, la Conselleria d’Indústria de la Xunta encara no ha obert cap procés intern ni extern contra l’empresa per esclarir la situació.

Unión Fenosa hace perder 4.400 millones de euros a Egipto

Articulo publicado en el Periódico Diagonal

El 30 de mayo de 2005, el rais Hosni Mubarak se desplazó con toda su camarilla a la ciudad de Damietta para cortar la cinta inaugural de varios proyectos del régimen en la zona. La visita, retratada por los medios con el tradicional servilismo, incluía la apertura de lo que se conoció como “complejo Mubarak”, un enorme proyecto con un coste estimado de mil millones de euros para licuar y exportar gas natural egipcio. La estación tenía que garantizar inicialmente la producción de más de tres millones de toneladas anuales de gas licuado, aunque posteriores remodelaciones garantizarían que esta producción aumentara hasta superar los 5,5 millones de toneladas anuales. El 64% de este gas tenía que ir al puerto valenciano de Sagunto y la estación era, de hecho, un proyecto de SEGAS, una alianza empresarial creada para la ocasión entre el Estado egipcio y Unión Fenosa Gas, una empresa compuesta a partes iguales por la española Unión Fenosa y la italiana ENI. Mientras Unión Fenosa controlaba el 80% del consorcio SEGAS, el 20% restante quedaba bajo control de dos empresas estatales egipcias.
En 2008, Unión Fenosa adquiría gas egipcio a dos dólares cuando su precio de mercado era de los 12,55 dólares

Unión Fenosa adquiriría, gracias a contratos firmados entre magnates de la Administración Mubarak y representantes de la empresa española, el gas licuado egipcio a precios muy por debajo de su valor de mercado. Según un estudio reciente de la ONG Iniciativa Egipcia para los Derechos Personales, el Estado egipcio perdió entre 2005 y 2010 unos 6.000 millones de dólares, unos 4.400 millones de euros, fruto de estos acuerdos. Esto se producía en un momento en que Egipto sufría graves problemas de suministros energéticos internos en una sociedad con el 40% de la población viviendo bajo el umbral de la pobreza.

720 millones perdidos al año

Los acuerdos entre Unión Fenosa y Egipto eran, de hecho, más beneficiosos que los polémicos contratos con el Es­ta­do de Israel, que suponían unas pérdidas anuales de 520 millones de euros para las arcas egipcias, o Jorda­nia (440 millones de euros anuales), mientras el contrato con Unión Feno­sa supera los 720 millones de euros de pérdidas anuales. El estudio, que ha analizado la documentación incluida en los sumarios penales contra los responsables ministeriales y empresariales de estos acuerdos, ha desvelado algunos de los secretos de estos contratos.
Entre los responsables de los acuerdos procesados se encuentra el magnate Hussein Salem, uno de los grandes cabecillas corruptos del Go­bierno de Mubarak, con decenas de juicios abiertos por corrupción y que hoy se encuentra en Madrid, donde la Audiencia Nacional se niega a transferirlo a la justicia egipcia. El primer contrato entre Unión Fenosa y las autoridades egipcias se firma el 27 de julio de 2000. Entonces, cuando el precio de un millón de BTU oscilaba entre los 2,71 y los 4,83 dólares en el mercado internacional, Unión Feno­sa conseguía un baremo de precios de entre 0,75 y 1,25 dólares. Los contratos se renegociaron en 2006, 2007 y 2008, siempre ofreciendo unos precios privilegiados a la empresa española. En 2008, Unión Fenosa adquiriría el gas egipcio a dos dólares por millón de BTU, cuando su precio de mercado llegaba hasta los 12,55 dólares.

Ganancias millonarias

Estos contratos generaban enormes ganancias y supusieron un cambio drástico en las importaciones españolas de gas licuado. En 2004, las importaciones de gas egipcio no superaban el 0,3%. Un año más tarde, con la planta de Damietta operativa, ya superaban el 8,5%, lo que convirtió a Egipto en el cuarto proveedor de España. En la cúspide de la relación, en septiembre de 2008, las importaciones de Egipto llegan a representar el 15,25% del total, convirtiéndose en el segundo proveedor de España, sólo superado por Argelia y relegando de la lista a potencias como Nigeria o Qatar. En 2009, Unión Fenosa anunciaba resultados históricos con beneficios netos de 1.194 millones, un 21,1% más que en el ejercicio anterior. Pedro López Jiménez, presidente de la compañía, destacaba ante la prensa la importancia que tenía el puerto de Damietta en estos resultados.
Pero el estallido popular de 2011 provocó un nuevo cambio en la ecuación. De hecho,Unión Fenosa y ENI han decidido denunciar al Estado egipcio por la paralización de los suministros a la estación de Damietta, lo que ha provocado el fin de las exportaciones de gas al Estado español. Fruto de la inestabilidad política y social del país, la estación lleva un año completamente parada, puesto que la producción nacional de gas se concentra para abastecer al mercado interno, claramente dañado.
Las importaciones de gas egipcio cayeron casi seis veces entre 2010 y 2012, y en febrero de 2013 se pararon completamente las actividades en la planta de Damietta. Algu­nos cálculos hablaban de que la parada había provocado una reducción del 52% de los beneficios brutos de Unión Fenosa en el ejercicio 2013, valorada en un deterioro contable de 70 millones de euros en las cuentas de la empresa en el primer semestre del año pasado. La empresa, después de presentar una denuncia ante la Fiscalía egipcia, ha traído ahora el caso ante el Centro Inter­nacional para la Solu­ción de Diferencias Relativas a In­ver­siones (CIADI), una institución dependiente del Banco Mundial.


Hussein Salem, Unión Fenosa y la Audiencia Nacional

En 2008, año en que Unión Fenosa pagaba el gas a sólo dos dólares, el magnate Hussein Salem adquiría el pasaporte español que hoy lo blinda de ser llevado ante la justicia egipcia. El juez Pablo Ruz, durante el juicio para la extradición de Salem a Egipto, descartó valorar cómo había conseguido la nacionalidad española al considerarlo poco relevante, a pesar de que periodistas egipcios de renombre como Mohamed Hassanein Heikal aseguraban que Salem afirmaba haber otorgado a Unión Fenosa la concesión del gas de Damietta “porque estoy en deuda con España por haberme dado la ciudadanía”.

dimecres, 26 març de 2014

El vestido nuevo del emperador



Vestido con uniforme militar y en discurso oficial emitido en prime time por la televisión pública.  Democracia castrense con aroma egipcio. Así se ha anunciado hoy la candidatura electoral del general Abd el-Fattah el-Sissi, el ensordecedor secreto a gritos que ha tardado 5 meses en confirmarse. Lo ha hecho de esta peculiar forma, sui generis, de demostrar como se construye la nueva democracia en Egipto, tras el fracaso demostrado del intento uno post-Mubarak encarnado en la caída del gobierno de Mohamed Mursi.
Ahora las cosas son distintas.
Mientras las calles volvían a teñirse una vez más de sangre con la muerte de un estudiante de la Universidad del Cairo en enfrentamientos con las Fuerzas Policiales, el Consejo Superior de las Fuerzas Armadas se reunía a media tarde con la presencia del presidente interino, Adly Mansour, con un punto claro en el orden del día: la dimisión del plenipotenciario ministro de defensa convertido en mariscal pese a la ausencia de batallas en su currículum. El general Sisi presentaba su dimisión para poder presentar-se, como pretendido civil, a la carrera electoral. Pese a ello, el anuncio lo ha hecho vestido de militar, "un vestido que llevé por primera vez hace 45 años, cuando tenía 15 y estaba en la Académia Aérea" dijo en su sentimental discurso de 15 minutos al pueblo egipcio. En él prometió un programa innovador que anunciará, según dijo, una vez la Junta Electoral apruebe su candidatura. No escatimo, eso si, la oportunidad de dar pinceladas de paternalismo nasesrista lamentándose por las penurias de miles de egipcios, pero prometiendo que lo primero es volver a hacer caminar la "rueda de producción" y acabar con el terrorismo.
A Sisi lo sustituye, como jefe de las Fuerzas Armadas, su sombra hasta la fecha: Sedqi Sobhi, hasta ahora Jefe de Estado Mayor y natural de la misma provincia del depuesto dictador Mubarak. EL Consejo Superior de las Fuerzas Armadas lanzó un sentido viva a su ya ex-jefe supremo definiéndolo como alguien que "lideró su deber con dedicación y sinceridad"Al-Sisi, por cierto, es el primer ministro de Defensa que presenta su dimisión. 
A día de hoy al-Sisi es el único candidato que ha hecho oficial su candidatura a parte del naserista Hamdeen Sabahi, que amenazó vagamente con retirarse de la contienda electoral en señal de protesta por las limitaciones de la ley electoral. Hoy anunciaba a través de su cuenta Twitter que daba la bienvenida a la candidatura, pero exigía neutralidad del gobierno y las instituciones, mientras miembros de su campaña exigían a los medios egipcios el mismo trato dado al general Sisi. Los naseristas, socios privilegiados del golpe militar que depuso al islamista Mursi el pasado verano, atraviesan lo que parece ser una fuerte crisis con la institución militar en lo que ha parecido ser una antesala de la lucha electoral que podría sucederse en los próximos meses. Sus representantes desaparecieron del gobierno con la ultima reforma ministerial liderada por Ibrahim Mehleb, quien ayer aseguraba que el gobierno se mantendría neutral con los candidatos. Algunos activistas, sin embargo, acusan la situación de teatral. 
La candidatura de Sissi, lejos que venir de un amplio consenso, parece esconder ciertos resquemores dentro de sectores del propio régimen e incluso del estamento militar que ven con miedo las consecuencias que una presidencia militar puedan acarrear a la popularidad del ejército. En ese sentido ya se expresó meses atrás el miembro del Consejo Ahmed Wasfi, definiendo una entonces hipotética candidatura de Sissi como una confirmación de facto de la existencia de un golpe militar en el país. Algunos ven en esas posibles tensiones la explicación del retraso del anuncio.
Todo eso sucedía 24 horas después que líderes obreros de correos en huelga en Alejandría denunciaran la detención, de madrugada y en sus casa, de 5 sindicalistas el mismo día en que Egipto anunciaba la sentencia de muerte más masiva de su historia con 529 ejecuciones ordenadas por un juez en Minya
Podrán decir lo que quieran pero sea como sea en la tarde de ayer un general ataviado en casaca militar anunció en horario de máxima audiencia en una televisión pública que se presentaba a unas elecciones. Blanco y en botella... 



dijous, 13 març de 2014

Un petrolier nordcoreà tumba el govern libi

Article publicat al web del Setmanari La Directa:
Una vaixell amb bandera nordcoreana ha portat de corcoll tota Líbia en la darrera setmana arribant a forçar la caiguda del govern.

El passat dissabte el Morning Glory amarrava al port de Sidr, un dels tres ports sota control de les milícies circenaiques. Aquestes, que porten temps exigint el dret a vendre cru de forma independent al poder central, haurien carregat amb 234 mil barrils de petroli la embarcació. Fins i tot van celebrar aquest primer enviament sacrificant un camell a la televisió regional controlada pels rebels. La acció, un clar desafiament al govern transicional central, va posar en alerta els països de la OPEP. Els Estats Units, per boca de la portaveu de la secretaria d'estat Jean Psaki, van acusar els rebels de "robatori" i van amenaçar amb sancions, mentre el govern central libi va reaccionar amenaçant amb bombardejar la embarcació.
El dimarts portaveus oficials asseguraven que l'armada líbia havia atacat elvaixell amb èxit i que tenien sota control la embarcació, i que aquesta estava sent conduïda cap a Misrata sota control governamental. Poques hores després la història oficial es desmuntava. Les forces guvernamentals libies s'excusaven en el mal temps per afirmar que el vaixell havia aconseguit fugir, a més d'acusar un vaixell italià de socórrer la embarcació poc abans d'haver de negar aquesta informació poques hores després. El govern també acusaria una empresa saudita d'estar rere la transferència de cru i l'embarcació. Fos com fos el vaixell abandonava el port de Sidr cap a aigües internacionals per posteriorment entrar en aigües egípcies, malgrat que fonts oficials d'aquest país ho han negat. Per la seva part Corea del Nord nega que el vaixell sigui seu i afirma que la embarcació va ser venuda a la empresa egípcia Golden Logistics co. a finals del mes passat sota un acord que permet al vaixell navegar sis mesos amb la bandera de Pyongyang


L'incident del petrolier va provocar la fulminant caiguda del cada cop menyspopular govern d'Ali Zeidan. El president era destituït dimarts després que prosperés per 4 vots l'enèsim vot de confiança contra la seva tasca. Hores després de la seva destitució, Zeidan abandonava el país ignorant la prohibició judicial emesa contra seu per presumptes casos de corrupció investigats per la justícia líbia. El Primer Ministre, al càrrec des de novembre de 2012 després de rebre el recolzament del liberals de Mahmoud Jibril contra el candidat dels Germans Musulmans Mohamed el-Harari, ha estat llargament contestat per la seva incapacitat de controlar els grups rebels armats ni prevenir la fragmentació del país. De fet el mateix Zeidan va resultar segrestat al cor de la capital, Trípoli,el passat mes d'octubre i alliberat unes hores després per un grup que denunciava una incursió dels Estats Units al país per a detenir el líder d'una cèdula d'Al Qaeda al país. El passat mes de febrer el general Khalifa Haftar va intentar encapçalar un cop d'estat fallit contra el primer ministre. Amb un exèrcit nacional feble davant les milícies i un anunci condemnat al fracàs, el moviment semblava sorgir d'un aparent recolzament d'Aràbia Saudita de la mà d'un militar fortament vinculat a la CIA estatunidenca que després fugiria a l'Egipte de Sisi. Malgrat els anteriors fracassos per fer caure el govern, l'afer del petrolier nordcoreà ha donat la oportunitat daurada per a fer caure Zeidan. Un afer que torna a posar de manifest la forta fragilitat e inestabilitat de la Líbia post-Gaddafi, tutelada pel tripartit format pel Regne Unit-França-Estats Units i clarament marcada per la lluita pel barril de petroli.