Actualització

Després d'uns dies sense actualització, principalment causats per la festivitat de l'eid, aquí va una llista de notícies interessants ocorregudes els darrers dies a Egipte i rodalies:

Els treballadors de Tanta van tornar a parar les màquines per enèssima vegada el passat 1 de desembre en solidaritat amb l'acomiadament d'un company. El treballador havia estat un important lluitador en l'anterior vaga de l'empresa i la direcció el va volar acomiadar sota el pretext d'haver trencat i robat la oficina general de la direcció. "No portem ni deu dies des de l'obertura de l'empresa i ja ens fan això, què no faran després" assegurava un líder sindical. Segons sembla el treballador va ser readmés però reubicat en la cadena de producció vegetal i la feina va continuar. El problema continuava, però, dos dies després quan la direcció de l'empresa va impedir l'accès a un altre lider sindical amb el pretext de la presentació de càrrecs en la seva contra. Se l'imputen disturbis, incitació a la vaga i agressió dels gerents de l'empresa.
El passat 2 de desembre s'anunciava la victòria parcial dels treballadors de Nasr Automòvils després que aconseguissin el compromís de pagament de la resta dels beneficis per als treballadors. Les mobilitzacions van durar dos dies durant la festivitat de l'Eid.
Ahir dia 3 de desembre, va començar una vaga de fam de periodistes reclamant l'aplicació de mesures econòmiques i laborals que se'ls hi havien promés amb anterioritat. La vaga es realitzarà un dia abans de les eleccions que han de determinar el proper líder del sindicat de periodistes liderat actualment per Makram Mohamed Ahmed.

Centenars de persones es van manifestar pels carrers de Mahala després que el govern els destruís les llars sota el pretext de la manca de llicències. La policia va demanar 30 lliures egípcies per tal de parar l'enderroc.

Al Sinaí la policia egipcia, sota extraordinàries mesures de seguretat, va anunciar la incautació de cinturons explosius i la detenció de 6 activistes palestins a la vora del pas fronterer de Rafah. La notícia es va publicar uns dies després d'una altra que assegurava que s'havia detingut una camioneta sense matriculació carregada amb una tonelada de TNT. Tot això en el context de les negociacions entre Israel i Hamas, amb Egipte i Alemania de mediadors, per l'alliberament de Gilad Shalit. S'assegura que Israel alliberarà un miler de presoners del grup Hamàs a canvi de l'alliberament del soldat sionista.

A Matrouh, a la costa nord, s'estan donant nous i estranys casos de mort massiva de peixos. El passat octubre van començar a donar-se casos que s'han repetit en la darrera setmana. Segons assegura la notícia es desconeixen els motius, però l'elevada presència de ferro en els cossos dels animals crec que dóna força llum al cas...

La guerra africana del futbol

Article Publicat a la secció Món del portal Cronica.cat

L'estiu de 1969 Hondures i El Salvador van protagonitzar un conflicte armat que quedaria registrat als llibres d'història com la guerra del futbol. Les ajustades eliminatòries de classificació per al mundial de Mèxic'70 entre els dos equips va ser la guspira que va encendre un conflicte que Riyszard Kapuscinsky plasmaria en un llibre. 40 anys després, Egipte i Algèria estan reproduint perillosament un guió molt semblant al continent africà.

Els dos països han protagonitzat un ajustadíssim i emocionant final de classificació de cara al mundial d'aquest proper estiu a Sud-àfrica. Egipte va forçar un partit de desempat en el minut 96 del darrer partit de la fase de grups, precisament contra Algèria a El Caire. Abans del partit a la capital cairota es van registrar incidents quan un grup d'aficionats hauria apedregat l'autocar de la selecció algeriana, ferint-ne 4 jugadors. En els enfrontaments després del mateix partit diverses desenes d'aficionats haurien resultat ferits, la majoria algerians, el que hauria servit de precedent per a agitades manifestacions pels carrers d'Alger que haurien acabat amb brutals atacs contra empreses de capital egipci. L'empresa de telecomunicacions Orascom, per exemple, va haver d'evacuar els seus treballadors després que aquests fossin agredits i va denunciar pèrdues materials a les seves botigues per valor de 5 milions de dòlars.

El 18 de novembre a Khartoum (Sudan), entre tambors de guerra, es jugava el decisiu partit. 18000 policies sudanesos van mirar de garantir la seguretat en un partit a vida o mort. Algèria va guanyar el partit per 1 a 0, però la situació després del partit ha estat lluny de calmar-se. Els relats dels milers d'egipcis que van assistir al partit han copat els mitjans cairotes des de fa una setmana. Segons denuncien van haver de marxar cames ajudeu-me del país davant els atacs dels seguidors algerians. Segons denuncien els mitjans egipcis, els algerians haurien esgotat, tan bon punt arribar, les existències d'armes blanques de la capital sudanesa, sembrant el terror pels carrers de Khartoum. Segons denuncien els egipcis, milers d'algerians haurien volat de franc en avions de l'exèrcit i amb entrada pagada pel Règim de Buteflika, obviant que el mateix Egipte també va fletar desenes d'avions militars i va regalar milers d'entrades entre els seus. Els atacs de Khartoum va provocar la indignació egípcia, generant una suposada reacció espontània al Caire que va acabar amb l'atac a empreses de capital algerí i l'intent d'invasió de milers d'egipcis a l'ambaixada d'Algèria a el Caire per a reclamar l'expulsió de l'ambaixador i la de tots els algerians del país. Fins i tot diversos estudiants algerians ja han tornat al seu país després de denunciar que se'ls vetava l'accés a les Universitats egípcies.

Els mitjans dels respectius països, carregats d'un lèxic hipernacionalista propi d'un conflicte bèl·lic, no deixen de banda el tema del mes mentre s'acusen mútuament de mentir. Els egipcis acusen els algerians de bàrbars i afrancesats, mentre els algerians critiquen l'arrogància egípcia en creure's els dipositaris de l'arabicitat. Mentre grups d'intel·lectuals ja han demanat la fi dels atacs verbals, el conflicte ha depassat els límits estrictament esportius per entrar de ple en els diplomàtics. Egipte ha retirat el seu cos diplomàtic a Algèria, on s'alcen les veus preguntat sobre la necessitat de continuar en una Lliga Àrab controlada per Egipte. Els polítics encenen la flama de l'odi. “Egipte no tolerarà aquells qui ataquen la dignitat dels seus fills” va formar part del discurs d'obertura de la sessió parlamentària 2009-10 del president Mubarak. Mentrestant els seus fills no paren d'aparèixer als mitjans aprofitant per augmentar la seva popularitat en la carrera per la herència presidencial. Quelcom similar succeeix a Algèria amb Bouteflika i el seu fill Said, qui és considerat el més ben col·locat per a la successió. Fins i tot l'omnipresent Ghaddafi s'ha presentat com a mediador de l'enquistat conflicte a petició de la Lliga Àrab.

Al darrera de tot plegat es troba, però, un conflicte endèmic sobre els interessos nacionals del món àrab. Els intents panarabistes de l'egipci Gamaal Abd el Nasser en els anys 60 es van veure estroncats pels interessos regionals i particulars dels diversos estats, que malgrat la popularitat del discurs panarabista no es volien arriscar a perdre quotes de poder als respectius països. Fins i tot aquests interessos es troben al darrera del fracàs de la República Àrab Unida, dinamitada pels interessos personals de la família Assad a Síria. La mort de Nasser va facilitar l'expansió de la idea saudí del nacionalisme qutri, el qual preservava els interessos econòmics fronterers. Calien símbols nacionals que afirmessin aquestes noves identitats. El futbol es va convertir, llavors, en una eina més dels règims per tal d'exacerbar els ànims nacionals dins del món àrab. El que avui succeeix als carrers d'Algèria i Egipte és tan sols la constatació flagrant, una vegada més, del fracàs del panarabisme.

L'herència a Mubarak: El canvi que ve....com el construim?

Comunicat del Centre d'Estudis Socialistes d'El Caire publicat el 13 de novembre passat respecte el tema de la successió del rais Hosni Mubarak.

التغيير القادم.. كيف نصنعه؟

El canvi que ve....com el construim?

La “Campanya egípcia contra la successió hereditària”, “Coalició dels egipcis pel canvi”, “Egipcis per unes eleccions lliures”, “Egipcis pel canvi”... Tots ells son moviments i associacions que han aparegut en les darreres setmanes, relacionats amb les eleccions parlamentàries i presidencials i la successió. Comparteixen molts membres i els noms dels seus fundadors. La més famosa de totes elles és la “Campanya egípcia contra la successió hereditària” tot i el gran impacte que va suposar l'assistència d'Ayman Nour a una conferència sobre la democràcia a l'Orient Mitjà, convidat per l'Institut Carneige Americà, i que va provocar la escissió de molts dels grups polítics més importants, com el moviment Kefaya. Tot això ens recorda, altre cop, la imatge de l'augment dels moviments reformistes des del 2004 fins a mitjans 2006 i ens porta a preguntar de nou sobre les seves possibilitats d'èxit ara, tenint en compte que no en va tenir en els darrers 3 anys. La resposta a aquesta pregunta ve condicionada, en primer lloc i essencialment, a la resposta a dues altres preguntes. Son aquests els canvis que volem i perquè estem en contra de l'herència presidencial? Com podem fer aquests canvis?

El problema de la successió no és si Gamal Mubarak hereta el poder del seu pare a través d'una burlesca obra de teatre anomenada eleccions presidencials. Segurament ens sorprèn que Gamal encara no sigui el proper candidat del Partit Nacional, i que el partit encara no tingui un altre candidat. Potser serà el mateix Mubarak per a una sisena legislatura, o potser el cap de la Intel·ligència, Omar Suleiman, o potser algun candidat diferent a tots aquests. El problema, aquí, és la herència, sigui quina sigui la seva imatge. Tant si és per al fill del president o per algú altre, significarà la permanència del sistema existent sense cap mena de canvi en la seva naturalesa o les seves polítiques. Un sistema dominat pels homes de negocis i dirigit pels interessos d'una minoria dels que hi viuen. Un sistema que aixafa la vida dels pobres i els treballadors. Un sistema que es gasta cada any milers de milions en la construcció de ciutats d'elit aïllades per als residents mentre que els habitants malviuen en zones mortes – i els que encara estan vius- en que diverses famílies viuen en pisos que no superen els 50 metres quadrats. Un sistema que permet la horrorosa explotació dels treballadors per part dels inversionistes a qui se'ls va lliurar el país sense respectar-ne els drets. Un sistema que té segrestats tots els serveis oferts als pobres (educació, sanitat, transport i altres serveis de l'Estat).

El tema, aquí, no és si la herència del poder per part de Gamal Mubarak o algú altre significarà la ruptura de la democràcia i la seva simple legitimació. Però això si que significarà la continuïtat del poder repressiu i l'ordre social; de l'economia que produeix misèria i explotació. Per confrontar-nos a l'herència cal incloure una visió social. I aquesta és la única garantia de que participi el públic que va estar actiu en els últims tres anys en el més important moviment de protesta social des dels anys 40 en la lluita pel canvi. Les masses del moviment social i laboral no es veuen lluitant contra un problema de la successió que no els preocupa a no ser que es relacioni amb la continuació de les polítiques que els ha portat a l'empobriment i si la continuïtat del Partit Nacional i de qualsevol candidat que estava al poder significa la continuïtat de les polítiques neoliberals de la privatització i la supressió de les ajudes als serveis socials, etc...

I aquest és el canvi desitjat. I aquest, el camí desitjat. El canvi ha de ser realitzat per les masses i el moviment de confrontació des del fons dels interessos. El problema no està en trobar la part bona de les eleccions presidencials o en la recerca d'un partit d'unitat per participar-hi. Això no garanteix res que no sigui la repetició de l'escenari de les eleccions de 2005. Però el veritable problema és al creació de campanyes, comitès i fronts per integrar les masses dels moviments socials en la batalla pel canvi d'acord amb el contingut i la visió social antiga. L'esforç dels activistes i els interessats en l'acció pública i en l'assumpte del canvi en aquest moment per tal de mobilitzar les masses per tal candidat o tal altre -com si això fos el tema- valdria la pena que s'enfoquessin en la creació de marcs i projectes que uneixin els diversos moviments socials en les demandes de canvi.

En la batalla pel canvi que es presenta aquí no finalitzarà l'endemà de l'anunci dels resultats electorals. Rebutjada l'herència –que significa la continuïtat del sistema de govern actual amb les seves polítiques econòmiques i socials repressives- la batalla continua després de les eleccions. A les urnes electorals no hi haurà el govern o la solució. Aquesta es troba als carrers, a les fàbriques, a les universitats i als sindicats. Des d'aquesta perspectiva podem pensar en el canvi que s'apropa. I des d'aquesta via, el podem construir.

Futbol i nacionalisme àrab

Mentre les restes de la guerra del futbol encara cuejen i Egipcis i Algerians sembla que estiguin a la vora d'una guerra civil...resulta interessant llegir la reflexió que As'ad AbuKhali, també conegut com el blogger de Angry Arab, ha escrit per la web d'Al Jazeera. En ella el politòleg utilitza l'excusa dels enfrontaments egipcio-algerians per desglossar breument una història del nacionalisme àrab modern....

AI Informa: "La población más pobre de El Cairo, en peligro de morir enterrada en sus casas"

Segons informa Amnistía Internacional en un darrer informe: "Las autoridades egipcias deben adoptar medidas inmediatas e incluyentes para proteger a los habitantes más pobres de El Cairo, que residen en “zonas inseguras” donde están expuestos a sufrir corrimientos de tierra y otros peligros, según afirma Amnistía Internacional en un nuevo informe publicado hoy.

“Miles de personas pobres en Egipto están atrapadas en una situación de miseria y abandono tal que podría desembocar finalmente en su muerte” afirmó Malcolm Smart, director del Programa Regional de Amnistía Internacional para Oriente Medio y el Norte de África.

“El gobierno debe abordar con carácter urgente los peligros que acechan a las personas que viven en zonas designadas como ‘inseguras’ y buscar soluciones en consulta con los afectados directos.”

El text també afegeix que "Alrededor de la mitad de los 13,5 millones de personas que, según cálculos, residen en el área metropolitana de El Cairo (Gran El Cairo) viven en asentamientos informales levantados en terreno agrícola o desértico."

Llegir el comunicat sencer

La grip porcina a Egipte: un virus molt polític

Article Publicat a la secció Món del portal Cronica.cat

Horaris universitaris fraccionats. Suspensió de festivitats tradicionals. Sacrificis col·lectius. Milions de joves alumnes prostrats amb mascaretes de paper sobre els seus pupitres. Aparicions diàries del Ministre de Sanitat per donar les darreres xifres. Una psicosi col·lectiva ha envaït Egipte des del primer moment que la comunitat internacional va començar a parlar de la febre porcina, el que avui es coneix com a febre H1N1. I fins avui.

La primera polèmica decisió del Govern, en plena psicosi internacional i abans que es registrés cap afectat al país, va ser sacrificar tots els porcs. Amb aquesta matança col·lectiva no només es posava punt i final a una varietat única de l'espècie que havia existit a la zona durant 7000 anys i que servia de remei contra la diabetis. També s'afegia un episodi més a la guerra confessional contra la minoria cristiana copta, propietària dels animals, i es generava, de retruc, un problema d'higiene i atur a la capital del país. La pràctica majoria dels porcs del país es concentraven al barri de Mukatam d'El Caire, on els zebalin viuen de recollir i reciclar la brossa de la ciutat. Els porcs servien a aquests peculiars i improvisats escombriaires per a consumir els residus orgànics. El sacrifici dels porcs, junt amb una política de gravamen fiscal a aquests treballadors, ha generat un evident problema de sanitat pública a molts barris de la capital cairota, on les deixalles s'han començat a amuntegar sense ràpida solució. D'altra banda, ha abocat a la desocupació a aquests escombriaires en un país on els índex d'atur fan estremir.

Milers d'alumnes armats amb mascaretes de paper van començar el curs escolar amb gairebé un mes de retard. 22 escoles han estat tancades per la amenaça i centenars d'alumnes han estat posats en quarantena. Les universitats han preparat horaris fraccionats perquè el mínim d'alumnes coincideixin a les aules a la vegada. D'aquesta manera els alumnes van la meitat dels dies del que anaven l'any passat, a la vegada que miren d'accelerar els cursos per a mirar d'allargar la parada hivernal i reduir les possibilitats d'impacte. També s'han prohibit les populars pipes d'aigua a moltes províncies del país o s'ha obligat a reemplaçar la mànega d'aigua per unes de plàstic i d'un sol ús. La psicosi col·lectiva va portar també a la supressió de nombroses festivitats populars. És el cas, per exemple, de la festivitat de les tribus de l'oasi de Siwa, al bell mig del desert occidental libi, malgrat que no s'hi ha registrat cap cas. Alguns també hi van voler veure una decisió religiosa al darrera, ja que moltes d'aquestes festivitats, tot i ser musulmanes, representen el paganisme propi del sufisme o d'altres corrents minoritaris de l'Islam.

El Ministeri, que ja ha anunciat que a partir de final de mes deixarà de fer aparicions diàries als mitjans per fer el recompte de casos, ha donat la xifra de 2230 afectats, la majoria escolars. Entre aquests, poc menys de 200 persones haurien mort. Xifres que no s'han contextualitzat ni analitzat en cap moment en un país on el sistema sanitari es desmunta, les mesures higièniques brillen per la seva absència i els problemes socials i econòmics s'acumulen dia rere dia. El Règim Mubarak sembla haver trobat la recepta secreta per tenir el públic entretingut. Tant sols publicitar a bombo i plateret que el remei té un cost de 500 lliures (uns 64 euros) ha generat el pànic en una població que amb prou feines arriba a les 400 lliures mensuals de salari mig.

I mentre el fred s'aproxima, la sensació de psicosi col·lectiva genera una calma tensa. Egipte prova de jugar la pilota de la psicosi internacional d'una malaltia que encara no ha demostrat ser ni pitjor ni més mortífera que la grip comuna. És un dels pocs països on el virus encara es coneix amb el seu primer nom de febre del porc. L'animal que Déu va prohibir.

S'acaba la vaga de Tanta

La vaga més llarga dels darrers temps a Egipte. La vaga dels treballadors del cotó i l'oli de Tanta, iniciada en un ja llunyà 31 de maig, sembla haver arribat al seu punt final. Segons informa Hesham Fouad a través del Centre d'Estudis Socialistes del Caire, els treballadors van posar ahir punt final a les mobilitzacions després d'haver rebut el compromís per part del Ministre de Treball de que rebrien el pagament de les seves assegurances de treball i del sou íntegre dels darrers cinc mesos. El subsecretari del Ministeri a la regió occicental també va prometre la reincorporació dels treballadors acomiadats o la corresponent indemnització en un termini de 10 dies, solucionant el conflicte que havia provocat les darrers mobilitzacions. El líder sindical va intentar per tots els mitjans convèncer els seus companys de la necessitat de continuar la lluita per a millors guanys. Però la majoria va rebutjar, com a conseqüència de la durada de la vaga, i la preocupació pel futur de l'empresa.