dilluns, 11 de juliol de 2016

Dos anys d’Al-Sisi i 40.000 preses polítiques més

Article publicat al setmanari La Directa
El 8 de juny el general Abd el-Fattah al-Sissi va bufar les espelmes del seu mandat. Coincidint amb el segon aniversari del militar al capdavant d'Egipte, 10 organitzacions locals de Drets Humans han llançat una campanya de recolzament als presos polítics, en crescuda constant en un país incapaç de sortir de la roda repressiva. Veus rere el barrots és el nom d'una campanya que pretén denunciar el deteriorament de les llibertats al país i la vulneració sistemàtica de drets suposadament constitucionals com el dret a expressió. Les organitzacions denuncien judicis polititzats, sentències injustes i detencions il·legals amb centenars de “joves injustament detinguts” sota el coneixement directe del màxim mandatari. Es calcula que al país hi ha m´es de 40 mil presos de consciència des del cop que el 2013 va derrocar el govern dels Germans Musulmans.
A l'epicentre de la polèmica se segueix trobant la llei 107 de 2013, la coneguda com a llei de manifestacions, que segueix prohibint de facto el dret a protesta, reconegut constitucionalment. L'augment en els darrers mesos de les protestes en contra de les decisions del cabdill egipci ha provocat també l'augment de les detencions. Més de 200 persones van ser detingudes en protestes a l'abril contra la controvertida cessió de la sobirania a Aràbia Saudita de dues illes del Mar Roig, Tiran i Sanafir. La cessió venia precedida per nous préstecs de la monarquia saudita a Egipte en un moment d'extremada fragilitat econòmica del règim, afectat per una important inflació, problemes en les reserves i una lliura egípcia extremadament devaluada. Aquest incident va provocar la ira de sectors que van recolzar el cop del 2013 difícilment vinculables a la oposició islamista, encapçalada pels defenestrats Germans Musulmans, obrint una esquerda fins ara gairebé inèdita en el mandat del general. Al greuge territorial s'hi afegia una ferotge crisi econòmica sense solució a l'horitzó i, sobretot, els constants excessos policials. Durant el mateix mes d'abril el Col·legi de Periodistes va mantenir un dur pols al ministre d'Interior després que la policia assaltés la seu sindical i arrestés dos professionals. Durant setmanes van estar esclatant escàndols de policies que no tenien miraments en matar ciutadans al bell mig del carrer en baralles per coses tan banals com el pagament d'un got de té o un bitllet de transport. Coses que am prou feines sumen cèntims d'euros.

Malgrat tot el règim ha capejat momentàniament la crisi i es manté ferm. Pocs dies després del segon aniversari del general Sissi al poder, un comitè parlamentari aprovava una reforma legal que atorga al president noves potestats en el nomenament del Consell Suprem de la Premsa, l'òrgan encarregat de triar els caps de redacció dels mitjans públics. Mentrestant, 5 partits polítics legalitzats pel règim i 27 organitzacions de drets humans denunciaven la persecució policial a 2 jutges i un advocat que treballaven en la redacció d'un esborrany de llei per controlar la tortura. Una tortura que el 2015 es podria haver cobrat la vida de 137 persones sota custodia policial, segons denunciava el centre Nadim. El règim s'ha vist fort com per destituir un rellevant fiscal anti-corrupció, i de retruc la seva filla, per declarar el primer que aquesta corrupció que ell està encarregat d'investigar costa milions als egipcis cada any.
En la mateixa setmana de l'aniversari del general, una nova sentència exemplificant condemnava a pena de mort 6 persones, entre elles 2 periodistes d'al-Jazeera, en un cas de suposat espionatge en favor del règim catarí durant el mandat del germà musulmà Mohamed Mursi. De fet el propi Mursi rebria una sentència de 20 anys de presó en el mateix cas. En total l'expresident suma ja 85 anys de presó i una pena de mort en 4 sentències diferents.


Però mentre el general Sissi celebrava l'aniversari a Egipte els pares de l'investigador italià Giulio Regeni, trobat mort en una cuneta al Caire el passat 4 de febrer, es plantaven davant del Comitè de Drets Humans del Parlament Europeu i demanaven fermesa a la diplomàcia europea. Exigien la retirada dels cossos diplomàtics i la fi dels negocis armamentístics amb Egipte. Uns negocis que han catapultat Egipte com el quart importador mundial d'armament el 2015, sobretot gràcies a la compra de 24 caces Rafale a França. Els familiars denuncien que les investigacions per la mort del jove italià no avancen i que el govern egipci es nega a admetre la principal tesi, la que apunta a una mort sota tortura policial. La crisi per la mort de Regeni també es va plantar com un dur revés a un general Sisi especialment legitimat per una comunitat internacional que el ven com un garant de la lluita contra el fantasma del denominat terrorisme islamista. Garant malgrat que les accions armades d'aquests tipus de grups no han deixat de créixer al país des de la seva arribada al poder. Però mentrestant el general Sissi segueix bufant les espelmes. I al darrera queden ja més de 3 mil morts i 40 mil presos de consciència que també bufen espelmes a les presons del règim egipci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada