Una vegada més saltant-se tots els calendaris promesos, el passat dissabte el gabinet de presidència emetia a Egipte el decret 22 de 2014 el que posava en paper l'esperada nova llei electoral per a les properes presidencials. Unes eleccions decisives per al futur del país ja que portaran a les urnes els egipcis per escollir el primer president de la república després de la deposició militar del darrer president electe, l'islamista Mohamed Mursi, l'estiu passat. Totes les travesses esperen que es presenti a aquestes el cap militar que va encapçalar la citada deposició, el general convertit en mariscal Abd el-Fattah el-Sisi. Tots els rumors apuntaven que el general anunciaria la seva candidatura un cop s'aprovés la nova llei electoral que finalment va ser anunciada i aprovada aquest cap de setmana.
Semblava que Sisi esperaba una llei feta a mida, com molts analistes apunten a que així ha estat. Aquesta ha arribat més d'un mes i mig més tard del que es va prometre. I ho ha fet amb polèmica.
La nova llei, amb 60 articles repartits en 7 articles, blinda judicialment les decisions de la Junta Electoral, inclòs l'anunci del recompte de vots, que no son impugnables davant les institucions judicials. D'aquesta forma la Junta, formada per els més alts representats de la judicatura inclós l'actual president interí Adly Mansour, pot tornar a fer i desfer sense por a impugnacions. Destacades veus polítiques del món secular i Organitzacions de Drets Humans han denunciat que aquesta llei viola l'article 97 de la recentment aprovada constitució egípcia el qual permet explícitament el dret a apel·lació a les decisions administratives. L'Alt comisionat encarregat de la llei dona rang de decisió judicial a les decisions de la Junta Electoral per a argumentar la constitucionalitat de la citada llei, el que ha aixecat noves suspicàcies sobre la mateixa. Ho argumenta donada la delicada situació de transicionalitat per la qual atravessa el país.
La llei posa en risc fins i tot la unitat del cop militar del passat estiu. Nombroses veus polítiques del front secular que van recolzar la deposició del president islamista han aixecat el seu crit d'alerta davant la citada llei i han anunciat apel·lacions a la mateixa. Entre aquests es troba Hamdin Sabahi, el candidat naserista que havia anunciat la seva intenció de participar en la contesa electoral. El departament de premsa de la seva campanya presidencial va emetre un comunicat en que denunciava el retard en la emissió de la llei i denunciava que aquesta soscavava la "transparència i seriositat" del procés. Membres de la seva campanya van afirmar que amb aquestes condicions es plantejaven seriosament retirar la candidatura "per manca de garanties". Gent com el liberal Ayman Nour, que va competir amb Mubarak el 2005 i a qui es va impedir participar en les eleccions de 2012 pels seus antecedents penals com a opositor al règim pretesament derrocat, o el socialdemócrata Abu Ezz el-Hariri, que va anunciar la seva voluntat d'apel·lar la llei, van mostrar el seu rebuig. Els islamistes del Nour, que també van recolzar el cop militar del passat estiu, també van mostrar les seves reserves a la nova llei. Fins i tot membres del col·lectiu Tamarrod o del partit nacionalista Wafd han mostrat les seves reserves al blindatge judicial de la Junta Electoral. Per afegir més polèmica, una de les poques veus que ha aplaudit la decisió va ser Farid el-Deeb, l'advocat del dictador Mubarak.
En una llei paralela, el govern preveu impossibilitar la participació judicial a aquells ciutadans que es trobin encausats judicialment, malgrat que encara no es tinguin sentències fermes en la seva contra. Una llei que també sembla feta a mida per a que ni Hosni Mubarak ni Mohamed Mursi es presentin com a candidats, quelcom que ha indignat de nou entitats com la Organització Egípcia pels Drets Humans.
A més, el general Sisi va fent campanya o, segons com es miri, actuant ja com a president. La direcció d'enginyeria de les Forces Armades egípcia anunciava ahir la implementació d'un projecte que, sota el nom "pels joves d'Egipte" pretén la construcció en els propers cinc anys d'un milió d'habitatges socials de compra. El projecte, executat per l'exèrcit egipci ampliant de nou les fronteres de poder de les forces armades en el període posterior a la caiguda del president islamista Mursi, es farà en cooperació amb la promotora emiratí Arabtec. El general Sisi es fotografiava ahir amb el màxim representant de la promotora en un nou acte de propaganda. Catalogat com el "projecte d'habitatge més gran del món àrab" ha aixecat els dubtes i recels d'experts que consideren que no queda clar on seran construit aquests immobles ni si hipotecarà un pla nacional d'habitatge que a dia d'avui no existeix.
A més, el general Sisi va fent campanya o, segons com es miri, actuant ja com a president. La direcció d'enginyeria de les Forces Armades egípcia anunciava ahir la implementació d'un projecte que, sota el nom "pels joves d'Egipte" pretén la construcció en els propers cinc anys d'un milió d'habitatges socials de compra. El projecte, executat per l'exèrcit egipci ampliant de nou les fronteres de poder de les forces armades en el període posterior a la caiguda del president islamista Mursi, es farà en cooperació amb la promotora emiratí Arabtec. El general Sisi es fotografiava ahir amb el màxim representant de la promotora en un nou acte de propaganda. Catalogat com el "projecte d'habitatge més gran del món àrab" ha aixecat els dubtes i recels d'experts que consideren que no queda clar on seran construit aquests immobles ni si hipotecarà un pla nacional d'habitatge que a dia d'avui no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada