dimarts, 3 de desembre de 2013

Article: L'Egipte del general Sissi posa setge al dret a manifestació

Article publicat al setmanari La Directa núm. 341


11 anys i un mes de presó per portar globus i cartells contra el cop d'estat. 14 dones simpatitzants del Germans Musulmans van ser condemnades el passat 27 de novembre a la ciutat d'Alexandria a severes penes a causa d'haver participat en una protesta de recolzament al president islamista Mohammed Mursi, deposat militarment el passat estiu. Malgrat que les evidències només indicaven que les dones havien tallat el tràfic i llançat els globus a l'aire, les autoritats les van condemnar per pertinença a una "organització terrorista", haver alterat l'ordre públic i haver atacat les autoritats. En la mateixa causa, el tribunal juvenil també condemnava a 7 noies menors d'edat a reclusió fins que assoleixin els 21 anys d'edat sota les mateixes acusacions. 24 hores després de la sentència contra les joves, 3 policies eren absolts per la justícia de les acusacions d'haver comés tortura contra 5 ciutadans.
El cas de les activistes islamistes ha aixecat les denúncies d'organitzacions de drets humans i d'activistes seculars contra els constants excessos del govern transicional. La web del Club de Jutges era hackejada per un grup d'activistes amb un missatge revelador. "Mai pensava que hauria de sortir a defensar un Germà Musulmà, però avui ho faré" afirmava el text posat a la pàgina d'entrada del club. La extensió del debat i el risc patent d'una ruptura de les forces que recolzaven el cop, va portar presidència a filtrar una possible amnistia presidencial un cop el cas hagi superat la fase d'apel·lacions i la sentència es consideri ferma, quelcom que ha provocat les queixes de l'infranquejable cúpula judicial. La polèmica arribava l'endemà que el govern anunciés la llei 107/2013, més popularment coneguda com a "llei de manifestacions". Segons la mateixa, les manifestacions s'hauran de notificar amb tres dies d'antelació i en cap cas es podran realitzar protestes a les immediacions d'edificis públics. La llei preveu multes de fins a 10 mil euros per l'ús de màscares que dificultin la identificació, penes de presó de fins a 5 anys per a qui talli el tràfic o interrompi la producció i, malgrat exposar que les forces de seguretat han de utilitzar mètodes graduals per a forçar la dispersió d'una mobilització il·legal, obre la porta a l'ús d'armes de foc contra els manifestants en cas que les forces d'ordre ho considerin oportú. La llei també preveu la creació, a cada província, de zones de manifestació, cosa que la província de Gizeh aplicaria pocs dies després amb la instauració d'una "zona de protesta" de 1,5 hectàrees en plena àrea agrícola, al costat de la carretera. La llei va ser defensada pel consell de ministres, que afirmava que es feia per garantir la "protecció de les institucions" mentre provocava la crítica ferotge dels activistes pro-drets humans i fins i tot la reprovació del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Mon.

Les forces policials aplicaven amb fermesa la nova legislació poques hores després. Ho feien amb el violent desallotjament d'una protesta convocada pel grup Contra els Judicis Militars a Població Civil, un dels més actius moviments rupturistes del període transicional, davant el Senat. Els manifestants criticaven la inclusió dels judicis castrenses en l'esborrany constitucional actualment en negociació. Almenys 47 activistes eren colpejades, agredides sexualment i detingudes al centre de la capital cairota en aplicació de la nova legislació abans de ser transferides irregularment a un centre de detenció desconegut. La policia també assaltava les llars de diversos activistes, inclòs Alaa Abd el-Fattah, qui ja es va convertir en cara visible de la lluita contra la repressió del règim durant les seves detencions de 2011 i 2008. La policia assaltava casa seva, pegant a la seva parella sentimental i robant-li els ordinadors portàtils i mòbils. Poques hores després les seves comptes de twitter i facebook eren hackejades per un suposat grup Anonymous que feia crides des del compte a favor del règim militar. Tot això succeeix mentre les universitats estan en peu de guerra contra el poder militar després de declarar la vaga indefinida i fer fortes mobilitzacions exigint la depuració de les universitats i l'alliberament dels companys presos. Un jove estudiant resultava mort en l'assalt policial al campus de la Universitat del Caire el divendres passat.

I mentre això succeïa, el comitè de 50 homes encarregat de redactar la futura constitució del nou Egipte accelerava el tancament del text amb previsió de que aquest s'aprovi en referéndum abans de final d'any. Un cop superat el debat sobre els articles referents a les forces armades, que garantiran el manteniment de l'status quo militar durant l'etapa transicional, els articles que generaven més polèmica eren els que preveien l'establiment de quotes parlamentàries reservades per a grups minoritzats, el model electoral i la calendarització de les eleccions presidencials i legislatives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada