L'escaquer egipci ha patit un fort sotrac aquesta setmana.
La visita al Caire de Sergei Shorgu i Sergei Lavrov, els ministres de Defensa i Afers Exteriors russos, ha despertat gran revol en els mitjans internacionals. Es tracta de la primera visita d'aquestes característiques des que Anuar el-Sadat trenqués les relacions amb la Unió Soviètica l'any 1971 i iniciés la seva aproximació a Washington i el mercat lliure. A més de la visita diplomàtica, el creuer Variag, la joia de la flota naval russa del Pacífic, va fer una parada de sis dies a la ciutat d'Alexandria, on els marines russos van fer algunes demostracions militars. El president interí egipci, Adly Mansour, feia un pas més enllà i convidava Putin a visitar el Caire a través d'una trucada telefónica. Les agències russes parlaven, fins i tot, de la possibilitat que Moscou supleixi l'exèrcit egipci amb 4 mil milions d'euros en armament, trencant 4 décades de relacions trencades.
La visita, que es va celebrar en un aire de gran cordialitat, ha despertat un discurs pro-rus entre els cercles mediàtics nacionalistes i pro-militars, enrabiats amb la Casa Blanca. Malgrat que Nabil Fahmy, el ministre egipci d'Afers Exteriors, afirmi que no pretén substituir ningú es fa difícil llegir-ho d'una altra manera. És inevitable llegir-ho així quan aquest arriba poc després de l'anunci de Washington de tallar parcialment l'ajuda que lliura a l'exèrcit egipci (1300 milions de dòlars anuals) com a amonestació per a la incomoda repressió exercida contra la oposició islamista. En aquest sentit l'aproximació sembla una forma de provocar una reacció en la diplomacia estatunidenca. Una reacció que ja s¡ha produit, parcialment, com explicávem en el darrer article. John Kerry visitava fugaçment la capital egipcia una setmana enrere per refermar el compromís de la Casa Blanca amb el nou govern i el procés polític i desencallava, fins i tot, el Fons Monetari Internacional, que es mostrava disposat a negociar amb les autoritats locals el tancament de l'esperat prèstec. Altres raons de l'aproximació egípcio-russa podrien trobar la seva resposta a Síria i l'intent de trobar una sortida estable a la crisi i cruent guerra civil. En els darrers mesos s'han produït nombroses trobades entre delegacions diplomàtiques russes i de les monarquies del Golf, cada cop més enrabiades amb l'administració Obama, que semblarien anar en aquesta línia. L'aproximació egípcia podria ser un pas més en aquesta escala.
L'incident ha fet treure la pols als álbums de fotos i ha provocat recordar els vincles entre Moscou i Caire de l'etapa nasserista. Els historiadors afirmen, però, que llavors Nasser va allunyar-se de Washington precisament perquè la Casa Blanca es va negar a donar un xec en blanc als Oficials Lliures egipcis mentre Moscou es va mostrar disposada a finançar la construcció de la presa d'Asuán. Així començava una relació estreta entre Egipte i Russia que es trencaria el 1971 en mans de Sadat. Curiosament l'afer de la visita russa al Caire es produeix quan la CIA ha aixecat el secret sobre els documents redactats durant la dècada dels setanta a Egipte i que mostren, entre d'altres, la convicció estatunidenca que el president egipci va trencar els vincles amb la URSS, entre d'altres, perquè l'ajuda soviètica resultava insuficient per a paliar la crisi econòmica en que vivia llavors Egipte.
Quin serà el destí i la durada d'aquest nou episodi i de si estem assistint a un canvi de rumb real en les relacions internacional d'Egipte, només el temps ho dirà. El que sembla clar és que de moment l'afer ha provocat una sotragada al tauler d'escacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada