dimecres, 3 de juliol de 2013

És o no és un cop d'estat? Reflexions en calent

Mohammed Morsi ja no és president d'Egipte. Les Forces Armades han destituït el primer president civil de la història d'Egipte i en el seu lloc han col·locat temporalment el president del Tribunal Constitucional, Adl Mansour, com a segona institució del país. La constitució queda temporalment suspesa mentre Mansour té l'encàrrec de dirigir el país fins a la celebració d'eleccions anticipades, de les que no s'ha establert cap data.
Més enllà de la popularitat o no de la caiguda de Mursi és evident que el gest respon a un cop d'estat militar. L'exèrcit torna a demostrar que la transició es redacta desde la seva taula. El febrer de 2011 les mobilitzacions el van forçar a prendre aquest pas, ara ha utilitzat les marxes massives per fer un cop a la taula i trencar el seu llarg pacte amb la germandat. El febrer de 2011 estaven farts de Gamaal Mubàrak; ara ho estan de Khairat Shater i Moahmed Badie. Les Forces Armades van inflar com mai les mobilitzacions de diumenge. Primer donant xifres estratosfèriques de participació a la premsa estrangera, després lliurant per primer cop material grabat de les vistes aèries de les marxes grabades des dels helicòpters militars i finalment reaccionant amb una celeritat històrica de menys de 24 hores exigint al president una resposta. Posteriorment desplegant les seves tropes a les ciutats i els enclaus estratègics i rodejant les marxes de suport al president per coaccionar qualsevol ira islamista.
En aquesta tasca hi van participar també les forces policials, recolzant amb devoció  tots els gestos de l'exèrcit, però també quan van negar-se a protegir les seus de la germandat davant els possibles assalts dels manifestants o arribant a organitzar manifestacions contra el president prohibides pel reglament intern. Ni 30 segons després de l'anunci militar les senyals de 3 canals propers als Germans Musulmans (Misr 25, Al-Hafez i El-Nas) han tallat les seves emisions amb l'ordre directa del ministeri de tancar totes les emisores religioses.
És evident que una part de l'antic règim ha fet el llit als islamistes. El pacte de transició s'ha trencat definitivament. L'exèrcit ha aprofitat el clamor popular per a reprendre les regnes de la transició egípcia. La caiguda de Mursi, un fet a celebrar des del moviments revolucionaris, no pot deixar enrera la crítica de que aquesta és una victòria que també celebren gent amb interessos molt divergents als del moviment del 25 de gener de 2011 i els crits de Pa, Llibertat i Justícia Social. Aquest error, el de confiar en la bondat de l'exèrcit, ja es va cometre en el passat.
Avui qui surt reforçat i és el gran vencedor de tot plegat son les Forces Armades. El poble, desesperat pel desgovern dels Germans Musulmans, es torna a plegar contra aquell que va dirgiri erràticament el país en 18 mesos, que va trencar constantment les seves promeses, va acabar d'ensorrar la economia del país i, sobretot, va reprimir amb duresa les mobilitzacions que reclamaven seguir el camí del 25 de gener. 12 mil civils condemnats sota tribunals militars i centenars de morts sota la bota militar en dónen testimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada