dimarts, 7 de maig de 2013

El pragmatisme econòmic frena la justícia ‘revolucionària’ a Egipte

Article publicat al setmanari La Directa 315:

El somriure del faraó ha generat enrenou a Egipte. El dissabte 13 d'abril de 2013 Hosni Mubàrak tornava a comparèixer davant dels tribunals de l'Acadèmia de Policia. Mubàrak reapareixia davant dels tribunals després que el 12 de gener el Tribunal de Cassació egipci acceptés les apel·lacions presentades per el ex-dictador reclamant la repetició del judici en el que havia estat condemnat com a responsable passiu de la mort de més de 800 manifestants durant l'alçament popular del gener de 2011. La aparença del ex-dictador era completament diferent a les anteriors. El somriure que la seva boca dibuixava davant les càmeres neguitejava la opinió pública, que es debatia sobre les raons de la aparent felicitat del rais.
Dos dies després de comparèixer davant dels tribunals, Mubàrak demostrava el perquè d'aquell somriure. El Tribunal Penal d'El Caire ordenava els seu alliberament en el cas de la mort de manifestants. Segons el jutge el període màxim de reclusió preventiva, de 2 anys, havia expirat i, per tant, no hi havia cap impediment legal per al seu alliberament. El 20 d'abril Mubàrak assoliria una nova ordre d'alliberament per la prescripció de la presó preventiva en un cas de corrupció i tràfic d'influències. Mubàrak, però, seguirà sota presidi preventiu per la investigació de dos casos més. La Justícia es defensava afirmant que només aplicaven les lleis i que, en definitiva, aquestes no es corresponien “amb la situació revolucionària”.
Quan el novembre passat el president Mursi va destituir l'antic fiscal general, Abdel Maguid Mahmoud, i el va rellevar per Tallat Abd Allah, els Germans Musulmans van argumentar que ho feien per assegurar el restabliment de la justícia i l'ajusticiament de l'antic règim. La veritat s'ha mostrat força més tossuda. Des que Abd Allah ocupa el seient de la fiscalia almenys una quinzena de ex-ministres i figures de l'antic règim han vist com les seves sentències judicials eren revocades, els seus judicis forçats a repetir-se o les seves ordres de presó preventiva o embargament de capitals anul·lades. Tant sols un mes després d'arribar a l'oficina s'alliberaven les dues primeres figures. Anas el-Feki, ex-ministre d'informació en temps de Mubàrak, veia com els tribunals li revocaven una pena de 7 anys de presó per malversació de fons públics mentre Safwat el-Sheriff, darrer secretari general del Partit Democràtic Nacional de Mubàrak, veuria com els tribunals li donaven la llibertat condicional amb una fiança 6 mil vegades inferior a la quantitat per la qual era processat. Els tribunals també aixecarien recentment els embargaments econòmics a almenys 23 homes de negocis vinculats a l'antic règim, entre els que es trobaven els fills de Mubàrak. El Tribunal Penal d'El Caire defensava la decisió afirmant que “la economia del país està en col·lapse i recolzar l'embargament només fa que empitjorar-ho”.

Després del fracàs de la Interpol per lliurar els fugitius corruptes a Egipte, a principis d'any els Germans Musulmans re-emprenien el procés de reconciliació amb figures de l'Antic Règim i acceleraven la redacció d'una proposta de llei. La nova legislació era aprovada pel consell de la Xura, el senat egipci, el passat 10 de febrer, modificant la llei presentada per la Junta Militar un any enrere. La nova legislació proposa la immunitat judicial de les figures corruptes de l'antic règim, facilitant el retorn dels fugitius al país, a canvi del retorn de part dels diners robats. Tot sense passar de nou pels tribunals. En el cas dels fugitius amb sentències fermes, es repetiran els judicis sense obligar l'encausat a comparèixer davant la justícia. Els processos seran monitoritzats per un comitè de caràcter polític, sense supervisió judicial. L'objectiu és clar. Atraure inversors i donar confiança en la economia egípcia. Així h expressaven responsables jurídics del senat egipci. Hussein Sabour, president de la Associació Egípcia de Negocis aplaudia amb entusiasme la iniciativa. “És el que portem temps exigint al govern: els homes de negocis necessitem sentir-nos segurs per a invertir sense la amenaça de ser legalment perseguits”.
Almenys una vintena de figures del règim Mubàrak haurien mostrat el seu interès en atènyer-se a la nova llei. Entre aquests es trobaria el magnat Hussein Salem, qui segueix en el seu amagatall madrileny després que el Tribunal Constitucional espanyol es negués a lliurar-lo a la justícia egípcia. Salem s'hauria mostrar disposat a lliurar 2,2 milions d'euros a canvi de posar fi a la seva persecució jurídica, amb sentències que sumen més de 20 anys de presidi, i facilitar el seu retorn al país. Salem afirmava que aquest és el valor de la meitat de les seves propietats, tot i que tant sols en evasió fiscal se li reclamen més de 6 vegades aquesta xifra. L'home de negocis, en intervenció telefònica a la televisió egípcia, mostraria el seu agraïment. Descrivia Mursi com un president “misericordiós i just” assegurant que pregava pel nou president i recolzava el nou sistema sorgit de la revolució del 25 de gener.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada