Article: Egipte es debat entre la indignació i la impotència

Article publicat a El Punt-Avui:

Entre la indignació, la indiferència i la impotència. El segon aniversari de la històrica dimissió del president Hosni Mubàrak va celebrar-se ahir arreu d'Egipte amb sentiments contradictoris molt allunyats de la festivitat amb què es va viure dos anys enrere. Milers d'egipcis van sortir al carrer per reclamar la marxa del que alguns han definit com “el nou Mubàrak”, el president islamista Mohamed Mursi. Les xifres, però, eren molt inferiors a les previstes per l'oposició i amb prou feines es feien notar a la singular plaça Tahrir o en altres llocs clau del país.

El fracàs de la convocatòria torna a posar de relleu, per una banda, l'escassa capacitat de mobilització d'una oposició secular que fins ara s'ha mostrat poc cohesionada i amb un discurs polític encara poc creïble. De l'altra, l'esgotament d'una joventut revolucionària desgastada per dos durs anys de mobilitzacions. “Encara que avui poca gent surti al carrer, això no significa que el procés hagi acabat”, afirma l'activista Hassan Ezz El-Din en una de les marxes camí de la plaça Tahrir. “Estem cansats”, subratlla, “però hi tornarem.” La poca concurrència no va impedir que es tornessin a repetir incidents. Els enfrontaments entre policia i manifestants van esclatar a les vores del palau presidencial del Caire, quan grups de joves van mirar de remoure el filferro que rodejava el recinte. A Zagazig, poble natal del president Mursi, un grup de manifestants van mirar de calar foc a l'edifici del governador.

Una desena escassa de nostàlgics del dictador també es van reunir ahir en un barri benestant cairota per retre homenatge a Mubàrak. Mentre uns besaven retrats de l'expresident, d'altres exigien la renúncia de l'islamista Mursi. “El que els Germans Musulmans han fet en sis mesos, l'honorable president Mubàrak no ho va permetre en vint-i-vuit anys”, afirmava Fatima Bolaq, amb un retrat del president deposat en mà.

Mahmoud Hussein, secretari general dels Germans Musulmans, no va dubtar a assegurar que l'“aposta de l'oposició de fer caure Mursi ha fracassat”. Hussein va carregar també contra l'oposició acusant-la de “no proposar alternatives per afrontar els problemes del país” i de manifestar una posició “molt vaga”.

“El d'ara roba i mata”

Per la seva banda, el primer ministre, Hisham Qandil, va aprofitar l'efemèride del segon aniversari de la marxa de Mubàrak per lloar el poble egipci. “Vau fer caure dècades de dictadura i autocràcia”, va afirmar en un comunicat difós a les xarxes socials. En el mateix text va reclamar la unió “per continuar el camí de la revolució” i va exigir posar fi a la “provocació de l'excitació i la disputa polítiques”.
Dos anys després de la dimissió de Mubàrak, els carrers d'Egipte es divideixen sobre els efectes de la revolució. Gairebé tothom coincideix que la marxa del dictador era necessària, però molts lamenten que el canvi no ha estat el que la majoria esperaven. L'esgotament, amb una economia a la vora del col·lapse, es fa més que evident.
Les reserves egípcies només donen per a tres mesos d'importacions, mentre el comerç intern i el turisme resten parats i la caiguda de la lliura egípcia no fa més que agreujar l'augment de preus. La cambra de comerç va indicar ahir que la caiguda del valor de la lliura respecte al dòlar ja ha provocat un augment dels costos familiars d'un 50% i els experts calculen que la situació s'agreujarà en les setmanes vinents. L'horitzó polític, marcat per la confrontació i la disputa oberta, tampoc ofereix excessives esperances sobre una població clarament abatuda.
“El que hi havia abans ens robava, el d'ara, a més, ens mata”, denuncia contrariat Nagui Mohamed, que treballa de porter d'un immoble de classe mitjana. El comentari, sintètic i gràfic, obre un debat quan algú li recrimina els abusos policials perpetrats durant l'era Mubàrak. “Almenys hi havia seguretat”, sentencia de nou el porter. El desencís sembla generalitzat: “Si aquesta és la democràcia de la qual tant ens parlaven, ja se la poden confitar”, etziba un fruiter ambulant que no dubta a criticar les protestes i a reclamar que s'implanti “estabilitat” per tal de poder tornar a la feina.