dimecres, 20 de febrer del 2013

Germans Musulmans: de la ‘primavera àrab’ a la tardor liberal

Article publicat al setmanari El Triangle:
Mohamed Mursi es convertia l'estiu de l'any passat no només en el primer president civil de la història d'Egipte, posant fi a una llarga llista de monarques i militars al poder. Era també el primer cop que un Germà Musulmà trepitjava el palau presidencial del país més poblat del món àrab. Ho feia més de 8 dècades després que Hasaan el-Banna creés a Suez la històrica organització islamista, estesa a desenes de països musulmans com un proto-estat i almenys de forma aparent com un dels principals grups d'oposició als règims al poder.
Si una cosa ha marcat la onada revolucionària dels països àrabs dos anys després que engegués a caminar, és l'augment de la influència dels Germans Musulmans com a nova potència política regional. A Tunísia seria la branca local de la germandat, Al-Nahda, liderada per Rashid el-Ghannouchi, la que prendria el poder mentre al Marroc seria Justícia i Desenvolupament la que posaria un peu i mig al govern. La formació també ha guanyat pes polític a llocs com Kuwait o Líbia, mantenen el pols amb el rei Abdallah a Jordània i a Síria la lluita de poder dins de la dividida oposició no posa ombra a l'important pes que els Germans Musulmans hi estan jugant.
La por a que l'ascens de la germandat sacsegi les monarquies del Golf ha provocat la persecució gairebé malaltissa de les autoritats locals, especialment als Emirats Àrabs. Durant el 2012 la policia emiratí va detenir més de 60 persones acusades de formar part de cèdules locals dels Germans Musulmans i de crear fins i tot una branca armada. A primers d'any la policia detenia 11 egipcis més acusats de formar una cèdula secreta vinculada a la germandat acusada de recollir informació militar confidencial. El cap de policia de Dubai és un dels més actius opositors de la germandat. Els defineix com “una colla de pecadors el final dels quals és a prop” mentre afirma que la revolució egípcia va ser finançada per Iran.
El creixement del pes polític dels Germans Musulmans ha provocat també un important canvi en el cas palestí. Hamás, branca palestina del grup islamista, sembla que ha deixat de veure's acorralada. Això ha afavorit un fins fa poc impensable procés de reconciliació amb Fatah i la seva històrica adhesió a la Organització d'Alliberament Palestina (OAP). Hamàs fins i tot ha posat sobre la taula, tímidament, arribar a plantejar la opció dels dos estats i ha fet gestos d'aproximament a Mahmoud Abbas inversemblants mesos enrere. El triumvirat format per Egipte, Turquia i sobretot Qatar semblen estar tutelant aquests gestos. Fins i tot Khaled Meshal, director de l'oficina política de Hamàs, ha canviat la seva residència de Damasc per Doha, capital de Qatar. Un canvi molt més que simbòlic.
I és que el procés de creixement dels Germans Musulmans està clarament apadrinat pel petit emirat pèrsic. Qatar, un país sense influència històrica, però amb la segona renda per capita més elevada del planeta, s'ha convertit en els darrers anys en un actor essencial de l'escaquer del Pròxim Orient i un dels grans triomfadors, a dia d'avui, d'aquesta primavera àrab. Ho certifica el seu paper cada cop més destacat en la pressa de decisions de la Lliga Àrab. Una influència guanyada a través d'una brillant feina diplomàtica abanderada públicament per la plataforma televisiva d'Al Jazeera, cada cop més acusada de control informatiu, o els innovadors projectes artístics, científics o esportius com la Qatar Foundation o la organització del mundial de futbol el 2022.
Qatar ha promès inversions a Egipte o Tunísia que semblen voler assegurar que el projecte dels Germans Musulmans no fracassi. Més de 20 mil milions de dòlars en ajudes i inversions a Egipte des que Mursi és el president, i mil milions més de préstec a Tunísia, sense tenir en compte l'inici de diversos projectes inversors al país nord-africà o les tropes militars enviades per a fer caure Gaddafi a Líbia.
Els catarís veuen la germandat com un vehicle transmissor per expandir la seva influència a la zona” afirmava recentment l'analista polític Ghaneim Nusebieh. Qatar veu en la formació islamista el millor aliat per a plantar cara geoestratègica a la intocable Aràbia Saudita, qui veu com una amenaça l'ascens d'un corrent islamista com els Germans Musulmans que pot posar en perill la supremacia wahabo-saudita en el món sunnita.

REEQUILIBRI DE PODERS
D'aquesta forma l'ascens d'aquestes formacions islamistes, més enllà del mediatitzat ús polític del discurs religiós, no busca més que reafirmar un petit reequilibri de poders a la zona. Però sense tocar els grans aliats. Qatar, seu de la base militar estatunidenca més important de la regió, segueix sent un bon amic de la Casa Blanca. També ho intenten ser els Germans Musulmans egipcis o tunisencs, encapçalats per homes de negocis amb visió economia liberal. Khairat Shater, autèntic poder a l'ombra dels Germans Musulmans egipcis, no ha estalviat en apropar-se a occident a calmar les veus temeroses per l'ascens islamista. Contràriament al que es podia suposar aquests no han parat de reafirmar per activa i per passiva que respectaran tots els pactes internacionals, inclosos els controvertits acords de pau amb l'estat d'Israel. Mursi va arribar fins i tot a adreçar-se a Shimon Peres com a “estimat amic” el passat mes d'octubre mentre tots els mitjans israelians lloaven el paper del president egipci en la resolució de la darrera crisi a Gaza. Els Germans Musulmans, lluny de cancel·lar uns acords que van demonitzar quan eren a la oposició, ara busquen re-negociar el projecte QIZ per a la normalització comercial entre els dos països.
Quelcom similar succeeix amb els crèdits demanats a les institucions internacionals. Demonitzats quan eren a la oposició i acusats d'ingerència occidental inacceptable, avui els Germans Musulmans es barallen a Egipte per assolir un préstec de més de 3500 milions d'euros del FMI. Un préstec que ja ha provocat polítiques que han conduit a la caiguda al buit de la lliura egípcia, la fi dels subsidi energètic i l'intent fracassat d'una nova política tributària agressiva pels petits consumidors però benevolent per a les grans fortunes. De fet el FMI ha promès un total de 26 mil milions d'euros als països afectats per la primavera àrab. Destacades figures de la germandat han arribat a afirmar que les polítiques econòmiques de Mubàrak no eren dolentes i que l'únic problema del règim era la corrupció. Ras i curt, els Germans Musulmans busquen ara la conciliació amb les figures corruptes que van fugir del país durant l'alçament popular oferint-los la absolució si retornen la meitat de les propietats que van robar.

L’ESQUERRA SECULAR I L’ANTIC RÈGIM
Però el nou escenari geopolític encara se segueix sustentat sobre febles realitats locals. La arribada al poder dels grups islamistes segueix fonamentant-se sobre una terra lliscant i una realitat canviant basada en informes diplomàtics que s'han demostrat poc fiables i l'estratègia de veure quin és l'element menys feble sobre el tauler de joc.
La popularitat de les formacions islamistes, un cop aquestes han assolit el poder, està en clar declivi. Els Germans Musulmans van perdre en 4 mesos més de dos terceres parts dels seus vots en ciutats considerades feu islamista com la egípcia Alexandria. La popularitat cau amb una economia al punt del col·lapse i unes polítiques immobilistes a ulls de la ciutadania. La germandat ha estat acusada d'intentar controlar l'estat per a instaurar un nou règim col·locant els seus membres en llocs estratègics de l'estat com la fiscalia general, l'exèrcit o la direcció dels mitjans.
Però el clar fracàs de les forces seculars, dividides i sense visió política definida, sembla condemnar les transicions polítiques a un estat de complexa i llarga tardor. La pèrdua de popularitat islamista té el risc de engreixar les files de la abstenció en unes futures eleccions. Els intents de crear coalicions seculars per plantar cara a l'ascens islamista no quallen per la poca visió de la classe política en general, la manca de propostes substancioses en particular i per la unió cacofònica d'alguns dels seus elements. A Egipte les forces seculars han hagut d'aliar-se amb figures de l'antic règim i defensar unions incongruents amb l'esperit revolucionari. El Front de Salvació Nacional inclou a diverses figures de l'era Mubàrak, com l'ex-secretari general de la lliga àrab Amr Moussa, i ha sortit a la defensa de figures de la judicatura corrupta de Mubàrak.
Probablement les revolucions van prendre massa d'hora el camí del procés electoral i partidista, pressionats pel poder militar, el que ha conduit a la fracturació del moviment revolucionari i l'aflorament de la complexa pluralitat social dels països en qüestió. La tensió aflora, com ho demostra el recent assassinat de l'opositor tunisenc Shokri Belaid que ha provocat la dimissió del govern de Marzouki.
El carrer, per la seva banda, viu una altra realitat. Esgotat per un procés que s'allarga en el temps, afegint noves morts al toll de sang, la indignació pel camí gairebé involucionista porta a periòdics enfrontaments. A Egipte aquests son amb les forces de seguretat, la brutalitat de la qual va ser un dels motius de l'alçament popular. Però dos anys després encara no hi ha cap oficial de policia condemnat per la mort de 846 manifestants durant els primers fets de la revolució. Dels 35 judicis, tant sols 26 han acabat i 21 d'ells ho han fet en absolució contra els oficials. Les 5 sentencies restants han estat o suspeses o jutjades in absentia, és a dir sense la presència d'un acusat que, per tant, no complirà condemna. En la majoria de casos s'ha denunciat la manipulació deliberada de proves per part policial com una de les claus per a aquestes sentències mentre la majoria d'oficials no han deixat el servei durant tot el procés judicial, denunciant-se l'assetjament a uns familiars de les víctimes que encara ploren les seves morts sense trobar cap mena de consol. 2 anys després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada