Partida d’escacs a tres bandes al Pròxim Orient

Article publicat al setmanari La Directa num. 302: 

 El passat 14 de gener es van celebrar dos anys de la caiguda de Ben Ali a Tunis i el proper 25 en farà dos de l'inici de l'alçament popular contra Mubàrak a Egipte. Dos anys de la mediàticament anomenada primavera àrab en que els canvis polítics semblen lents, en alguns casos fins i tot involucionistes, però que han destapat les pugnes de poder entre les diverses monarquies del Golf. La pugna soterrada entre Aràbia Saudita i Qatar, amb el paper destacat dels Emirats Àrabs, sembla clau per entendre el desenvolupament polític d'una regió en que la onada popular tant sols ha sabut esclatar amb certa força a Bahrein i, en menor mesura, a Kuwait. Les monarquies del Golf, seu de la primera reserva petroliera del planeta, gaudeixen de la estabilitat política que el benestar econòmic i el suport de les potències occidentals els ha garantit fins a dia d'avui. Però les seves disputes poden marcar la clau d'un canvi geoestratègic a la zona.

A la caiguda dels dictadors tots tres països van oferir el seu suport econòmic a les incipients democràcies en gestació. Però les ajudes tenien condicionants polítics. A Egipte els Emirats Àrabs la condicionaven a la protecció judicial de Mubàrak mentre Qatar ho feia a la estabilitat política que llavors la junta militar no garantia. Tots els països volien garanties polítiques sobre la transició egípcia.

Qatar, aliat dels Germans Musulmans

El petit emirat sembla ser el que està traient més redit polític de l'anomenada primavera àrab. Un país sense influència històrica, però amb la segona renda per capita més elevada del planeta, s'ha convertit en els darrers anys en un actor important de l'escaquer del Pròxim Orient. Ho certifica el seu paper cada cop més destacat en la pressa de decisions de la Lliga Àrab. En això hi ha jugat un paper clau la cadena televisiva Al Jazeera, fortament vinculada a la monarquia catarí, qui cada cop es mostra més descaradament, en la seva versió àrab, com una extensió de les polítiques exteriors de l'emirat i en un valedor dels Germans Musulmans.

“Els catarís veuen la germandat com un vehicle transmissor per expandir la seva influència a la zona” afirmava recentment l'analista polític Ghaneim Nusebieh. El petit emirat ha acollit figures vinculades estretament a la germandat, com el líder de Hamas Khaled Meshal o el pare espiritual d'Al Jazeera, l'egipci Yussef al Qardawi, antic membre de la germandat.

Qatar ha promès inversions a Egipte que semblen voler assegurar que el projecte egipci dels Germans Musulmans no fracassi. Més de 20 mil milions de dòlars en ajudes i inversions des que Mursi és el president, mentre el passat 8 de gener doblava una ajuda inicial de 2500 milions de dòlars per reposar les esgotades reserves de divises egípcies, a la vora del col·lapse. La setmana passada el primer ministre catarí, Bin Jassim el Sani, afirmava que l'emirat no permetria que Egipte entrés en bancarrota.

A canvi Qatar sembla voler tenir contraprestacions polítiques i s'afirma que estaria al darrera del nomenament d'alguns influents assessors presidencials i alguns decisions claus. Entre d'altres l'emirat ja va alertar que votar en contra de la constitució plantejada per les forces islamistes podia posar en perill la ajuda econòmica. Entre d'altres Qatar ja ha utilitzat l'Egipte de Mursi per abanderar la reconciliació Palestina entre Hamàs i Fatah. Uns esforços diplomàtics en que també ha participat el tercer gran aliat del triumvirat, la Turquia d'Erdogan i el partit Desenvolupament i Justícia, també estretament vinculats als Germans Musulmans. Qatar també es trobaria al darrera de les tímides aproximacions diplomàtiques egípcies cap al règim de Teheran. Uns moviments que han posat nerviós Aràbia Saudita.

Qatar s'alinea amb els saudites i la resta de països del Golf en la lluita per derrocar Al Assad a Síria tot i que les divergències estratègiques també es fan evidents en aquest cas. De fet les autoritats saudites s'oposen frontalment a que cap membre de la germandat encapçali la oposició siriana i ja van boicotejar el passat setembre els fracassats intents egipcis d'incloure Teheran en una negociació per la fi del conflicte a Síria.

Ara, mentre Qatar enarbora la bandera de la democràcia i la justícia de portes enfora, a casa seva la situació és ben diferent. El passat desembre es detenia un poeta catarí per haver-se atrevit a fer una peça lloant la revolta a Tunísia i crític amb la política interna catarí.

Aràbia Saudita, supremacia amenaçada

Qui probablement s'ha vist més afectada pels canvis polítics de la regió és Aràbia Saudita. Riad, capital del regne, era ferma aliada econòmica i política de la pràctica totalitat de dictadures de la regió, les quals garantien l'equilibri de poders desitjat pels saudites. I l'aliança era gairebé personal. No només va acollir amb els braços oberts el dictador tunisenc Ben Ali, també ho va fer amb el iemenita Saleh. Tots dos viuen avui a tot luxe sota l'auspici de la monarquia saudita qui abans ja havia donat acollida al somalí Siad Barre, l'ugandès Idi Amin o el pakistanès Nawaz Sharif, entre d'altres. A més, Aràbia Saudita va encapçalar la contra-revolució armada a Bahrein i va recolzar el rei Abdullah de Jordania en la seva lluita política contra els Germans Musulmans jordans.

La estreta relació de la monarquia saudita amb Occident, sobretot a través dels contractes per a l'explotació de les reserves petrolieres, ha marcat la geoestratègia de la zona durant dècades. El seu odi visceral a la xiïta Iran, per exemple, ha marcat les polítiques del departament d'exteriors nord-americà durant anys. Unes polítiques que accentuaven els excessos de Teheran però que solien minimitzar els abusos d'una Aràbia Saudita on les dones no tenen encara dret a conduir i on l'any passat s'executaven 82 persones, algunes d'elles decapitades sense tenir dret a una defensa justa.

Ara és evident que un reforçament del paper geoestratègic d'Egipte incomoda una Aràbia Saudita que ha marcat el ritme i la tonada de la política de la zona en la darrera dècada. El difunt emir Nayef, fins fa poc ministre d'Interior, era conegut pel seu odi a la germandat. El 2002 publicava que “la germandat ha destruït el món àrab” i lamentava haver-li donat recolzament anteriorment en la seva lluita contra el pan-arabisme nasserista. Al-Sharq el-Awsat, diari vinculat a la família reial saudita, va atacar ferotgement el nomenament de Mursi com a president i alertava vagament dels suposats vincles de la formació amb Iran. Aquesta confrontació ideològica amb la germandat ha provocat que se sospiti que Aràbia Saudita estaria rere el finançament d'algunes cèdules salafistes que fessin de contra-pes religiós a l'ascens dels Germans Musulmans.

Riad es veu amenaçada per l'ascens d'uns Germans Musulmans que posen en entredit la supremacia wahabitta. Aràbia Saudita és l'únic estat del món que recull el nom de la monarquia que la governa. Una monarquia que va arribar al poder gràcies a la aliança política amb la secta wahabitta, una de les que tenen una visió més retrògrada sobre els textos alcorànics. L'ascens i arribada al poder d'un corrent islamista com els Germans Musulmans, present a desenes de països i amb estructures organitzatives para-estatals, pot posar en perill la supremacia wahabo-saudita en el món sunnita i això inquieta Riad. Malgrat tot, Mursi necessita dels saudites i en aquesta lectura es troben els malabarismes diplomàtics fets pel líder islamista per a no enemistar completament la monarquia.

 

Emirats Àrabs Units, seu del mubarakisme a l'exili

Sembla ser que els Emirats son a qui més preocupa l'ascens al poder de la germandat, ja que temen que aquest es pugui reflectir internament i posar en escac el règim emiratí. Des del 2006 estan fent esforços per aplacar i reduir la influència dels membres d'Islah, el principal grup opositor i acusats d'estar vinculats als Germans Musulmans. El passat octubre el ministre d'afers exteriors emiratí reclamava la cooperació entre els països del Golf per evitar aquest ascens. Durant el 2012 les autoritats han detingut més de 60 persones acusades de formar part de cèdules locals dels Germans Musulmans i de crear fins i tot una branca armada. A primers d'any la policia detenia 11 egipcis més acusats de formar una cèdula secreta vinculada a la germandat acusada de recollir informació militar confidencial. El cap de policia de Dubai és un dels més actius opositors de la germandat. Els defineix com “una colla de pecadors el final dels quals és a prop” mentre afirma que la revolució egípcia va ser finançada per Iran i que la elecció de Mursi va ser completament desafortunada.

Membres dels Germans Musulmans van acusar les autoritats dels Emirats Àrabs de finançar la oposició. Diverses figures de l'antic règim egipci van fugir del país i es van establir als Emirats juntament amb homes de negocis egipcis que miraven d'evitar la justícia. Entre aquests es troba Ahmed Shafiq, darrer primer ministre del règim Mubàrak i adversari electoral de Mursi a les presidencials del passat estiu. Els Emirats Àrabs van condicionar la seva ajuda econòmica a la protecció jurídica de Mubàrak i al seu alliberament mentre un equip d'advocats emiratís van ser els encarregats de defensar judicialment l'ex-dictador egipci.