La sentència per la matança de Port Saïd desferma la ira

Article publicat a El Punt-Avui:

Almenys 31 persones van perdre la vida i 300 més van resultar ferides ahir en enfrontaments a la ciutat costanera de Port Saïd. Els incidents van esclatar després que un tribunal dictés pena de mort contra 21 persones vinculades a la mort de 74 aficionats de l'equip de futbol Al-Ahli a l'estadi de Port Saïd, l'1 de febrer passat. Els familiars dels condemnats, encesos per la ira i convençuts que la sentència només busca bocs expiatoris, van intentar assaltar la presó on es troben retinguts els ja condemnats. Allà van topar amb l'oposició d'unes forces de seguretat que, segons els testimonis, haurien disparat munició real. Entre els morts hi ha dos agents de policia. Una comissaria també va ser presa per les flames. Davant el descontrol, el segon exèrcit de camp va desplegar les seves forces pels carrers de Port Saïd per mirar de reprendre el control de la situació.

La decisió del tribunal va provocar l'alegria inicial dels aficionats de l'Al-Ahli, que van encendre bengales i van cantar cançons en escoltar el veredicte. Però en una anàlisi més freda, es van negar a festejar el veredicte de forma oficial. “És l'inici del restabliment de la justícia, però aquesta no serà completa fins que no siguin condemnats els responsables policials i militars de la matança”, van afirmar en un comunicat a les xarxes socials. I és que el tribunal va decidir ajornar fins al proper 9 de març la sentència contra els 52 acusats restants després que la fiscalia general presentés noves proves. Entre aquests, hi ha els 9 comandaments policials acusats de la matança, a qui els aficionats atorguen la responsabilitat final de la tragèdia de Port Saïd.

L'1 de febrer del 2011, 74 aficionats de l'equip de futbol Al-Ahli van perdre la vida en un atac violent de l'afició local al final d'un partit. Els testimonis van denunciar la passivitat policial davant l'agressió, fet que va provocar denúncies sobre una possible acció premeditada contra els aficionats, políticament actius durant la revolució egípcia. Des de llavors, les competicions de futbol han estat suspeses per raons de seguretat mentre els aficionats de l'Al-Ahli protagonitzaven nombroses mobilitzacions reclamant la justícia per als seus companys morts.

Els fets de Port Saïd arriben l'endemà que almenys nou persones perdessin la vida arreu d'Egipte en noves accions violentes en el marc de la commemoració del segon aniversari de l'alçament popular. Els enfrontaments es van reproduir de nou al llarg del dia d'ahir en diversos indrets del país. Almenys set dels morts ho van ser a la ciutat de Suez, on l'exèrcit va desplegar unitats per prendre el control de la situació. Les protestes es dirigeixen contra el president Muhammad Mursi, a qui l'oposició acusa d'una deriva autoritària i d'intentar monopolitzar el poder al voltant de la formació dels Germans Musulmans.

“Atien l'odi contra els Germans"

Els Germans Musulmans van acusar ahir els mitjans d'informació d'“incitar les masses contra la legitimitat” i de “difondre l'odi” contra la formació islamista. També van responsabilitzar l'oposició d'“estendre el sabotatge” i encoratjar la violència que ha sacsejat Egipte durant els darrers dies. Però el Front de Salvació Nacional, principal grup de l'oposició, va condemnar ahir els actes violents i en va culpar el president del país, Mohammed Mursi. En roda de premsa, dirigents del Front van amenaçar de boicotejar les futures eleccions parlamentàries si el president no escolta les seves demandes. Entre aquestes hi ha la derogació de la recentment aprovada Constitució –la redacció de la qual va enfrontar forces islamistes i l'oposició durant el mes de desembre– i la formació d'un govern d'unitat.
Per la seva banda, el president Mursi va cancel·lar la seva visita prevista a Etiòpia i es va reunir ahir d'urgència amb el Consell de Defensa Nacional per discutir els darrers esdeveniments. A la sortida, el Consell va oferir una roda de premsa en què va anunciar que renovaven la seva confiança en les institucions estatals, en especial les discutides forces policials i la judicatura, i convocaven els grups polítics a un diàleg ampli instant-los a “treballar per sortir de la crisi actual”.