Article publicat al diari El Punt-Avui:
Egipte afronta avui dividit com mai la segona tanda del referèndum
sobre els 236 articles de la seva Constitució. Una carta magna que ha
posat en relleu la fractura política i social del país. El text, aprovat
a corre-cuita després de sis mesos de durs debats i amb el boicot final
d'una quarta part dels seus redactors, s'ha convertit en el darrer
cavall de batalla entre unes forces islamistes acusades de monopolitzar
la comissió i una oposició secular acusada de boicotejar la redacció per
interessos partidistes.
Un dels debats més encesos l'ha provocat
l'article 2, que fa referència a la xaria islàmica. Després de mesos de
confrontació a la comissió, el text finalment va quedar com estava en
l'anterior Constitució: “Els principis de la xaria són la principal font
de legislació.” Una vaga expressió que no va agradar als grups
salafistes, que van forçar l'afegitó de l'article 219, que especifica de
manera general què s'entén per aquests principis.
La Constitució
garanteix un model presidencialista parlamentari. Bona part dels poders
fins al moment garantits al cap d'estat són ara compartits amb una
cambra dels diputats que hi ha de donar l'aprovació. Els crítics, però,
pensen que el model encara dóna moltes prerrogatives al president i
soscava la separació de poders.
Muhammad Mursi té el dret de
nomenar el fiscal general, els membres del Tribunal Constitucional i els
encarregats de les institucions de monitoratge i de suposat control
independent de les autoritats. El president és el cap de la policia i de
les forces armades, però no té el poder ni de declarar la guerra ni
d'ordenar l'enviament de tropes a l'estranger (art. 146). Aquesta
competència correspon al Consell Nacional de Defensa, que ell mateix
presideix (art. 197).
Precisament, les forces armades van ser
pràcticament l'única institució no religiosa de l'Estat que no va
boicotejar la comissió constitucional. Al final, la majoria de
reclamacions militars eren aprovades 24 hores abans que el text fos
finalment aprovat.
Així, el pressupost de les forces armades
continuarà sense estar controlat pel Parlament. Aquesta funció se la
reservarà el Consell Nacional de Defensa, un òrgan no directament
escollit per la població (art. 197). El ministre de Defensa continuarà
sent, per llei, un militar (art. 195) i mentrestant es continua obrint
la porta a judicis militars contra població civil en cas que “danyin les
forces armades” (art. 198).
Organitzacions de drets humans han
denunciat que la justícia social, un dels principals reclams de la
revolució, no es garanteix en aquest text. La llibertat sindical, per
exemple, queda limitada a un sindicat per professió, la gratuïtat de
l'assistència sanitària està restringida i no es tanca la porta al
treball infantil. A més, la llibertat de culte se circumscriu a les
religions abrahàmiques i tampoc es respon a demandes sobre els drets de
les dones. La llibertat d'opinió està garantida per l'article 45, però
els límits són poc clars quan l'article 31 prohibeix l'insult contra les
persones i el 44 prohibeix els insults a la religió i al profeta.
PD:
Hi ha molts altres punts conflictius en aquesta constitució. Enumero alguns d'aquests de forma una mica aleatoria....
(Art.62) La gratuïtat de
la assistència sanitària només es garanteix per “aquells que no
poden pagar” mentre l'estat es responsabilitza de destinar-hi “un
percentatge suficient de la renda nacional”.
(Art. 10)La assistència
maternal i salut infantil son gratuïtes i han de possibilitar la
reconciliació de la dona respecte els seus deures laborals i
familiars.
-->
L'estat es reserva la
obligació de tenir cura i protecció de les dones caps de família,
les divorciades i les vídues
La policia té dret a no
informar sobre una detenció fins a les dotze hores. Teòricament ha
de venir per ordre judicial, però hi ha l'excepció dels delictes
flagrants.
L'article 36 no reconeix
les declaracions sota tortura.
Es garanteix el dret a
reunió i manifestació (art 50)
Segons l'article 45 només es permet un sindicat per professió, posant en perill els sindicats lliures
L'article 63 diu
confusament que “no hi pot haver treball forçós excepte si ho
marca la llei”
L'article 67 exigeix la
creació d'un pla nacional d'habitatge
L'article 70 defineix la
protecció de l'infant, però obre la porta al treball infantil
afirmant que només es prohibeixen “tasques que no s'adeqüin a la
seva edat”
L'article 64 afirma que
l'Estat ha d'honrar els màrtirs de la revolució i recolzar les
seves famílies i que els seus familiars han de tenir prioritat a
l'hora d'aconseguir un lloc de treball.
Poders del president: el poder
executiu, emetre i rebutjar lleis, dissoldre el parlament
(convocant un referèndum al respecte, no té perquè necessariament nomenar un vicepresident, escull primer ministre i
el proposa al parlament, que l'ha d'aprovar, representa l'estat a
l'estranger, és el cap de les forces
armades, però no té el poder ni de declarar la guerra ni enviar
tropes a l'estranger sense l'aprovació del Consell Nacional de
Defensa, el qual presideix, és el cap suprem de la policia, té dret a nomenar funcionaris
civils i militars, nomena els diplomàtics i ha de donar el vist-i-plau als cossos diplomàtics
estrangers, dret a proclamar l'estat
d'emergència amb aprovació del parlament, té dret a amnistiar, té dret a nominar el fiscal
general i els membres del tribunal constitucional, té el poder de nomenar les
agències de control i els cossos independents, malgrat que es
defineix que han de mantenir la seva imparcialitat....
La institució d'Al Azahar
segueix polititzant-se i, malgrat defensar-se verbalment la seva
independència no s'especifica quin serà el mètode d'elecció de la
seva direcció
La modificació del text
requereix una sol·licitud presidencial o de dos terceres part de la
cambra. Si es rebutja, els articles en qüestió no poden ser
esmenats fins al canvi de legislatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada