dissabte, 22 de desembre de 2012

La constitució de la discòrdia

Article publicat al diari El Punt-Avui: 
Egipte afronta avui dividit com mai la segona tanda del referèndum sobre els 236 articles de la seva Constitució. Una carta magna que ha posat en relleu la fractura política i social del país. El text, aprovat a corre-cuita després de sis mesos de durs debats i amb el boicot final d'una quarta part dels seus redactors, s'ha convertit en el darrer cavall de batalla entre unes forces islamistes acusades de monopolitzar la comissió i una oposició secular acusada de boicotejar la redacció per interessos partidistes.
Un dels debats més encesos l'ha provocat l'article 2, que fa referència a la xaria islàmica. Després de mesos de confrontació a la comissió, el text finalment va quedar com estava en l'anterior Constitució: “Els principis de la xaria són la principal font de legislació.” Una vaga expressió que no va agradar als grups salafistes, que van forçar l'afegitó de l'article 219, que especifica de manera general què s'entén per aquests principis.
La Constitució garanteix un model presidencialista parlamentari. Bona part dels poders fins al moment garantits al cap d'estat són ara compartits amb una cambra dels diputats que hi ha de donar l'aprovació. Els crítics, però, pensen que el model encara dóna moltes prerrogatives al president i soscava la separació de poders.
Muhammad Mursi té el dret de nomenar el fiscal general, els membres del Tribunal Constitucional i els encarregats de les institucions de monitoratge i de suposat control independent de les autoritats. El president és el cap de la policia i de les forces armades, però no té el poder ni de declarar la guerra ni d'ordenar l'enviament de tropes a l'estranger (art. 146). Aquesta competència correspon al Consell Nacional de Defensa, que ell mateix presideix (art. 197).
Precisament, les forces armades van ser pràcticament l'única institució no religiosa de l'Estat que no va boicotejar la comissió constitucional. Al final, la majoria de reclamacions militars eren aprovades 24 hores abans que el text fos finalment aprovat.
Així, el pressupost de les forces armades continuarà sense estar controlat pel Parlament. Aquesta funció se la reservarà el Consell Nacional de Defensa, un òrgan no directament escollit per la població (art. 197). El ministre de Defensa continuarà sent, per llei, un militar (art. 195) i mentrestant es continua obrint la porta a judicis militars contra població civil en cas que “danyin les forces armades” (art. 198).
Organitzacions de drets humans han denunciat que la justícia social, un dels principals reclams de la revolució, no es garanteix en aquest text. La llibertat sindical, per exemple, queda limitada a un sindicat per professió, la gratuïtat de l'assistència sanitària està restringida i no es tanca la porta al treball infantil. A més, la llibertat de culte se circumscriu a les religions abrahàmiques i tampoc es respon a demandes sobre els drets de les dones. La llibertat d'opinió està garantida per l'article 45, però els límits són poc clars quan l'article 31 prohibeix l'insult contra les persones i el 44 prohibeix els insults a la religió i al profeta.

PD:
Hi ha molts altres punts conflictius en aquesta constitució. Enumero alguns d'aquests de forma una mica aleatoria....
(Art.62) La gratuïtat de la assistència sanitària només es garanteix per “aquells que no poden pagar” mentre l'estat es responsabilitza de destinar-hi “un percentatge suficient de la renda nacional”.
(Art. 10)La assistència maternal i salut infantil son gratuïtes i han de possibilitar la reconciliació de la dona respecte els seus deures laborals i familiars.
-->
L'estat es reserva la obligació de tenir cura i protecció de les dones caps de família, les divorciades i les vídues

La policia té dret a no informar sobre una detenció fins a les dotze hores. Teòricament ha de venir per ordre judicial, però hi ha l'excepció dels delictes flagrants.

L'article 36 no reconeix les declaracions sota tortura.

--> Article 198, contràriament als esborranys anteriors, obre la possibilitat a judicis militars contra pobació civil “en casos que danyin les forces armades”

Es garanteix el dret a reunió i manifestació (art 50)

Segons l'article 45 només es permet un sindicat per professió, posant en perill els sindicats lliures

L'article 63 diu confusament que “no hi pot haver treball forçós excepte si ho marca la llei”

L'article 67 exigeix la creació d'un pla nacional d'habitatge

L'article 70 defineix la protecció de l'infant, però obre la porta al treball infantil afirmant que només es prohibeixen “tasques que no s'adeqüin a la seva edat”

L'article 64 afirma que l'Estat ha d'honrar els màrtirs de la revolució i recolzar les seves famílies i que els seus familiars han de tenir prioritat a l'hora d'aconseguir un lloc de treball.

Poders del president:  el poder executiu, emetre i rebutjar lleis, dissoldre el parlament (convocant un referèndum al respecte, no té perquè necessariament nomenar un vicepresident, escull primer ministre i el proposa al parlament, que l'ha d'aprovar, representa l'estat a l'estranger, és el cap de les forces armades, però no té el poder ni de declarar la guerra ni enviar tropes a l'estranger sense l'aprovació del Consell Nacional de Defensa, el qual presideix, és el cap suprem de la policia, té dret a nomenar funcionaris civils i militars, nomena els diplomàtics i ha de donar el vist-i-plau als cossos diplomàtics estrangers, dret a proclamar l'estat d'emergència amb aprovació del parlament, té dret a amnistiar, té dret a nominar el fiscal general i els membres del tribunal constitucional, té el poder de nomenar les agències de control i els cossos independents, malgrat que es defineix que han de mantenir la seva imparcialitat....

--> ARTICLE 43 la llibertat de culte és només per a les religions abrahamiques. No bahais, no xia.

La institució d'Al Azahar segueix polititzant-se i, malgrat defensar-se verbalment la seva independència no s'especifica quin serà el mètode d'elecció de la seva direcció

La modificació del text requereix una sol·licitud presidencial o de dos terceres part de la cambra. Si es rebutja, els articles en qüestió no poden ser esmenats fins al canvi de legislatura. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada