dijous, 22 de novembre de 2012

Mursi, el pacificador

Article publicat a El Punt-Avui:
La peça clau del trencaclosques palestinoisraelià torna a ser al Caire. Mohamed Mursi, el president egipci, ha estat en el punt de mira internacional pel seu paper com a mediador entre Hamas i Tel Aviv. És la seva primera prova de foc i alguns ja l'hi donen un aprovat amb nota. “Fonamental per a l'alto el foc”, titulava la CNN. El nou president islamista sembla haver-se convertit en el nou pacificador del Pròxim Orient i segurament intentarà treure'n profit davant dels aliats estratègics. Una escena que rememora capítols amb el dictador Mubarak de protagonista, però que evidentment guarda força distàncies.

Egipte ha fet passos nous. Mursi va permetre l'entrada a Gaza de 400 activistes solidaris amb la causa palestina i va enviar a la franja el primer ministre, Hisham Qandil. La primera visita oficial d'un enviat egipci des que Hamas va prendre el poder a la franja (2007). El president també va retirar temporalment l'ambaixador a Tel Aviv com a mostra de rebuig a l'ofensiva Pilar Defensiu, tot i que aquest és un recurs que Mubarak també va emprar el 1982 i el 2000 sense massa resultats.
Molta gent veu en aquests moviments un caràcter excessivament simbòlic i inevitable, tenint en compte la pressió popular de la revolució. Reclamen mesures més decidides, com ara l'obertura indefinida del pas fronterer de Rafah –per alleujar el setge econòmic a què Israel sotmet la franja– o la renegociació dels Acords de Pau de Camp David (1978).
Però lluny d'això, l'Egipte de Mursi s'ha dedicat els darrers mesos a tancar els túnels clandestins, cosa que ha fet caure la popularitat del líder islamista a la franja, i a estrènyer els llaços diplomàtics amb Israel. En una polèmica carta entregada a Shimon Peres fa menys d'un mes, Mursi s'adreçava al president israelià com a “apreciat amic” i li manifestava la voluntat de “mantenir i reforçar les cordials relacions que feliçment hi ha entre tots dos països”. Tot i que Egipte proposa renegociar punts concrets dels acords de pau, especialment per reforçar la presència policial al Sinaí, aquest segueix sent un tema no negociable per a Tel Aviv. 
I és que Mursi es troba lligat. Mentre la treva es negociava al Caire, l'FMI arribava a un preacord per a un préstec de 4.800 milions de dòlars al govern egipci, que ja ha començat a prendre les primeres mesures polítiques reclamades retallant les subvencions al sector energètic. L'aval de Washington és imprescindible per al préstec, com també la injecció anual de 1.600 milions de dòlars en ajudes, sobretot militars, al país. I la postura de la Casa Blanca sobre el conflicte és clara. 
Però d'altra banda, Mursi ha de donar resposta a les demandes internes. A les del poble i a les de la pròpia formació, els Germans Musulmans, que han inflat durant dècades el discurs propalestí. Els Germans Musulmans són els millors interlocutors davant de Hamas, formació originàriament pertanyent al grup islamista egipci. Però la fermesa de l'aliança es pot ressentir que l'actual treva, com les anteriors, no pot oferir solucions a llarg termini a un conflicte crònic i del qual tothom vol treure profit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada