La peça clau del trencaclosques palestinoisraelià torna a ser al
Caire. Mohamed Mursi, el president egipci, ha estat en el punt de mira
internacional pel seu paper com a mediador entre Hamas i Tel Aviv. És la
seva primera prova de foc i alguns ja l'hi donen un aprovat amb nota.
“Fonamental per a l'alto el foc”, titulava la CNN. El nou president
islamista sembla haver-se convertit en el nou pacificador del Pròxim
Orient i segurament intentarà treure'n profit davant dels aliats
estratègics. Una escena que rememora capítols amb el dictador Mubarak de
protagonista, però que evidentment guarda força distàncies.
Egipte
ha fet passos nous. Mursi va permetre l'entrada a Gaza de 400
activistes solidaris amb la causa palestina i va enviar a la franja el
primer ministre, Hisham Qandil. La primera visita oficial d'un enviat
egipci des que Hamas va prendre el poder a la franja (2007). El
president també va retirar temporalment l'ambaixador a Tel Aviv com a
mostra de rebuig a l'ofensiva Pilar Defensiu, tot i que aquest és un
recurs que Mubarak també va emprar el 1982 i el 2000 sense massa
resultats.
Molta gent veu en aquests moviments un caràcter excessivament
simbòlic i inevitable, tenint en compte la pressió popular de la
revolució. Reclamen mesures més decidides, com ara l'obertura indefinida
del pas fronterer de Rafah –per alleujar el setge econòmic a què Israel
sotmet la franja– o la renegociació dels Acords de Pau de Camp David
(1978). 
Però lluny d'això, l'Egipte de Mursi s'ha dedicat els darrers
mesos a tancar els túnels clandestins, cosa que ha fet caure la
popularitat del líder islamista a la franja, i a estrènyer els llaços
diplomàtics amb Israel. En una polèmica carta entregada a Shimon Peres
fa menys d'un mes, Mursi s'adreçava al president israelià com a
“apreciat amic” i li manifestava la voluntat de “mantenir i reforçar les
cordials relacions que feliçment hi ha entre tots dos països”. Tot i
que Egipte proposa renegociar punts concrets dels acords de pau,
especialment per reforçar la presència policial al Sinaí, aquest segueix
sent un tema no negociable per a Tel Aviv.
I és que Mursi es troba
lligat. Mentre la treva es negociava al Caire, l'FMI arribava a un
preacord per a un préstec de 4.800 milions de dòlars al govern egipci,
que ja ha començat a prendre les primeres mesures polítiques reclamades
retallant les subvencions al sector energètic. L'aval de Washington és
imprescindible per al préstec, com també la injecció anual de 1.600
milions de dòlars en ajudes, sobretot militars, al país. I la postura de
la Casa Blanca sobre el conflicte és clara.
Però d'altra banda, Mursi
ha de donar resposta a les demandes internes. A les del poble i a les de
la pròpia formació, els Germans Musulmans, que han inflat durant
dècades el discurs propalestí. Els Germans Musulmans són els millors
interlocutors davant de Hamas, formació originàriament pertanyent al
grup islamista egipci. Però la fermesa de l'aliança es pot ressentir que
l'actual treva, com les anteriors, no pot oferir solucions a llarg
termini a un conflicte crònic i del qual tothom vol treure profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada