dijous, 22 de novembre del 2012

Israel torna a atacar Gaza a les portes de les eleccions

Article que els darrers fets ha desfassat un xic publicat al setmanari La Directa num. 295:
Gaza torna a estar sota setge. Una vegada més el gairebé milió i mig d'habitants de la petita franja es troben sota l'amenaça de la puja de bombes llançada per l'exèrcit israelià, qui ha batejat la ofensiva com a Pilar de Defensa. Tel Aviv acusa els grups armats de Hamàs d'haver atacat territori israelià amb míssils Katisuskas i Grad de curt abast. El toll de morts s'apropava al centenar de víctimes mortals, la majoria civils palestins entre els que es troben molts infants les imatges dels quals han sacsejat les xarxes socials. Les voluntats bèl·liques de Tel Aviv semblen satisfer-se després que les autoritats militars frenessin recentment els desitjos de Barak d'atacar Iran abans de les eleccions a la Casa Blanca.
Les imatges semblen repetir l'escenari de la operació Plom Fos de desembre de 2008. Una vegada més l'atac arriba a les portes d'unes noves eleccions legislatives al Keneetz israelià, previstes per al proper gener. Com si la mort de la població palestina es tractés del millor reclam, des de 2003 no hi ha hagut campanya electoral que no hagi vingut precedida per un atac a la franja. 4 campanyes marcades per la sang. I dóna els seus resultats. Des de l'inici de l'ofensiva, tant el primer ministre Netanyahu com el cap de defensa Ehud Barak augmentaven un 20% la seva popularitat en una ofensiva que, segons les mateixes enquestes, compta amb el recolzament del 84% de la població israeliana.
O tot o res. Al tancament d'aquesta edició s'estava entre un alto-el-foc reclamat internacionalment o una invasió terrestre de la franja amenaçada per Israel. El divendres a la nit Ehud Barak rebia la necessària aprovació del consell de ministres per a l'enviament de 75 mil reservistes a Gaza i augmentava la alerta internacional. Però la ofensiva sionista no feia més que augmentar. El diumenge, amb 21 morts, es convertia en la jornada més sagnant de l'atac israelià.
El 14 de novembre l'exèrcit sionista feia un cop de gràcia amb l'assassinat selectiu d'Ahmed Jabbari, líder de les brigades d'Izzeddin el-Qassam, el braç armat de Hamas. Un dels homes forts a la franja de Gaza, Jabbari era un objectiu llargament buscat per les forces sionistes. Entre d'altres intents d'acabar amb ell, 2004 va sortir pràcticament il·lès d'un atac a la seva residència en el que morien un fill juntament amb el seu germà i 3 familiars més. Jabbari era considerat un dels cervells del “cop de Hamas” a la franja de 2007 i principal responsable del segrest del soldat Gilad Shalit, que ara fa un any seria intercanviat històricament per 1500 presoners palestins. Però alguns veien que en l'assassinat de Jabbari encara hi podria haver més. Segons publicava el Haaretz israelià, el líder de Hamàs podria tenir en la seva possessió un projecte per a instaurar un alto-el-foc permanent i durador entre les dues parts que aparentment no semblaria interessar Ehud Barak. 
El nou mapa polític produït per les revoltes àrabs hauria de mostrar ara els signes de canvi. La Lliga àrab alertava Tel Aviv que “el que hagués pogut fer en el passat ja no ho podria repetir”. Però a hores d'ara els resultats són escassos. L'atac a Gaza és la primera gran prova de foc per al president egipci, Mohamed Mursi. Al Caire es reunia d'urgència amb el seus homòlegs turc i catarí per a posar fil a l'agulla a la crisi i, entre d'altres, pressionar Hamas, de la que tots 3 son propers aliats, per a una treva que faciliti la fi dels bombardejos sionistes. Una trobada que era ben aprovada des de Tel Aviv, on diversos analistes coincidien a destacar els beneficis que el nou escenari polític a Egipte podia aportar al conflicte.
Però Mursi haurà també d'oferir quelcom als veïns de Gaza i, sobretot, als seus aliats polítics de Hamas, branca germana dels egipcis Germans Musulmans. En els darrers mesos el setge egipci als túnels clandestins que des del Sinaí trencaven el bloqueig israelià han neguitejat la població palestina de Gaza i encara es fa difícil veure quin serà l'impacte a llarga escala de l'arribada islamista al palau presidencial cairota. De moment retirava temporalment el controvertit cos diplomàtic egipci a Tel Aviv i diumenge permetia l'històric accés a la franja d'una caravana solidària de vora 400 activistes egipcis disposats a convertir-se en escuts humans.
Qui des de Bangkok afirmava el seu suport a la ofensiva era el recentment re-escollit president estatunidenc Barack Obama. “Donem ple suport al dret d'Israel de defensar-se” afirmaria davant la premsa mentre senyalava la exclusiva responsabilitat palestina a causa dels míssils llançats sobre terreny sionista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada