Article que els darrers fets ha desfassat un xic publicat al setmanari La Directa num. 295:
Gaza torna a
estar sota setge. Una vegada més el gairebé milió i mig
d'habitants de la petita franja es troben sota l'amenaça de la puja
de bombes llançada per l'exèrcit israelià, qui ha batejat la
ofensiva com a Pilar de Defensa. Tel Aviv acusa els grups armats de
Hamàs d'haver atacat territori israelià amb míssils Katisuskas i
Grad de curt abast. El toll de morts s'apropava al centenar de
víctimes mortals, la majoria civils palestins entre els que es
troben molts infants les imatges dels quals han sacsejat les xarxes
socials. Les voluntats bèl·liques de Tel Aviv semblen satisfer-se
després que les autoritats militars frenessin recentment els
desitjos de Barak d'atacar Iran abans de les eleccions a la Casa
Blanca.
Les imatges
semblen repetir l'escenari de la operació Plom Fos de desembre de
2008. Una vegada més l'atac arriba a les portes d'unes noves
eleccions legislatives al Keneetz israelià, previstes per al proper
gener. Com si la mort de la població palestina es tractés del
millor reclam, des de 2003 no hi ha hagut campanya electoral que no
hagi vingut precedida per un atac a la franja. 4 campanyes marcades
per la sang. I dóna els seus resultats. Des de l'inici de
l'ofensiva, tant el primer ministre Netanyahu com el cap de defensa
Ehud Barak augmentaven un 20% la seva popularitat en una ofensiva
que, segons les mateixes enquestes, compta amb el recolzament del 84%
de la població israeliana.
O tot o res.
Al tancament d'aquesta edició s'estava entre un alto-el-foc reclamat
internacionalment o una invasió terrestre de la franja amenaçada
per Israel. El divendres a la nit Ehud Barak rebia la necessària
aprovació del consell de ministres per a l'enviament de 75 mil
reservistes a Gaza i augmentava la alerta internacional. Però la
ofensiva sionista no feia més que augmentar. El diumenge, amb 21
morts, es convertia en la jornada més sagnant de l'atac israelià.
El 14 de
novembre l'exèrcit sionista feia un cop de gràcia amb l'assassinat
selectiu d'Ahmed Jabbari, líder de les brigades d'Izzeddin
el-Qassam, el braç armat de Hamas. Un dels homes forts a la franja
de Gaza, Jabbari era un objectiu llargament buscat per les forces
sionistes. Entre d'altres intents d'acabar amb ell, 2004 va sortir
pràcticament il·lès d'un atac a la seva residència en el que
morien un fill juntament amb el seu germà i 3 familiars més.
Jabbari era considerat un dels cervells del “cop de Hamas” a la
franja de 2007 i principal responsable del segrest del soldat Gilad
Shalit, que ara fa un any seria intercanviat històricament per 1500
presoners palestins. Però alguns veien que en l'assassinat de
Jabbari encara hi podria haver més. Segons publicava el Haaretz
israelià, el líder de Hamàs podria tenir en la seva possessió un
projecte per a instaurar un alto-el-foc permanent i durador entre les
dues parts que aparentment no semblaria interessar Ehud Barak.
El nou mapa
polític produït per les revoltes àrabs hauria de mostrar ara els
signes de canvi. La Lliga àrab alertava Tel Aviv que “el que
hagués pogut fer en el passat ja no ho podria repetir”. Però a
hores d'ara els resultats són escassos. L'atac a Gaza és la primera
gran prova de foc per al president egipci, Mohamed Mursi. Al Caire es
reunia d'urgència amb el seus homòlegs turc i catarí per a posar
fil a l'agulla a la crisi i, entre d'altres, pressionar Hamas, de la
que tots 3 son propers aliats, per a una treva que faciliti la fi
dels bombardejos sionistes. Una trobada que era ben aprovada des de
Tel Aviv, on diversos analistes coincidien a destacar els beneficis
que el nou escenari polític a Egipte podia aportar al conflicte.
Però Mursi
haurà també d'oferir quelcom als veïns de Gaza i, sobretot, als
seus aliats polítics de Hamas, branca germana dels egipcis Germans
Musulmans. En els darrers mesos el setge egipci als túnels
clandestins que des del Sinaí trencaven el bloqueig israelià han
neguitejat la població palestina de Gaza i encara es fa difícil
veure quin serà l'impacte a llarga escala de l'arribada islamista al
palau presidencial cairota. De moment retirava temporalment el
controvertit cos diplomàtic egipci a Tel Aviv i diumenge permetia
l'històric accés a la franja d'una caravana solidària de vora 400
activistes egipcis disposats a convertir-se en escuts humans.
Qui des de
Bangkok afirmava el seu suport a la ofensiva era el recentment
re-escollit president estatunidenc Barack Obama. “Donem ple suport
al dret d'Israel de defensar-se” afirmaria davant la premsa mentre
senyalava la exclusiva responsabilitat palestina a causa dels míssils
llançats sobre terreny sionista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada