Clam a Egipte contra els deliris faraònics de Mursi

Aquesta és la noticia que vaig redactar ahir a mitja-tarda....que s'ha de complementar i re-analitzar amb la següent entrada del boc
Article publicat a El Punt-Avui:

Egipte va tornar a ser un clam ahir contra aquell a qui els opositors ja es referixen com “el nou faraó”, el president islamista Muhammad Mursi. Desenes de milers de persones van tornar a sortir al carrer, aquest cop sota el lema La revolució la protegeix el poble, en les mobilitzacions més importants des que els Germans Musulmans van assumir el poder, el juny passat. Tot i que havia de ser una marxa contra la declaració constitucional promulgada dijous per Mursi –atribuint-se poders extraordinaris i blindant les seves decisions de la supervisió judicial–, la concentració es va convertir clarament en un crit contra la germandat mateixa. “Són pur feixisme islamista”, denunciava Ahmed a prop de l'estació central d'Alexandria. “Aquí no governa el president del país, ho fa el gabinet central de la germandat”, subratllava la seva xicota, Fàtima.

Les manifestacions posen de relleu la cada cop més evident fractura a la qual es pot veure abocat el país. Convocades per grups seculars –tant liberals com d'esquerra– contra les forces islamistes, només la presència d'alguns simpatitzants de l'antic règim provocava alguna polèmica en alguna de les convocatòries. Més d'una dotzena de marxes d'arreu del Caire confluïen a la representativa plaça Tahrir. Una plaça que es tornava a omplir de gom a gom i des de la qual els opositors anunciaven que mantindran la pugna fins a la derogació del decret constitucional. Arreu del país es repetien mobilitzacions similars i en diverses ciutats es reproduïen els enfrontaments dels últims dies. La situació semblava especialment preocupant a la localitat obrera de Mahala, al delta del Nil. Guerra creuada de còctels Molotov i munició real entre detractors i partidaris del president, amb la desaparició total de les forces policials, deixaven diverses desenes de ferits i una central elèctrica presa per les flames.

També es tornaven a viure episodis de violència a Damanhour, on fa uns dies moria en els enfrontaments amb l'oposició un menor partidari dels Germans Musulmans. Al Caire, mentrestant, es reproduïen per vuitè dia consecutiu petits enfrontaments entre grups de manifestants i forces policials, aquest cop als voltants de l'ambaixada dels Estats Units.

Els Germans Musulmans van decidir a última hora desconvocar les seves concentracions de suport al president, fet que va impedir que es pogués fer una comparació sobre la capacitat de mobilització d'uns i altres. Ho feien pressionats per les forces salafistes i gihadistes, que alertaven d'un possible vessament de sang i denunciaven un complot fins i tot armat per atacar les seves mobilitzacions. Però algunes delegacions locals de la formació islamista, com a Alexandria, desobeïen les peticions centrals i organitzaven discretes marxes de suport.

Immobilisme i divisió

Fins ara els intents de consensuar una sortida a la crisi no han fructificat. Totes dues bandes semblen a hores d'ara poc disposades a cedir. Mursi no aconseguia dilluns trobar una solució pactada amb la cúpula judicial en una reunió que va ser catalogada de “fracàs” pels jutges. El president els va tornar a prometre que no pretén soscavar la independència judicial i els va intentar convèncer que el decret només té una validesa temporal.
Però l'oposició sembla recelosa de les paraules del líder islamista i reclama la derogació total del decret abans de començar a posar temes sobre la taula. El president, lluny de cedir, es reunia ahir amb diversos assessors per plantejar l'execució pràctica del decret. Mursi, amb el risc d'enfrontar-se tot sol a l'abisme, segueix convençut del seu pas.