L’immobilisme del president Mursi

Article publicat al setmanari La Directa num. 290 

“Mursi repeteix el que feia Hosni Mubàrak”. Així de contundent es mostrava l'escriptor Alaa el Aswani després de veure com el president egipci commemorava la pretesa victòria militar sobre Israel d'octubre del 73. En un estadi ple de gom, el president islamista es feia un bany de masses entre els seus partidaris passejant-se en un descapotable i saludant a la entregada claca. Una imatge faraònica que li va provocar una pluja de crítiques als mitjans de comunicació. Mursi va voler aprofitar les celebracions militars del 6 d'octubre per a fer balanç als seus primers 100 dies com a president d'Egipte, una data marcada durant la campanya electoral i segellada al programa electoral d'el-Nahda, el renaixement. En el seu llarg discurs va defensar haver assolit un 65% del programa promès i s'encomanava a seguir endavant en el repte.

Però aquestes xifres semblen contradir-se amb les sensacions a peu de carrer. Segons el morsímetre (una eina de monitoratge a la xarxa sobre l'acompliment del programa electoral dels 100 dies) tant sols 9 de les 64 promeses fetes s'havien acomplert en aquest termini. Segons el mateix web, el president treballava en 23 promeses més, mentre que en la meitat dels casos no hi ha hagut cap mena de moviment. Les llargues cues per aconseguir pa subvencionat, els problemes en els subministraments o els eterns embussos de tràfic estan minant la paciència d'un poble que no acaba d'experimentar el canvi.

Egipte està afrontant, des de finals de l'estiu, una de les onades de mobilitzacions obreres més importants des de la caiguda del dictador Mubàrak. Moltes d'elles reprimides policialment i amb acomiadaments de líders sindicals de marcat caire polític que van portar a la Unió de Sindicats Independents a declarar que les actituds de l'actual govern no diferien gaire de les de Mubàrak. A punt d'assolir l'acord definitiu per al préstec amb el FMI que tan van demonitzar quan eren a la oposició, les polítiques econòmiques semblen seguir el camí traçat per l'antic règim. Tampoc sembla que en matèria de drets humans s'hagi avançat molt. Segons un recent informe del centre Nadeem, 34 persones haurien mort sota custòdia policial durant aquest període i 88 més haurien patit tortura.

La indignació portaria a que diversos autocars de la germandat fossin presos per les flames el passat 12 d'octubre després que enfrontaments entre partidaris i opositors als islamistes esclatessin a la emblemàtica plaça Tahrir. Els partidaris dels Germans Musulmans demanen ara temps per acomplir el programa. El germà del president sortia als mitjans afirmant que Mursi “no disposa de la llàntia màgica d'Aladí” mentre alguns líders, com demanant una pròrroga per assolir els objectius a última hora, discutien sobre la data en que s'havia de començar a considerar que Mursi havia pres possessió real del càrrec. Alguns, fins i tot, han arribat a negar la existència del programa el-Nahda. Així ho expressava Khairat Shater en una conferència l'estiu passat, afirmant que el-Nahda era més aviat una idea. Però la realitat és que el programa electoral d'el-Nahda és un document de 81 pàgines completament detallat i descarregable a la xarxa que, 100 dies després d'estar al càrrec, no acaba de ser palpable a peu de carrer.

Per mirar de calmar les masses i com a regal dels 100 dies, el president oferia una amnistia als presos polítics des de la caiguda del president Mubàrak. Un destacat gest simbòlic del que se'n podrien beneficiar els encara milers de detinguts polítics des de la caiguda del rais. Entre ells la vintena d'oficial de l'exèrcit que van posicionar-se amb la revolució. Però l'amnistia no resol els milers de casos de civils empresonats per la justícia militar ni els casos dels nens del carrer detinguts en les protestes.

Com si es tractés d'un joc de cartes dos dies després la justícia egípcia absolia de tota responsabilitat la vintena d'encausats en l'atac a manifestants de la plaça Tahrir del 3 de febrer de 2011, la coneguda mediàticament com a “batalla dels camells”. Entre aquests es trobaven destacades figures del règim Mubàrak acusats de contractar a matons a sou per a desallotjar per la força la plaça. La absolució va obrir una crisi-exprés al país. Mursi va decidir destituir el fiscal general, acusant-lo indirectament d'estar darrere de l'entorpiment dels processos judicials, i el va enviar com a ambaixador egipci al Vaticà. Però la pressió de la judicatura va obligar el president a fer un pas enrere i acceptar la continuïtat d'Abd el Moged Mahmud a la fiscalia fins que arribi a la jubilació.