El 6 de juny de 2008 un parell de policies entraven agressivament en un cibercafè d'Alexandria i iniciaven una trifulga que cambiaria el curs de la història.
Tal dia com avui dos anys enrera la brutalitat policial acabava amb la vida del jove de 28 anys Khaled Said.
Said moria tant sols una setmana després que es renovés per enèssima vegada la llei marcial a Egipte i el seu cas el portaria a ser considerat el màrtir de la llei d'emergència. La imatge amb la cara completament desfigurada del jove va circular com la pòlvora i unes fins llavors indèdites mobilitzacions populars contra la brutalitat policial van sacsejar per primer cop el país. Unes mobilitzacions, coordinades per la popular pàgina de Facebook Tots som Khaled Said, imprescindibles per entendre la tensió prèvia a l'esclat de la revolució del 25 de gener.
Malgrat que en un principi va circular una teoria que apuntava que Said havia estat mort per tenir en la seva posessió un video que incriminava agents policials en el tràfic de drogues, sembla que la versió més versemblant apunta a que va ser fruit d'una traició per part d'un conegut seu convertit en confident policial.
La policia, davant l'assetjament popular, va afirmar que el jove havia mort en empasar-se una bossa de marihuana que suposadament hauria volgut amagar de l'escorcoll. Pocs mesos després, al novembre, la policia de la mateixa sinista comisaria de Sidi Gaber repetia procediment amb la mort del jove Ahmed Shabaan, de 19 anys i, al gener, el també alexandrí Sayed Belal tenia el mateix destí després d'un interrogatori policial.
Sigui com sigui el cas de Said va convulsionar decisivament una societat en ebullició. Tot i no ser, ni molt menys, la primera ni la darrera víctima de l'abús policial, la seva mort va marcar un punt d'inflexió en una societat adolorida. Una acumulació de fets ho poden explicar. Probablement el seu orígen social, veí d'un barri de classe mitja que generalment volia viure d'esquena a aquestes realitats, així com un perfil mig que va ajudar a tothom a prendre'l com a propi i la gens aleatòria coincidència cronològica amb la renovació de la llei marcial va influir decisivament en la combustió popular.
L'octubre de 2011, un any i 4 mesos després de la seva mort, els dos policies encausats rebien lleus sentències de 7 anys de presó per homicidi involuntari. En un judici carregat d'irregularitats, en que es van fer desaparèixer deliberadament proves incriminatòries, la sentència indignava uns familiars que consideraven que la tortura deliberada no és, en cap cas, homicidi involuntari. Per la seva banda, els familiars dels policies creien que els havien convertit, injustament, en caps de turc.
Avui s'esperen moblitzacions en record del jove incloent una marxa a Alexandria que finalitzarà amb una concentració davant la seva casa, al barri de Cleopatra.
Said moria tant sols una setmana després que es renovés per enèssima vegada la llei marcial a Egipte i el seu cas el portaria a ser considerat el màrtir de la llei d'emergència. La imatge amb la cara completament desfigurada del jove va circular com la pòlvora i unes fins llavors indèdites mobilitzacions populars contra la brutalitat policial van sacsejar per primer cop el país. Unes mobilitzacions, coordinades per la popular pàgina de Facebook Tots som Khaled Said, imprescindibles per entendre la tensió prèvia a l'esclat de la revolució del 25 de gener.
Malgrat que en un principi va circular una teoria que apuntava que Said havia estat mort per tenir en la seva posessió un video que incriminava agents policials en el tràfic de drogues, sembla que la versió més versemblant apunta a que va ser fruit d'una traició per part d'un conegut seu convertit en confident policial.
La policia, davant l'assetjament popular, va afirmar que el jove havia mort en empasar-se una bossa de marihuana que suposadament hauria volgut amagar de l'escorcoll. Pocs mesos després, al novembre, la policia de la mateixa sinista comisaria de Sidi Gaber repetia procediment amb la mort del jove Ahmed Shabaan, de 19 anys i, al gener, el també alexandrí Sayed Belal tenia el mateix destí després d'un interrogatori policial.
Sigui com sigui el cas de Said va convulsionar decisivament una societat en ebullició. Tot i no ser, ni molt menys, la primera ni la darrera víctima de l'abús policial, la seva mort va marcar un punt d'inflexió en una societat adolorida. Una acumulació de fets ho poden explicar. Probablement el seu orígen social, veí d'un barri de classe mitja que generalment volia viure d'esquena a aquestes realitats, així com un perfil mig que va ajudar a tothom a prendre'l com a propi i la gens aleatòria coincidència cronològica amb la renovació de la llei marcial va influir decisivament en la combustió popular.
L'octubre de 2011, un any i 4 mesos després de la seva mort, els dos policies encausats rebien lleus sentències de 7 anys de presó per homicidi involuntari. En un judici carregat d'irregularitats, en que es van fer desaparèixer deliberadament proves incriminatòries, la sentència indignava uns familiars que consideraven que la tortura deliberada no és, en cap cas, homicidi involuntari. Per la seva banda, els familiars dels policies creien que els havien convertit, injustament, en caps de turc.
Avui s'esperen moblitzacions en record del jove incloent una marxa a Alexandria que finalitzarà amb una concentració davant la seva casa, al barri de Cleopatra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada