Una cursa incerta

Article publicat a El Punt-Avui:

Enmig de la incertesa, la cursa per a les primeres eleccions sense Hosni Mubàrak entra en la fase decisiva. Egipte tanca avui la presentació de candidatures enmig d'un mar de dubtes, entre els quals qui serà el candidat dels militars, un dels estaments que aglutina més poder. Fins a quinze candidats havien presentat candidatura abans d'ahir i es preveu que algun més ho faci en l'últim moment. De fet, hi havia gairebé 900 precandidats.

Les últimes hores han estat marcades per l'anunci de participar en la contesa d'Omar Suleiman, vicepresident de Mubàrak i antic home fort de la intel·ligència egípcia. Una manifestació de suport al Caire va fer desdir el conegut com a “torturador en cap” del seu anunci, 24 hores abans, de no participar en la cursa, “ateses les restriccions de la situació actual”. Amb tot, encara no queda clar si els seus partidaris seran capaços d'aconseguir les firmes necessàries.

Saleh Abu Ismail, el candidat salafista, és el que havia fet fins ara una demostració de força més contundent. Amb una agressiva precampanya, parodiada a les xarxes socials, aquest popular telepredicador presentava vora 150.000 signatures i assegurava tenir el suport de més d'una cinquantena de parlamentaris. Abu Ismail ha jugat un paper ambigu durant la revolució, tot i que més proper als manifestants que la resta de clergues islamistes. Els darrers dies, a part d'haver estat criticat per la nacionalitat nord-americana de la seva mare, cosa que finalment podria fet que la Comissió Electoral n'il·legalitzi la candidatura, havia rebut pressions per retirar-se i perquè afavorís una candidatura única islamista. Les poc fiables enquestes que s'han publicat li donaven el segon lloc, amb un aparentment suport de vora el 20% de la població, tot i que pocs creguessin que tingués possibilitats reals de guanyar. Aquests sondejos donen com a guanyador l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amr Moussa, tot i que el seu suport ha caigut en picat des del gener de 2011. Moussa té el suport públic del nacionalista Wafd i de bona part de gent propera a l'antic règim. Un posicionament que li pot passar tanta factura com la diversitat de petites candidatures continuistes, la més destacada de les quals la de l'últim primer ministre del rais, Ahmed Shafiq. Totes dues precampanyes han estat fortament oposades per grups revolucionaris que reclamen una depuració total de les institucions i en alguns mítings s'ha arribat fins i tot a la confrontació directa. La campanya electoral es dinamitava la passada setmana quan els Germans Musulmans, trencant les repetides promeses de no presentar candidat propi, anunciaven Khairat Shater com a presidenciable als comicis que celebren la primera volta el 23 i el 24 de maig.

Candidat dels homes de negocis

Shater encapçala la branca dels homes de negocis de la formació islamista. Alguns mitjans nord-americans ja afirmaven que aquest misteriós candidat que rarament fa entrevistes públiques, “és més proper al Tea Party nord-americà que no a Al-Qaida”. La candidatura es va presentar oficialment després d'un enfrontament públic, comunicats amenaçadors inclosos, entre els islamistes i la direcció militar.

Els Germans acusaven els militars d'un possible futur frau electoral emparat en el polèmic punt 28 de la llei electoral, segons el qual no hi ha possibilitats d'apel·lar legalment els resultats. Els militars, que acusen els Germans Musulmans de voler acaparar tot el poder, amenaçaven els islamistes “de prendre nota de les lliçons de la història per no tornar a cometre els mateixos errors del passat”. Una indirecta però clara referència a la confrontació de 1954 entre Nasser i la direcció islamista que va portar a una brutal persecució d'aquests últims.

Necessitat d'indult

Però Shater necessita un indult judicial, que ja hauria estat atorgat, per presentar-se a les eleccions. Actualment es trobaria sota condemna de cinc anys per blanquejament de diners i finançament il·lícit. Shater va abandonar el centre penitenciari on complia condemna poc després de la marxa del rais. Oficialment ho feia “per raons de salut”. Raons de salut que, aparentment, no li impedirien governar el país més poblat del món àrab. La candidatura de Shater ha estat criticada, però ha respost també a les fortes pressions internes d'una formació en una històrica convulsió interna sense precedents. Bona part de la joventut, trencant la fèrria disciplina interna de la formació, reclamava el suport al més social Abd el-Meneim Abu el-Fottouh, que havia estat expulsat prèviament de la germandat per precisament haver postulat la seva intenció de presentar-se a les eleccions. Abu el-Fottouh està capitalitzant el vot de l'islamisme moderat i de bona part dels moviments revolucionaris liberals i és precisament en la seva capacitat d'administrar el seu suport revolucionari on hi ha les seves escasses possibilitats de victòria.