Al final seran 23 candidatures, set de les quals presentades ahir –últim dia del termini d'inscripció–, les que competiran en les eleccions de maig a la presidència d'Egipte. Entre aquestes candidatures d'última hora, destaca la de Mohamed Mursi, del partit Llibertat i Justícia i segon representant dels Germans Musulmans en la cursa presidencial.
La formació islamista ha passat en una setmana de perjurar que no presentaria cap presidenciable i expulsar els membres que hi volien aspirar, a tenir dos noms a la llista. La irrupció de Mursi es justifica, segons fonts del partit, perquè garanteix que els Germans Musulmans tindran una candidatura atès el risc que la de Khairat Shater pugui ser impugnada a causa dels antecedents penals que acumula aquest dirigent islamista.
No obstant això, el cartell més sonat, presentat també per sorpresa, és el d'Omar Suleiman, vicepresident de Mubàrak i antic cap dels serveis d'intel·ligència. Suleiman, que l'11 de febrer de 2011 anunciava la marxa de Mubàrak, presentava els papers quan faltaven només vint minuts perquè es tanqués el termini. La sorprenent entrada al ball d'aquesta figura prominent de la dictadura va fer que un diputat del Wasat presentés ahir una proposta de llei per apartar del poder tots aquells que hagin tingut càrrecs de responsabilitat en el règim els últims cinc anys.
Les pors van augmentar després que es plantegés de nou la possible exclusió, també per antecedents penals, del liberal Aiman Nour. Nour va estar empresonat durant gairebé quatre anys per haver gosat plantar cara electoral a Mubàrak en les presidencials del 2005, en les quals el règim el va acusar d'haver falsificat suports. La candidatura del salafista Hazem Abu Ismail, la que fins ara ha recollit més adhesions populars, també podria córrer el perill de ser invalidada a causa de la nacionalitat nord-americana de la seva mare. Finalment, Sawfat Hegazi, líder de la Gamaa Islamiya (considerada grup terrorista pels EUA i la UE), no es presentarà, en contra del que s'havia especulat. Sí que ho fa l'advocat Mortada Mansour, que es va absentar del judici en que se l'acusa d'organitzar els atacs als manifestants de la plaça Tahrir del febrer de 2011 (conegut com “la batalla dels camells”) per, precisament, presentar-se als comicis.
Les claus: Islamistes i militars, desconfiança històrica
"La petició que m'heu fet és una ordre i com a soldat no les desobeeixo mai”. Son els paraules amb que Omar Suleiman anuncia als seus seguidors que es presenta a les eleccions. Un altre cop amb retòrica bèl·lica. I és que les candidatures del conegut com a “torturador en cap” i les dues dels Germans Musulmans reobren de nou el mapa polític de les presidencials egípcies. I una no s'entén sense les altres.Els imprevisibles moviments polítics de la darrera setmana succeeixen un enfrontament verbal entre islamistes i militars sense precedents des de l'alçament popular del 25 de gener de 2011. En els textos amenaçadors dels militars alguns hi veien la mà d'un Suleiman treballant des de l'ombra. La resposta de la germandat, presentar Shater. La de Suleiman, fer-se de pregar per a justificar l'entrada en la contesa electoral. Fet el teatre, els Germans tenen por llavors de que els hi aixafin la guitarra de Shater i es treuen el comodí de Mursi, per assegurar-se estar en la lluita pel tro faraònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada