dimarts, 20 de març de 2012

Breu radiografia política del Papa Xenouda III

Entre les devotes masses plorant extasiades, el Papa Xenuda III ha estat finalment enterrat. S'acaba així un seguici de 3 dies en que el el papa copte, el Patriarca d'Alexandria i de tota Àfrica sobre la Santa Seu Apostòlica de Sant Marc, ha rebut el darrer adéu de desenes de milers dels seus feligresos. Desenes de ferits i un mínim de dues morts per les extasiades aglomeracions mentre les primeres línies eren copades per persones com el magnat copte Naguib Sawiris o alguns membres de la cúpula militar. Absent un Tantawi que havia pagat visita un dia abans, sorprenia la presència d'un general Hamdi Badin responsable de la policia militar acusada el novembre passat de provocar la mort d'una vintena llarga de morts al final d'una manifestació copta. Un desfilar de presidenciables i personatges públics lloaven els esforços per la unitat nacional d'un “símbol de tots els egipcis”, com repetia el guia suprem dels Germans Musulmans Mohamed Badie. Tots coincidien a lloar les gràcies del controvertit líder espiritual.

Xenuda assolia el tro eclesiàstic el 1971 després de rellevar Ciril VI nou mesos després de la seva mort. Ho feia seguint la tradició copta de la mà innocent d'un infant, qui amb els ulls embenats va escollir el seu nom d'entre les tres propostes plantejades pel Sant Concili, format per 74 bisbes. 41 anys en el càrrec en el que ha destacat com a conservador en el lideratge espiritual i polèmic en el lideratge polític.

La seva va ser una oposició directa al president Sadat, qui havia heretat el poder de Nasser mesos abans del nomenament de Xenuda. Una de les primeres accions del nou president va ser anunciar la anomenada Correcció Revolucionària en la que es va procedir a la purga de nasseristes i, per tal de buscar aliats, es van establir noves relacions amb l'islamisme. Aquesta anomenada correcció va ser el pas previ que aplanava el camí cap a l'anomenat infitah o aperturisme: el cicle en que es van obrir les portes a les inversions estrangeres i es van establir un nou ordre de relacions polítiques amb Washington.

Xenuda i Sadat van enemistar quan el segon va donar nous marges poder a les formacionas islamistes. Aquestes van ser legalitzades el 1974 mentre el 1976 els Germans Musulmans rebien permís per a imprimir publicacions. El 1980 el govern proposava reformar la constitució per fer que la xaria islàmica es convertís, tímidament, en la base de la jurisprudència egípcia. Xenouda responia negant-se a legitimar els polèmics acords de pau de Camp David amb l'estat d'Israel vetant el pelegrinatge copte a Jerusalem. Plantant cara a Sadat afirmaria que “des del punt de vista nacional àrab no podem abandonar els nostres germans palestins i àrabs normalitzant les nostres relacions amb Israel. Des del punt de vista religiós, els coptes que viatgen a Jerusalem traeixen la seva església en el cas del monestir d'Al Sultan que Israel rebutja tornar als coptes”.

Xenouda va seguir enfrontant-se a Sadat cancel·lant les festes de Setmana Santa d'aquell any i negant-se a rebre els enviats del govern que el volien felicitar la Pasqua el que incentivava manifestacions de coptes arreu del planeta. Sadat responia detenint el Papa, que es veia forçat a exiliar-se al monestir de Wadi Natrum durant anys.

De fet pocs mesos després Sadat moria en mans dels islamistes que ell mateix, segons denunciava el pare, havia alimentat. La relació de Xenouda amb el successor de Sadat va fer un gir de 180 graus. Amb Mubarak, que el va alliberar el 1985, la relació va ser més que cordial i Xenouda va passar de ser un dur opositor a convertir-se en un important aliat, malgrat que els enfrontaments sectaris no desapareixien del país.

El 2005 el pare Filopater Jamil va ser amonestat 2 anys per haver-se apuntat al partit d'oposició liberal Ghad. Poc després Xenouda donava suport públic a la successió hereditària a Gamal Mubarak afirmant que era “adequat per al càrrec de president de la República”. Molts acusen la tebiesa de Xenouda en denunciar molts atacs i es va mostrar contrari a les mobilitzacions de coptes contra el règim. “No és de la nostra naturalesa posar-nos en conflictes” apuntaven diversos clergues. La església copta va fer esforços per prevenir la participació de feligresos coptes a les manifestacions que van deposar Mubarak l'any passat. El Papa copte apareixia telefònicament a la televisió pública per defensar i agrair la feina a Mubarak. L'església copta va optar fins i tot per pressionar a les famílies dels màrtirs per a que no denunciessin els militars després de la massacre de 30 manifestants, la majoria copta, del novembre passat.

Xenouda va mostrar suport al règim fins al darrer moment. Un mes abans de morir afirmava en un comunicat que “la desobediència no té res a veure amb la religió”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada