Article publicat a El Punt-Avui:
La ruptura sembla inevitable. Tot i els esforços dels militars per calmar les masses, milers de persones tornaven a omplir ahir els carrers de tot Egipte per exigir al Consell Superior de les Forces Armades la transferència del poder.
Una vintena de forces polítiques van prendre el relleu de la lluita popular i van anunciar la formació d'un govern de salvació nacional amb legitimació revolucionària. El diplomàtic Mohamed el-Baradei lideraria aquest executiu, amb quatre vicepresidents d'orígens polítics diversos, alguns dels quals presumibles candidats a la futura presidència del país.
Entre aquests, l'antic membre dels Germans Musulmans Abu al-Fottuh, el nasserista Hamdeen Sabahi, el jutge Aixraf al-Barudi i l'economista Ahmed al-Najjar. Les mateixes formacions anunciaven una protesta davant de la seu on es reuneix el Consell de Ministres per impedir que Kamal al-Genzuri prengui possessió del càrrec de primer ministre, que dijous li van oferir els militars. També van improvisar un referèndum a la plaça Tahrir per reforçar la legitimació popular d'aquest nou govern.
“Complot contra Egipte”
També al Caire, desenes de milers de ciutadans es van reunir a la plaça Abasseia per mostrar el seu suport al Consell Militar. La majoria recollien les paraules pronunciades anteriorment per la junta: “La plaça Tahrir no representa Egipte.” Els manifestants desobeïen les recomanacions dels mateixos militars, que havien demanat que no es fessin marxes a favor seu. La televisió egípcia, però, s'esforçava per fer veure plena una plaça que, tot i ser considerablement més petita que la cèntrica Tahrir, no aconseguia omplir-se passat el migdia. Alguns arribaven a titllar de “dictadors” els opositors a la junta, denunciaven un complot “judeomaçònic americà i israelià” contra Egipte i expressaven el seu suport total a la junta de Tantawi en pro de “l'estabilitat”.
Mentrestant, els Germans Musulmans certificaven el
total distanciament amb el procés revolucionari en convocar una sorprenent marxa en defensa de la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem, que va tenir una discreta participació. Una convocatòria qualificada de “boicot” i “traïció” per bona part dels manifestants de Tahrir consultats per aquest diari.
El Consell Superior de les Forces Armades anunciava, d'altra banda, que les jornades de votacions s'allargarien a dos dies en lloc d'un. Unes eleccions que haurien de començar dilluns i que cada cop aixequen més dubtes. Molts sospiten que no seran netes, com ara Hani Hanna, membre de la Junta de Síndics de la Revolució, que assegura que no pensen reconèixer la legitimitat d'unes eleccions sota poder militar. Altres, però, creuen que cal donar una oportunitat a les urnes.
La ruptura sembla inevitable. Tot i els esforços dels militars per calmar les masses, milers de persones tornaven a omplir ahir els carrers de tot Egipte per exigir al Consell Superior de les Forces Armades la transferència del poder.
Una vintena de forces polítiques van prendre el relleu de la lluita popular i van anunciar la formació d'un govern de salvació nacional amb legitimació revolucionària. El diplomàtic Mohamed el-Baradei lideraria aquest executiu, amb quatre vicepresidents d'orígens polítics diversos, alguns dels quals presumibles candidats a la futura presidència del país.
Entre aquests, l'antic membre dels Germans Musulmans Abu al-Fottuh, el nasserista Hamdeen Sabahi, el jutge Aixraf al-Barudi i l'economista Ahmed al-Najjar. Les mateixes formacions anunciaven una protesta davant de la seu on es reuneix el Consell de Ministres per impedir que Kamal al-Genzuri prengui possessió del càrrec de primer ministre, que dijous li van oferir els militars. També van improvisar un referèndum a la plaça Tahrir per reforçar la legitimació popular d'aquest nou govern.
“Complot contra Egipte”
També al Caire, desenes de milers de ciutadans es van reunir a la plaça Abasseia per mostrar el seu suport al Consell Militar. La majoria recollien les paraules pronunciades anteriorment per la junta: “La plaça Tahrir no representa Egipte.” Els manifestants desobeïen les recomanacions dels mateixos militars, que havien demanat que no es fessin marxes a favor seu. La televisió egípcia, però, s'esforçava per fer veure plena una plaça que, tot i ser considerablement més petita que la cèntrica Tahrir, no aconseguia omplir-se passat el migdia. Alguns arribaven a titllar de “dictadors” els opositors a la junta, denunciaven un complot “judeomaçònic americà i israelià” contra Egipte i expressaven el seu suport total a la junta de Tantawi en pro de “l'estabilitat”.
Mentrestant, els Germans Musulmans certificaven el
total distanciament amb el procés revolucionari en convocar una sorprenent marxa en defensa de la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem, que va tenir una discreta participació. Una convocatòria qualificada de “boicot” i “traïció” per bona part dels manifestants de Tahrir consultats per aquest diari.El Consell Superior de les Forces Armades anunciava, d'altra banda, que les jornades de votacions s'allargarien a dos dies en lloc d'un. Unes eleccions que haurien de començar dilluns i que cada cop aixequen més dubtes. Molts sospiten que no seran netes, com ara Hani Hanna, membre de la Junta de Síndics de la Revolució, que assegura que no pensen reconèixer la legitimitat d'unes eleccions sota poder militar. Altres, però, creuen que cal donar una oportunitat a les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada