diumenge, 27 de novembre de 2011

Desentrellaçant el complexe sistema electoral egipci

Article publicat al semanari El Triangle

Mohammed Mahmoud, veí d'una barriada als afores d'Alexandria, afirma que votarà els Germans Musulmans. “Qui si no?” assegura, mentre sosté la disjuntiva islamista de: “o son ells o els salafistes, i a aquests no els volem”. Mohammed assegura fermament desconèixer, tot i l'enorme proliferació, cap altra formació política i assegura, mentre remena el cap, que no entén res de “tot això de les eleccions”. No és estrany ja que, malgrat l'elevat analfabetisme (que tant sols es mira de combatre associant els candidats a símbols sovint ridículs que els identifiquin) i la curta vida democràtica del país, el sistema electoral egipci és altament complexe.
Tot i que aquesta encara està a l'aire pels esdeveniments revolucionaris dels darrers dies, està previst que el proper dilluns 28 de novembre comenci la primera ronda electoral del nou Egipte. 9 províncies estan convocades a votar per formar el nou Consell del Poble, la càmera baixa del parlament. El 14 de desembre i el 3 de gener es preveu que votin la resta de províncies, constituint-se el parlament a finals de mes. Egipte manté per a aquestes eleccions el sistema de distribució parlamentària implementat per Nasser en els 50. La meitat de la cambra són representants, a parts iguals, de camperols i de la classe obrera (en el sentit més clàssic del terme) mentre l'altra meitat són escollits per la resta de professions. Dels 498 diputats de la cambra, una tercera part són representants individuals, siguin independents o pertanyin a un partit, i les altres dues les formen les llistes electorals. Les llistes han d'estar compensades, en presència i ordre dins la llista, segons la distribució professional parlamentària abans comentada i ha de tenir, com a mínim, una dona entre les representants. Els diputats ho son en quant a representants de la seva circumscripció electoral, ja sigui barri o poble. 126 districtes cobreixen les candidatures individuals i 58 les llistes. Els districtes tenen tots el mateix pes: els individuals escullen 2 representants, els de llista, 4. Un elector, per exemple, podrà votar per una llista i per un parell de candidats individuals. Seguint la llei d'Hont i l'ordre dins les llistes es distribuirà els diputats de llista del districte.
Aquest sistema, que és una remodelació de l'aplicat en temps de Mubarak, ha estat criticat per la majoria de formacions polítiques, que reclamaven l'anulació de les candidatures individuals en considerar-se font de frau, compra de vot i conflicte. La ridícula quota femenina a les llistes, que tampoc vincula a la seva presència en posicions destacades de la mateixa, ha estat també font de debat entre corrents progressistes que veuen perillar el paper de la dona en el nou Egipte que, tots coincideixen, està sent traçat pel poder militar. La dimensió dels districtes també ha estat font de conflicte, especialment pels grups seculars, ja que denuncien que se'ls fa difícil arribar a la població i beneficia a les gran formacions implementades des de fa temps.
Aquest model ha provocat l'aflorament de coalicions electorals, algunes de les quals força curioses. Els Germans Musulmans van llençar, a través del seu partit Justícia i Llibertat, la Coalició democràtica. Després d'un gran èxit inicial en que va aconseguir aglutinar gran nombre de partits de totes les tendències actualment el formen formacions tan contradictòries com la esmentada germandat, els nasseristes del Karama o el Ghad del liberal pro-americà Ayman Nour. Els històrics liberals del Wafd, acusats de servir de paraigües a ex-membres del règim Mubarak, van sortir d'aquesta coalició i ara marxen sols. El bloc egipci, qui està fent grans crides pel vot útil secular, reuneix un partit socialdemòcrata, el partit liberal del magnat copte Sawiris i el també nasserista Tagammo. La única sorgida de l'alçament popular del 25 de gener, el bloc de “La revolució continua” aglutina 7 formacions. Entre elles, grups de centre-esquerra i esquerra radical més Al Tayyar, els joves escindits dels Germans Musulmans. La única coalició 100% uniforme és la islamista, liderada pel partit Nour i formada per 5 partits de tall salafista. Altres formacions participen individualment, moltes d'elles intents de reciclatge de membres de l'antic règim Mubarak, que també s'estan infiltrant en algunes de les llistes anteriors. La seva participació està també a l'aire després de que la pressió popular forcés al Consell Superior de les Forces Armades a emetre una llei d'aïllament polític als antics membres del Partit Democràtic Nacional. Algunes formacions d'esquerra radical, com el Partit Comunista o el Partit Democràtic dels Treballadors han anunciat el seu boicot al procés electoral.



El 29 de gener començaria un nou cicle electoral. En aquest cas les votacions serien per a constituir la càmera alta, el Consell de la Shura, en un cicle que hauria d'acabar amb la constitució del consell el proper 24 de març. Unes dates que es troben a l'aire des que els joves revolucionaris han posat en escac el poder militar i les crides a la transferència del poder militar a una entitat civil siguin ensordidores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada