Allunyant-nos per un dia d'Egipte, avui cal parlar del que està succeïnt a Tunísia, on una revolta popular "inexplicablement" silenciada pels mitjans àrabs i internacionals està sacsejant fins i tot el règim de Ben Ali.
Tot va començar el passat 19 de desembre quan la ciutat de Sidi Bouzid va esclatar en revolta popular. El motiu que va encendre la guspira hauria estat el suïcidi d'un jove, que s'hauria cremat viu. Segons sembla aquest tipus de suïcidis amb foc han augmentat considerablement a Tunísia en els darrers temps a causa de la desocupació i la crisi endèmica de l'economia del país. Aquest també hauria sigut el motiu del suïcidi del jove, qui tot i tenir llicenciatura universitària es trobava sense feina ni perspectives de futur. Aquesta mort, que va ser acompayada pocs dies després per la d'un altre jove, aquest cop per electrocució, va provocar una reacció espontànea d'indignació popular, provocant accions de desobediència civil, manifestacions i barricades de foc pels carrers de la població tunesina. La ira per la mort del jove es va convertir ràpidament en una clara denúncia contra les condicions de vida, la desocupació galopant i la corrupció del Règim. Aquestes haurien estat durament reprimides per la policia local, encenent la ira de la població. Les forces de seguretat de l'Estat acabarien convertint-se en el blanc de la ira popular, amb la crema de centrals policials i cotxes de policia a l'ordre del dia. De fet la impossibilitat policial de controlar els revoltats ha provocat l'entrada de l'exèrcit a Sidi Bouzid. Poc a poc la revolta s'ha anat estenent al país, especialment a la capital, on les manifestacions convocades pels sindicats han estat durament reprimides per les forces de seguretat. Els lemes, cada cop més polititzats, reclamaven la fi de la "presidència de per vida".Des que Tunísia es va independitzar com a República el 1956 sols ha tingut dos presidents: Bouteflika, del 56 fins el 87, i Ben Ali.
El Règim, que està fent veure que no passa res al seu país i està silenciant els mitjans de comunicació, assegura que està invertint a la zona i que les protestes no tenen raó de ser.
Ja hi ha qui ha comparat aquesta revolta amb la de Mahala, el 2008. Els mitjans àrabs i internacionals, a excepció d'Al Jazeera (qui ja ha estat amonestada pel propi Règim Tunesí i acusada de "tacar la reputació del país i desinformar per tal de difondre el caos i els conflictes") han guardat un curiòs silenci, tant sols trencat per les xarxes socials d'internet. Els periodistes locals també han denunciat el bloqueig informatiu imposat pel Règim. Molts bloggers asseguren que aquest silenci dels mitjans oficials només respon a la voluntat de la resta de règims àrabs de que els seus pobles no puguin "inspirar-se en la revolta tunesina".
Una comisaria de policia en flames a Menzel Bouzaiane
Tot va començar el passat 19 de desembre quan la ciutat de Sidi Bouzid va esclatar en revolta popular. El motiu que va encendre la guspira hauria estat el suïcidi d'un jove, que s'hauria cremat viu. Segons sembla aquest tipus de suïcidis amb foc han augmentat considerablement a Tunísia en els darrers temps a causa de la desocupació i la crisi endèmica de l'economia del país. Aquest també hauria sigut el motiu del suïcidi del jove, qui tot i tenir llicenciatura universitària es trobava sense feina ni perspectives de futur. Aquesta mort, que va ser acompayada pocs dies després per la d'un altre jove, aquest cop per electrocució, va provocar una reacció espontànea d'indignació popular, provocant accions de desobediència civil, manifestacions i barricades de foc pels carrers de la població tunesina. La ira per la mort del jove es va convertir ràpidament en una clara denúncia contra les condicions de vida, la desocupació galopant i la corrupció del Règim. Aquestes haurien estat durament reprimides per la policia local, encenent la ira de la població. Les forces de seguretat de l'Estat acabarien convertint-se en el blanc de la ira popular, amb la crema de centrals policials i cotxes de policia a l'ordre del dia. De fet la impossibilitat policial de controlar els revoltats ha provocat l'entrada de l'exèrcit a Sidi Bouzid. Poc a poc la revolta s'ha anat estenent al país, especialment a la capital, on les manifestacions convocades pels sindicats han estat durament reprimides per les forces de seguretat. Els lemes, cada cop més polititzats, reclamaven la fi de la "presidència de per vida".Des que Tunísia es va independitzar com a República el 1956 sols ha tingut dos presidents: Bouteflika, del 56 fins el 87, i Ben Ali.
El Règim, que està fent veure que no passa res al seu país i està silenciant els mitjans de comunicació, assegura que està invertint a la zona i que les protestes no tenen raó de ser.Ja hi ha qui ha comparat aquesta revolta amb la de Mahala, el 2008. Els mitjans àrabs i internacionals, a excepció d'Al Jazeera (qui ja ha estat amonestada pel propi Règim Tunesí i acusada de "tacar la reputació del país i desinformar per tal de difondre el caos i els conflictes") han guardat un curiòs silenci, tant sols trencat per les xarxes socials d'internet. Els periodistes locals també han denunciat el bloqueig informatiu imposat pel Règim. Molts bloggers asseguren que aquest silenci dels mitjans oficials només respon a la voluntat de la resta de règims àrabs de que els seus pobles no puguin "inspirar-se en la revolta tunesina".
Video: Tunisia - Police Station in Menzel Bouzaiane set on fire #sidibouzid #fb from tunisians on Vimeo.
Una comisaria de policia en flames a Menzel Bouzaiane
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada