dissabte, 1 de maig del 2010

1 de maig egipci


Article publicat a la revista l'Heura

La lluita per un salari mínim just marcarà les mobilitzacions laborals del primer de maig egipci. Però per contra del que és habitual, la convocatòria tindrà lloc el dia 2, dia en que estan convocades les forces laborals i de l'esquerra. La mobilització, que serà un redit d'una ja convocada el passat 3 d'abril, reclama l'augment del salari mínim, el qual resta inmòbil en les 35 lliures mensuals (4,69€) des de 1984. Els convocants reclamen l'aplicació de la llei unificada del treball publicada l'abril del 2003 i que a dia d'avui encara no s'ha establert. Aquesta proclamava la necessitat de crear un consell nacional de salaris, sota la direcció del Ministre de Planificació, responsable d'establir un salari mínim a nivell nacional tenint en compte el cost de la vida. Cineastes, directors, advocats, periodistes, bloggers i treballadors ja han mostrat la seva solidaritat amb la mobilització a través d'internet.

La convocatòria es produeix quan la polseguera per les anteriors mobilitzacions encara no ha decaigut. A part de la ja esmentada convocatòria del 3 d'abril, el passat dia 6 se celebrava una nova mobilització per commemorar l'aniversari de les històriques mobilitzacions de 2008 que van tenir el seu epicentre a la ciutat obrera de Mahalla el Kubra, que van donar un simbòlic tret de sortida a la present onada combativa a Egipte. La mobilització d'enguany va ser reprimida per la policia, que va atacar els manifestants i va detenir més de 90 activistes. 7 dies després una manifestació per denunciar el succeït també va acabar amb durs enfrontaments. Això va provocar un fort debat dintre els cercles polítics, a partir de les demandes dels grups polítics d'oposició.

El clima es va escalfar quan en plena discussió parlamentària sobre els incidents del 6 d'abril, Hassan Nash'at el-Qassas, diputat del governamental PDN, va reclamar a la policia l'ús d'armes de foc per aturar els manifestants enlloc de les tradicionals mànegues d'aigua. “S'ho mereixen”, va argumentar abans de recordar que “van en contra de la llei”. Cal recordar que el dret a manifestació és un del molts que son negats als egipcis des que s'apliqués el 1981 la Llei d'Emergència. Malgrat això les lluites laborals no han parat d'augmentar al país. El mes de març, segons assegura la organització Fills de la Terra, va veure 54 mobilitzacions laborals en un període en que van morir 6 treballadors i 55 més es van ferir greument per les males condicions de seguretat. Les mobilitzacions floreixen al país dia rere dia i augmenten la seva presència visual al carrer, amb plantades davant de les seus ministerials, en un espiral que fins i tot es fa difícil d'obviar als mitjans del règim.

Aquestes mobilitzacions s'engloben dins un ambient d'agitació política i social en augment al país des que l'anterior president de l'Agència Internacional per a la Energia Nuclear, Mohammed El Baradei, tornés al país anunciant la seva voluntat de participar en les eleccions presidencials del proper any. Malgrat que el blindatge polític en el que viu el clan Mubarak impossibiliti una candidatura del diplomàtic, un gran nombre de veus polítiques i socials s'han aixecat reclamant un canvi de la constitució que permeti la lluita electoral. Baradei va ser rebut com un heroi a l'aeroport i un clima d'optimisme pel canvi es va desfermar al país. El Baradei ja s'ha reunit amb gairebé totes les forces d'oposició, inclosos els treballadors, buscant aliances de cara a una hipotètica carrera electoral. L'esquerra ha analitzat la il·lusió desfermada com un exemple de la desesperació del poble egípci pel canvi i, tot i que ha mostrat les seves reticències a un candidat que durant 12 anys ha dirigit una institució molt propera a la Casa Blanca, admet la possibilitat que la candidatura suposa per acabar amb el monopoli del Règim Mubarak. És per això que ha pres aquestes mobilitzacions polítiques i laborals com una oportunitat de mostrar la força política de l'esquerra al país i pressionar Baradei per incloure punts de l'esquerra dins un hipotètic programa electoral que encara no ha sortit a la llum.








قليل من العدل لا يضر- حقنا في حد أدنى للأجور في مصر from 2maystrike on Vimeo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada