Article: Nou dèspota, velles pràctiques a l'Egipte de Sisi #الحرية_للجدعان

Article publicat al setmanari La Directa num. 370

El febrer de 2009 el raïs Hosni Mubárak va voler fer un regal al llavors recentment nomenat nou cap de la Casa Blanca, Barak Obama. Un present de bona voluntat que havia de precedir una visita del president egipci a Washington. El regal: l'alliberament de l'opositor polític Aiman Nour, l'únic egipci que havia gosat planta cara al dictador en unes eleccions el 2005 i que, precisament per això, complia una vergonyosa condemna a presó. Magnanimitat dictatorial, en definitiva, un comportament clàssic de dèspota. Cinc anys després i amb una revolució popular de per mig, les maneres no semblen haver canviat gaire al delta del Nil.

Egipte ha decidit recentment alliberar dos reconeguts activistes engarjolats, coincidint amb l'apropament diplomàtic entre Washington i el Caire, provocat per la creuada occidental contra l'Estat Islàmic (EI) a Iraq i Síria. Coincidint amb la recent visita del president Abdel Fatah Al Sissi a l'Assemblea General de les Nacions Unides, i pocs dies abans de reunir-se amb el president Obama, un jutge d'Alexandria decidia suspendre el 21 de setembre la pena de sis mesos de presó i 7.000 dòlars de multa a la popular activista Mahienour el-Masry, membre dels Socialistes Revolucionaris. Mahienour havia estat condemnada per trencar la draconiana llei de manifestacions. Aquell mateix dia el New York Times publicava una entrevista amb el president egipci on el general demanava que els EUA els lliuressin uns helicòpters apatxe promesos mesos enrere. Sissi obtindria el compromís poc després. Una setmana abans s'havia produït un episodi similar. El 15 de setembre, dos dies després que John Kerry visités el Caire, la justícia egípcia ordenava l'alliberament de tres activistes, entre ells el popular Allah Abd el Fatah, condemnats a 15 anys de presó per haver trencat també la llei de manifestacions.

Durant la trobada, Kerry havia promès vuit avions de guerra a les forces armades egípcies "per a la lluita contra el terrorisme" però també havia fet esment a la incomoditat que sentia l'administració Obama per les vagues de fam dels presoners de consciència egipcis, entre els quals Mahienour i Abd el Fatah. La campanya llibertat pels valents, que reclama l'alliberament de les presoneres de consciència, va anunciar a primers d'octubre que hi havia 153 persones en vaga de fam arreu del país. 144 d'aquestes eren preses, algunes de les quals en situació de risc. Entre els casos més greus es troba Mohamed Soltan.

Vomitant sang i amb hemorràgies internes, el pres Mohamed Soltan va ser transferit el 7 d'octubre a l'hospital cairota de Kasr el-Aini. La seva situació és crítica; al setembre un metge li va pronosticar dos mesos de vida. El seu judici, endarrerit repetidament malgrat les crides humanitàries, va tornar a ser ajornat l'11 d'octubre. Soltan porta en vaga de fam des del 26 de gener. Més de 250 dies sense ingerir aliments per denunciar el que ell considera un presidi injust. Soltan va ser detingut arbitràriament el 25 d'agost del 2013 a casa seva, quan la policia va assaltar l'habitatge familiar a la recerca del seu pare, membre dels Germans Musulmans, en el marc del desallotjament de les acampades islamistes que va deixar més de 300 manifestants morts a mans de les forces de seguretat. Des de llavors porta més d'un any en presó preventiva malgrat la manca de proves processals en contra seva. Soltan ha denunciat haver patit dures tortures durant el seu presidi, cirurgia forçada i humiliacions psicològiques de tota mena, fins i tot la d'haver presenciat la mort d'un altre pres per les pallisses dels carcellers. 

El fet que l'alliberament de presos s'hagi limitat a dues de les cares més visibles i que obviï la greu situació de salut d'altres presoners en vaga de fam, suposa una repetició de les tàctiques del mubarakisme, on la llibertat dels presos polítics era una simple carta política. Però la irrupció de l'Estat Islàmic i el nou vell fantasma del terrorisme islàmic està sent usat per Al Sissi per a reconduir les relacions amb Washington, afectades pel cop militar del 2013. EUA, a més, veu amb preocupació el descontrol a la península del Sinaí, on des del 2011 operen milícies islamistes similars a l'EI. El Caire torna a mostrar-se un soci essencial en la lluita contra l'anomenat extremisme islàmic i la creuada dels militars egipcis contra els Germans Musulmans ja no sembla inquietar tant la Casa Blanca, que cada cop sembla més disposada a desbloquejar les ajudes al Caire. Des de 1979 Egipte ha estat, després de l'Estat d'Israel i amb vora 1300 milions de dòlars anuals, el màxim beneficiari d'una ajuda internacional estatunidenca que anava en la pràctica totalitat a les Forces Armades. Com en l'era Mubàrak -membre de les Forces Aèries-, sembla que l'obsessió egípcia continua sent aconseguir moderns avions militars dels EUA, malgrat que els analistes ja apuntaven llavors que l'obsessiva adquisició de material bèl·lic d'última generació per a la qual no hi ha suficients pilots formats no és més que una mostra de la incompetència de les forces armades egípcies.