Article publicat al setmanari La Directa num. 355:
Tras este post se encuentra la versión en castellano
El 30 de maig de 2005, el rais Mubàrak es va desplaçar amb tota la seva camarilla a la ciutat de Damiata per tallar la cinta inaugural de diversos projectes del règim a la zona. La visita, retratada pels mitjans amb el tradicional servilisme, incloïa l’obertura del que els periodistes van anomenar “complex Mubàrak”, un projecte enorme per la liquació i l’exportació de gas natural egipci amb un cost estimat de mil milions d’euros. Inicialment, l’estació havia de garantir la producció de més de tres milions de tones anuals de gas liquat, tot i que les remodelacions posteriors garantirien que aquesta producció augmentés fins a superar els 5,5 milions de tones anuals. El 64% d’aquest gas havia d’anar al port valencià de Sagunt i l’estació, de fet, era un projecte de SEGAS, una aliança empresarial creada per a l’ocasió entre l’Estat egipci i Unión Fenosa Gas, una empresa conjunta a parts iguals entre l’espanyola Unión Fenosa i la italiana ENI. Mentre Unión Fenosa controlava el 80% del consorci SEGAS, el 20% restant quedava sota el control de dues empreses estatals egípcies.
L’estudi, que ha analitzat l’extensa documentació inclosa als sumaris penals contra els càrrecs ministerials i empresarials responsables dels acords, ha desvetllat alguns dels secrets d’aquests contractes. Entre els responsables dels acords processats, hi trobem el magnat Hussein Salem (veure Directa núm. 261), un dels grans capitostos corruptes de l’Egipte de Mubàrak, amb desenes de judicis oberts per corrupció i que, avui, es troba a Madrid, on l’Audiència Nacional es nega a transferir-lo a la justícia egípcia. El primer contracte entre Unión Fenosa i les autoritats egípcies es va signar el 27 de juliol de 2000. Llavors, quan el preu d’un milió de BTU valia entre 2,71 i 4,83 dòlars al mercat internacional, Unión Fenosa aconseguia un barem de preus d’entre 0,75 i 1,25 dòlars. Els contractes es van renegociar el 2006, el 2007 i, finalment, el 2008, sempre oferint uns preus clarament privilegiats a l’empresa espanyola. La cúspide de la relació entre Egipte i Unión Fenosa va ser l’any 2008, quan les exportacions de gas egipci a l’Estat espanyol van assolir el 22% del total d’exportacions. Aquell any, Unión Fenosa adquiriria el gas egipci a dos dòlars per milió de BTU, tot i que el seu preu de mercat arribava als 12,55 dòlars. També el 2008, el magnat Hussein Salem va adquirir el passaport espanyol que avui impedeix portar-lo davant la justícia egípcia. El jutge Pablo Ruz, durant el judici per l’extradició de Salem a Egipte, va descartar valorar com havia aconseguit la nacionalitat espanyola perquè ho va considerar poc rellevant, tot i que periodistes egipcis de renom com Mohamed Hassanein Heikal asseguraven a la premsa egípcia que Salem afirmava, sense rubor, que havia atorgat la concessió del gas de Damiata a Unión Fenosa perquè estava “en deute amb Espanya” pel fet d’haver-li donat la ciutadania.
Però l’esclat popular de 2011 va provocar un altre canvi en l’equació. De fet, Unión Fenosa i ENI han decidit denunciar l’Estat egipci per la paralització dels subministraments a l’estació de Damiata, fet que ha provocat la fi de les exportacions de gas a l’Estat espanyol. Fruit de la inestabilitat política i social del país, l’estació fa un any que es troba completament aturada, ja que la producció nacional de gas es destina al mercat intern, clarament malmès. Les importacions egípcies a l’Estat espanyol van caure gairebé sis cops entre 2010 i 2012 i les activitats a la planta de Damiata es van aturar completament el febrer de 2013. Alguns càlculs estimaven que l’aturada havia provocat una reducció del 52% dels beneficis bruts d’Unión Fenosa en l’exercici 2013, valorada en un deteriorament comptable de 70 milions d’euros als comptes de l’empresa durant el primer semestre de l’any passat. L’empresa, després de presentar denúncia davant la fiscalia egípcia, ha portat el cas davant el Centre Internacional per la Solució de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), una institució que depèn del Banc Mundial.
Tras este post se encuentra la versión en castellano
El 30 de maig de 2005, el rais Mubàrak es va desplaçar amb tota la seva camarilla a la ciutat de Damiata per tallar la cinta inaugural de diversos projectes del règim a la zona. La visita, retratada pels mitjans amb el tradicional servilisme, incloïa l’obertura del que els periodistes van anomenar “complex Mubàrak”, un projecte enorme per la liquació i l’exportació de gas natural egipci amb un cost estimat de mil milions d’euros. Inicialment, l’estació havia de garantir la producció de més de tres milions de tones anuals de gas liquat, tot i que les remodelacions posteriors garantirien que aquesta producció augmentés fins a superar els 5,5 milions de tones anuals. El 64% d’aquest gas havia d’anar al port valencià de Sagunt i l’estació, de fet, era un projecte de SEGAS, una aliança empresarial creada per a l’ocasió entre l’Estat egipci i Unión Fenosa Gas, una empresa conjunta a parts iguals entre l’espanyola Unión Fenosa i la italiana ENI. Mentre Unión Fenosa controlava el 80% del consorci SEGAS, el 20% restant quedava sota el control de dues empreses estatals egípcies.
40% de la població per sota del llindar de la pobresa
Gràcies a uns contractes signats entre magnats de l’administració Mubàrak i representants de l’empresa espanyola, Unión Fenosa adquiriria el gas liquat egipci a preus situats clarament per sota del seu valor de mercat. Segons un estudi recent de l’ONG egípcia Iniciativa Egípcia pels Drets Personals, l’Estat egipci va perdre, entre 2005 i 2010, prop de 6.000 milions de dòlars (uns 4.400 milions d’euros) fruit d’aquests acords. Això es produïa en un moment en què Egipte patia greus problemes de subministrament energètic intern i comptava amb una societat on el 40% de la població vivia sota el llindar de la pobresa. De fet, els acords entre Unión Fenosa i Egipte eren més beneficiosos que els polèmics contractes amb l’Estat d’Israel (que suposaven unes pèrdues anuals de 520 milions d’euros per a les arques egípcies) o amb Jordània (440 milions d’euros anuals), ja que el contracte amb Unión Fenosa superava els 720 milions d’euros de pèrdues anuals.
L’estudi, que ha analitzat l’extensa documentació inclosa als sumaris penals contra els càrrecs ministerials i empresarials responsables dels acords, ha desvetllat alguns dels secrets d’aquests contractes. Entre els responsables dels acords processats, hi trobem el magnat Hussein Salem (veure Directa núm. 261), un dels grans capitostos corruptes de l’Egipte de Mubàrak, amb desenes de judicis oberts per corrupció i que, avui, es troba a Madrid, on l’Audiència Nacional es nega a transferir-lo a la justícia egípcia. El primer contracte entre Unión Fenosa i les autoritats egípcies es va signar el 27 de juliol de 2000. Llavors, quan el preu d’un milió de BTU valia entre 2,71 i 4,83 dòlars al mercat internacional, Unión Fenosa aconseguia un barem de preus d’entre 0,75 i 1,25 dòlars. Els contractes es van renegociar el 2006, el 2007 i, finalment, el 2008, sempre oferint uns preus clarament privilegiats a l’empresa espanyola. La cúspide de la relació entre Egipte i Unión Fenosa va ser l’any 2008, quan les exportacions de gas egipci a l’Estat espanyol van assolir el 22% del total d’exportacions. Aquell any, Unión Fenosa adquiriria el gas egipci a dos dòlars per milió de BTU, tot i que el seu preu de mercat arribava als 12,55 dòlars. També el 2008, el magnat Hussein Salem va adquirir el passaport espanyol que avui impedeix portar-lo davant la justícia egípcia. El jutge Pablo Ruz, durant el judici per l’extradició de Salem a Egipte, va descartar valorar com havia aconseguit la nacionalitat espanyola perquè ho va considerar poc rellevant, tot i que periodistes egipcis de renom com Mohamed Hassanein Heikal asseguraven a la premsa egípcia que Salem afirmava, sense rubor, que havia atorgat la concessió del gas de Damiata a Unión Fenosa perquè estava “en deute amb Espanya” pel fet d’haver-li donat la ciutadania.
Beneficis històrics la multinacional
Sens dubte, aquests contractes generaven uns guanys enormes. De fet, van suposar un canvi dràstic en les importacions espanyoles de gas liquat. El 2004, les importacions de gas egipci no superaven el 0,3%. Un any més tard i ja amb la planta de Damiata operant, superaven el 8,5% i van convertir Egipte en el quart soci importador espanyol. A la cúspide de la relació, el setembre de 2008, les importacions egípcies van arribar a representar el 15,25% del total i el país del Nil va esdevenir el segon proveïdor més important, només superat per Algèria, i va relegar potències com Nigèria o Qatar de la llista. El 2009, Unión Fenosa anunciava resultats històrics, amb beneficis nets de 1.194 milions, un 21,1% més que en l’exercici anterior. Pedro López Jiménez, president de la companyia elèctrica, destacava davant la premsa la importància que tenia el port de Damiata en aquests resultats. En aquell període, a més, es gestava la unió amb Gas Natural, després que aquesta última comprés el 45,3% de les accions a la constructora ACS per 7.588 milions d’euros.
Però l’esclat popular de 2011 va provocar un altre canvi en l’equació. De fet, Unión Fenosa i ENI han decidit denunciar l’Estat egipci per la paralització dels subministraments a l’estació de Damiata, fet que ha provocat la fi de les exportacions de gas a l’Estat espanyol. Fruit de la inestabilitat política i social del país, l’estació fa un any que es troba completament aturada, ja que la producció nacional de gas es destina al mercat intern, clarament malmès. Les importacions egípcies a l’Estat espanyol van caure gairebé sis cops entre 2010 i 2012 i les activitats a la planta de Damiata es van aturar completament el febrer de 2013. Alguns càlculs estimaven que l’aturada havia provocat una reducció del 52% dels beneficis bruts d’Unión Fenosa en l’exercici 2013, valorada en un deteriorament comptable de 70 milions d’euros als comptes de l’empresa durant el primer semestre de l’any passat. L’empresa, després de presentar denúncia davant la fiscalia egípcia, ha portat el cas davant el Centre Internacional per la Solució de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), una institució que depèn del Banc Mundial.
-----------------
Els negocis espanyols a Egipte
Unión
Fenosa
no és
la única empresa estatal que ha portat les autoritats egípcies als
tribunals del CIADI. Cementos
La Union y Áridos Jativa també van presentar setmanes enrere una
sol·licitud d'arbitratge per tal de demanar la protecció de les
seves inversions al país, afectades també pels problemes de
subministres. La cimentera valenciana, que també participa en una
aliança amb empreses egípcies, disposa d'una fàbrica de clínker
al port d'Ain Sokhna, al canal de Suez. La fàbrica, una de les
inversions espanyoles més importants al país i que també va veure
a la llum l'any 2008, ha vist com la seva producció disminuïa entre
un 25 i un 50% des de l'esclat revolucionari del 2011.
Unión
Fenosa i la Unión van representar, durant anys, les inversions
espanyoles estrella al país de Mubàrak. Espanya
representava un dels principals socis comercials de l'Egipte de
Mubàrak en unes relacions que s'han mantingut, malgrat algunes
crisis, després de la caiguda del rais. L'estat espanyol
representava el 2010, amb
1300 milions d'euros anuals,
el tercer importador mundialde productes egipcis, només superat per Estats Units i Itàlia.
Espanya té fortes inversions en el sector químic, la distribució
elèctrica, la extracció de petroli i sobretot gas així com
materials de construcció, hoteleria o agroindústria. També hi ha
productes estrella. Des de les falses taronges egípcies de València
a les americanes Zara made in Egypt passant per les ceràmiques
Cleopatra, on el març del 2012 dos treballadors castellonencs van
ser segrestats pels obrers egipcis en vaga, desesperats que ningú
els fes cas en les seves reclamacions laborals.
Espanya,
a més, també representa un soci habitual dels concursos públics
oberts per la administració egípcia i en els que els diplomàtics
espanyols solen mediar amb molt d'encert. Acciona va guanyar el
passat mes de novembre una concessió de 120 milions d'euros per la
ampliació i manteniment de la que serà la depuradora més gran
d'Àfrica, als afores del Caire. Aquest arribava després de
l'històric fiasco pel disseny de la autopista que uneix Caire i
Alexandria i que va portar l'empresa espanyola als tribunals egipcis
per defectes en el disseny de les sortides. Acciona també és
responsable dels caòtics ponts de circumval·lació del centre de la
capital egípcia. El nom de l'empresa també va sonar com a possible
beneficiari del contracte de construcció del futur museu arqueològic
del Caire, un projecte actualment estancat. Indra també va obtenir
el 2009 una concessió de 5,6 milions d'euros per la modernització
del sistema de validació de tiquets del metro del Caire a través de
la instal·lació del sistema de carnets intel·ligents. Un sistema
que va trigar 4 anys a començar-se a fer servir, amb enormes
complicacions, i que a dia d'avui segueix tenint un ús més que
residual malgrat la forta despesa feta. El consorciPaymacotas-Getinsa també va aconseguir ara fa un any la explotació,amb finançament directe en concepte d'ajuda a la cooperació del'estat espanyol, pel disseny de 3 túnels al canal de Sues.
La empresa Thales, vinculada al sector armamentístic, també ha
estat beneficiada amb una concessió de mil milions d'euros per la
renovació de la xarxa de tren egípcia, un contracte que se suma a
l'assolit l'estiu passat per Renfe, Adif e Ineco per l'assessoramenten matèria de seguretat ferroviària i valorat amb 1,3 milionsd'euros.
Pel
que fa a les exportacions l'any 2012 l'estat espanyol autoritzava 46 llicències de venda d'armament a l'exèrcit egipci per valor de 50,3 milions d'euros.
2 avions de transport, lots de manteniment i reparació d'aeronaus,
material de recanvi, camions eruga, un equip de paracaigudes i
camions englobaven aquestes vendes, que se sumaven a les llicències
de venda atorgades per valor de 92,7 milions, referents bàsicament a
aeronaus. L'agost passat i arrel del polèmic cop d'estat contra el
president islamista Mohamed Mursi una comissió interministerial
espanyola suspenia cautelarment, a instàncies de la Unió Europea,
la venda de més armament a les institucions egípcies. Una mesura de
pressió contra els militars egipcis que podria ser revocada d'aquí
poc després que Egipte hagi fet aproximacions cap a la Russia de
Putin per substituir el subministrador europeu i l'estatunidenc.
Una empresa a l’ull de l’huracà
Unión Fenosa, creada el 1982 arran de la fusió de la madrilenya Unión Eléctrica i la gallega Fenosa, és –probablement– una de les empreses més controvertides de l’Estat espanyol. El 2009, Gas Natural va adquirir el 45,3% de l’empresa –a mans de la constructora ACS, propietat del president del Reial Madrid, Florentino Pérez– per gairebé deu mil milions d’euros menys del que havia ofert pocs mesos abans. La compra va generar polèmica fins i tot a instàncies europees. Actuant pràcticament com un monopoli, les empreses unides sota UNESA (Iberdrola, Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, EDP i EON) representen el 97% de la distribució energètica de l’Estat.
Unión Fenosa ha estat denunciada repetidament per les seves pràctiques agressives a l’Amèrica Llatina. A Nicaragua, l’empresa va ser denunciada pel govern i els moviments socials després dels continus talls de subministrament, que deixaven zones molt àmplies del país sense electricitat durant períodes que arribaven a les dotze hores. L’any 2000, Unión Fenosa havia adquirit el control energètic del país, inclòs el cablejat i les estacions, per tan sols 115 milions de dòlars a través de la creació de dues empreses subsidiàries que esquivaven les lleis contra el monopoli. A partir de llavors, l’empresa va apostar per una inversió baixa al país i el va sumir en l’aïllament elèctric, amb l’argument que no resultava rendible, malgrat els guanys publicitats. L’ambaixador espanyol a Managua va arribar a amenaçar les autoritats locals de posar fi a la cooperació espanyola si el govern no cedia a les exigències d’Unión Fenosa. Les pressions populars i governamentals van acabar forçant l’empresa a vendre el 84% de les seves accions per 41 milions d’euros el febrer de 2013. Quelcom similar es va repetir a Guatemala, on l’empresa controla el monopoli del sector, tret de la capital, on predomina Iberdrola. Unión Fenosa ha estat denunciada per prendre represàlies contra les comunitats que protesten per l’augment continuat del preu o per la mala qualitat del servei. A llocs com Santo Domingo, fins i tot s’ha denunciat l’assassinat d’activistes contràries a l’empresa.
Unión Fenosa també ha estat denunciada a Colòmbia pels processos de privatització dels serveis d’aigua i energia de la costa atlàntica, després d’aconseguir el control del 70% de la companyia estatal Electrocaribe. El nom d’Unión Fenosa, juntament amb el de Repsol, també apareix darrere les pressions i la confiscació de terra a la comunitat U’wa (també a Colòmbia) i diversos grups sindicals han denunciat la col·laboració de l’empresa amb les forces militars per reprimir els moviments obrers. A partir de 2002, l’explotació de la central hidràulica de la Joya (a Costa Rica) per part d’Unión Fenosa va suposar la denúncia dels pobles indígenes pel dessecament dels cabals dels rius. L’any passat, càrrecs tècnics de la Xunta de Galícia van denunciar que havien detectat l’emissió de factures elèctriques desorbitades per part d’Unión Fenosa; els responsables van valorar que l’empresa podia incórrer en delictes administratius i penals. Entre altres possibles irregularitats, els funcionaris denuncien que Unión Fenosa hauria cobrat uns preus que doblaven els del mercat a la Xunta i hauria facturat doblement uns generadors elèctrics ja amortitzats i pels quals havien rebut una subvenció vint anys enrere. Un any i mig després de la denúncia feta pels funcionaris, la Conselleria d’Indústria de la Xunta encara no ha obert cap procés intern ni extern contra l’empresa per esclarir la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada