Egipte referma l'estat militar amb el referendum constitucional

Article publicat al setmanari La Directa num. 346: 

El passat 15 de gener Gamal Abd el-Nasser, el líder dels oficials lliures que el 1952 va deposar la monarquia a Egipte i va donar inici a l'era del règim militar, hauria celebrat 94 anys. Era el seu aniversari. Com si es tractés d'un casual homenatge, el país del delta del Nil tancava aquest mateix 15 de gener les urnes del referèndum constitucional que referma, 62 anys després del cop nasserista, la república dels general egipcis. El passat 14 i 15 de gener 53 milions i mig d'egipcis eren cridats a les urnes per a refermar l'esborrany constitucional redactat per la comissió de 50 experts nomenada pel govern interí sorgit del cop militar del passat estiu. Era el segon cop que els egipcis acudien a les urnes en menys d'un any després que el gener de 2013 ho fessin per aprovar la constitució plantejada per les forces islamistes. Si aquell text va ser aprovat pel 62,76% dels vots, aquest text s'aprova pel 98,1% i una participació del 38,6%, 6 punts per sobre de la d'un any enrere. Resultats de república bananera que no es produïen al país des dels temps de d'Anuar el-Sadat.

El setembre de 1981 Anuar el-Sadat va convocar un referèndum per donar llum verda a l'arrest dels opositors interns, islamistes i d'esquerra, especialment enfadats amb els acords de Camp David signats tres anys abans amb l'estat d'Israel. Segons les dades oficials llavors un 98,2% dels participants van recolzar el govern malgrat que als carrers i les universitats es registraven violents enfrontaments que eren reprimits per les forces de seguretat. La imatge sembla que es tornava a repetir. El referèndum d'enguany es va plantejar, de fet, com un plebiscit al cop militar que l'estiu passat va derrocar el curt i fallit govern dels Germans Musulmans, la seva política repressiva contra l'oposició i, sobretot, com un termòmetre per tastar la popularitat del general Abd el-Fatah el-Sisi, cap de l'exèrcit egipci i de qui es rumoreja des de fa mesos que podria presentar-se a unes futures eleccions presidencials. Amb el lema "no al terrorisme, sí a l'estabilitat" el règim anava a les urnes a aprovar formalment una constitució que, excepte lleugers retocs formals, és eminentment continuista respecte la de 2013. Però a la pràctica el que s'aprovava era el full de ruta traçat pels militars i el seu pla repressiu contra els Germans Musulmans, considerats recentment grup terrorista pel govern interí egipci.

Però al país no hi havia opció per al no. Grups de Drets Humans com Humans Right Watch denunciaven la detenció d'activistes pel simple fet de fer campanya contrària a l'esborrany mentre es detenien funcionaris públics acusant-los de ser partidaris dels Germans Musulmans, es detenien periodistes per recollir material dels opositors al text o s'arrestaven votants per escriure lemes contra els judicis militars a civils a les paperetes de vot. Com succeís el 1981, malgrat l'entusiasme de les urnes als carrers es produïen importants disturbis. La policia anunciava haver practicat més de 400 detencions i mentre el Comitè Electoral afirmava que "la jornada electoral ha passat tranquil·lament", 11 persones perdien la vida en enfrontaments amb les forces de seguretat arreu del país. Entre aquests, un jove de 14 anys que moria apallissat per la policia a la província de Sohag, al sud del país.

I és que, malgrat la victòria aclaparadora del sí, la baixa participació posa ombres als resultats i, sobretot, al full de ruta militar. Que l'assistència a les urnes fos tant sols sis punts per sobre de la de 12 mesos enrere només indica desencís en el procés. Tot i l'entusiasme dels participants i la fortalesa del resultat, les crides al boicot dels Germans Musulmans i la baixa participació entre la joventut aporten dubtes sobre la fortalesa de la popularitat militar i, sobretot, si una presidència d'al-Sisi podria tornar a dinamitar la imatge de les Forces Armades com ja ho fes l'any i mig de govern de la Junta Militar a la caiguda de Mubarak, llavors encapçalada pel sexagenari Tantawi.