Sudan esclata contra les mesures d'austeritat del FMI

Article publicat al setmanari La Directa num. 333

Neumàtics cremant i crits de llibertat ressonen pels carrers de Khartoum. Sudan esclata de nou contra les mesures d'austeritat del Fons Monetari Internacional. Més de 200 morts i 800 detinguts son el balanç dels 10 primers dies de protestes al país en una de les més importants insurreccions populars contra el règim de Omar Bashir. Les protestes, que s'han estès arreu del país després que nasquessin a la barriada de Shambat i que tenen en la campanya Abeena el seu portaveu a les xarxes socials, han atacat diverses seus del partit de govern i altres edificis oficialistes. Segons anunciava la ràdio estatal, el president ordenava el passat dilluns l'alliberament de totes les dones detingudes. Bashir ha catalogat públicament les protestes com “actes de vandalisme” i com una “conspiració plantejada pels sabotejadors contra el nostre país”. El govern només reconeix 35 morts i nega cap responsabilitat de les forces policials, malgrat que alguns oficials han sortit a televisió ordenant l'assassinat dels manifestants.

Les protestes esclataven després que el govern anunciés noves mesures d'austeritat i la suspensió definitiva als subsidis energètics. En un país ja afectat per un 40% d'inflació, el preu d'un galó de benzina passava dels 2,83 dòlars als 4'71. La insurrecció va ser gairebé immediata a que els nous preus fossin anunciats a les benzineres. La decisió del govern de Bashir arribava després d'una trobada entre les autoritats sudaneses i delegats del Fons Monetari Internacional per al tancament d'un crèdit d'urgència per valor estimat de 50 milions de dòlars. El govern de Khartoum seguia les recomanacions de la institució financera, que porta temps assenyalant la forta despesa (1700 milions de dòlars anuals) que el recolzament energètic representa. Lluny d'afluixar davant les protestes, el FMI ha reclamat de nou al govern intensificar les reformes i aplicar noves retallades a subsidis i abordar una reforma fiscal. Malgrat que el govern promet que part dels diners estalviats es destinarien a projectes de desenvolupament, la població no se'l creu. El pressupost sudanès preveu un 82% de la despesa en seguretat i salaris polítics mentre tant sols un 3% del mateix es destina al sector agrícola (que suposa el mode de vida del 80% de la població). La salut i la educació representen el 2,4 i 2,3% del citat pressupost, respectivament.

El govern afirma que ja no pot mantenir els subsidis i que la mesura és imprescindible per evitar el col·lapse. La despesa dels subsidis ha augmentat de cost després de la enorme inflació que pateix el país, la estrepitosa devaluació de la moneda local i, principalment, arrel de la independència del Sudan del Sud, assolida a primers del 2011. Khartoum va perdre amb la independència de Juba el 75% de les seves reserves petrolieres i, malgrat seguir disposant dels conductes extractius, el conflicte amb el recentment independitzat veí del sud ha portat a una forta tensió política i una dràstica disminució dels subministraments sudanesos de petroli. La transferència de gas va quedar aturada durant 16 mesos i un cop represa aquest passat estiu no representa ni una desena part del que el nord obtenia abans de l'aturada. A més el país, sumit també un enquistat conflicte amb la zona rebel del Darfur i el Nord de Kordofan, viu des del 1997 sota un embargament econòmic dels Estats Units arrel del suposat recolzament del règim de Khartoum a diverses organitzacions armades després que Sudan servís de base d'operacions a Ossam Ben Laden. Malgrat aquesta situació, i les condemnes públiques de la Casa Blanca a la repressió governamental exercida en els darrers dies al Sudan, el secretari d'estat John Kerry era incapaç d'abordar el tema en una recent trobada bilateral amb el seu homòleg sudanès. “Jo no consideraria que fos un indicador de la importància que donem a cada tema el fet de si l'hem plantejat o no a la reunió” justificaria la portaveu d'exteriors de la Casa Blanca a pregunta dels mitjans.

El règim de Bashir, al poder des del cop d'estat de 1989, travessa la pitjor onada insurreccional del seu mandat. Una trentena de funcionaris i partidaris del governamental Partit del Congrés Nacional signaven una carta en que instaven Bashir a fer-se enrere en les decisions econòmiques i assumir la mort dels manifestants. La nova onada de protestes recorda les viscudes el gener de 2011 i el juny del 2012, aquesta darrera també contra els intents del govern de retirar els subsidis energètics i de transport.