La deposició militar de Mohammed Mursi com a president d'Egipte ha obert un nou escenari polític no sols al delta del Nil. Les dimensions s'extenen a tota la regió després que caigués el cavall de batalla dels Germans Musulmans al país àrab més poblat del planeta.
Arabia Saudita i els Emirats Àrabs semblen haver recuperat terreny al país. Deixant de banda que Mansour Adly, president interí encarregat de dirigir el període transicional, havia estat assessor del ministeri de finances del govern saudita durant 12 anys, Riad i Abu Dhabi anunciaven avui ajudes milionàries per valor de vuit mil milions de dòlars a la desvallestada economia egípcia. Ho feien amb entusiasme, contrariament al que van fer quan va caure Mubàrak i quan les promeses fetes no es van arribar mai a complir. L'endemà de la deposició el rei Abd Allah Ibn Abd el Aziz mostrava la seva satisfacció aplaudint la intervenció militar d'un exèrcit que "ha tret Egipte d'un túnel que només Allah coneix les seves dimensions i conseqüències". Els inversors saudites van tranquilitzar els economsites egipcis afirmant que les inversions no s'aturarien tot i la inestabilitat. El minsitre d'afers exteriors dels Emirats Àrabs també felicitava a traves de les xarxes socials els egipcis per la caiguda de Mursi. Els EAU van arribar a afirmar que si els Estats Units tallaven el suport econòmic a l'exèrcit egipci a causa del cop, ells aportarien tres cops l'ajuda estatunidenca. Al final, però, la Casa Blanca confirmava ahir que l'ajuda seguiria el seu curs ja que, tallar-la aniria contra els interessos estratègics. Aparentment, segons afirmava el Haaretz israelià, al darrera la decisió es trobaria la pressió de Tel Aviv.
Tots dos règims eren històrics aliats estratègics del règim Mubàrak i es van mostrar clarament contrariats pel desenvolupament dels esdeveniments arran de l'alçament popular de 2011. De fet els Emirats Àrabs van acollir diverses altes figures del règim que fugien de la justícia egípcia, com el presidencialbe mubarakista i ex-primer ministre Ahmed Shafiq, i van empresonar vora un centenar de ciutadans acusats de formar cèdules d'espionatge al servei de la germandat. La anomenada primavera àrab va provocar un ascens dels Germans Musulmans arreu de la regió, odiats per les dues monarquies i recolzats pel petit emirat de Qatar, qui veia en la formació islamista un instrument per a guanyar influència regional negada per la seva demografia i el seu pes històric. El petit emriat va sostenir economicament amb vora 6 mil milions d'euros un Egipte a la vora del col·lapse amb l'esperança de mantenir al poder la germandat. Malgrat que oficialment Qatar ha reconegut el nou president, el xeic Youssef al-Qardawi, pare espiritual de la televisió qatarina Al-Jazeera, va emetre recentment una fatúa encomenant els musulmans a no reconèixer la deposició de Mursi.
Sembla una extraodinària coincidència que la caiguda de la germandat s'hagi produit una setmana després que l'emir de Qatar, el xeic Hamad Bin Khalifa el-Thani, abdicava en favor del seu fill Tamim en un històric gest sense precedents en el món àrab. El paper esencial del pare en les darrerament exitoses relacions exteriors, feien dubtar als més escèptics de que el fill pogués mantenir el control polític assolit pel pare gràcies a la onada de revoltes àrabs.
Podriem estar davant la caiguda del pes regional de Qatar ja que sembla que la caiguda no només succeeix a Egipte. A Síria la Coalició Nacional Siriana, un dels principals grups opositors, nomenava Ahmad Jarba com a nou president. Jarba és considerat algú proper al govern de Riadh.
Per cet que Egipte ja té nou cap de govern. Després que els salafistes d'el Nour vetessin el nom de Baradei, que es postul·la ara com a possible vicepresident, es van plantejar els noms de l'antic president de la borsa egípcia i dos antic ministres d'economia. Finalment el nom escollit ha estat Hazem Belbaui, qui fora ministre de finances durant el primer mandat de la junta militar. Llavors va presentar la seva renúncia per la massacre de coptes a Maspero. Avui arriba al govern després de la massacre de salafistes al palau de la guàrdia republicana. Belbaui va escriure el 2010 un article a la premsa egípcia recolzant el fill del rais, Gamaal Mubarak.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada