divendres, 15 de març de 2013

Aires de canvi a Gaza

Article al Setmanari La Directa num.309:
Per inundació. Les Forces Armades egípcies decidien posar fi a desenes de túnels de contraban que connectaven la península del Sinaí amb la aïllada franja de Gaza a través de l'aigua dels pous naturals. En d'altres casos, segons testimonis, es feia ús directa de la dinamita. A mitjans de febrer 225 túnels eren destruïts per l'exèrcit egipci en una nova fase de la operació en marxa des del mes d'agost passat, quan 16 soldats egipcis van morir en una emboscada fronterera. Segons el portaveu militar Ahmed Mohamed Ali el total de túnels podria arribar als 550, ja que molts tenen ramificacions a les cases particulars de veïns de la zona i son difícils de detectar. Es calcula que el 2010, abans que Israel alleugerís parcialment el setge, el nombre de túnels rondava els 1200. Les autoritats egípcies asseguren témer que els túnels serveixin per al contraban d'armament i militants. La realitat és que els túnels servien per alleugerir el setge imposat per l'estat d'Israel sobre la depenent franja. Les importacions a través dels túnels representaven vora el 30% de l'economia de Gaza. Encara més. Els comerciants afirmen que el 80% dels aliments prové d'aquesta via alternativa subterrània.
En d'altres temps Hamàs hauria criticat sense problemes Egipte. Avui se'n reservava de fer un atac directe al president Mohamed Mursi, membre dels Germans Musulmans del que els palestins en son una ramificació local. La germandat fa el que ni el propi Mubàrak es va atrevir. Malgrat les protestes internes, Hamàs mira cap a una altra banda.
Aires de canvi bufen a Gaza. Mentre la operació dels túnels tenia lloc, la televisió israeliana desvetllava que fonts diplomàtiques israelianes i del moviment palestí Hamás es trobaven en negociacions inèdites, mediades per Egipte, per a l'aixecament parcial del setge a la franja. Aquest permetria sols l'entrada de material agrícola després que Israel ja havia informat a finals d'any que, com a part dels acords assolits per l'alto al foc del passat novembre, permetria l'entrada de material de construcció per primer cop a Gaza des de 2007. Hamàs també hauria plantejat a les autoritats egípcies la possibilitat d'establir una zona de lliure comerç entre les dues regions.
Aquesta és, però, tant sols la punta de l'iceberg del canvi polític que sembla experimentar la franja. Hamás podria estar disposada, fins i tot, a acceptar la solució dels dos estats sempre i quan Israel retornés a les fronteres de 1967. Així ho afirmaven recentment mitjans de comunicació saudites. Khaled Meshal, cap de la oficina política de Hamás, hauria encomanat al rei Abdallah de Jordània traspassar aquest missatge al president estatunidenc Barack Obama. Un moviment històric que implicaria el fins ara inèdit reconeixement per part de Hamás de l'entitat sionista.
Això succeeix en paral·lel al també històric procés de reconciliació entre Fatah i Hamàs. Un procés engegat l'abril de 2011 al Caire i que pretenia posar fi a la guerra civil oberta entre les dues faccions el 2007. A primers de febrer representants de les principals formacions polítiques palestines es tornaven a reunir a El Caire per mirar de rellançar la Organització d'Alliberament Palestina (OAP). Per primer cop amb la presència de Hamàs i Jihad Islàmica. El reconeixement i adhesió d'aquests grups a l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), la coalició creada per la Lliga Àrab el 1964 per representar el poble palestí, representa un clar punt d'inflexió. Històricament apartades de la mateixa i directament enfrontades des dels acords de pau d'Oslo de 1993, la seva adhesió representa un nou pas en el procés de reconciliació palestina.
A primers d'any Hamás permetia per primer cop des de 2007 una marxa a Gaza en suport a Fattah. Desenes de milers de palestins van prendre part a la franja en la commemoració del 48 aniversari de la facció palestina creada per Yasser Arafat. “Aviat recuperarem la nostra unitat” anunciava el president palestí Mahmoud Abbas en un missatge gravat. Un mes abans milers de partidaris de Hamás havien enarborat les banderes verdes de la formació a Cisjordània, també per primer cop en 5 anys. Hamás també va recolzar Abbas en el reconeixement de Palestina com a estat observador de l'Assemblea de les Nacions Unides i fa poques setmanes permetia, per primer cop des del conflicte civil, la inscripció de votants de la franja de Gaza a la Comissió Electoral Central, a la que fins fa poc considerava corrupta i sota control de Fatah. Son les mostres d'una aproximació que podria suposar el final d'una guerra civil pel control de l'Autoritat Nacional Palestina i que podria donar lloc a l'alliberament dels presos polítics d'una i altra banda i la fi de la persecució política a Palestina. Actualment les dues faccions treballen per assolir acords pel que fa a l'estratègia política comuna, l'establiment d'un cos de seguretat unificat i, sobretot, per la organització d'un govern d'unitat i l'establiment d'eleccions a la AP.


Estratègia regional
El tren de la primavera àrab ha fet parada a la Franja de Gaza. Però què hi ha realment al darrera d'aquest canvi? Sembla evident que la onada de revoltes àrabs ha portat aires de canvi també a Palestina i específicament a una Hamás que ja no actua com si es trobés acorralada. L'ascens regional dels Germans Musulmans, dels que Hamás en son una delegació palestina, sembla tenir molt a veure amb aquest fet.
Les negociacions per a la reconciliació palestina sempre havien fracassat sota l'auspici de Hosni Mubàrak. Avui, apadrinades per l'Egipte de Mursi sembla que podrien arribar a bon port. Tel Aviv també s'ha mostrat contenta a que el nou interlocutor al Caire sembli tenir millor accés a les cúpules de Gaza, com es va veure en la darrera crisis de la franja. La estratègia de Hamás no es pot veure només en el micro-escenari que és Gaza. A major escala forma part de l'estratègia general per a l'apoderament real dels Germans Musulmans a nivell regional. I al darrera d'aquesta no s'hi troba altre que el petit emirat de Qatar, poderós aliat regional de la germandat.
Doha ha posat el llaç a Hamás. L'esclat de la revolució a Síria va provocar que Khaled Meshal, líder polític de la formació palestina, canviés la seva residència a Damasc per Doha. La formació palestina donava d'aquesta forma l'esquena al règim d'Assad i es deixava caure als braços de l'emir qatarí. Un canvi simptomàtic d'aliances. Doha aconseguia que Hamás s'allunyés de l'eix xiïta per caure a la seva òrbita.
Qatar sembla el principal impulsor de la reconciliació palestina. El passat mes d'octubre Hamad bin Khalifa Al Thani, l'emir de la monarquia pèrsica, feia la primera visita d'un cap d'estat a la franja de Gaza des de 1999. Les ràdios locals programaven a tota hora la canço “Gràcies Qatar” per donar la benvinguda al monarca. La visita era un clar exemple del canvi polític provocat per la onada de revoltes àrabs. L'ascens dels Germans Musulmans al poder de Tunísia, Marroc i Egipte, sota l'apadrinament de Qatar, feia gira a Palestina.
“Amb aquesta visita es declara el trencament de l'injust setge” afirmava el primer ministre de Hamás Ismail Hainyeh. L'emir va prometre 400 milions de dòlars a la franja per ajudar a la reconstrucció urbana. Part d'aquests diners serviran per a que es construeixi un complexe amb el nom de ciutat Hamad, en honor a l'emir.
La visita de l'emir no feia més que demostrar l'augment del pes regional de la petita Qatar, legitimava Hamás per primer cop en anys i posava en estat d'alerta tant la Fatah d'Abbas com la mateixa Tel Aviv, les dues entitats que han mantingut el setge polític i humanitari a la franja en els darrers anys.
L'ajuda qatarina sembla essencial per a una Hamás desgastada per l'ofegament de la població sota el setge però que també és vista com una oportunitat de rellançar políticament la formació. Els islamistes esperen que el desgast de la Fatah d'Abbas, esquitxada per la corrupció de l'Autoritat Palestina, pugui revertir en una victòria electoral a unes hipotètiques eleccions unitàries palestines, en la línia de l'ascens polític de la germandat a la regió.
Israel afirmava que la visita de l'emir tirava “sota l'autobús” el procés de pau. Però no sembla pas que l'objectiu de Doha sigui el de la confrontació. Dos dies després de la visita a Gaza l'emir Hamad obria la porta a una gran negociació per la pau amb Israel. Tampoc cal oblidar que Doha va acollir durant anys una oficina comercial de l'entitat sionista, inaugurada el 1996 amb la presència de Shimon Peres. Els llaços diplomàtics es van tallar després de l'atac sionista a la franja el 2009, però va ser Tel Aviv qui va rebutjar restablir -los el 2010 quan es va negar a la única condició imposada per Qatar: l'entrada a Gaza de ciment i diners per a la reconstrucció. El pragmàtic emirat pèrsic, seu de la base militar més important dels Estats Units a la zona, no sembla un país amb ganes de confrontar-se a les grans potències. I si alguna cosa pot fer l'ajuda qatarina és allunyar Hamás de les armes. De les armes d'Iran, almenys.


PS: per cert que just avui sortia aquesta notícia a la llum: Hamas ofereix amnistia i remuneracions econòmiques a aquells palestins que han fet d'espíes per a Israel i s'entreguin

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada