Per
inundació. Les Forces Armades egípcies decidien posar fi a desenes
de túnels de contraban que connectaven la península del Sinaí amb
la aïllada franja de Gaza a través de l'aigua dels pous naturals.
En d'altres casos, segons testimonis, es feia ús directa de la
dinamita. A mitjans de febrer 225 túnels eren destruïts per
l'exèrcit egipci en una nova fase de la operació en marxa des del
mes d'agost passat, quan 16 soldats egipcis van morir en una
emboscada fronterera. Segons el portaveu militar Ahmed Mohamed Ali el
total de túnels podria arribar als 550, ja que molts tenen
ramificacions a les cases particulars de veïns de la zona i son
difícils de detectar. Es calcula que el 2010, abans que Israel
alleugerís parcialment el setge, el nombre de túnels rondava els
1200. Les autoritats egípcies asseguren témer que els túnels
serveixin per al contraban d'armament i militants. La realitat és
que els túnels servien per alleugerir el setge imposat per l'estat
d'Israel sobre la depenent franja. Les importacions a través dels
túnels representaven vora el 30% de l'economia de Gaza. Encara més.
Els comerciants afirmen que el 80% dels aliments prové d'aquesta via
alternativa subterrània.
En d'altres
temps Hamàs hauria criticat sense problemes Egipte. Avui se'n
reservava de fer un atac directe al president Mohamed Mursi, membre
dels Germans Musulmans del que els palestins en son una ramificació
local. La germandat fa el que ni el propi Mubàrak es va atrevir.
Malgrat les protestes internes, Hamàs mira cap a una altra banda.
Aires de
canvi bufen a Gaza. Mentre la operació dels túnels tenia lloc, la
televisió israeliana desvetllava que fonts diplomàtiques
israelianes i del moviment palestí Hamás es trobaven en
negociacions inèdites, mediades per Egipte, per a l'aixecament
parcial del setge a la franja. Aquest permetria sols l'entrada de
material agrícola després que Israel ja havia informat a finals
d'any que, com a part dels acords assolits per l'alto al foc del
passat novembre, permetria l'entrada de material de construcció per
primer cop a Gaza des de 2007. Hamàs també hauria plantejat a les
autoritats egípcies la possibilitat d'establir una zona de lliure
comerç entre les dues regions.
Aquesta és,
però, tant sols la punta de l'iceberg del canvi polític que sembla
experimentar la franja. Hamás podria estar disposada, fins i tot, a
acceptar la solució dels dos estats sempre i quan Israel retornés a
les fronteres de 1967. Així ho afirmaven recentment mitjans de
comunicació saudites. Khaled Meshal, cap de la oficina política de
Hamás, hauria encomanat al rei Abdallah de Jordània traspassar
aquest missatge al president estatunidenc Barack Obama. Un moviment
històric que implicaria el fins ara inèdit reconeixement per part
de Hamás de l'entitat sionista.
Això succeeix en paral·lel al també històric procés de
reconciliació entre Fatah i Hamàs. Un procés engegat l'abril de
2011 al Caire i que pretenia posar fi a la guerra civil oberta entre
les dues faccions el 2007. A primers de febrer representants de les
principals formacions polítiques palestines es tornaven a reunir a
El Caire per mirar de rellançar la Organització d'Alliberament
Palestina (OAP). Per primer cop amb la presència de Hamàs i Jihad
Islàmica. El reconeixement i adhesió d'aquests grups a
l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), la coalició
creada per la Lliga Àrab el 1964 per representar el poble palestí,
representa un clar punt d'inflexió. Històricament apartades de la
mateixa i directament enfrontades des dels acords de pau d'Oslo de
1993, la seva adhesió representa un nou pas en el procés de
reconciliació palestina.
A primers
d'any Hamás permetia per primer cop des de 2007 una marxa a Gaza en
suport a Fattah. Desenes de milers de palestins van prendre part a la
franja en la commemoració del 48 aniversari de la facció palestina
creada per Yasser Arafat. “Aviat recuperarem la nostra unitat”
anunciava el president palestí Mahmoud Abbas en un missatge gravat.
Un mes abans milers de partidaris de Hamás havien enarborat les
banderes verdes de la formació a Cisjordània, també per primer cop
en 5 anys. Hamás també va recolzar Abbas en el reconeixement de
Palestina com a estat observador de l'Assemblea de les Nacions Unides
i fa poques setmanes permetia, per primer cop des del conflicte
civil, la inscripció de votants de la franja de Gaza a la Comissió
Electoral Central, a la que fins fa poc considerava corrupta i sota
control de Fatah. Son les mostres d'una aproximació que podria
suposar el final d'una guerra civil pel control de l'Autoritat
Nacional Palestina i que podria donar lloc a l'alliberament dels
presos polítics d'una i altra banda i la fi de la persecució
política a Palestina. Actualment les dues faccions treballen per
assolir acords pel que fa a l'estratègia política comuna,
l'establiment d'un cos de seguretat unificat i, sobretot, per la
organització d'un govern d'unitat i l'establiment d'eleccions a la
AP.
Estratègia regional
El tren de
la primavera àrab ha fet parada a la Franja de Gaza. Però què hi
ha realment al darrera d'aquest canvi? Sembla evident que la onada de
revoltes àrabs ha portat aires de canvi també a Palestina i
específicament a una Hamás que ja no actua com si es trobés
acorralada. L'ascens regional dels Germans Musulmans, dels que Hamás
en son una delegació palestina, sembla tenir molt a veure amb aquest
fet.
Les
negociacions per a la reconciliació palestina sempre havien
fracassat sota l'auspici de Hosni Mubàrak. Avui, apadrinades per
l'Egipte de Mursi sembla que podrien arribar a bon port. Tel Aviv
també s'ha mostrat contenta a que el nou interlocutor al Caire
sembli tenir millor accés a les cúpules de Gaza, com es va veure en
la darrera crisis de la franja. La estratègia de Hamás no es pot
veure només en el micro-escenari que és Gaza. A major escala forma
part de l'estratègia general per a l'apoderament real dels Germans
Musulmans a nivell regional. I al darrera d'aquesta no s'hi troba
altre que el petit emirat de Qatar, poderós aliat regional de la
germandat.
Doha ha
posat el llaç a Hamás. L'esclat de la revolució a Síria va
provocar que Khaled Meshal, líder polític de la formació
palestina, canviés la seva residència a Damasc per Doha. La
formació palestina donava d'aquesta forma l'esquena al règim
d'Assad i es deixava caure als braços de l'emir qatarí. Un canvi
simptomàtic d'aliances. Doha aconseguia que Hamás s'allunyés de
l'eix xiïta per caure a la seva òrbita.
Qatar sembla
el principal impulsor de la reconciliació palestina. El passat mes
d'octubre Hamad bin Khalifa Al Thani, l'emir de la monarquia pèrsica,
feia la primera visita d'un cap d'estat a la franja de Gaza des de
1999. Les ràdios locals programaven a tota hora la canço “Gràcies
Qatar” per donar la benvinguda al monarca. La visita era un clar
exemple del canvi polític provocat per la onada de revoltes àrabs.
L'ascens dels Germans Musulmans al poder de Tunísia, Marroc i
Egipte, sota l'apadrinament de Qatar, feia gira a Palestina.
“Amb
aquesta visita es declara el trencament de l'injust setge” afirmava
el primer ministre de Hamás Ismail Hainyeh. L'emir va prometre 400
milions de dòlars a la franja per ajudar a la reconstrucció urbana.
Part d'aquests diners serviran per a que es construeixi un complexe
amb el nom de ciutat Hamad, en honor a l'emir.
La visita de
l'emir no feia més que demostrar l'augment del pes regional de la
petita Qatar, legitimava Hamás per primer cop en anys i posava en
estat d'alerta tant la Fatah d'Abbas com la mateixa Tel Aviv, les
dues entitats que han mantingut el setge polític i humanitari a la
franja en els darrers anys.
L'ajuda
qatarina sembla essencial per a una Hamás desgastada per l'ofegament
de la població sota el setge però que també és vista com una
oportunitat de rellançar políticament la formació. Els islamistes
esperen que el desgast de la Fatah d'Abbas, esquitxada per la
corrupció de l'Autoritat Palestina, pugui revertir en una victòria
electoral a unes hipotètiques eleccions unitàries palestines, en la
línia de l'ascens polític de la germandat a la regió.
Israel
afirmava que la visita de l'emir tirava “sota l'autobús” el
procés de pau. Però no sembla pas que l'objectiu de Doha sigui el
de la confrontació. Dos dies després de la visita a Gaza l'emir
Hamad obria la porta a una gran negociació per la pau amb Israel.
Tampoc cal oblidar que Doha va acollir durant anys una oficina
comercial de l'entitat sionista, inaugurada el 1996 amb la presència
de Shimon Peres. Els llaços diplomàtics es van tallar després de
l'atac sionista a la franja el 2009, però va ser Tel Aviv qui va
rebutjar restablir -los el 2010 quan es va negar a la única condició
imposada per Qatar: l'entrada a Gaza de ciment i diners per a la
reconstrucció. El pragmàtic emirat pèrsic, seu de la base militar
més important dels Estats Units a la zona, no sembla un país amb
ganes de confrontar-se a les grans potències. I si alguna cosa pot
fer l'ajuda qatarina és allunyar Hamás de les armes. De les armes
d'Iran, almenys.
PS: per cert que just avui sortia aquesta notícia a la llum: Hamas ofereix amnistia i remuneracions econòmiques a aquells palestins que han fet d'espíes per a Israel i s'entreguin
PS: per cert que just avui sortia aquesta notícia a la llum: Hamas ofereix amnistia i remuneracions econòmiques a aquells palestins que han fet d'espíes per a Israel i s'entreguin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada