dimecres, 5 de desembre de 2012

Una constitució aprovada de nit i amb pressa

Article publicat al setmanari La Directa num.296
Amb nocturnitat i traïdoria. Així es votava l'esborrador constitucional de la futura república egípcia. La primera sense Mubàrak. Però la primera amb Mohammed Mursi, president membre dels Germans Musulmans, que amb l'aprovació del text constitucional ha vist la millor sortida de la crisi creada pels seus decrets, presentats una setmana abans (Veieu Directa 296). Una crisi que ha fet sortir al carrer milers de ciutadans contra el president els darrers dies i ha provocat la invasió popular de més de mitja dotzena de seus de la formació islamista arreu del país. La fractura social ha adquirit caires de conflicte civil al Delta del Nil on els enfrontaments entre les dues faccions van deixar centenars de ferits, especialment a la ciutat obrera de Mahala. Un noi de 15 anys va morir a Damanhour el 25 de novembre mentre tant islamistes com seculars se'n disputaven la paternitat. 

 Davant la fractura evident, les forces islamistes s'apressaven a aprovar l'esborrany de constitució el passat dijous 29. S'anunciava per sorpresa l'inici de la votació del text, tot i que el president Mursi havia donat dos mesos més de marge a una comissió que ja portava 6 mesos caracteritzats per la confrontació, fins i tot física, entre els seus membres. Es feia justament l'endemà que l'assemblea tanqués la negociació dels articles referents a les forces armades i es mantenien les principals demandes de l'exèrcit recollides pel document Selmi que, en el seu moment, va suposar l'oposició de la majoria de forces polítiques, inclosos els Germans Musulmans. Es garanteix que el ministre de defensa seguirà sent militar així com el no monitoratge parlamentari dels pressupostos militars. L'article 198, a més, obre la porta als controvertits judicis militars sobre població civil en casos que “perjudiquin les forces armades” després que més de 12.000 civils hagin estat jutjats per aquest tipus de procediment des de la caiguda de Mubàrak. 

Dos membres de les forces armades eren dels pocs representants de les estructures seculars de l'estat que no boicotejaven una fracturada comissió constitucional. Els intents islamistes de conciliació, a través de la institució religiosa d'Al Azahar, eren en va. La comissió veia com, dels seus 100 membres, 26 havien dimitit acusant-la d'un control islamista no representatiu de la pluralitat de la societat. Entre les dimissions de darrera hora hi havia el d'una església copta que afirmava no haver tingut temps material per estudiar el text. 11 noms eren reemplaçats majoritàriament per nous representants islamistes per tal d'assegurar-se el quòrum necessari per aprovar el redactat constitucional. De les 7 dones membres de la comissió original sols 4 participaven de la votació final.
Hi havia pressa. 16 hores d'un estèril debat en que un rere l'altre s'aprovaven sense oposició els articles de la futura carta magna egípcia. La situació arribava a extrems kafkians quan, de matinada, 16 membres tombaven l'article 139, referent al mode d'elecció del primer ministre. El president de la comissió, Hossam el Gheriany, feia repetir la votació alertant que rebutjar l'article implicava ajornar la sessió 48 hores. Llavors ja només 4 membres mostraven el seu rebuig a un article que s'afegia, com tots els altres, a l'esborrador.

El text constitucional aixecava les crítiques de grups de drets humans. Amnistia Internacional alertava que “limita llibertats fonamentals i ignora els drets de les dones”. Entre d'altres, l'esborrany elimina la obligació de l'estat de subministrar salut, habitatge i feina als seus habitants, com recollia el text de 1971. Tampoc inclou cap article que prohibeixi específicament la discriminació de gènere però si que destaca que l'estat és responsable de garantir “la reconciliació entre les obligacions de la dona respecte la seva família i la seva feina”. La família es descrita com la base de la societat egípcia “basada en religió, moralitat i patriotisme”.
Mohammed Mursi convocava els egipcis a les urnes el proper 15 de desembre. Una votació que, en una societat cada cop més fraccionada, té alts riscos de convertir-se en un referèndum que més enllà d'aprovar o rebutjar estrictament la carta magna, es converteixi en un plebiscit indirecte sobre la figura del propi president i, per extensió, sobre la popularitat dels Germans Musulmans. Un referèndum que es preveu intens i brut i del que les forces seculars estan estudiant si boicotejar. De moment un gran nombre de jutges han anunciat que no pensen monitoritzar un referèndum que consideren il·legítim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada