dissabte, 2 de juny de 2012

La sentència trampa a Mubàrak encén de nou els carrers d'Egipte


Article publicat al diari El Punt-Avui:

"Amb rostre desafiant i rere unes ulleres fosques de sol, Hosni Mubàrak, el dictador que va governar Egipte amb mà de ferro durant gairebé trenta anys, va escoltar ahir impassible la sentència que el condemnava a cadena perpètua per la seva connivència en la mort de gairebé un miler de manifestants durant l'aixecament popular de gener del 2011.

Els familiars dels màrtirs de la revolució concentrats a la fortificada acadèmia de policia del Caire, on es pronunciava el veredicte, cridaven d'alegria en sentir la primera resolució contra Mubàrak. Però els ànims s'esvaïen a mesura que s'anaven aclarint la resta de sentències de la boca del jutge Ahmad Rifat. Els familiars passaven de l'emoció a la ràbia i acabaven cridant a una nova revolució als carrers d'Egipte davant el que consideraven una “sentència trampa”.

Mubàrak i l'exministre de l'Interior Habib al-Adli eren condemnats a “cadena perpètua” per no haver impedit la mort de manifestants durant la revolta. Els jutges afirmaven no tenir proves suficients per determinar-ne la seva responsabilitat, però emetien una resolució que molts analistes veuen feble jurídicament i que podria caure fàcilment després de les apel·lacions de la defensa, que té seixanta dies per presentar-les. La llei egípcia, a més, manté que la cadena perpètua no pot superar els 25 anys i obre la possibilitat d'un futur alliberament del rais per raons de salut donats els 84 anys del dictador.

El jutge Rifat també va anunciar l'absolució de sis dels principals responsables dels serveis de seguretat de l'estat per la mort de manifestants. Entre aquests hi ha el polèmic Hussein Abd Al-Rahman, exdirector de Seguretat de l'Estat i acusat de ser un dels principals responsables de la tortura policial, i Ismail Shair, mà dreta del ministre.

Una sentència polèmica que pot servir de precedent per a la apel·lació de Mubàrak i Al-Adli i que segueix deixant pràcticament impune la mort de manifestants. Quinze mesos després de la marxa del dictador no hi ha sentències inculpatòries fermes contra cap dels 160 oficials de policia acusats de matar pràcticament un miler de manifestants. Les úniques sentències han estat a tres oficials fugitius que no compliran condemna. Pel contrari, durant el mateix període més de 12.000 civils han estat processats per judicis militars, majoritàriament per qüestions polítiques.

L'anomenat a Egipte judici del segle no acabava aquí. Mubàrak era absolt de les acusacions de corrupció juntament amb els seus fills Gamaal i Ala i el fugitiu amb passaport espanyol Hussein Salem. Els jutges s'emparaven en la prescripció dels delictes. Els fills del dictador seguiran captius en espera d'un nou judici per un altre cas de corrupció mentre que el propi Mubàrak era transferit a l'hospital de la presó de Tora per ordre de la fiscalia, que feia efectiva una resolució parlamentària a aquest efecte vigent, però no aplicada, des del febrer passat. Segons alguns testimonis, un cop a Tora, Mubàrak es va negar a baixar de l'helicòpter i ser transferit a una unitat especial de l'hospital el condicionament de la qual ha tingut un cost aproximat de 600.000 euros."

La sentència indigna el carrer

Les reaccions a la sentència de l'anomenat judici del segle no es van fer esperar. La simbòlica plaça Tahrir es va tornar a omplir mentre centenars de marxes arreu del país reclamaven la depuració de la justícia i la reactivació de la revolució. “Ens han robat la revolució –afirmava la jove Nura Yunis, de 26 anys–, però el poble sortirà a recuperar-la”, hi afegia.

A les portes de la segona volta de les eleccions presidencials, la majoria de formacions polítiques cridaven a la mobilització contra la sentència. Entre elles els Germans Musulmans, primera força parlamentària, i bona part dels fins fa poc candidats presidencials com ara Abu al-Fotuh o Hamdin Sabahi, que afirmava que la revolució continua per defensar la sang dels màrtirs. El candidat mubarakista Ahmed Shafiq, per la seva banda, aplaudia la resolució i afirmava que era una mostra que ningú restava impune a la justícia.

Amnistia Internacional va afirmar que la sentència fracassava en no donar “plena justícia” als familiars dels màrtirs i va instar les autoritats competents a crear comissions d'investigació imparcials.Va destacar, també, els laments dels jutges, que havien remarcat la falta de cooperació de les autoritats, mentre familiars dels màrtirs denunciaven haver estat atacats durant tot el procés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada