dilluns, 21 de maig de 2012

Unes eleccions tutelades militarment


Article publicat a El Punt-Avui:
“No ens cansem de repetir-ho una vegada i una altra –afirmava a principi de mes el general Muhammad al-Assar–, el Consell Superior de les Forces Armades es compromet a traspassar el poder el 30 de juny, o abans.” “Perquè no desitgem continuar al poder, ni seguir governant ni tampoc demanem nous poders”, subratllava en una roda de premsa en què els militars mantenien que el calendari electoral no es modificaria. Un calendari que té en el 23 i el 24 de maig les dates de la primera volta d'unes eleccions presidencials que haurien de determinar la figura que succeirà en el poder la junta militar del mariscal Tantawi. Un procés que inicialment s'havia promès que duraria sis mesos i que, si s'assoleix, serà setze mesos després de l'anunci de la marxa de Mubàrak. Setze mesos que han deteriorat enormement la imatge dels militars i, sobretot, la seva credibilitat.

Avui són molts els que creuen, malgrat les promeses de l'exèrcit, que aquest traspàs no es produirà i que si es produeix serà sota control. Tot per garantir que els privilegis no es toquen. Uns privilegis que representen vora el 35% de l'economia egípcia, que es representen a través dels acords amb la Casa Blanca i que, entre d'altres coses, es volen blindar mantenint el secretisme sobre els pressupostos del Ministeri de Defensa i garantint l'amnistia pels crims comesos per l'exèrcit.



Però en la llista de candidats no queda clar qui és el que realment representa aquests interessos. Ahmad Shafiq, el candidat més clarament proper als mubarakistes, sembla que incomoda els militars mentre que la talla política de l'exsecretari de la Lliga Àrab Amr Moussa aixeca dubtes sobre la possibilitat que es deixi convertir en un simple titella a mans de la junta militar. Alguns volen fins i tot veure que algun candidat islamista, com ara Abu al-Futuh, podria representar els interessos dels militars, especialment en la seva eterna lluita per tombar el poder dels Germans Musulmans. El que és clar és que el procés ha estat dirigit des dels despatxos de guerra. Especialment des que el 19 de març del 2011 es va aprovar en referèndum una reforma constitucional que donava plenes competències al Consell Superior de les Forces Armades per dirigir el procés de transició. Una modificació que va ser aprovada amb el suport de les forces islamistes, encapçalades pels Germans Musulmans, que fins i tot van gosar emprar amenaces religioses als votants per a tirar endavant una controvertida reforma.

Eren els dies del matrimoni entre els Germans Musulmans i el Consell de Tantawi. Un idil·li que s'ha trencat quan els islamistes han reclamat majors quotes de poder i s'han topat amb el mur d'un exèrcit poc disposat a cedir. Llavors, temerosos de perdre el poder assolit, han tornat a unir-se als crits de la revolució que denunciaven des del principi que la tutela militar soscavava el procés de transició.

El principal conflicte arriba amb el controvertit article 28 de la reforma, que blinda la comissió electoral: no està obligada a fer cas de sentències d'altres instàncies judicials i les seves decisions són inapel·lables judicialment, un punt que ha aixecat suspicàcies sobre un possible frau electoral. De fet, diverses sentències judicials han reclamat aturar les eleccions, però el blindatge de l'esmentat article han permès mantenir el full de ruta.

La lluita de poder ha fet que les formacions que havien aprovat la reforma ara lluitin en contra d'ella. Els intents del Parlament, de majoria islamista, per reduir el pes de la comissió electoral han topat amb l'oposició frontal dels militars. “Tenim plena confiança en l'apreciat sistema judicial egipci”, van afirmar recentment.

La mateixa composició de la comissió suprema de les eleccions presidencials aixeca suspicàcies. Gairebé tots sis membres van treballar activament al costat del règim Mubàrak, han estat acusats de corrupció i de rebentar la independència judicial o bé gaudien d'altes responsabilitats durant la supervisió judicial d'eleccions manipulades.

El secretari general de la comissió, Hatem Bagato, era la mà dreta del controvertit ministre de Justícia Mahmud Marie acusat d'alterar les eleccions de 2005 i atacar arbitràriament els jutges independents del règim. Sobre Batago pesa una petició, actualment a la cort administrativa, reclamant la seva exclusió de la comissió. El president és l'antic oficial de l'exèrcit Faruk Sultan. Després d'onze anys treballant en la justícia militar, l'any 2009 Mubàrak el va convertir en cap de justícia de la Cort Constitucional Suprema, una acció que va ser analitzada com un intent de controlar la institució i aplanar el camí a la successió hereditària del poder cap al seu fill Gamaal.

La comissió electoral ha tingut ja de per si controvertides decisions. Més enllà de les sorprenents exclusions de candidats, com ara Aiman Nur o Khairat Shater, l'exclusió del salafista Abu Ismail per la pretesa nacionalitat americana de la seva mare va aixecar una forta controvèrsia per la manca de proves concloents. La mateixa comissió, però, va considerar que la llei d'aïllament polític emesa recentment pel Parlament no era aplicable a Ahmad Shafiq, tot i la seva responsabilitat ministerial durant el mandat de Mubàrak, al·legant una estranya apel·lació judicial. Accions que no fan més que posar interrogants a la llarga i dura transició egípcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada