Article publicat al portal extramurs.cat
Més de 130 mil soldats “vetllaran per la seguretat de les eleccions presidencials”, les primeres des de la marxa de Hosni Mubàrak.“És un deure acceptar els resultats de les eleccions, no fer-ho seria confrontar-se a la voluntat del poble” afirmava en comunicat oficial el Consell Superior de les Forces Armades. Un exemple gràfic de la tutela militar d’un procés polític confús i amb múltiples incògnites per resoldre.
Alguns sospiten que aquest és un procés tutelat des de dalt. La llei blinda les decisions de la polèmica comissió electoral. Així ho empara la reforma constitucional proposada per la junta i aprovada en referèndum el març de 2011. En aquell moment, les forces islamistes, encapçalades pels Germans Musulmans, van recolzar les propostes tot i les crítiques de les forces revolucionàries.
Ara les mateixes forces reclamen la revisió del polèmic article 28, que estipula que les decisions de la comissió electoral son inapel·lables i no tenen perquè fer cas d’altres sentències judicials. Una comissió clarament dominada per alts càrrecs de la justícia mubarakista. El secretari general de la comissió, Hatem Bagato, era la mà dreta del controvertit ministre de Justícia Mahmud Marie acusat d’alterar les eleccions de 2005 i atacar arbitràriament els jutges independents del règim. Sobre Bagato pesa una petició, actualment a la cort administrativa, reclamant la seva exclusió de la comissió, el president de la qual és l’antic oficial de l’exèrcit Faruk Sultan. Després d’onze anys treballant en la justícia militar, l’any 2009 Mubàrak el va convertir en cap de justícia de la Cort Constitucional Suprema, una acció que va ser analitzada com un intent de controlar la institució i aplanar el camí a la successió hereditària del poder cap al seu fill Gamaal.
Mentre els diaris titulaven amb “els morts no votaran” la conferència de la junta electoral, les denúncies de frau anaven apareixent.
El nom de Khaled Saïd, el jove alexandrí la mort sota tutela policial del qual va engegar una onada de protestes contra la violència policial, es trobava a les llistes de votants. També hi estava el de Mina Daniel, el jove copte mort en una manifestació atacada per les forces militars el novembre passat. En els darrers dies, han sorgit diverses denuncies contra membres dels Germans Musulmans i les candidatures continuistes que asseguraven que un vot ja es podia pagar a 200 lliures, mentre alguns busquen els límits de la mera propaganda. La germandat ha organitzat, per exemple, 4 línies d’autocar gratuït a Alexandria per, diuen, “solucionar el conflicte del transport a la ciutat”. I ho fa amb gran retrats del candidat islamista Mohamed Mursi.
Les confuses i encara poc fiables enquestes presenten una ajustada diferència, i encara hi manca el vot dels indecisos, que voregen el 30% de la majoria d’enquestes. Les crides al boicot de l’esquerra radical tindran probablement poca incidència tot i que els índex de participació son tota una incògnita.
Les eleccions s’esdevindran en un context encara molt convuls, amb més de 12 mil civils jutjats per la justícia militar, la majoria per raons polítiques. Fa pocs dies, alguns presoners polítics anunciaven que durien a terme una vaga de fam, amb la qual s’hi van solidaritzar 340 persones al sindicat de periodistes.
El futur president arriba, a més, sense un full de ruta clar i amb una constitució encallada pels enfrontaments entre liberals i islamistes. Si cap candidat assoleix més del 50% dels vots, hi haurà una segona ronda decisòria a mitjans de juny, justament quan es preveu l’anunci de la sentència a Mubàrak i els seus acòlits.
Els candidats a la presidència
Ahmed Shafiq
Darrer primer ministre del dictador, representa la cara més evident del continuisme. Tot i les seves fluixes capacitats discursives aglutinarà el vot de la por. Ha fet veure que estava en contra del règim que encapçalava, tot i la seva relació directa amb aquest. Se l’acusa de corrupció en la venda, per sota dels preus de mercat, de terreny estatal en favor del fill de Mubàrak, Gamaal. Ell s’ha defensat assegurant que “només signava papers”.
Hamdeen Sabahi
El candidat nasserista té opcions molt remotes d’arribar a una segona volta però els bons resultats aconseguits entre els egipcis a l’estranger han esperonat els seus partidaris en els darrers dies.
Amr Moussa
La cara amable del continuisme pretén convertir-se en l’Adolfo Suàrez egipci. L’exsecretari general de la Lliga Àrab, i ministre d’Exteriors amb el règim de Mubàrak, juga la carta de l’experiència com a principal reclam electoral. 76 anys forjats sota un règim del que ara diu que n’era “un opositor intern”. És un dels favorits, però la seva popularitat ha caigut en picat a mesura que s’apropaven les eleccions.
Mohamed Mursi
“La roda de recanvi”, com qualifiquen a Egipte a aquest candidat reserva dels Germans Musulmans.Combat contra el seu nul carisma. Ho fa estressant el discurs en la etèria campanya Nahda (resurrecció). Els analistes preveuen una caiguda important de la seva popularitat, però caldrà veure com reaccionen les seves generalment disciplinades bases.
Abd el Meneim Abu el Fotoh
Aquest antic dirigent dels Germans Musulmans ha fet una de les campanyes més serioses, malgrat ser una total incògnita. Buscant aliances estratègiques amb pols oposats de l’espectre polític ha donat una imatge de centralitat política, malgrat els riscos de contradicció en el discurs i els programes. La seva campanya reuneix pols aparentment oposats: rep el suport dels conservadors salafistes del Nour i de professores universitàries que lluiten contra el vel islàmic.
Genial article!
ResponElimina