Els Germans Musulmans mouen peça de cara a les presidencials

Article publicat al portal Extramurs.cat:

“El futur del país és més important que qualsevol pronunciament que haguem fet amb anterioritat”. Així de contundent es mostrava la nit de dissabte Mohamed Badie, guia suprem dels Germans Musulmans, durant la roda de premsa en què la històrica formació islamista presentava candidat propi a les futures eleccions presidencials. Una notícia que sacsejava de nou la ja de per si convulsa arena política egípcia. La formació presentava el nom de Khairat Shater, un pes pesant dins el grup i considerat per Foreign Policy com un dels grans pensadors del 2011, tot i haver repetit per activa i per passiva que no presentarien cap candidat a la carrera presidencial. El propi Shater havia defensat en diverses ocasions aquesta postura i afirmava que, si ell es presentava, seria despatxat de la formació.

De fet, aquesta va ser la raó exposada per a la sorprenent expulsió mesos enrere de l’ara també presidenciable Abd el Meneim Abu el Fottouh, destacat líder de la formació islamista en els anys 80. Tot apunta, però, que aquesta expulsió va estar motivada per una lluita de poder. La pressió interna, sobretot d’unes joventuts que en les darrers setmanes han desafiat amb fermesa la estricta disciplina de la formació, demanant recolzar la candidatura de Fottouh i arribant a convocar protestes davant la seu central, ha obligat la direcció a moure fitxa. Els intents previs d’aprovar un candidat extern, escenificades en l’ex-ministre d’informació Mansour Hassan, havien fracassat. Però donar suport a Abu el Fotouh o a un altre candidat hauria estat una mostra de feblesa interna que sembla haver estat rebutjada per la direcció, que ha optat per presentar nova candidatura pròpia – malgrat els riscos que això provoqui una nova divisió del vot islamista- i fer front així a unes candidatures que no els fan pes.

No és la primera vegada que els Germans Musulmans canvien de postura. Anteriorment ja havien anunciat que només presentarien candidats per a assolir un 1/3 del parlament i finalment n’ocupen més del 45%. Aquest cop, però, ve precedida per una confrontació pública amb el Consell Superior de les Forces Armades sense precedents. En un seguit de comunicats la germandat alertava d’un possible futur frau electoral per part dels militars, que van respondre amb un brillant però amenaçador comunicat en què aconsellaven els islamistes d’aprendre “de les lliçons de la història per aprendre dels errors del passat i evitar que es repeteixin”. Una indirecta però clara al·lusió a la lluita de poder entre Gamaal Abd el Nasser i els Germans Musulmans de 1954 que va portar a la històrica persecució dels líders de la formació islamista.

Els Germans Musulmans porten mesos pressionant infructuosament el mariscal Tantawi per a substituir l’actual govern de Ganzouri per un del seu color, però sembla que hi ha forts desacords en les carteres que uns i altres haurien de controlar. Els militars, davant les pressions, haurien arribat a amenaçar de dissoldre el parlament.

Amb aquests arguments defensava ahir la formació islamista la candidatura de Shater, argüint que hi havia riscos d’un segrest de la revolució. Per a molts activistes, però, qui ha traït l’esperit de l’alçament popular és precisament una germandat centrada en la seva lluita personal pel poder, que ha donat l’esquena a uns revolucionaris a qui ha arribat a catalogar en més d’una ocasió d’ “esvalotadors públics”.

La nova situació al país

L’abassegadora majoria que Germans Musulmans i els salafistes d’El Nour han fet valer en la comissió de redacció constitucional, ha provocat tensió i ha indignat les formacions liberals. 24 membres de la comissió, que en té un total de 100, van dimitir dels seus càrrecs com a protesta per la seva escassa pluralitat, tot i que després se’n van desdir 4, que pertanyen al nacionalista Wafd, considerat un amagatall de reciclatge polític de membres de l’antic règim. Cada cop més gent, a peu de carrer i allunyada dels discursos polítics, afirma que “els Germans Musulmans son el nou Partit Nacional (de Mubarak)”.

Més enllà de la pugna política que el nomenament hagi pogut generar, es fa evident que suposa la victòria del poder econòmic liberal dins la formació. Shater és el màxim artífex, juntament amb el seu amic Hassan Malek, de la xarxa de finançament que va permetre mantenir l’estructura de la formació durant els anys de Mubarak. La victòria de Shater, destacat home de negocis, suposa el refrenament d’un posicionament en matèria econòmica que semblava invariable, un denominador comú amb un poder militar que fins ara ha estat capaç de prevaldre sobre les diferències ideològiques. L’entorn de la germandat ja començava a anomenar Shater “el Mandela egipci”, fent referència a les seves set entrades a recintes penitenciaris en l’època de Mubarak. De fet, el candidat necessita un indult militar per a poder participar en les eleccions, ja que tècnicament es troba sota una pena de 5 anys de presó per blanquejar diners a favor de la formació islamista. El març passat, un mes després de la caiguda de Mubarak, Shater sortia de la presó “per raons de salut”. Massa vell per ser a presó. Però no per governar.