El gas egipci ja no viatjarà a terra sionista

Després d'una quinzena d'atacs des del 25 de gener de 2011, Egipte ha tancat l'aixeta. Un responsable del holding egípci del gas anunciava ahir diumenge que, degut a violacions del mateix, donava per finalitzat el polèmic acord d'exportació de gas natural a l'Estat d'Israel.

Tot i que encara faltaven confirmacions oficials, sembla que es posa fi a un polèmic capítol, però que de segur se n'obre un de nou. La notícia impactava amb força a Tel Aviv, on el gas natural egipci representa un 40% dels recursos energètics israelians. El ministre d'economia israelí, Yufal Mufar, afirmava que això era un atemptat als acords de pau de Camp David. El ministre d'afers estrangers, Avigdor Lieberman, afirmava sospitar que aquest era un anunci que no portava gaires bons presagis per al futur. De moment cap alt responsable egipci ha fet declaracions sobre el tema però la proximitat de les eleccions presidencials fan aixecar sospites sobre les intencions polítiques d'una notícia com aquesta.

Aquest intercanvi és conseqüència directa dels acords d'Oslo de 1994. Per recompensar el paper intermediari de Mubarak amb l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) de Iasser Arafat, el primer ministre israelià, Izak Rabin, i el seu Ministre d'Afers Estrangers, Shimon Peres van oferir un regal al règim egipci. Una refineria de petroli, la primera en mans privades a la regió, i la construcció d'un conducte que transportés el gas egipci a Israel i Jordània. Tots dos negocis van anar a les mans de Hussein Salem. Shimon Peres també col·locaria en el pastís al seu bon amic Yosi Miman, que es convertiria en soci de l'egipci.

La controvertida operació va trigar prop de 10 anys a prendre forma. No seria fins a l'any 2000 en que la unió del holding transnacional no se certificaria sobre el paper. Es creava llavors una aliança empresarial (EMG) amb un 25% pel soci israelià i un 65% per a Salem. L'any 2005 començarien les obres de construcció d'una planta energètica a el Arish amb un pressupost de mil milions de dòlars i que supliria d'energia Israel i els territoris ocupats. Poc després començarien les obres de construcció del polèmic conducte de gas, sabotejat popularment fins a més de deu vegades des de l'inici de l'alçament popular del 25 de gener.

Egipte venia el gas a un preu fixe (per sota dels preus internacionals) gràcies a un contracte de 15 anys prorrogables a uns altres 5. L'acord, segons el qual Egipte supliria Tel Aviv anualment amb 1700 milions de metres cúbics de gas natural, tenia un valor de 2500 milions de dòlars amb contraprestacions fiscals i materials garantides pels dos països. Israel es garantia d'aquesta forma un important recurs que representa el 40% de les seves fonts energètiques.

Aquest acord sense precedents ha provocat la pèrdua anual de 714 milions de dòlars a l'economia egípcia. Per contra Es calcula que Hussein Salem hauria fet bona fortuna aplicant marges que satisfarien les dues parts. Alia el Mahdi, auditor del ministeri de petroli, afirmava recentment en el judici a Mubarak calculava el benefici net en uns 2 mil milions de dòlars gràcies a la operació.