Article publicat a El Punt-Avui:
El taller de Mohammed Kabry no dóna a l'abast. Una llarga cua de flamants nous cotxes esperen per ser inspeccionats en el pràcticament únic taller del remot oasi de Siwa. Molts no porten matrícula. D'altres, misteriosament, porten la matrícula vermella que correspon al transport pesant tot i ser, clarament, turismes de nova adquisició. Chevrolet, Hyundai, Kia. Cotxes de categoria en un oasi on fins fa res el transport habitual eren les més tranquil·les carretes de burros. “Les coses estan canviant a un ritme vertiginós”, explica el veí Hady Mohammed.
Enmig del sotrac que ha suposat la radical baixada del turisme a l'oasi des de l'esclat revolucionari de l'any passat, sobta un floriment econòmic com aquest en un lloc donat a la tradició més austera. La resposta es troba a 50 quilòmetres del remot i bell oasi: allà on acaba Egipte i es troba la frontera amb la veïna Líbia, on gairebé tots els siwis tenen arrels familiars. A 50 quilòmetres del primer oasi libi i a més de 300 quilòmetres de la població egípcia més propera, alguns van veure clara, mesos enrere, l'oportunitat de combatre l'atur. “L'exèrcit egipci està preocupat vigilant els carrers i descuida les fronteres, mentre Líbia és un autèntic descontrol”, afirma l'activista cultural Omran Meteim.
En un sol viatge, de menys de dues hores, un contrabandista fa prop de 300 lliures de benefici net. El negoci és temptador en un oasi on, amb el turisme parat, un camperol amb molta sort pot arribar a les 30 lliures per jornada laboral. El contraban inclou tot tipus de productes. Des de cotxes fins a cigarretes xineses que es poden comprar per menys de 25 cèntims d'euro. Però els productes estel·lars són, com no podia ser d'una altra manera, les drogues i, sobretot, l'armament que els rebels anti-Gaddafi van rebre durant la guerra i ara miren de revendre. Segons fonts oficials, en els darrers 3 mesos s'han decomissat a l'oasi 576 armes, incloent fusells de franctiradors. Armes que després són distribuïdes arreu del país. La majoria es creu que van a parar al sud del país, on els camperols habitualment tenen escopetes per protegir els seus terrenys, o armant grups beduïns al Sinaí, que podrien ampliar la xarxa de distribució a altres països de la zona. L'armament més lleuger es queda, però, a les grans ciutats. La pràctica i política desaparició policial dels carrers des de la revolució ha fet proliferar l'adquisició d'armament d'autodefensa. Mentre que als barris populars ha estat la venda d'econòmiques barres elèctriques, als barris benestants estan adquirint armament al mercat negre. És senzill adquirir, sense llicència, pistoles personals de gamma baixa a partir de 125 euros. Per 250 ja se'n troben de més professionals.
En les darrers setmanes, el problema del contraban ha esclatat a l'oasi. En un racó tranquil i gens habituat als conflictes, un misteriós incendi ha sacsejat la sempre tranquil·la i harmoniosa vida de la remota Siwa. El motiu encobert és aquesta guerra pel contraban d'armament amb la propera frontera líbia. L'incendi, que tot indica que va ser provocat, va produir-se després que una reunió entre l'exèrcit i els caps de les 9 tribus de l'oasi miressin de posar fre al negoci. Les flames han arrasat diverses hectàrees de palmerars i oliveres, però, el més destacable, han posat en alerta sobre els riscos de trencar la fins ara robustament estable pau social d'aquest bell oasi amazic.
El taller de Mohammed Kabry no dóna a l'abast. Una llarga cua de flamants nous cotxes esperen per ser inspeccionats en el pràcticament únic taller del remot oasi de Siwa. Molts no porten matrícula. D'altres, misteriosament, porten la matrícula vermella que correspon al transport pesant tot i ser, clarament, turismes de nova adquisició. Chevrolet, Hyundai, Kia. Cotxes de categoria en un oasi on fins fa res el transport habitual eren les més tranquil·les carretes de burros. “Les coses estan canviant a un ritme vertiginós”, explica el veí Hady Mohammed.
Enmig del sotrac que ha suposat la radical baixada del turisme a l'oasi des de l'esclat revolucionari de l'any passat, sobta un floriment econòmic com aquest en un lloc donat a la tradició més austera. La resposta es troba a 50 quilòmetres del remot i bell oasi: allà on acaba Egipte i es troba la frontera amb la veïna Líbia, on gairebé tots els siwis tenen arrels familiars. A 50 quilòmetres del primer oasi libi i a més de 300 quilòmetres de la població egípcia més propera, alguns van veure clara, mesos enrere, l'oportunitat de combatre l'atur. “L'exèrcit egipci està preocupat vigilant els carrers i descuida les fronteres, mentre Líbia és un autèntic descontrol”, afirma l'activista cultural Omran Meteim.
En un sol viatge, de menys de dues hores, un contrabandista fa prop de 300 lliures de benefici net. El negoci és temptador en un oasi on, amb el turisme parat, un camperol amb molta sort pot arribar a les 30 lliures per jornada laboral. El contraban inclou tot tipus de productes. Des de cotxes fins a cigarretes xineses que es poden comprar per menys de 25 cèntims d'euro. Però els productes estel·lars són, com no podia ser d'una altra manera, les drogues i, sobretot, l'armament que els rebels anti-Gaddafi van rebre durant la guerra i ara miren de revendre. Segons fonts oficials, en els darrers 3 mesos s'han decomissat a l'oasi 576 armes, incloent fusells de franctiradors. Armes que després són distribuïdes arreu del país. La majoria es creu que van a parar al sud del país, on els camperols habitualment tenen escopetes per protegir els seus terrenys, o armant grups beduïns al Sinaí, que podrien ampliar la xarxa de distribució a altres països de la zona. L'armament més lleuger es queda, però, a les grans ciutats. La pràctica i política desaparició policial dels carrers des de la revolució ha fet proliferar l'adquisició d'armament d'autodefensa. Mentre que als barris populars ha estat la venda d'econòmiques barres elèctriques, als barris benestants estan adquirint armament al mercat negre. És senzill adquirir, sense llicència, pistoles personals de gamma baixa a partir de 125 euros. Per 250 ja se'n troben de més professionals.
En les darrers setmanes, el problema del contraban ha esclatat a l'oasi. En un racó tranquil i gens habituat als conflictes, un misteriós incendi ha sacsejat la sempre tranquil·la i harmoniosa vida de la remota Siwa. El motiu encobert és aquesta guerra pel contraban d'armament amb la propera frontera líbia. L'incendi, que tot indica que va ser provocat, va produir-se després que una reunió entre l'exèrcit i els caps de les 9 tribus de l'oasi miressin de posar fre al negoci. Les flames han arrasat diverses hectàrees de palmerars i oliveres, però, el més destacable, han posat en alerta sobre els riscos de trencar la fins ara robustament estable pau social d'aquest bell oasi amazic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada