Reportatge publicat al setmanari Directa num. 261:Un fugitiu, milers de milions de dòlars blanquejant-se per mig món i un judici a un home que, misteriosament, té la nacionalitat espanyola. El passat dijous 9 de febrer, el mateix dia en que s'inhabilitava Baltasar Garzón, en una altra sala de l'Audiència Nacional s'analitzava el cas d'un curiós magnat. La secció quarta de la Sala del Penal analitzava l'extradició de Hussein Salem, empresari reclamat per Egipte, mà dreta de Mubarak i acusat del blanquejament de fons egipcis. Egipte reclama la extradició del magnat com a inculpat en el polèmic cas de l'exportació de gas natural a Israel i Jordània.
La justícia egípcia, en un altre judici, ja ha condemnat el fugitiu in absentia a 7 anys de presó i a una multa conjunta amb els seus fills Khaled i Magda de més de 4 mil milions de dòlars per blanqueig de diners i enriquiment il·lícit. Salem hauria fugit d'Egipte una setmana abans de la resignació de Mubarak i se sospita que rere la seva estela es pot trobar el blanquejament de bona part del patrimoni de l'antic règim. De fet, en la seva fugida se'l va descobrir amb 500 milions de dòlars en metàl·lic a l'aeroport de Dubai. Des d'allà el pròfug hauria viatjat a Anglaterra, on se li va perdre la pista fins a la detenció, a la seva mansió de la Moraleja madrilenya, el passat mes de juny.
El seu nom va aparèixer esporàdicament als mitjans espanyols quan la Audiència Nacional va imposar-li una fiança històrica de 27 milions d'euros. Llavors va ser descrita com la fiança més alta aplicada per la Justícia Espanyola, només superada pels 30 milions del judici a Javier de la Rosa. 27 milions desglossats en 12 atorgats pel jutge Pablo Ruz en concepte de blanquejament de diners i 15 milions més imposats per Eloi Velasco en la causa directa de la extradició. Però tant sols unes setmanes després se li acceptava la apel·lació per reduir aquesta segona fiança a tant sols 5 milions, sense que aquesta notícia transcendís d'igual forma als mitjans.
Al voltant de Salem hi ha molts interrogants per descobrir. Malgrat la seva prominent figura en el món dels negocis, el seu nom surt esporàdicament en alguns mitjans anterior a la revolució del 25 de gener i la seva fugida del país. Conegut a Egipte com “la caixa negra de la corrupció” pel seu alt coneixement de les clavegueres de l'estat, estranyament ni Forbes ni Fortune indexen les propietats de Salem, malgrat que aquestes es troben entre les més prominents del continent. 
Malgrat que la fortuna al voltant de Salem és molt superior, la investigació per blanquejament iniciada per l'Audiència Nacional fa referència tant sols als 17 milions d'euros ingressats sospitosament pel seu testaferro turc, Ali Evcen, a un compte de Bankinter. Se sospita que el clan Salem ha estat aprofitant aquests darrers mesos per blanquejar part del seu patrimoni. Assem el-Gohari, màxim responsable contra els guanys il·lícits a Egipte, denunciava que el clan Salem havia fet efectiva la venda de propietats per valor de 4 mil milions de dòlars i que les vendes s'havien ingressat en comptes a Hong Kong, els Emirats Àrabs i altres països. El passat mes de maig, segons denunciava la organització sobre el crim organitzat OCCRP, una empresa panamenya a nom dels fills de Salem va ser sospitosament traspassada a dos ciutadans d'Azerbaidjan sense relació aparent. El moviment es produïa sols 3 dies després que el nom del seu pare sortís als mitjans egipcis relacionat amb els judicis contra Mubarak. Moviments similars es van produir a Romania mentre la OCCRP afirma haver descobert que Salem va contractar un advocat suís per netejar el seu nom dels registres i cobrir-li les esquenes.
Durant la detenció, a Salem se li van trobar 200 mil euros en metàl·lic i se li han congelat comptes espanyols per valor de 32'5 milions d'euros. Té dues propietats a la Moraleja, 7 més a Marbella més algun immoble a Mallorca, per valor de 10 milions d'euros. Però no ha transcendit si s'han intervingut els negocis de l'egipci a l'estat, vinculats a l'empresa turística Neseim Tours i, més especialment, a l'empresa Neseim S.A. amb seu social a Madrid i que informes apunten que podria estar vinculada al tràfic d'armament.
La controvertida ciutadania espanyola
Però és la nacionalitat espanyola del processat, adquirida aparentment l'any 2008, la que aixeca més preguntes al voltant del cas. Malgrat que molts egipcis han demanat aclarir aquest procés, de moment l'estat espanyol ha restat mut.
No hi ha dubte de que la condició de ciutadà espanyol de Salem li ha facilitat els moviments des de la seva fugida d'Egipte sense que encara quedi clar en quines condicions va assolir aquest passaport. Davant la falta d'acord d'extradició entre els països, la condició de ciutadà espanyol de Salem ha allargat el procés, temps que hauria pogut aprofitar per cobrir-se les esquenes. Encara que sigui extradit ho farà amb millors condicions, donada la seva ciutadania espanyola. No pot ser condemnat a penes superiors de les que marca la justícia espanyola per al mateix tipus de delictes. D'aquesta forma evitaria tant l'execució com la cadena perpètua.
Salem no va renunciar a la ciutadania egípcia, malgrat que així ho exigeix la legislació espanyola. Tot i que ell va defensar que només usava el passaport egipci per viatjar a la Meca, la Fiscalia considera provat que va usar aquest passaport per anar “arreu del món”. El jutge Pablo Ruz no va voler entrar a valorar excessivament aquest punt assegurant creure provat un important “arrelament familiar”. Segons la legislació vigent, per adquirir la nacionalitat espanyola Salem hauria d'haver viscut a Espanya “de forma legal, continuada e immediatament anterior a la petició” durant un període no inferior a 10 anys. Una condició difícil de complir donats els incomptables negocis, no sols arreu del món sinó específicament a Egipte els darrers 15 anys.
Mohamed Hassanein Heikal, un dels més prestigiosos periodistes d'Egipte, assegurava fa uns dies haver tingut fa temps una conversa amb Salem en que aquest afirmava haver atorgat a Unión Fenosa la concessió del gas de Damietta “perquè estic en deute amb Espanya per haver-me donat la ciutadania”.
Heikal fa referència a la atorgació, l'any 2000, de l'explotació anual de 3,2 milions de tones de gas natural líquid a Damietta que son transferides a la localitat de Sagunt. La explotació va a càrrec de la Companyia espanyol-egípcia de gas (amb un 80% de participació d'Unión Fenosa). La explotació de Damietta es va construir en un temps record mentre que l'any 2009 es denunciava que Egipte estava venent a Unión Fenosa el gas a uns marges molt limitats. El control de Hussein Salem de les concessions del gas, a través de la llavors recentment constituïda EMG va jugar un paper clau en lliurar l'explotació a la empresa espanyola.
Sigui o no sigui certa la informació de Heikal no fa més que posar més interrogants a una pregunta que encara no té resposta. Perquè té la ciutadania espanyola Hussein Salem?
Buscant la compassió
Emulant el seu amic Hosni Mubarak, Hussein Salem va arribar als jutjats fent visible el seu suposat deteriorament físic. Caminant amb un recolzador i, com és el cas del dictador egipci, mostrant una suposat deteriorament en temps rècord. Salem, durant el judici, va referir diverses vegades que ell no havia fugit d'Egipte sinó que havia tornat a la seva casa i va fer servir diverses afirmacions emocionals. Assegura que el busquen per a fer un “judici polític” i apel·la a la compassió i la seva ciutadania espanyola per a evitar l'extradició. El procés de la Audiencia Nacional contra Hussein Salem també implica la seva filla Magda i el seu fill Khaled.
L'home del gas
Salem es va fer d'or amb un polèmic oleoducte que ofegava econòmicament i política a Egipte
Hussein Salem és un dels noms que figuren entre els processats de l'anomenat Judici del Segle a Egipte. En el judici contra Hosni Mubarak, els seus fills i els seus més estrets col·laboradors, el nom de Salem figura com a inculpat en el polèmic cas de l'exportació de gas a Israel. Considerat pel diari sionista Yedioth Ahronoth com el normalitzador número u de la estat isrealià, Salem és considerat una peça clau de les relacions econòmiques entre Caire i Tel Aviv.
I on el que porta més cua és la polèmica transferència de gas a Israel. Aquest intercanvi és conseqüència directa dels acords d'Oslo de 1994. Per recompensar el paper intermediari de Mubarak amb l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) de Iasser Arafat, el primer ministre israelià, Izak Rabin, i el seu Ministre d'Afers Estrangers, Shimon Peres van oferir un regal al règim egipci. Una refineria de petroli, la primera en mans privades a la regió, i la construcció d'un conducte que transportés el gas egipci a Israel i Jordània. Tots dos negocis van anar a les mans de Hussein Salem. Shimon Peres també col·locaria en el pastís al seu bon amic Yosi Miman, que es convertiria en soci de l'egipci.
La controvertida operació va trigar prop de 10 anys a prendre forma. No seria fins a l'any 2000 en que la unió del holding transnacional no se certificaria sobre el paper. Es creava llavors una aliança empresarial (EMG) amb un 25% pel soci israelià i un 65% per a Salem. L'any 2005 començarien les obres de construcció d'una planta energètica a el Arish amb un pressupost de mil milions de dòlars i que supliria d'energia Israel i els territoris ocupats. Poc després començarien les obres de construcció del polèmic conducte de gas, sabotejat popularment fins a més de deu vegades des de l'inici de l'alçament popular del 25 de gener.
Egipte venia el gas a un preu fixe (per sota dels preus internacionals) gràcies a un contracte de 15 anys prorrogables a uns altres 5. L'acord, segons el qual Egipte supliria Tel Aviv anualment amb 1700 milions de metres cúbics de gas natural, tenia un valor de 2500 milions de dòlars amb contraprestacions fiscals i materials garantides pels dos països. Israel es garantia d'aquesta forma un important recurs que representa el 40% de les seves fonts energètiques.
Aquest acord sense precedents ha provocat la pèrdua anual de 714 milions de dòlars a l'economia egípcia. Per contra es calcula que Hussein Salem hauria fet bona fortuna aplicant marges que satisfarien les dues parts. Alia el Mahdi, auditor del ministeri de petroli, afirmava recentment en el judici a Mubarak que calculava el benefici net en uns 2 mil milions de dòlars gràcies a la operació.
Guerra oberta per les comissions
El negoci semblava suculent per a molts. El diari La Razón destapava el passat mes d'abril la suposada guerra entre Gamal Mubarak i Hussein Salem pel pastís del gas. Segons aquesta notícia, que citava fonts de la Fiscalia General del Caire, Gamal hauria provocat, juntament amb el ministre d'Interior Habib el Adly una serie d'atemptats als interessos turístics de Salem a Sharm El Sheikh com a moneda de canvi per les gestions que hauria fet aquest per reduir la comissió del fill de Mubarak en l'exportació de gas a Israel. Segons fonts kuwaitianes, Salem va forçar Gamaal a reduir la seva comissió del 10% a la meitat, mentre que el seu germà Alaa aconseguirià el 2,5%. Segons aquestes informacions això no devia agradar el clan Mubarak, provocant uns atemptats que van deixar 90 víctimes i que inicialment es van atribuir a cèdules islamistes.
L'acord del gas va entrar en forta polèmica quan l'any 2008 la Cort Administrativa d'El Caire va denunciar la inconstitucionalitat del mateix i va exigir que s'aturés la exportació. La polèmica es va disparar en descobrir-se que, a la primavera de 2008, Egipte venia el gas 8 vegades per sota del preu de mercat. Per calmar la indignació popular, agreujada pel problema energètic que la major part de la societat viu, es va renegociar a l'alça l'acord, passant a vendre el gas tant sols 3,5 vegades per sota del seu valor real de mercat mentre que les apel·lacions del règim van tancar la via administrativa contra aquest.
Aquest no és l'únic cas turbulent de Salem amb els acords de pau. Salem, a través d'ETSCO, feia de cavall de batalla de Mubarak en els negocis soterrats rere els acords de Camp David de 1979. Salem, en un negoci conjunt amb un oficial de la CIA i sota la supervisió del rais egipci, hauria revenut a països d'Amèrica Llatina i cèdules jihadistes armament que els Estats Units donaven a l'exercit egipci fruit dels acords de pau. Els mitjans americans afirmaven llavors que Salem hauria pagat 8 milions de dòlars al Pentàgon l'any 1984 per “solucionar el conflicte”. Algunes figures apunten que la xifra pagada seria molt superior i podria arribar als 60 milions de dòlars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada