Els enfrontaments continuaven per tercer dia consecutiu a Caire i Suez. Els intents d'establir una treva resultaven contínuament fallits com també fracassaven les crides d'algunes personalitats, entre ells parlamentaris afins a la revolució, a abandonar els atacs i tornar a la plaça Tahrir. El nombre de morts ja pujava a 12, 5 d'ells a la ciutat de Sues. Com un disc 
rallat el Consell Superior de les Forces Armades amenaçava ahir que no permetrien “que aquells que odien Egipte segueixin intentat obrir una bretxa entre els joves de la revolució, l'exèrcit i la policia” abans d'afirmar amenaçadorament que “el final s'apropa i amb ell l'angoixant moment de passar comptes”.
Els activistes llançaven ahir una proposta de desobediència civil de cara a l'11 de febrer, primer aniversari de la resignació de Mubárak. Aquesta proposta se suma a la ja plantejada anteriorment pels moviments obrers d'esquerra d'organitzar una vaga general en la mateixa data. Una proposta a la que també s'havien unit la majoria d'associacions estudiantils.
El Consell assessor creat pels militars a finals d'any passat mirava d'asserenar els ànims proposant avançar el període d'inscripcions a les presidencials pel proper 23 de febrer. L'anunci coincidia amb la dimissió com a membre del consell del diplomàtic Amr Moussa, antic president de la Lliga Àrab i presumible presidenciable.
Paral·lelament, les sospites de que darrera l'atac als ultres podrien estar persones estretament vinculades a l'anterior règim es destapava amb la declaració gravada d'un presumpte participant. Mahmoud el Sayed afirmava en aquesta que dos ex-membres del PDN de Hosni Mubárak estretament vinculats al seu fill Gamaal, havien contractat 600 persones a Damieta per atacar els aficionats d'El Ahly. Malgrat que l'origen de la notícia, mitjans propietat dels Germans Musulmans, aixecaven recels respecte la fiabilitat de la informació, la difusió d'aquesta provocava l'assalt a un cafè propietat d'una de les persones acusades i la reclamació parlamentaria d'aïllar immediatament tots els romanents de l'antic règim que es troben actualment a la presó de Tora.
Una crisi que es troba en un atzucac
Egipte torna a estar en una crisi de difícil solució. La confrontació als carrers és fruit de problemes no resolts i que pocs tenen voluntat d'afrontar. Enmig apareixen teories conspiratives i revenges per desestabilitzar el país.
Complot
El fantasma d'un complot mubarakista aixeca recels en semblar una jugada perfecta dels Germans Musulmans per asserenar els ànims i treure pressió a uns militars que es veuen acorralats. De totes formes la ombra conspiradora ja és massa gran com per ser un simple núvol passatger.
Acceleració electoral
Avançar les eleccions presidencials pot servir per donar una mica d'aire als militars i al govern per sortir d'una crisi que ara per ara es troba en un carreró sense sortida. Aquesta, però, és indestriable de la verdadera i valenta decisió que s'ha d'afrontar: la depuració d'un servei policial que s'ha demostrat ser l'origen de la inestabilitat del país.
rallat el Consell Superior de les Forces Armades amenaçava ahir que no permetrien “que aquells que odien Egipte segueixin intentat obrir una bretxa entre els joves de la revolució, l'exèrcit i la policia” abans d'afirmar amenaçadorament que “el final s'apropa i amb ell l'angoixant moment de passar comptes”.Els activistes llançaven ahir una proposta de desobediència civil de cara a l'11 de febrer, primer aniversari de la resignació de Mubárak. Aquesta proposta se suma a la ja plantejada anteriorment pels moviments obrers d'esquerra d'organitzar una vaga general en la mateixa data. Una proposta a la que també s'havien unit la majoria d'associacions estudiantils.
El Consell assessor creat pels militars a finals d'any passat mirava d'asserenar els ànims proposant avançar el període d'inscripcions a les presidencials pel proper 23 de febrer. L'anunci coincidia amb la dimissió com a membre del consell del diplomàtic Amr Moussa, antic president de la Lliga Àrab i presumible presidenciable.
Paral·lelament, les sospites de que darrera l'atac als ultres podrien estar persones estretament vinculades a l'anterior règim es destapava amb la declaració gravada d'un presumpte participant. Mahmoud el Sayed afirmava en aquesta que dos ex-membres del PDN de Hosni Mubárak estretament vinculats al seu fill Gamaal, havien contractat 600 persones a Damieta per atacar els aficionats d'El Ahly. Malgrat que l'origen de la notícia, mitjans propietat dels Germans Musulmans, aixecaven recels respecte la fiabilitat de la informació, la difusió d'aquesta provocava l'assalt a un cafè propietat d'una de les persones acusades i la reclamació parlamentaria d'aïllar immediatament tots els romanents de l'antic règim que es troben actualment a la presó de Tora.
Una crisi que es troba en un atzucac
Egipte torna a estar en una crisi de difícil solució. La confrontació als carrers és fruit de problemes no resolts i que pocs tenen voluntat d'afrontar. Enmig apareixen teories conspiratives i revenges per desestabilitzar el país.
Complot
El fantasma d'un complot mubarakista aixeca recels en semblar una jugada perfecta dels Germans Musulmans per asserenar els ànims i treure pressió a uns militars que es veuen acorralats. De totes formes la ombra conspiradora ja és massa gran com per ser un simple núvol passatger.
Acceleració electoral
Avançar les eleccions presidencials pot servir per donar una mica d'aire als militars i al govern per sortir d'una crisi que ara per ara es troba en un carreró sense sortida. Aquesta, però, és indestriable de la verdadera i valenta decisió que s'ha d'afrontar: la depuració d'un servei policial que s'ha demostrat ser l'origen de la inestabilitat del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada