Una trobada amb anarquistes egipcis

Yasser està convençut que el capitalisme no veurà el naixement d'un nou segle. Mohammed creu que molts egipcis viuen un anarquisme de facto sense ni tant sols saber-ho. Son dos membres del moviment llibertari a Egipte, un moviment encara en formació i amb una discussió encesa a les xarxes socials. Un moviment que, donat que encara manca d'estructura formal, fa difícil de calibrar-ne el nombre. El grup de Facebook compta amb 15 mil membres, però Yasser creu que tant sols un miler es poden considerar anarquistes egipcis.

“El nostre moviment pateix les mateixes malalties de tots els moviments anarquistes del món” assegura Yasser mentre m'exposa alguns debats encesos que han tingut. “Si intentes crear un grup o posar un logo ja et salta el que et titlla de bolxevic” continua “i així es fa difícil avançar”. Individualistes radicals, anarcosindicalistes o defensors del cooperativisme com a alternativa al sistema; faccions variades del moviment llibertari que semblen també reproduir-se en l'univers egipci.

“Abans de la revolució no existia res de tot això” continua “però el 25 de gener ho ha fet explotar tot”. Assegura que tots coincidien en que es creien els únics anarquistes del país abans del 25 de gener. Yasser explica el seu cas: “fa anys em van fer fóra del Partit Comunista per anarquista quan ni tant sols sabia el que era”. Afirma que, l'any 98, quan va entrar per primer cop a internet, la primera paraula que hi va buscar va ser precisament anarquia. Des de llavors s'ha instruït en mirar de conèixer aquest univers i mentre pregunta per l'anarquisme ibèric fa cites dels grans pensadors marxistes i llibertaris. El cas de Mohammed és més particular. Criat originalment en la rica Dubai i allunyat de la política abans de la revolució (“era un conservador interessat per la religió” afirma), aquesta li va cambiar la vida per complet. Mentre explica amb orgull la seva participació en la crema de 3 casernes policials el famós divendres de ràbia, assegura haver patit una paulatina però ràpida metamorfosi a mesura que es va anar interessant en la política. Un dia va trobar a twitter algú parlant d'anarquia i la curiositat el va dur a conèixer els textos de Bakunin i companyia. “Em va seduir la idea de que sigui la gent la que s'autoorganitzi sense els dictats d'algú que tard o d'hora es pot convertir en un tirà” afirma.

Tots dos coincideixen que l'anarquisme és present en la vida de molts egipcis “però ells no l'anomenen així”. “Els camperols egipcis tenen odi real a l'Estat i de fet s'auto-organitzen al marge d'ell” afirma Yasser. “A la que poden s'autoabasteixen d'aigua o energia i tracen les seves xarxes que, de fet, son llibertaries sense que així s'ho plantegin” segueix. Una sensació similar, afirma, es troba en els obrers de les fàbriques, especialment aquelles que pertanyen al sector privat on la llei inversionista aïlla legalment els treballadors. “L'Estat no els dóna res, no pots esperar que a sobre els estimin” afirma.

Asseguren, però, que l'anarquisme té mala premsa i han estat assenyalats. “Diuen que si som maçons, que si ens paga la CIA o el mossad...” Els Germans Musulmans mateixos van presentar recentment una querella contra Yasser mateix i alguns membres dels Socialistes Revolucionaris, trotskistes, acusant-los de voler tombar l'Estat i incitar els enfrontaments del Consell de Ministres del desembre passat. Però ells lluiten per fer entendre la filosofia anarquista al país, una tasca gens fàcil. “És veritat que hi ha certes coses que els egipcis tenen molt endins” afegeixen “com és la propietat privada i coses per l'estil”. Yasser explica el cas d'una fàbrica a la ciutat industrial de 6 d'Octubre que va estar autogestionada pels propis treballadors durant 4 anys. Els treballadors en van prendre la direcció quan l'inversor va fugir del país per problemes fiscals “però tenien molt present qui n'era el propietari i quan aquest va tornar a Egipte la hi van donar sense problemes”.