Mentre escric aquestes línees Mohamed Saad el Ketatny està fent el seu discurs d'envestidura com a nou president de la càmara baixa del parlament egipci, Magles el Shaab. Ketatny, representant de la branca política dels Germans Musulmans Justícia i Llibertat, està oferint un discurs en que torna a donar mostres e, com a mínim, la voluntat de pau entre la formació islamista i el Consell Superior de les Forces Armades. En aquest sentit ha volgut expressar clarament el seu més alt agraïment a l'exèrcit i les forces policials, tot i que també ha tingut paraules d'agraïment més diàfanes als joves de la revolució. Ketatny ha estat escollit per 399 vots sobre un total de 496.
El primer parlament després de la marxa de Mubarak (també batejat per alguns mitjans com a Parlament de la Revolució) ha tingut avui la seva primera sessió.
La nota de color la ha donat un parlamentari del Nour, qui ha renegat en el moment de jurar la Constitució sobre l'orígen d'aquesta, redactada en època de Mubarak i sols esmenada molt parcialment l'any passat. Un altre diputat, del Partit Socialdemòcrata, ha jurat el càrrec portant un ban groc contra els judicis militars sobre població civil.
Grups, sobretot de partidaris dels Germans Musulmans i dels salafistes del Nour, s'han concentrat de bon matí a les portes per mostrar la seva satisfacció i orgull pel que és el primer parlament que representarà una majoria de la força islamista al país. Alguns venien de les províncies per mostrar aquest suport, que han mostrat cantant cançons patriòtiques. Algunes pancartes, l'orígen polític dels quals és poc clar, reclamaven la llibertat dels presos polítics. Sols 2 pancartes reclamant la llibertat concreta del xeic Omr Abd el Rahman, empresonat els EUA, tenien clarament el tint salafista.
Arreu de la ciutat, i a altres llocs del país, s'ha organitzat marxes demanant la continuació de la revolució, tot i la inauguració del parlament, i convidant a la participació revolucionària pel proper 25 de gener. Els activistes criden a "sortir al carrer per completar les demandes de la revolució" i posar fi al règim militar. Tot i que és una proposta que no genera unitat en el moviment revolucionari, algunes formacions, com el 6 d'abril, estan proposant la transferència del poder que ara és en mans militars al Parlament. Diverses forces i partits polítics, la majoria dels quals amb representació parlamentària, han expressat la seva oposició a la proposta militar de festejar l'aniversari del 25 de gener "fins que no s'hagin acomplert tots els objectius".
Hi ha certa tensió en l'ambient prèvia a la commemoració del primer aniversari del 25 de gener. Mentre els militars han declarat la jornada festa nacional i estan preparant desfilades militars i focs d'artifici a la emblemàtica plaça Tahrir, els joves aprofitar la commemoració per recuperar l'esperit de fa un any "i completar la revolució".
El Consell Superior de les Forces Armades, conscient d'aquesta tensió i amb voluntat de voler calmar la situació, va anunciar el proper alliberament de 1959 presos sota judicis militars "per celebrar la inauguració del primer parlament de la revolució". Una petita representació dels més de 12 mil civils processats sota aquesta jurisdicció. Entre els pròximament alliberats es troba el nom de l'insubmís Maikel Nabil, empresonat per escriure en un bloc sobre la connivència militar en l'assassinat de manifestants el gener passat. També es rumorejava sobre la possibilitat de que Tantawi anunciés avui la data en que es posaria fi a la llei d'emergència, vigent al país des de 1981, però això encara no s'ha produit. Aquests gestos, ben rebuts pels joves revolucionaris, semblen però insuficients. El problema irresolt del conflicte revolució-policia, focus de la majoria d'enfrontaments, amenaça de ser la possible metxa a nous conflictes.vLa lentitud i ineficàcia dels judicis contra els policies acusats de matar manifestants o contra el clan Hosni Mubarak mateix, indignen a uns familiars de màrtirs que clamen des de fa temps que "si ningú fa justícia, la farem nosaltres amb les nostres mans".
La nota de color la ha donat un parlamentari del Nour, qui ha renegat en el moment de jurar la Constitució sobre l'orígen d'aquesta, redactada en època de Mubarak i sols esmenada molt parcialment l'any passat. Un altre diputat, del Partit Socialdemòcrata, ha jurat el càrrec portant un ban groc contra els judicis militars sobre població civil.
Grups, sobretot de partidaris dels Germans Musulmans i dels salafistes del Nour, s'han concentrat de bon matí a les portes per mostrar la seva satisfacció i orgull pel que és el primer parlament que representarà una majoria de la força islamista al país. Alguns venien de les províncies per mostrar aquest suport, que han mostrat cantant cançons patriòtiques. Algunes pancartes, l'orígen polític dels quals és poc clar, reclamaven la llibertat dels presos polítics. Sols 2 pancartes reclamant la llibertat concreta del xeic Omr Abd el Rahman, empresonat els EUA, tenien clarament el tint salafista.
Arreu de la ciutat, i a altres llocs del país, s'ha organitzat marxes demanant la continuació de la revolució, tot i la inauguració del parlament, i convidant a la participació revolucionària pel proper 25 de gener. Els activistes criden a "sortir al carrer per completar les demandes de la revolució" i posar fi al règim militar. Tot i que és una proposta que no genera unitat en el moviment revolucionari, algunes formacions, com el 6 d'abril, estan proposant la transferència del poder que ara és en mans militars al Parlament. Diverses forces i partits polítics, la majoria dels quals amb representació parlamentària, han expressat la seva oposició a la proposta militar de festejar l'aniversari del 25 de gener "fins que no s'hagin acomplert tots els objectius".
Hi ha certa tensió en l'ambient prèvia a la commemoració del primer aniversari del 25 de gener. Mentre els militars han declarat la jornada festa nacional i estan preparant desfilades militars i focs d'artifici a la emblemàtica plaça Tahrir, els joves aprofitar la commemoració per recuperar l'esperit de fa un any "i completar la revolució".
El Consell Superior de les Forces Armades, conscient d'aquesta tensió i amb voluntat de voler calmar la situació, va anunciar el proper alliberament de 1959 presos sota judicis militars "per celebrar la inauguració del primer parlament de la revolució". Una petita representació dels més de 12 mil civils processats sota aquesta jurisdicció. Entre els pròximament alliberats es troba el nom de l'insubmís Maikel Nabil, empresonat per escriure en un bloc sobre la connivència militar en l'assassinat de manifestants el gener passat. També es rumorejava sobre la possibilitat de que Tantawi anunciés avui la data en que es posaria fi a la llei d'emergència, vigent al país des de 1981, però això encara no s'ha produit. Aquests gestos, ben rebuts pels joves revolucionaris, semblen però insuficients. El problema irresolt del conflicte revolució-policia, focus de la majoria d'enfrontaments, amenaça de ser la possible metxa a nous conflictes.vLa lentitud i ineficàcia dels judicis contra els policies acusats de matar manifestants o contra el clan Hosni Mubarak mateix, indignen a uns familiars de màrtirs que clamen des de fa temps que "si ningú fa justícia, la farem nosaltres amb les nostres mans".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada