diumenge, 29 de gener de 2012

Anàlisi sobre un any de revolució

Article publicat al diari El Punt-Avui:

Fa un any que els egipcis van sortir al carrer al crit de “pa, llibertat i justícia social”. Fa un any que els egipcis van trencar la barrera de la por i van plantar-se contra el règim despòtic de Hosni Mubàrak. Un any després, uns volen destacar el col·lapse econòmic del país, el retrocés en drets humans o l'ascens de l'islamisme polític, mentre d'altres veuen amb esperança la formació d'un nou país allunyat del control dictatorial.

Avui, Egipte té el primer parlament deslliurat del poder del Partit Democràtic Nacional. El control és en mans d'uns Germans Musulmans que s'apropen a la majoria absoluta. Una fita històrica per a una formació amb prop de cent anys de vida, la majoria dels quals essent l'estendard de l'oposició.

Malgrat que les eleccions van ser plenes d'irregularitats i que la poca preparació va conduir a l'abassegadora victòria de les úniques formacions amb trajectòria, el parlament ofereix una lluita de poder al país sense precedents. Encara és una incògnita quin serà el plantejament polític de la germandat, però tot apunta que seguiran l'estela de la Turquia d'Erdogan.

El Consell Superior de les Forces Armades del mariscal Tantaui és l'altre protagonista decisiu. La seva actuació, en gairebé un any de govern, no dista en excés dels mandats de Mubàrak i les seves concessions sempre han estat tardanes i sovint mal plantejades políticament. Malgrat que sembla recelós a cedir el poder, està condemnat a tornar a les casernes, no sense abans oferir la darrera lluita política per assegurar-se la majoria dels anteriors privilegis. A l'epicentre del debat hi ha l'amnistia per als generals i oficials del règim i, sobretot, el control de les propietats econòmiques avui en mans de militars i que es calcula que podrien arribar al 30% del PIB del país.

Tahrir com a motor de canvis

Tercers, però no per això menys importants, es troben les forces revolucionàries, legitimades per ser les detonants del canvi polític al país i les úniques que han posat en marxa el motor del canvi al llarg d'aquest any. Les crisis de govern, el judici a Mubàrak, l'aplicació de noves lleis socials o la derogació de la llei d'emergència han estat fruit directe de les massives mobilitzacions al carrer. Una dialèctica que els joves revolucionaris tenen apresa i que asseguren que no abandonaran “fins assolir totes les demandes de la revolució”.

A partir de l'equilibri que es configuri entre aquest triple front islamista, militar i revolucionari, i del pes que cadascú jugui en els propers mesos i anys, es dibuixarà el futur d'un país submergit en una transició política i social. Un eventual pacte entre islamistes i militars és a l'horitzó polític. La coexistència i l'aliança és inevitable entre totes dues bandes per combatre la líquida amenaça d'unes forces revolucionàries que defensen que la revolució era molt més que un simple canvi polític. “Ens caldrà temps per valorar els èxits i els fracassos de la revolució”, repeteix amb prudència el periodista i activista Hossam al-Hamalaui.

Opinió: Més preguntes que respostes al voltant de la revolució egípcia

Un any després de l'esclat popular egipci tenim moltes més preguntes que no pas respostes. El futur del país depèn d'una lluita tripartida complexa a causa de la desconfiança mútua, irreconciliable en alguns casos, entre els diversos fronts però que serà decisiva per conèixer el futur del nou Egipte. Sembla clar que, en el camí de la transició, aquest 2012 serà molt més decisiu per al futur del país que no pas ho ha estat un dur i obtús 2011.

En els propers mesos caldrà resoldre la transferència del poder militar exigida pel carrer i que Tantawy s'ha compromès a efectuar abans de l'estiu. El presidencialisme egipci de l'actual carta magna fa que aquest sigui un debat clau, per això els joves revolucionaris en demanen l'acceleració i que no siguin els militars els que tutelin l'altre debat central dels propers mesos: la redacció constitucional. L'aprofundiment de la llei islàmica en el redactat, les competències del cap d'estat o el parlament o tots aquells punts que giren al voltant del Ministeri de Defensa poden ser temes centrals del debat.

Un debat que es produirà al parlament i als despatxos, però que també s'executarà en un carrer que ha demostrat, en aquest any, ser l'únic motor del canvi. Caldrà veure si el nou Parlament egipci és capaç de donar respostes i modificar la costosa dinàmica revolucionària. Els Germans Musulmans no semblen, a hores d'ara, disposats a satisfer la majoria de demandes populars, sobretot aquelles relacionades amb el canvi social i les relacions amb EUA o Israel, el que pot provocar un fort desgast a les enormes expectatives depositades per les seves bases.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada